Tema 1. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Derecho Mercantil
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1.
PERSONA El dret en el seu conjunt està al servei de les persones. Tot esser humà, per el fet de ser-ho, es persona. La persona es el subjecte del dret. El dret es per les persones. S’han de fer lleis per a que siguin fàcils de complir-les, ja que sinó no es compliran.
OBJECTES: No poden ser subjectes del dret, per això no se’ls hi aplica el dret.
PERSONA FÍSICA: Totes persones son persones físiques des de que neixen.
PERSONA JURÍDICA: Estan representades per persones físiques.
 Persona Jurídica de Dret públic: tenen el seu origen en normes de dret públic. (Estat, Generalitat, etc.)  Persona Jurídica de Dret privat: S’han creat a iniciativa del dret privat.
Categories: o Fundació: Els particulars poden crear fundacions. Una fundació es un patrimoni destinat a una finalitat que ha de ser d’interès general o públic (protecció dels animals). En el nostre dret nomes s’admeten fundacions d’interès general (Art. 34 CE). Exemple: Fundació Miró, Dalí, etc.
El dret conserva les fundacions ja que considera que son d’interès per a la població.
El patrimoni de la persona de qui es la fundació passa a ser part de la fundació per a aconseguir la finalitat amb la qual ha sigut creada la fundació. Les fundacions poden ser creades per persones físiques o jurídiques.
Al nostre dret no es permeten les fundacions privades amb objectiu privat.
o Associació: Reconeguda i protegida constitucionalment com a llibertat fonamental. (Art. 22 Constitució Espanyola)  Interès Públic o General: Sense afany de lucre (Associació en protecció dels animals, Penyes esportives o ONG)  Interès Privat o Particular: Amb afany de lucre  SOCIETATS I.
Societat Mercantil i Empresa Col·lectiva 1. Distincions Preliminars 2. El sistema de Societats 3. La societat com a negoci jurídic 4. La societat com a persona jurídica 1. Distincions Preliminars Societat Mercantil: Subjecte del Dret Empresari Empresa: des de l’òptim jurídic es Objecte del Dret Societat Civil (Codi Civil vigent des de 1889): (Art. 1665; ss. Cc.) Contracte entre dues o mes persones que es comprometen a posar en comú bens, diners o industria amb ànim de partir-se els beneficis.
S.C.P: Sociedad Civil Privada La restauració: des de 1874 y el 14 de abril de 1931 Privilegi: Privi / legis = Llei Privada Societat Mercantil (Codi de Comerç vigent des de 1885): (Art. 116 C.Co) 1885  El contracte de companyia en el qual dues o mes persones es comprometen a posar bens en comú per tal d’obtenir uns beneficis que es repartiran.
Companyia: Fa referència a companys. Uns companys conformen una companyia.
Company  Cum pane  Amb qui comparties el pa.
Com  Abreviatura Affectio Societatis  Voluntat associativa en qualsevol tipus de societat. Ha d’haver algun tipus de vincle en qualsevol tipus de societat.
2. El Sistema de Societats Societats Mercantils Típiques: Esta fixada, regulada per la llei. Tota la seva regulació esta tipificada per la llei, escrita, detallada.
    Societat Col·lectiva: Es la primera que apareix. Societat mercantil de caràcter personalista.
Societat Comanditaria: Moment de gloria en el s.XIX Societat Anónima (S.A): Societat mercantil de caràcter capitalista. La més important junt amb la SRL Societat de Responsabilitat Limitada (S.R.L): La mes important junt amb la SA Societats Mercantils Atípiques: No tenen una regulació legal expressa, no tenen una llei concreta. Atípiques = Il·lícites Exemples: - U.T.E.  Unió Temporal d’Empreses. No vol dir que es fusionin, solament col·laboren temporalment en un projecte conjunt, un cop acabat el projecte s’acaba la unió temporal d’empreses. No hi ha regulació per a las UTE en la llei - Si el que anem a fer es un projecte en un país estranger fora de la UE. Es prudent buscar un soci local per saber com actuen, com pensen, quines son les seves costums. La societat típica en aquests casos es diu: JOINT VENTURE, es una formula associativa mercantil Atípica, no tenen una llei que les controli.
- Agrupacions d’interès econòmic (AIE): Es un instrument per aconseguir beneficis. Els membres integrants son empreses / empresaris, els uneix un interès econòmic en comú.
Les empreses s’agrupen, per exemple, per fer una campanya publicitària conjunta o fabricar un nou producte, ja que individualment no poden assolir el cost d’aquesta operació.
Aquesta agrupació està subjecta a la llei i la llei es molt amplia en aquesta forma empresarial.
- Societats Cooperatives: Els uneix un ànim de lucre que reverteix en els propis cooperativistes, no tant projectar-la cap a fora per aconseguir un benefici de fora sinó que els beneficis van per als integrants de la cooperativa. Exemple: Abacus, Mondragón.
Personalistes / Capitalistes Societats Mercantils Personalistes: Aquelles societats mercantils el regim jurídics de les quals gira i gravita a l’entorn de la persona, els socis i les sòcies. Tant ets, tant vals.
Societats Mercantils Capitalistes: Son aquelles el regim jurídic de les quals gira i gravita a l’entorn del capital. Tant poses / inverteixes, tant vals.
Obertes / Tancades Societats Mercantils Obertes: Aquelles on adquirir o perdre la condició de soci es relativament fàcil. Exemple: S.A. (pot ser oberta o tancada) Repsol S.A.
Societats Mercantils Tancades: Aquelles on l’entrada i sortida com a soci es complexa, adquirir la condició de soci es difícil i deixar de ser soci també. Els accionistes son “de casa”, les accions pertanyen a un grup petit i n’hi ha clàusules restrictives per a que les accions no es propaguin a gent externa, la S.A. es tancada. Exemple: S.A. per accions Freixenet, Societat Col·lectiva, S.R.L USA Public Corporations (Societats Obertes) Closed Corporatios (Societats Tancades) Closely-Held Corporations ( UK Public Companies (Societats Obertes) Private Companies (Societats Tancades) Distinció entre idea de Societat (Mercantil) – Comunitat de Béns (CB) Hi va haver un període de temps en el qual s’aconsellava la creació de Societats i Comunitats de Béns per donar cobertura a les grans empreses. Fer-lo d’una manera o de l’altra no canvia els impostos que s’han de pagar, ja que la legislació fiscal mana i totes les societats han de tributar a hisenda.
La Societat es un expedient organitzatiu dinàmic, esta dissenyada per canalitzar propostes empresarials. En una Societat Mercantil trobem socis i sòcies. La Societat te una personalitat jurídica.
La Comunitat de bens es estàtica, per tant rígida. En una Comunitat de Bens trobem copropietaris i copropietàries. La comunitat no te personalitat jurídica. Els Romans deien que les Comunitats amb copropietats eren econòmicament ineficient (antieconòmiques) i conflictives. Roma instituïa hereus per a preservar el seu patrimoni unit.
El contracte es una manifestació genuïna de la llibertat contractual Llibertat Contractual: Manifestació genuïna de la Autonomia Privada de la Voluntat: Llibertat per fer el que volem i fer, per exemple, contractes.
Aspecte més característic del contracte de Societats, te com a virtut la creació d’un nou subjecte del dret.
  Trobem una voluntat humana, capaç de produir efectes jurídics, per exemple, el negoci jurídic del testament  Unilateral Unilateral: Declaració d’última voluntat: Una persona diu que vol que succeeixi amb el seu patrimoni el dia que no estigui. El testament es una eina jurídica unilateral.
Trobem altres negocis jurídics bilaterals (dos punts) o plurilaterals (més de dos).
Negoci jurídic bilateral  contracte: en un acord, pacte de voluntats contraposades Bilateral: contracte de contraventa: intercanvi d’un producte a canvi d’un preu . Yo vull diners i ell el producte.
Contracte:   Adquirim drets Assumim obligacions Relacions Jurídiques Contracte de treball: l’empresari té drets on, per exemple, el treball que ha de realitzar un treballador i com l’ha de fer i el treballador té l’obligació de realitzar el treball. El treballador te dret a cobrar a final de mes i obligació es de l’empresari a pagar-li. (pagar les nomines) El contracte implica equilibri en les prestacions. Que el contracte permeti crear relacions jurídiques no volen dir que hagi de ser de qualsevol manera, ha de tenir equilibri de drets d’una part i d’obligacions per una altra.
Regulacio dels contractes: Art. 1254 del CC.
Tot contracte ha de tenir com a mínim tres elements: 1. Consentiment: La prestació del consentiment a aquest acord. Jo se que vull comp`rar, ell ho ven, fixem preu i realitzem/formalitzem el contracte. La voluntat contractual ha d’estar neta formada (que no hi hagi confusió, malentesos, que es compra, que es paga, etc) i lliurament expressada “porta en fexa”.
2. Objecte: Sense l’objecte recauen els drets i obligacions.
a. Contracte de treball l’objecte es el treball b. Contracte de societats l’objecte es tot allò que ens hem compromès a posar en comú.
c. Contracte d’arrendament, l’objecte es la casa.
3. Causa: Causes honroses, lucratives, no lucratives, etc. La causa del contracte de societat es l’economia Realitzat el vinil jurídic s’exhaureix. (contracte de treball  perdura en el temps) Relacions jurídiques de tracte successiu  perduren fins el temps que es pacti. Quan acabes el contracte es trenca el límit.
Contracte de Societat: Contracte bilateral o plurilateral (dues o més voluntats) que te per objecte la creació d’una empresa, com a causa i finalitat ultima l’obtenció d’uns guanys i beneficis mitjançant l’explotació de l’activitat empresarial. En aquest cas l’interès dels qui participen es en comú, no contraposat o contradictori.
Es un contracte d’organització, ens proporciona un esquema organitzatiu. Una organització la qual el duet li dona personalitat jurídica, diferenciada de la personalitat jurídica dels socis/es.
Aquest contracte genera una comunitat d’interessos i riscos.
Tot contracte te tres elements: Consentiment, objecte i causa, com ja hem esmentat avanç, però ara s’uneix la forma.
La forma es un contracte oral que te el mateix valor jurídic que l’exercit. El problema es la proba. El contracte escrit es la proba però si el contracte es de paraula un pot mentir dient “Jo no he dit això.” Al s.XIX el contracte verbal es respectava.
Contracte de societat Mercantil: particular de forma: inscripció en el registre Mercantil (escriptura pública). El dret imposa això: per exigència de forma es proporcional a la transcendència judicial i econòmica.
...