Sessió 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Profesor L.V.
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 13/02/2015 (Actualizado: 22/03/2015)
Descargas 50
Subido por

Vista previa del texto

Teoria i estructura econòmica - Lourdes Viladomiu + Resum Introducció a l’Economia de Torres Tema  1.  Conceptes  bàsics  d’economia.  L’economia  espanyola   L’economia  te  dos  vessants:     1. Té  una  vessant  de  disciplina  social,  de  teoria.   2. Però   també   té   un   altra   vessant:   quan   parlem   “d’economia   d’Espanya   o   de   Cerdanyola”   parlem   dels   aspectes   econòmics,   de   la   descripció   econòmica,   que   pren  el  nom  d’estructura  o  conjuntura.  La  conjuntura  analitza  el  més  recent  (que   són  el  més  sovint  en  el  periodisme).  Per  contra,  l’estructura  és  a  llarg  termini,  les   tendències.   1.1.  L’economia  com  a  teoria   Anàlisi  de  la  societat,  en  les  seves  decisions  relaLves  a  la  producció  material.     Les  tres  preguntes  de  l’economia:   -­‐ Què  produir?   -­‐ Com  produir?   -­‐ Per  a  qui  produir?   La  resposta  a  aquestes  preguntes  es  fa  sempre  tenint  en  compte  el  problema  de  què   els  recursos  econòmics  són  escassos,  no  són  il·∙limitats.  I  per  tant  això  suposa  què  hem   d’escollir.   En   economia   sempre   es   pressuposa   que   les   necessitats   són   infinites.   Per   necessitat   s’entén  tot  allò  que  una  persona  vol  consumir  o  fer,  i  són  il·∙limitades.     Els   éssers   humans   desenvolupem   molts   Lpus   d’acLvitats   al   llarg   de   la   nostra   vida,   però   hi   ha   una   anomenada   ac3vitat   econòmica   que   té   relació   amb   la   saLsfacció   de   les   nostres   necessitats.   L’acLvitat   econòmica   és   qualsevol   forma   concreta   de   produir   les   coses  i  distribuir-­‐les  i  d’obtenir  els  ingressos  que  necessitem  per  viure.   En   el   desenvolupament   d’aquestes   acLvitats   econòmiques   els   éssers   humans   ens   enfrontem   a   una   dificultat   principal:   l’escassetat,   que   ens   obliga   a   elegir   quasi   constantment  entre  les  diferents  opcions  que  se’ns  presenten  i  a  reparLr  d’un  mode  o   d’un  altre  els  recursos  disponibles.   Els  problemes  econòmics  són  tots  aquells  que  es  plantegen  als  éssers  humans  com  a   conseqüència   de   l’escassetat   de   recursos   que   disposem,   de   l’elecció   que   hem   de   fer   constantment  i  del  reparLment  de  tot  allò  que  Lnguem  al  nostre  abast  per  saLsfer  les   necessitats  que  senLm.     L’economia,   per   tant,   té   relació   també   amb   un   determinat   Lpus   de   comportament   humà:  aquell  que  es  resol  amb  una  elecció.  Per  aquest  moLu  molts  economistes  parlen   de  comportament  econòmic  com  aquell  que  es  manifesta  com  una  avaluació  o  un  cert   càlcul,   més   o   menys   complicat,   dels   costs   i   beneficis   que   comporta   la   decisió   que   s’adopL  en  escollir.  El  comportament  econòmic  no  solament  es  dóna  en  les  acLvitats   econòmiques  sinó  que  també  es  dóna  en  tot  Lpus  d’acLvitats  de  la  vida  social.   1 Teoria i estructura econòmica - Lourdes Viladomiu + Resum Introducció a l’Economia de Torres 1.2.  De  què  s’ha  d’ocupar  l’economia?   La   pretensió   úlLma   del   coneixement   humà   és   actuar   sobre   l’entorn   per   modificar   les   seves   condicions   de   vida.   I   d’aquí   que   l’economia   no   s’ocupi   solament   d’acumular   saber,   sinó   també   d’indicar-­‐nos   com   podem   actuar,   quines   decisions   podem   prendre   per   transformar   les   condicions   econòmiques   en   què   es   porta   a   terme   la   nostra   vida   social.  Per  tant,  l’economia  és,  per  tant,  un  Lpus  de  coneixement  i  també  una  pràc3ca   social   que   portem   a   terme   les   persones   a   Ytol   individual,   en   organitzacions   com   les   empreses   o   des   dels   governs   a   través   de   decisions   políLques.   Per   tant,   la   ciència   econòmica  pot  assolir  tres  grans  objecLus:   1. L’economia  defineix  conceptes  o  categories  intel·∙lectuals  rigoroses  que  permeten   explicar   el   desenvolupament   dels   problemes   econòmics:   producció,   consum,   diners,  creixement,  atur…   2. L’economia  prediu  l’evolució  futura  dels  fets  econòmics  que  estudia  quan  es  donin   una   sèrie   de   circumstàncies   conegudes:   pujades   en   el   preu   dels   bens   disminueixen   el  seu  consum,  més  formació  afavoreix  la  creació  de  treball…   3. L’economia   assenyala   les   condicions   i   formes   en   què   es   podrien   aplicar   mesures   discrecionals  per  actuar  sobre  els  fets  econòmics  i  transformar-­‐los:  per  esLmular   l’economia   en   èpoques   de   crisi   convé   augmentar   la   despesa   pública,   per   assolir   més   equitat   han   d’uLlitzar-­‐se   imposts   progressius   que   gravin   més   als   que   més   tenen…   1.3.  El  mètode  cienAfic.  Quines  eines  uDlitza  l’economia?   El   mètode   cien>fic   és   el   conjunt   de   regles   i   raonaments   que   s’han   d’uLlitzar   per   establir  judicis  rigorosos  i  contrastats  per  la  realitat.     1.3.1.  Les  lleis  econòmiques   La   ciència   econòmica   tracta   de   detectar   les   uniformitats   de   caràcter   general   que   es   donen   en   el   desenvolupament   de   l’acLvitat   econòmica,   així   com   les   relacions   de   successió   o   similitud   que   es   produeixin   regularment.   Quan   es   descobreixen   aquestes   regularitats   es   poden   formular   lleis   econòmiques   que   són   l’expressió   de   les   uniformitats   de   certs   fenòmens   econòmics,   d’aquells   elements   que   romanen   constants   al   llarg   del   temps   o   en   diferents   situacions.   Dit   d’una   altra   manera,   les   lleis   són   regularitats,  comportaments  que  es  repeteixen.   Exemples  de  lleis  econòmiques:   • Llei   de   l’oferta   i   la   demanda:   Quan   els   preus   augmenten,   la   demanda   d’aquest   producte   disminueix   (inversament   proporcional).   Per   altra   banda,   la   llei   de   l’oferta   diu   que   quan   els   preus   augmenten   la   oferta   també   augmenta   (directament   proporcional).   El  punt  on  es  creuen  les  dues  corbes  s’anomena  punt  d’equilibri  (preu  d’equilibri  i   quanLtat  d’equilibri).     2 Teoria i estructura econòmica - Lourdes Viladomiu + Resum Introducció a l’Economia de Torres Quan   cap   productor   ni   consumidor   pot   incidir   en   la   decisió   dels   preus   del   mercat,   això  s’anomena  mercat  de  competència  perfecta.   En   general   aquestes   dues   lleis   són   un   comportament   regular,   pot   ser   que   no   es   doni   sempre  però  en  general  quasi  sempre  es  donen.   • Llei   d’Engel:   Aquesta   llei   ens   diu   que   quan   augmenta   la   renda   de   les   persones,   la   • • • part   que   dediquen   a   l’alimentació   disminueix.   Va   ser   deduïda   per   l’estadísLc   alemany  Ernst  Engel  al  segle  XIX,  que  va  observar  les  pautes  de  consum  de  famílies   amb   diferents   nivells   de   renda   i   va   deduir   que   si   els   gustos   i   les   preferències   es   mantenen   i   augmenten   els   ingressos,   la   proporció   d’aquests   desLnada   a   aliments   disminueix   encara   que   pugui   haver   augmentat   la   despesa   real   en   alimentació   en   termes  absoluts.   Llei  de  Say:  Anomenada  així  pel  seu  formul·∙lador,  Joan  BapLsta  Say  el  1803,  exposa   que   “el   simple   fet   de   la   formació   d’un   producte   obri,   des   d’aquell   precís   instant,     un   mercat  a  altres  productes”.  És  a  dir,  que  “tota  oferta  crea  la  seva  pròpia  demanda”.   Aquesta   llei   no   està   acceptada   per   tots   els   economistes   però   s’uLlitza   molt.   Ex:   Globalment,   quan   jo   decideixo   produir   cotxes   a   la   meva   fàbrica   genero   rendes,   i   totes   aquestes   rendes   són   suficients   per   comprar   la   totalitat   de   l’oferta   que   jo   he   posat  a  l’economia.   Llei  dels  rendiments  decreixents:  Formulada  a  través  de  successives  aportacions  dels   primers   grans   economistes   com   Robert   J.   Turgot,   Thomas   Malthus   i   David   Ricardo,   afirma   que   “el   rendiment   d’una   acLvitat   disminueix   a   mesura   que   es   van   aplicant   unitats  d’un  factor  variable  (per  exemple  el  treball)  a  altre  que  roman  fixe”.   Llei  de  Gresham:  Es  comença  a  parlar  d’aquesta  llei  en  el  segle  XIX,  bastant  després   de   que   sir   Thomas   Gresham   observés   en   el   segle   XVI   que   en   totes   les   operacions   en   les  que  intervenia  la  gent  preferia  pagar  amb  la  moneda  més  dolenta  del  moment  i   quedar-­‐se  amb  la  més  forta  per  poder  fondre-­‐la,  quan  aquesta  tenia  molt  més  valor,   com  a  metall  per  fer  lingots.  La  llei  es  va  formular  dient  que  quan  en  una  economia   circulen  monedes  del  mateix  valor  (5  euros  per  exemple)  però  fetes  amb  uns  metalls   de   diferents   qualitats   (plata   i   llautó,   per   exemple),   la   moneda   bona   (la   de   plata)   3 Teoria i estructura econòmica - Lourdes Viladomiu + Resum Introducció a l’Economia de Torres • desapareix  i  es  mantendrà  en  circulació  la  dolenta  (la  de  llautó).  “La  moneda  dolenta   desplaça  la  bona”.   Llei  d’Okun:  Formulada  per  Arthur  Okun  a  mitjans  dels  anys  setanta  del  segle  passat,   afirma   que   la   taxa   d’atur   caurà   en   un   determinat   percentatge   en   correlació   amb   l’increment   percentual   que   es   produeixi   al   mateix   temps   en   l’increment   de   la   producció.   1.3.2.  Les  teories  econòmiques   La   ciència   econòmica   construeix   teories   econòmiques   sobre   els   diferents   assumptes   concrets   que   estudia.   Les   teories   econòmiques   venen   a   ser   una   espècie   de   sistema   lògic   que   il·∙lustra   simplificadament   tots   i   cadascun   dels   aspectes   d’un   fenomen   i   que   permet   predir   el   seu   comportament   en   situacions   diferents.   Una   teoria   conté   diferents   components:  variables,  hipòtesis,  prediccions  i  la  contrastació.   • Variable:  és  una  magnitud  relaLva  a  algun  dels  fenòmens  que  es  van  a  estudiar:  preu,   quanLtat   demandada,   quanLtat   ofertada,   renda,   quanLtat   de   diners…   Hi   ha   dos   Lpus  de  variables:   -­‐ Variable  dependent  (també  anomenada  endògena  o  induïda):  És  aquella  que   està  explicada  dins  d’una  teoria.   -­‐ Variable   independent   (també   anomenada   exògena   o   autònoma):   És   la   que   influeix   en   les   dependents   però   que   està   determinada   per   factors   aliens   o   externs  a  la  teoria.   • Hipòtesis:   Són   els   supòsits   previs   que   s’estableixen   com   a   punt   de   parLda   de   la   invesLgació   i   que   s’han   de   tractar   de   confirmar   o   no.   Busquen   el   coneixement   del   comportament   de   les   variables,   entendre   les   correlacions   entre   les   diferents   variables.   Per   establir   hipòtesis   és   necessària   l’observació   detallada,   rigorosa   i   encertada   dels   fenòmens   que   s’estudien,   i   per   aconseguir-­‐ho,   es   poden   uLlitzar   diversos   procediments:   dades   estadísLques,   coneixement   històric,   observació   directa,  enquestes…  Les  hipòtesis  solen  ser  de  tres  Lpus:   -­‐ RelaLves   al   comportament:   Per   exemple   “les   empreses   busquen   el   màxim   benefici”.   -­‐ RelaLves   a   la   relació   entre   quanLtats:   Per   exemple   “la   producció   d’un   bé   augmenta   el   triple   quan   es   duplica   la   quanLtat   de   treball   uLlitzat   per   produir-­‐lo”   o   “si   s’instal·∙la   una   màquina   més,   s’incrementarà   la   producció   un   28%”.   -­‐ RelaLves   a   les   condicions   per   poder   aplicar   la   teoria:   “Per   que   hi   hagi   competència  perfecta,  la  informació  ha  de  ser  perfecta  i  gratuïta.   • Prediccions:   Són   els   judicis   que   estableixen   el   que   ocorrerà   quan   les   hipòtesis   establertes   s’acompleixin.   Una   predicció   no   és   una   profecia,   sinó   un   judici   condicional:   es   prediu   què   ocorrerà   si   es   donen   les   condicions   establertes   en   la   hipòtesis  i  que  hem  acceptat  en  descobrir  que  hi  ha  una  regularitat  en  aquest  senLt.   4 Teoria i estructura econòmica - Lourdes Viladomiu + Resum Introducció a l’Economia de Torres • Contrastació  de  les  prediccions  establertes:  És  el  procés  que  porta  a  comprovar  que   els   judicis   que   formula   la   teoria   són   certs,   si   es   donen   en   la   realitat.   Quan   això   no   succeeix,  la  teoria  ha  de  rebutjar-­‐se  o  refutar-­‐se.   Limitacions  de  la  hipòtesi  en  economia:     -­‐ Hi  pot  haver  altres  variables  que  influeixin  en  la  que  volem  estudiar  i  que  no  haguem   Lngut  en  compte.  Això  ocorre  habitualment  perquè  en  els  fenòmens  econòmics  sol   influir   un   nombre   tan   ampli   de   variables   que   és   molt   discil   o   quasi   impossible   tenir-­‐ les  en  compte  a  totes.   -­‐ No  es  pot  mesurar  amb  total  exacLtud  el  valor  de  totes  les  variables  que  necessitem   estudiar.  És  el  que  sol  ocórrer  quan  ens  referim  a  variables  que  tenen  relació  amb   grans  col·∙lecLus  socials.   1.3.5.  Els  models  econòmics   Altra   eina   són   els   models   són   representacions   simplificades   de   la   realitat,   una   representació   reduïda   de   tota   ella   o   d’una   de   les   seves   parts.   En   economia,   es   fan   models  axonomètris  estadísLcs  per  intentar  preveure  el  futur.   Els   models   poden   ser   tan   simplificats   com   desitgem,   però   quant   més   simple   sigui,   més   allunyat  estarà  de  la  realitat,  i  per  tant,  menys  úLl  ens  serà  a  l’hora  de  proporcionar-­‐nos   una  visió  realista  del  que  volem  estudiar.   1.3.6.  La  diHcil  aplicació  del  mètode  cien>fic  en  economia   • Judicis   de   valor   i   prejudicis:   Els   judicis   de   valor   són   els   que   en   lloc   de   respondre   a   criteris  cienYfics  objecLus,  responen  a  les  preferències  o  prejudicis  no  cienYfics  que   tenen   sempre   els   invesLgadors   en   relació   als   objectes   que   invesLguen.   L’economia   sempre   incorpora   judicis   de   valor   en   dir   si   una   cosa   o   una   decisió   és   “bona”   o   “dolenta”.  La  presència  constant  d’aquests  judicis  o  preferències  ha  portat  a  disLngir   entre  dos  grans  enfocaments  de  l’economia:  el  posiLu  i  el  normaLu.   • Economia   posiLva   (el   que   és)   i   economia   normaLva   (el   que   cal   fer).   En   general   els   periodistes   tenim   tendència   a   explicar   el   que   cal   fer   per   afrontar   un   problema   en   comptes   d’analitzar   el   que   es   fa   per   afrontar-­‐lo.   L’economia   posiLva   seria   la   que   estableix   proposicions   als   fets,   que   es   poden   validar   (Ex:   la   disminució   d’un   5%   del   preu   de   les   entrades   de   cinema   augmenta   el   seu   consum   un   15%).   L’economia   normaLva  es  referix  al  que  ha  de  ser,  al  que  es  considera  millor  o  pitjor,  i  que  per  tant   no  pot  contrastar-­‐se  (Ex:  és  bo  que  baixi  el  preu  de  les  entrades  per  què  la  gent  pugui   anar  més  vegades  al  cinema).   • La   forta   influència   del   poder   establert:   El   poder   establert   finança   moltes   vegades   preferentment  un  determinat  Lpus  d’invesLgació  o  delimita  més  o  menys  els  grans   temes  i  enfocaments  entorn  als  que  es  desenvolupa  la  invesLgació  que  finançarà.  La   globalització,   a   més,   ha   comportat   que   només   hi   hagi   un   anàlisi   únic   econòmic,   5 Teoria i estructura econòmica - Lourdes Viladomiu + Resum Introducció a l’Economia de Torres • • • • només   hi   ha   una   veritat   econòmica,   la   del   mercat.   I   no   és   possible   altre   comportament  econòmic.   Les   dificultats   de   verificació:   l’economia   no   és   una   ciència   experimental.   No   té   laboratoris.   Causes   i   efectes   no   són   fàcils   de   correlacionar.   Aproximacions   semiexperimentals.   Errors   lògics:   Aquests   errors   ocorren   quan   l’invesLgador   cau   en   les   fal·∙làcies   lògiques   (de  composició,  de  consecució,  tautologia,  etc.).   Ceteris   paribus:   hipòtesis   que   considerem   que   tot   el   que   no   és   la   relació   que   estudiem   roman   constant.   Tot   allò   que   no   està   dins   el   model   roman   constant.   Ex:   Quan   diem   “quan   el   preu   augmenta,   la   demanda   es   redueix   ceteris   paribus”   no   tenim  en  compte  un  canvi  en  la  renda  dels  actors  que  hi  intervenen.   QüesLons   relacionades   amb   l’èLca:   L’economia   també   té   relació   amb   altres   assumptes  i  preguntes  essencials  de  la  vida  de  les  persones  en  societat:  Com  hem  de   viure?   Com   es   pot   viure   millor?   Qui   podrà   viure   millor   que   altres?   Per   respondre   a   aquestes   preguntes   econòmiques   s’han   de   realitzar   reflexions   èLques,   respostes   preferencials,  valoracions  del  que  a  cada  un  ens  sembla  millor  o  pitjor.  Per  tant,  hi  ha   una   gran   part   de   problemes   econòmics   que   no   podem   resoldre   mitjançant   el   coneixement  cienYfic.   6 ...