Civil II Tema 15 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura obligaciones y contratos
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 26/11/2014
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Tema 15. El contracte de préstec Préstec (1740): Por el contrato de préstamo, una de las partes entrega a la otra, o alguna cosa no fungible para que use de ella por cierto tiempo y se la devuelva, en cuyo caso se llama comodato, o dinero u otra cosa fungible, con condición de devolver otro tanto de la misma especie y calidad, en cuyo caso conserva simplemente el nombre de préstamo.
El comodato es esencialmente gratuito.
El simple préstamo puede ser gratuito o con pacto de pagar interés.
1. El comodat 1.1 L'estatut possessori del comodatari Es defineix com un contracte pel qual dues persones acorden l’entrega per part d’una d’elles (comodant) a l’altra (comodatari) d’una cosa per a que sigui utilitzada de forma gratuïta i sigui tornada després. Es tracta d’un contracte essencialment gratuït ja que una de les parts deixa una cosa sense rebre una prestació a canvi.
El comodant conserva la propietat de la cosa prestada mentre que el comodatari adquireix el seu ús però no els fruits. Si hi hagués algun preu que hagués de pagar el que adquireix l’ús, el contracte deixa de ser una comodat (1741).
Les obligacions i drets que neixen del comodat passen als hereus d’ambdós contractants, a no ser que el préstec s’hagi fet en contemplació a la persona del comodatari. En aquest cas els hereus d’aquest no tenen dret a continuar en l’ús de la cosa prestada (1742) 1.2 Les obligacions derivades del comodat Respecte les obligacions del comodatari, aquest està obligat a: • Conservar la cosa diligentment, quedant obligat a satisfer les despeses ordinàries que siguin de necessitat per a l’ús i conservació de la cosa prestada (1743).
• Realitzar un ús degut de la cosa. Si el comodatari destina la cosa a un ús diferent d’aquell pel qual es va prestar, o la conserva en el seu poder més temps del convingut, serà responsable de la seva pèrdua encara que sobrevingui per cas fortuït (1744), però no ho farà d’aquell deteriorament causat pel simple ús de la cosa i sense culpa seva (1746).
• Tornar la cosa al finalitzar el comodat. El comodatari no pot retenir la cosa prestada amb el pretext del que el comodant li degui (1747), i a més, es presumeix que el conjunt de comodataris respondran solidàriament de l’obligació(1748).
Pel que fa les obligacions del comodant: • No podrà reclamar la cosa prestada sinó després d’haver conclòs l’ús pel qual la cosa va ser prestada. Si més no, si abans d’aquests terminis el comodant tingués la necessitat urgent de la cosa, podrà reclamar la restitució (1749).Si no es va pactar la duració del comodat ni l’ús al que s’havia de destinar la cosa prestada, el comodant pot reclamar la restitució quan vulgui, tot i que en cas de dubte, la càrrega de prova recau sobre el comodatari (1750) • Ha d’abonar les despeses extraordinàries causades durant el contracte per a la conservació de la cosa prestada, sempre que el comodatari les posi en el seu coneixement abans de realitzar-les, excepte quan la despesa fos tan urgent que no pugui esperar-se al resultat de l’avís sense l’existència de cert perill (1751).
• Si coneixent els vicis de la cosa prestada no els hagués posat en coneixement del comodatari, el comodant haurà de respondre a aquest els danys causats pels vicis (1752).
233-21 2n paràgraf CCCat: Si els cònjuges posseeixen l’habitatge en virtut d’un títol diferent del de propietat, els efectes de l’atribució judicial del seu ús queden limitats pel que disposi el títol, d’acord amb la llei. Si els cònjuges detenen l’habitatge familiar per tolerància d’un tercer, els efectes de l’atribució judicial del seu ús acaben quan aquest en reclama la restitució.
Per a aquest cas, d’acord amb el que estableix l’article 233-7.2, la sentència pot ordenar l’adequació de les prestacions alimentàries o compensatòries pertinents.
2. El mutu 2.1 El contracte de mutu i la relació de mutu El mutu o el simple préstec és un préstec pel qual que rep (mutuatari) en préstec diners o alguna altra cosa fungible, adquireix la seva propietat i està obligat a tornar al creditor(mutuant) una altra quantitat de la mateixa espècie i qualitat (1753).
Si es tracta d’un contracte onerós (que devengui interessos) o es celebra per escrit, és suficient l’acord, mentre que si és gratuït i no es celebra per escrit, serà precís que al acord s’hi uneixi l’entrega de la cosa. En cas que el contracte sigui real, el sol acord no obliga al mutuant a entregar allò promès. Com ja hem dit, la cosa ha de ser fungible, i normalment consumible, tot i que no és necessari. El mutuatari adquireix la seva propietat i el mutuant el crèdit a la devolució d’un altre muntant del mateix.
2.2 L'obligació de tornar el tantumdem Com hem dit, el mutu és un préstec pel qual una persona rep en préstec diners o alguna altra cosa fungible que estarà obligada a tornar al creditor una altra quantitat de la mateixa espècie i qualitat (1753), és a dir, estarà obligada a tornar un tantundem.
La obligació del que pren diners a préstec es regirà per allò disposat a l’article 1170 del CC. Si allò prestat es una altra cosa fungible o una quantitat de metall no amonedat, el deutor deurà, doncs, una quantitat igual a la rebuda i de la mateixa espècie i qualitat, encara que el preu de mercat hagi patit alteracions (1754).
Pel que fa a les obligacions d’interessos a més del tantundem, el mutuatari no n’haurà de pagar a no ser que estiguessin expressament pactats (1755). En cas d’haver pagat interessos sense estar estipulats, el mutuatari no pot reclamar-los ni imputar-los al capital (1756).
Com que el préstec amb interès pot ser usurari, se li pot aplicar allò disposat en l’article 1r de la Llei de 23 de juliol de 1908 : “será nulo todo contrato de préstamo en que se estipule un interés notablemente superior al normal del dinero y manifiestamente desproporcionado con las circunstancias del caso o en condiciones tales que ha sido aceptado por el prestatario a causa de su situación angustiosa, de su inexperiencia o de lo limitado de sus facultades mentales. Será igualmente nulo el contrato en que se suponga recibida mayor cantidad que la verdaderamente entregada, cualesquiera que sean su entidad y circunstancias”.
...