NIVELLS D'ATENCIÓ I RELACIÓ ENTRE NIVELLS (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria comunitaria I
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Aspectes relacionats amb els nivells d'atenció de salut

Vista previa del texto

TEMA 2 – NIVELS D’ATENCIÓ I RELACIÓ ENTRE NIVELLS NIVELLS ASSISTENCIALS: - L’agència de Salut Pública de Catalunya (2009), creada a la llei de Salut Pública de Catalunya i que va entrar en funcionament el gener del 2011.
- Atenció primària de Salut - Atenció especialitzada: atenció hospitalària, sociosanitària, psiquiatria i de salut mental, a les drogodependències, altres recursos d’atenció especialitzada… - Transport sanitari - Sanitat Respon ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT (Primera porta al sistema sanitari, però no és així, tothom va urgències).
L’atenció primària de salut (APS) és el primer nivell d’accés dels ciutadans i ciutadanes a l’assistència sanitària. Els seus serveis es presenten en Centres d’Atenció Primària (CAP). És essencial i basal en mètodes i tecnologies pràctiques, posades a l’abast de tothom, mitjançant la plena participació i a un cost que l’individu i la comunitat pugui suportar.
Primer nivell de contacte amb el sistema sanitari.
El cap està dotat d’un equip de professionals que formen un Equip d’Atenció Primària: - Metge de família - Infermera - Pediatre - Odontòleg - Treballadora social - Auxiliar d’infermeria - Auxiliar administratiu PASSIR: Programa d’Atenció de Salut Sexual I Reproductiva. Dóna suport i visita conjuntament amb els altres professionals, no formen part de l’atenció primària i van a visitar-hi. Són ginecòlegs i llevadores (algunes psicòlogues).
La “Tarda és jove” és un programa de salut els dilluns a la tarda on només hi ha persones joves, sense demanar hora, per a consultes d’urgències o pròpies.
Les àrees bàsiques de salut (ABS) són unitats territorials elementals a través de les quals s’organitzen els serveis d’atenció primària. Segons el lloc de residència, es pertany a una ABS concreta. A vegades per tal de formar una àrea bàsica s’han d’ajuntar diferents CAPs i diferents pobles. En el territori de cada ABS, es localitza el centre d’atenció primària i els consultoris locals.
Cada ABS té assignat un equip d’atenció primària (EAP) que presenta atenció al CAP i es desplaça als consultoris.
L’equip d’atenció primària (EAP) és el conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris que dirigeix i desenvolupa les seves activitats d’atenció al conjunt de la població d’una ABS. Els tipus d’ABS són: - RURAL: entre 5.000 i 25.000 habitants. Normalment formada per més d’un poble. El CAP se situa al poble amb més habitants o més accessible.
- URBAN: fins a 40.000 habitants. Normalment formada per més d’un barri d’una mateixa ciutat.
L’àrea bàsica és l’extensió de terreny, marcada per uns criteris geogràfics i que avarca una població concreta. Ex: àrea bàsica de Montilivi té un cap. El CAP és el lloc pròpiament dit, on treballa al professional.
ATENCIÓ ESPECIALTIZADA L’atenció especialitzada de la salut és el segon nivell d’accés dels ciutadans i ciutadanes a l’assistència sanitària. L’assistència sanitària especialitzada a Catalunya es presta a través dels recursos d’internament, consultes ambulatòries especialitzades, hospitals de dia, urgències i hospitalització a domicili, i compta amb el suport d’altres recursos, com ara les UFISS i PADES: - UFISS: Unitats funcionals Interdisciplinàries Sociosanitàries  atenció domiciliària, a vegades de llarga estada, descansos familiars.
- PADES: Programa d’Atenció Domiciliària - Equip de Suport  són un equip de suport als professionals de primària. Aquests saben una mica de tot però no molt específic, però es demana com a suport en aspectes concrets. A vegades estan ubicats a nivell de primària o d’hospital.
La majoria d’aquests recursos s’organitzen funcionalment en xarxes com la d’hospitals d’aguts (XHUP), la xarxa sociosanitària, la xarxa de salut mental i la xarxa d’atenció a les drogodependències (XAD), que contracta el Servei Català de la Salut a diferents institucions públiques o privades. Això implica que hi hagi: - XHUP: Centres de salut pública (de la Generalitat) i Centres concertats (contractats pel CatSalut).
- Xarxa Privada: centres no contractats pel Servei Català de la Salut. Per funcionar, necessiten estar autoritzats per la Generalitat de Catalunya.
Les diferents línies que presten els serveis específics a través dels quals es duu a terme l’assistència sanitària, es combinen i es complementen.
1. ATENCIÓ HOSPITALÀRIA L’atenció especialitzada d’internament es presta en hospitals d’aguts, hospitals psiquiàtrics i centres sociosanitaris que, de manera exclusiva o compartida presten serveis d’hospitalització.
La XHUP (xarxa hospitalària d’utilització pública) és una xarxa formada pels hospitals de Catalunya amb els que el CatSalut contracta la prestació de serveis. La XHUP integra un conjunts d’hospitals àmpliament distribuïts en el territori català. Aquest desplegament permet una bona accessibilitat dels ciutadans als serveis.
Als hospitals es poden trobar: - Serveis mèdics d’internament - Serveis quirúrgics.
- Consultes externes on es realitzen les visites ambulatòries per a la realització de proves prèvies a intervencions o de seguiment dels pacients. Aquests són professionals especialitzats que estan fent consultes però també poden estar voltant per CAPs. En molts CAPs el que realitzen és enviar una foto al professional per saber si cal enviar-li o no.
- Serveis d’urgències.
Com s’accedeix a l’atenció hospitalària? - Per derivació del metge o metgessa de capçalera o del pediatre.
- En cas d’una urgència greu es pot ser atès a qualsevol hospital de la xarxa XHUP.
TIPUS D’HOSPITALS: segons les seves característiques, els hospitals de la XHUP es classifiquen en tres tipus, hospital general bàsic, hospital de referències i hospital d’alta tecnologia.
- HOSPITAL GENERAL BÀSIC(Vic) : és aquell que dóna resposta completa als requeriments habituals de la població. Aquests hospitals tenen la tecnologia assistencial necessària per atendre aquelles patologies que no requereixen un grau d’especialització important.
- HOSPITAL DE REFERÈNCIA (BCN): és l’hospital destinat a resoldre pràcticament la totalitat dels problemes de salut susceptibles de curació i millora, llevat d’aquells que requereixen recursos tecnològic d’alt nivell o una pràctica altament especialitzada.
- HOSPITALS D’ALTA TECNOLOGIA (BCN): és aquell que disposa de les anomenades supraespecialitats i de noves tecnologies diagnòstico-terapèutiques. Atenen als pacients que no es poden tractar als hospitals de referència. A Girona és el Trueta però, per exemple, no té trasplantaments i es dirigeix a BCN. A Barcelona, els hospitals de més alta tecnologia són Vall d’Hebron, Sant Joan de Déu, Bellvitge...
- HOSPITALS LLEUGERS: un hospital entre la primària i els hospitals generals bàsics que serveixen per descongestionar. És com una primària amb més capacitat.
Hi ha altres serveis hospitalaris que són: - Recursos d’hospital de dia - Cirurgia Major Ambulatòria (CMA): cirurgia que amb menys de 24h ja és a casa.
- Atenció Sociosanitària - Centres sociosanitaris (llarga estada, mitja estada-convalescència, mitja estada-cures pal·liatives, mitja estada polivalent i unitat de tractament de la sida).
- UFISS - PADES 2. ATENCIÓ PSIQUIÀTRICA i de SALUT MENTAL L’atenció psiquiàtrica segueix un model integral d’atenció interdisciplinària i intersectorial, amb la participació de serveis sanitaris i de recursos socials i educatius. Es prioritza l’atenció i la inserció a la comunitat i es tenen en compte les necessitats dels pacients i de les seves famílies.
Els pacients que requereixen atenció psiquiàtrica i salut mental són atesos en els diferents recursos que composen la xarxa de salut mental. Aquests recursos ofereixen els següents serveis: d’atenció especialitzada de salut mental, de suport a l’atenció primària de salut; d’atenció hospitalària psiquiàtrica, amb diferents nivells d’intensitat; d’hospitalització parcial o hospital de dia, i de rehabilitació comunitària.
Els equips que presten aquesta atenció són multidisciplinaris i estan formats per psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials i personal d’infermeria, entre d’altres.
3. CENTRES D’ATENCIÓ I SEGUIMENT A LES DROGODEPENDÈNCIES (CAS) La xarxa d’atenció a les drogodependències (XAD) disposa de centres d’atenció i seguiment que ofereixen tractament ambulatori especialitzat dels drogodependents.
Els centres d’atenció i seguiment estan integrats per equips de professionals de diverses disciplines (metges, psicòlegs, treballador socials, diplomats en infermeria, etc.). Aquests professionals dissenyen en cada cas, i d’acord amb la persona que necessita aquest tipus d’atenció, la modalitat de tractament més indicats, així com la conveniència d’utilitzar altres recursos de la XAD com les comunitats terapèutiques o les unitats hospitalàries de desintoxicació.
Els CAS poden oferir diferents modalitats de tractament: tractaments lliures de drogues, programes de manteniment amb metadona, programes de manteniment amb antagonistes, etc.
En alguns casos també hi ha recursos específics per a l’atenció de problemes relacionats amb les drogodependències en CAP II, consultes externes hospitalàries i centres de salut mental.
4. ALTRES RECURSOS D’ATENCIÓ ESPECIALTIZADA El CatSalut garanteix altres recursos d’atenció especialitzada no hospitalària als quals el metge de capçalera pot derivar.
Dins aquests recursos es troben els CAP II, la rehabilitació, el tractament de la insuficiència renal crònica (diàlisi), els centres de prevenció i control de malalties de transmissió sexual i els centres de vacunacions i consells a viatgers internacionals.
CAP II: són centres d’atenció primària on es presten les especialitats mèdiques extrahospitalàries i que serveixen de suport i de referència als centres d’atenció primària (CAP).
Aquest tipus d’assistència està en procés de reordenació, integrant-se en les consultes externes dels hospitals, ja sigui en el mateix edifici de l’hospital o en centres que en depenen.
REHABILITACIÓ: quan a causa d’un traumatisme o d’una malaltia el metge considera necessària una rehabilitació mèdica, aquesta es realitzarà en el mateix hospital o bé, si et donen d’alta, en un centre ambulatori contractat pel CatSalut.
La rehabilitació comprèn l’aplicació de tècniques pròpies de l’especialitat de Medicina Física i Rehabilitació, com per exemple la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la cinesiteràpia, entre d’altres, encaminades a facilitar, mantenir o retornar el major grau de capacitat funcional o independència possible, en funció de la patologia i estat funcional de la persona.
Els serveis de rehabilitació poden estar integrats en hospitals (rehabilitació hospitalària) i en centres que presten atenció ambulatòria especialitzada (rehabilitació extrahospitalària).
Com a infermers podem derivar a fisioteràpia pagat per assistència sanitària tan sols per 10 sessions i poden fer visita a domicili. Els podòlegs no entren per assistència sanitària però en persones diabètiques sí que entra.
TRACTAMENT DE LA INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA (DIÀLISI): la xarxa d’atenció a la insuficiència renal a Catalunya s’estructura en tres nivells d’assistència. Hi ha persones que fan la diàlisi a casa i se’ls ha de controlar, també hi ha persones que fan quimio a casa.
- Els serveis de nefrologia, que, entre altres funcions, duen a terme la prevenció, el diagnòstic i la prescripció el tractament substitutiu renal més adequat a cada pacient.
- Les unitat d’assistència nefrològica, que presten assistència de menor complexitat.
- Els centres de diàlisi, que presten tractament substitutiu dialític als malalts.
La distribució dels recursos de diàlisi en el territori garanteix una bona accessibilitat geogràfica als malalts de totes les regions sanitàries.
CENTRES DE PREVENCIÓ I CONTROL DE MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL: Tot i que el tractament de les malalties de transmissió sexual es presta a les consultes dels CAP II, a les consultes externes dels hospitals i a través del Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva, hi ha centres al específicament dedicats a l’atenció de pacients amb aquestes malalties.
En aquestes unitats es fan activitats de diagnòstic, tractament i control de les malalties de transmissió sexual. L’atenció als pacients és anònima i gratuïta. L’objectiu general de la prevenció i el control de les MTS és disminuir-ne la incidència i la prevalença, i evitar les seqüeles i la mortalitat que aquestes malalties produeixen.
CENTRES DE VACUNACIONS I CONSELLS A VIATGERS INTERNACIONALS: Aquesta activitat sanitària ha anat experimentant un increment continu i actualment és considerada prioritària dintre dels programes de salut pública, tant del Departament de Salut com pel Ministeri de Sanitat.
TRANSPORT SANITARI El transport sanitari és el trasllat de persones que no es poden desplaçar per elles mateixes, que es fan amb un vehicle especialment condicionat per a aquesta finalitat i amb personal amb formació adequada. Dins de la sanitat pública, el transport sanitari està indicat per un professional sanitari i es fa a través d’empreses d’ambulàncies contractades pel sistema sanitari públic. Els serveis de transport sanitari públic es classifiquen en urgents i no urgents: - NO URGENT (trasllat programat o no urgent)  És aquell que es sol·licita amb suficient antelació per permetre adequar els recursos disponibles. Es coneix el lloc i el moment d’inici, i el lloc i el moment de finalització. Permet fer una previsió de recursos humans i materials. Es realitza entre el domicili d’un usuari i un centre, a la inversa, i entre dos centres (realització de proves diagnostico-terapèutiques).
Pels trasllats sanitaris no urgents les demandes es coordinen des de l’atenció primària i l’hospital.
- URGENT o Transport primari urgent: és aquella que va des del lloc on s’ha produït l’emergència fins al primer centre (dispositiu) amb capacitat per atendre el pacient. Pot requerir una primera assistència, al mateix lloc on s’ha produït l’emergència, per part de personal qualificat.
El 112, el telèfon que atén les emergències mèdiques a tot Catalunya. Els recursos es gestionen gràcies a una sèrie d’equipaments d’última tecnologia en telecomunicacions (xarxa d’entroncament i GPRS), de transmissió de dades amb la Central de Coordinació i, properament, amb els hospitals (tauleta gràfica), i de posicionament, amb GPS que permet als vehicles la localització exacta del lloc dels fets i GPS de navegació que permet el seguiment de les ambulàncies des del Centre Coordinador.
o Transport secundari urgent: és el que es realitza amb premura de temps i no es pot preveure quan serà requerit. El trasllat es realitza entre dos centres sanitari (dispositius).
SANITAT RESPON El 112 és el telèfon d’emergència general (mossos d’esquadra, serveis mèdics, guàrdia civil i bombers) i el 061 per a emergències mèdiques. És el mateix número a tot Europa. No obstant, si hi ha una cosa que és urgent però no és emergent pots trucar al teu centre de Salut. Cal estar al cas dels contestadors dels CAPS on el primer que cal dir és que si hi ha una urgència trucar al 112.
També existeixen ambulàncies no d’urgències i emergències per a realitzar trasllats a hospitals per a diàlisi o altres.
Quan hi ha un infart hi ha opressió, ofegament i irradiació cap al braç esquerra. Les dones no tenen tan dolor, hi ha més opressió i mareig. Actualment es treballa amb el codi infart quan hi ha una sospita d’infart perquè s’agilitzi el moviment d’ambulàncies i es prepara un hospital per a aquesta persona perquè amb un temps molt curt.
Persones amb una afàsica, pèrdua de força, no parla bé, fa coses rares... És possible que hi hagi un ictus i cal trucar al 112 i s’activarà el codi ictus que quan arribi ja se li administrarà un medicament.
APLICACIONS: - DEACat: aplicació per la qual es pot trucar a 112, localitzar el DEA més proper a la zona on estem i instruccions del seu funcionament. Només funciona a Girona - My112: funciona a la majoria de comunitats.
Aquesta aplicació truca directament al 112 i et geolocalitza, va molt bé per si no sabem on som.
Una infermera comunitària és aquella que sap molt bé com està tot interrelacionat i com has de realitzar les diferents coses, orientar les persones.
...

Comprar Previsualizar