Ressenya literària (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Escriptura en premsa
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 18/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

DADES DE L’ALUMNA: Anna Prudencio Pérez (NIU: 1455701) Seminari Grup 3 anna.prudencio98@gmail.com REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA: Títol: Women in American journalism: A new history Autora: Jan Whitt Editorial: University of Illinois press (UI Press) Data i lloc de la publicació: Agost del 2008 als Estats Units TÍTOL: The difficult world for journalists women COMENTARI: En aquest llibre tant el rol del periodisme com les dificultats del exercici del periodisme estan enfocats a les dones i, especialment a les dones periodistes d’Amèrica.
L’objectiu que tenia Jan Whitt amb aquest llibre era explicar/recordar dones periodistes que s’han passat per alt en la història d’aquest ofici.
Aquest llibre es divideix en sis capítols, tots amb la mateixa importància ja que tracte diferents aspectes, diferents modalitats i diferents evolucions de les dones dins del món del periodisme.
És molt interessant veure com de difícil és l’exercici del periodisme per a totes nosaltres però sobretot per a les dones que van començar en aquest ofici. Jan Whitt a cada un dels capítols ens explica perfectament el que suposa ser dona i sobretot resalta els mèrits de grans periodistes americanes i que no se’n parla a les escoles i universitats.
El primer capítol ens resumeix la història de dones reporteres, columnistes i fotògrafes que han fet grans treballs a diaris importants però ja no se’n parla d’elles. Hi ha un paràgraf que descriu perfectament el que viuen les dones que diu el següent: “Relatively few women journalists could ever hope for front page bylines. In most cases the women’s and society pages provided their only viable opportunities for newspaper careers” Hi ha un moment que ens diu que la gran excusa que utilitzaven fa uns anys per argumentar l’aïllament de les dones a alts càrrecs o al ser reconegudes mundialment era “Bullets and Bathrooms” és a dir, que lles dones no podien anar a la guerra perquè no hi havia llocs íntims per a elles. Sí, això és el que fa uns anys deia la societat. Gràcies a les primeres dones corresponsals de guerra aquesta situació va canviar.
El segon capítol es titula “Women of Society News and Women’s Pages” aquest apartat el descriu com una revolució en la transformació del periodisme americà. Comencen a escriure notícies que interessen a les dones. Els primers diaris que van afegir seccions de dones i reportatges fets per dones van esdevenir la corrent principal del periodisme. En aquest apartat ens planteja una sèrie de preguntes que en alguns casos encara suposen un problema actualment. Per què s’han de separar les notícies de dones de les notícies propiament etiquetades com a serioses? Per què sembla una responsabilitat molt gran per a un diari ficar una dona en portada? És molt típic obrir el diari i veure moltes fotografíes d’homes, jugadors de hoquei i de futbol per exemple, però mai dones. La discriminació institucional existeix i tant dones com homes es troben en una situació de dependència dels estereotips. Hi ha un moment que descriu perfectament el problema que tenim les dones en aquest ofici: “The history of women’s pages is a reminder that the industry has not yet leveled the playing field for women in newspaper work and for women consumers of news.” El tercer i quart capítol són els que li dona menys importància però tot i això descriu la vida d’algunes dones importants. El tercer analitza les tres dones més consegudes com a periodistes literàries, un gènere que barreja ficció i realitat. I el quart, parla sobre dones representatives que van abandonar les seves carreres periodístiques i van ser importants en el món de la ficció. En alguns casos van treballar poc temps en gavinets de premsa, en altres van despreciar el periodisme. Tot i que en tots els casos, el temps que van treballar en el que anomena “vida real” va influir en gran mesura a les seves obres de ficció.
En el penúltim capítol està enfocat a les dones que van decidir triumfar en la premsa alternativa, el que caracteritza aquest capítol és que les històries no estan organitzades cronològicament com els altres sino per temes. La història del periodisme civilment correcte, Hazel Brannom Smith, la primera dona que va escriure editorials i que va guanyar el Premi Pulitzer. La premsa mediambiental està representada per Phyllis Austin.
La temprana premsa feminista està representada per la defensora activista Caroline Churchill, editora i reportera del “Denver’s Queen Bee”. Diferent i complicat el cas de Betty Wilkins que a part d’afrontar-se als problemes que tenien les dones, també era negra, malauradament això li va suposar el rebuig de Denver Press però va tirar endevant i va obtenir reputació com a escriptora del The Call.
Finalment l’últim capítol, el sisè, és un dels més interessants. Es titula The Lesbian Press i tracta sobre les fundadores de la premsa lèsbiaca, donant gran pes a aquelles que van editar el diari Vice Versa i diaris i revistes com Focus: A Journal for Lesbian, The Ladder, Lesbian Connection i Sinister Wisdom.
Tot i les adversitats financeres i la lluita interna, els diaris lèsbics, les notícies i les revistes continuen intentant arribar a una audiència segmentada i recordar a la societat heterosexual que Maxim i Vogue són només una part del panorama que ‘està visquent.
Vice Versa va significar el principi de més de 2.600 publicacions lèsbiques. El més important és que van documentar la premsa lèsbica com quelcom que va començar per connectar dones ocultes i separades entre si i les va proveïr de veu. Aquest tipus de premsa ha esdevingut un potent moviment social ja que les publicacions van donar veu a les minories silenciades i encara avui ho fan.
CONSELLS PER A PERIODISTES: 1. Quan entrevisteu a alguna persona no s’ha d’anar amb pressa. S’ha de portar un guió de preguntes però mai hem d’oblidar que perquè l’entrevistat es senti còmode hem d’establir un diàleg, una conversa sobre el tema que desitgem però no cal seguir estrictament el guió preparat.
2. En referència al llibre llegir, les dones hem de seguir lluitant pels nostres drets i per la igualtat. Igual els homes han d’ajudar a aconseguir aquesta igualtat i no abstenir-se.
3. Analitzar bé la situació i veure què és noticia, què és el més important i tenir clar com ho estructurarem. Abans de començar a escriure s’ha de pensar, ordenar les nostres idees i redactar.
...

Comprar Previsualizar