Tema 7 Suspensió i Substitució (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 3º curso
Asignatura Sistema de Penes i Sancions
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7: SUSPENSIÓ I SUBSTITUCIÓ DE LES PENES Fonaments Si haguéssim de parlar de finalitats de la pena, intentarien servir a penes del tipus resocialitzador. En quant a la prevenció, seria prevenció especial positiva, aplicada cap a la persona. El benefici per aquesta persona és que no se la retira de la societat i s’evita l’efecte dessocialització. També el cost és menor per a l’Estat (interessos públics).
La finalitat principal és substituir o suspendre’s penes de determinada duració per que aquesta persona no hagi d’entrar a presó. En el cas de la suspensió, no entrarà a canvi d’unes condicions; en el cas de la substitució, tampoc hi entra a canvi d’altres mesures.
Suspensió de la pena La raó de ser és la prevenció especial positiva, la resocialització i evitar l’accés a presó. La suspensió només té sentit si s’està parlant de penes privatives de llibertat. Això implica poder suspendre: a) pena de presó; b) localització permanent; c) responsabilitat subsidiària per impagament de multa.
Supòsits a) La substitució podria aplicar-se per penes de presó que no són superior a dos anys.
b) En casos d’addicció a substàncies (20.2) pot aplicar-se si el delicte no supera els cinc anys.
c) La pena es pot suspendre duri el que duri quan la persona és molt gran o pateix sofriments.
d) Quan la suma total de les penes supera els dos anys, però no per separat; es poden anar suspenent cada una d’elles. Requisit: que aquesta persona, pel seu historial de penals, no sigui considerada com un delinqüent habitual.
La suspensió és, en principi, per aquelles persones que han delinquit un primer cop i on realment, enviar aquesta persona a la presó és molt més perjudicial que no pas beneficiós en quant a la seva perillositat.
L’article 80.1 regula la suspensió de la pena. “Los jueces o tribunales, mediante resolución motivada, podrán dejar en suspenso las penes privativas de libertad no superior a 2 años, cuando sea razonable esperar que la ejecución de la pena no sea necesaria, con el objetivo de evitar que se desarrolle la peligrosidad del delincuente”.
Terminis  Les penes per delictes greus o menys greus (penes privatives de llibertat que no son superior a dos anys), es pot suspendre de 2 a 5 anys.
 Per les penes lleus es pot suspendre de 3 mesos a 1 any.
 Si és per un tema de drogues, la suspensió serà de 3 a 5 anys.
L’article 80.2 marca els tres requisits bàsics per la suspensió de la pena: 1. Que el condemnat, hagi delinquit per primer cop. No es tindran en compte condemnes anteriors si ha estat un delicte imprudent, si ha estat un delicte lleu o que per un error de l’administració, no s’haguessin cancel·lat els antecedents penals.
2. Que la suma de penes no excedeixi els dos anys.
3. Si s’han produït danys, que s’hagi pagat la responsabilitat civil derivada de delicte.
El criteri de decisió és el de la perillositat. Per adoptar la resolució, el jutge o tribunal valorarà les circumstàncies del delicte, del pena, antecedents, conducta posterior al fet, esforç per reparar el dany, situació familiar, etc.
Condició essencial (article 86.1.a): es revocarà la suspensió quan el penat sigui condemnat per un delicte durant el període de suspensió de la pena.
Tant l’article 83 com el 84 expliquen obligacions i prohibicions del penat durant aquest període. Si s’incompleixen aquestes condicions: a) poden canviar-se per unes altres que funcionin millor; b) augmentar el temps de suspensió (prorroga).
Substitució de la pena Derogat al CP (ex article 88). Abans era canviar la pena imposada per una altra de menys greu – substitució ordinària. És una potestat discrecional del jutge, que pot aplicar o no.
Actualment, s’aplica en immigració i estrangeria (article 89) que equival a substituir la pena per l’expulsió del territori nacional.
Crítica: reducció de la taxa de presons, menys inversió per part de l’Estat.
Fonament: és una pena privativa de llibertat cap a un estranger que no té residència en Espanya, se l’expulsa.
Supòsits Quan la pena de presó supera més de 5 anys de duració, ja sigui perquè la pena única és de 5 anys o la pena cumulativa passa de 5 anys, hi ha dues opcions: a) directament expulsió; b) complir part de la pena a Espanya, però sense complir més de dos terços (el moment per poder accedir a la llibertat condicional).
Casos on no es pot substituir (per expulsió) la pena:  Xarxes organitzades on hi ha tràfic de persones. La pena es compleix a Espanya.
 Quan per les circumstàncies de la persona i el seu arrelament al país, pot fer-se una valoració a favor de complir la pena al país.
 Si la persona europea ha residit a Espanya per més de 10 anys, només se’l pot fer fora per determinats delictes: homicidi, terrorisme, lesions, agressions sexuals...
 Si aquesta persona immigrant trenca la condemna, la substitució se suspèn i entra en un centre penitenciari a complir la pena; una pena que es pot reduir.
 Si es troba a aquesta persona a la frontera, torna al seu país i la condemna torna a zero, tornant a començar el període de d’expulsió.
La informació que té el jutge per decidir-se o no per la suspensió de la pena pot provenir1 de informes socials o criminològics (pre sentence report). Comenta la sèrie de riscos, la situació personal, les probabilitats de reincidir, etc. Ho porta a terme l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal.
José Cid i Elena Larrauri (2002), aplicació de les penes pels jutjats penals espanyols, editorial Tirant lo Blanch. Fins a quin punt s’aplica la pena de presó o una mesura alternativa.
Destaquen que s’aplicava molt la suspensió (84%) per condemnats sense antecedents, però per aquelles persones amb antecedents hi havia un 39% de suspensió per drogodependents, però casos de substitució per TBC o multa només un 12%.
...