Tema 4 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia medicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 1
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

4 Metabolisme ossi i reparació de fractures Microscòpicament distingim un os immadur que te molt metabolisme grau de calcificació baix i molt elàstic, moltes cèl·lules i un component mineral baix. Quan es trenca un os hi ha X fases on el callus ossi és més elàstic, menys fort, per tant tot i que sembli consolidada cal tenir una vigilància constant. Tenim també un os madur o laminar que macroscòpicament es divideix en cortical i esponjós. Als 4 anys de vida majoritàriament un nen te ossos ja madurs.
L’os immadur es remodela, disminueix el nombre de cel·lules i augmenta el component mineral. L’os madur pot ser cortical (compacte trobat a les diàfisi, osteona o sistema de Havers com a unitat funcional, làmines concèntriques amb aranyes interlaminars conegudes com a osteòcits que produeixen osteoide que quan es calcifica es deposita a la zona) o esponjós (estructura cavitària i tova, trobem les cèl·lules pluripotencials que formen les cel·lules sanguínies, trobat a les epífisis les metàfisi, la disposició de les trabècules depèn de la distribució de la càrrega del pes). Les cèl·lules òssies més primitives són els osteoblasts, que formen osteoide que quan es calcifica anomenem al osteoblast osteòcit (cèl·lules formadores de os). Després tenim els osteoclasts o cèl·lules destructores d’os, multinucleades, que controlen l’equilibri de la massa òssia. Hi ha malalties hormonals que alteren aquestes cèl·lules.
La substància intercel·lular és l’osteoide format per col·lagen 1, minerals com hidroxiapatita. Els ossos creixen en longitud (a través de les fisi o cartílags de creixement) i amplada (a través del periosti). El creixement en amplada es intramembranosa i en longitud encondral. La remodelació òssia és el recanvi de teixit ossi permanent. Equilibri entre formació i resorció el balanç ossi ha de ser 0, quan aquest equilibri es trenca tenim malalties: - Falta de formació: osteoporosi.
Excés de formació: osteopetrosi. Ossos durs.
Consolidació de fractures: primer de tot tenim un sagnat i un hematoma a la zona de la fractura. A partir d’aquí comença el procés de cicatrització reparació: distingim una fase inflamatòria, de callus tou, de callus dur i de remoledació: - Fase inflamatòria: necrosi inicial del teixit trencat, netejat dels macròfags i formació d’hematoma. Les cèl·lules mesenquimals inicien el procés de reparació.
Call tou: quan no hi ha dolor ni tumefacció, permet angulació no escurçament. Augment de la vascularització.
Call dur: recuperació de força i rigidesa, quantitat d’os nou. Coexistencia de les dues ossificacions intramembranosa i encondral.
Remodelació òssia.
La vascularització es perd i poc a poc es remodela per tal de que el teixit torni a tenir la seva vitalitat. El paper dels teixits tous en aquests casos s’ha de tenir en compte a l’hora de valorar si intervenim quirúrgicament obrint o amb claus a distància, ja que es pot perdre vascularització o les estructures toves del voltant. Cada vegada més s’intenta operar amb claus a distancia sense obrir amb aquest objectiu. La càrrega la compressió axial i els petits moviments poden millorar la consolidació. Retarden la consolidació obrir el focus de fractura, el dany vascular associat, forces deformants intenses, radioteràpies, infeccions, tabac, corticoides, antiinflamatoris. Alteracions de la consolidació: quan una fractura consolida si triga més de 6 mesos diem que hi ha una pseudoartrosi per absència de consolidació (tractament especial).
...