Tema 12. Els contactes patern-filials de la presó (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 3º curso
Asignatura Dret Penitenciari
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 16/05/2017
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Grau en Criminologia Tema 12. Els contactes patern-filials de la presó Dret penitenciari Laura Gelabert TEMA 12. ELS CONTACTES PATERN-FILIALS DES DE LA PRESÓ 1. EL DIFÍCIL EXERCICI DE LA MATERNITAT PER A LES DONES CONDEMNADES A UNA PENA DE PRIVACIÓN DE LLIBERTAT Parlem bàsicament dels fills i de les mares. A la pràctica, al 90% dels casos i gairebé a tots els països, quan és el pare el que està a la presó, els fills d’aquesta persona, queden a càrrec de la mare, a casa, i per regla general, continuaran mantenint contacte quan toqui amb el pare, a través dels diferents tipus de visites que ja hem vist anteriorment.
Ara bé, si és la mare la que està a presó, és diferent. Si era la cuidadora dels nens, ara ho seran uns altres, i els contactes amb la mare dependran també amb la relació que hagi amb els cuidadors per part de la mare, i aquest nens poden variar de domicili o de ciutat. Si el pare no està a la presó, els nens es queden amb els pares, però si no hi ha un altre progenitor, s’encarregarà un cuidador. A la pràctica, normalment el pare no està.
Aquí a Catalunya, al 2015, de totes les dones que estaven a presó, 1027 dones, més del 75% eren mares, i a més, la taxa de natalitat en les dones de presó és més alta, tenen més fills que les de fora. És una població jove, ja que no tenen fills, o estan en l’edat reproductiva. De les 1027 dones, en total havia 2035 nens, i d’aquests, només en el 30% dels casos s’han quedat aquests nens, i un 70% no se sap res dels nens, amb qui estan i on viuen, no consta a l’expedient. Respecte del percentatge que sabem, la majoria (70%) estan amb els avis, i preferentment avis materns, i després un 20% es queden amb el pare, i també un 10% es queda amb tiets o germans, i a vegades surt noms sense el parentiu.
La conclusió, es que el tema és molt lamentable, ja que si són menors, s’hauria de saber amb qui estan aquests menors i on paren. També hi ha dones que tenen fills i no ho volen dir, per por a que perdin els fills, i això vol dir que aquests no les visiten.
Està molt estudiat, sobretot a països anglosaxons, els efectes que causen l’empresonament d’un pare o una mare a un nen, i són resultats bastant devastadors, ja que a més del trencament de la relació, passen, sobretot en cas de la mare, uns altres cuidadors, i la majoria dels casos avis, que poden tenir problemes de salut i econòmic i fent-se càrrec d’uns nens que no els hi tocava, a l’escola també poden patir bullying i discriminació i ells mateixos poden patir una malaltia o trastorns alimentaris, i també hi ha molta probabilitat de que quan siguin joves passar per justícia juvenil, i de ser ells també delinqüents. D’alguna manera s’ha d’intentar trencar aquest cercle.
Pàgina 1 de 5 Grau en Criminologia Tema 12. Els contactes patern-filials de la presó Dret penitenciari Laura Gelabert 2. LEGISLACIÓ I REGULACIÓ VIGENT La legislació, com hem vist, preveu tot un seguit de possibilitats de contacte entre els pares empresonats i els seus fills, ja que l’objectiu de la presó és reinsertar aquestes persones a la societat, i sense els contactes familiars això no serà possible.
Pel que fa als fills, la legislació preveu que els menors de 3 anys poden estar a la presó, sempre hi quan sigui per l’interès del menor i s’hagi aprovat la seva filiació (art. 38.2 de la LOGP). No preval la voluntat de la mare de tenir o no el fill, no és un dret seu, sinó que en tot cas és un dret del menor estar amb la seva mare, i sempre cal tenir en compte l’interès superior d’aquest. Si es decideix que el nen estarà millor amb la família extens o bé en una institució, caldrà respectar-ho.
L’any 2016 ho havia uns 150 nens en tot el territori espanyol vivint dins institucions penitenciàries amb les seves mares.
Pel que fa als contactes quan es tracte de les mares, la nostra legislació és una mica més favorable quan es tracta de mares que estan en tercer grau. Per exemple, es preveu el fet que s’equipari tenir un treball amb el fet de tenir càrregues familiars. Inclús es preveu que la mare pugui complir la pena, amb control telemàtic, fora del centre penitenciari, per tal de no interrompre innecessàriament la connexió amb els fills. Però això només es preveurà per dones en tercer grau, els homes no entren dins aquesta possibilitat.
L'art. 38.3 LOGP, per la seva banda, preveu la regulació reglamentària d'un règim específic de visites per a menors de fins a deu anys que no convisquin a la presó amb la mare. Tals visites "es realitzaran sense restriccions de cap tipus quant a freqüència i intimitat i la seva durada i horari s'ajustarà a l'organització regimental dels establiments".
La normativa internacional sí que sembla, afortunadament, afavorir els contactes dels infants amb els seus pares empresonats. Em detindré, succintament, en l'anàlisi, d'una banda, de la Resolució del Parlament Europeu de 13 de març de 2008, sobre la situació especial de les dones en els Centres Penitenciaris i les repercussions de l'empresonament dels pares sobre la vida social i familiar (Diari Oficial nºC 066 e de 20 de març de 2009) i, de l'altra, de la Declaració sobre els Drets de l'Infant de l'Assemblea General de les Nacions Unides de 2009. Amb caràcter previ, però, cal posar en relleu el caràcter no vinculant de les dues normes, de manera que el seu incompliment no podria ser objecte de sanció. No obstant això, els principis i criteris previstos en les dues si poden servir d'orientació per a futures reformes legislatives.
Pel que fa a la Resolució del Parlament Europeu de 13 de març de 2008, que dedica un dels seus tres eixos d'actuació al manteniment dels llaços familiars i de les relacions socials, subratlla en la seva recomanació 16 Pàgina 2 de 5 Grau en Criminologia Tema 12. Els contactes patern-filials de la presó Dret penitenciari Laura Gelabert la necessitat que el sistema judicial vetlli pel respecte dels drets de l'infant a l'examinar les qüestions relacionades amb l'empresonament de la mare. Seguidament, advoca per l'aplicació de les penes substitutives a la presó, en particular per aquelles mares que presenten un reduït risc per a la seguretat pública i el empresonament pot generar greus pertorbacions en la vida familiar. Pel que fa als contactes amb l'exterior, la Recomanació 22 demana als Estats que garanteixin la creació de Centres Penitenciaris per a dones, per tal de facilitar el manteniment dels llaços familiars mentre que la Recomanació 23 anima a l'adopció de normes flexibles en relació a les modalitats, la freqüència, la durada i els horaris de les visites. Per la seva banda, la Recomanació 24 demana que es faciliti el reagrupament familiar i, en particular, les relacions dels progenitors empresonats amb els seus fills.
També la Declaració sobre els Drets de l'Infant conté una interessant disposició sobre el tema que ens ocupa.
Es tracta de l'art. 47, dedicat als "fills de persones acusades, processades o condemnades per haver infringit les lleis penals". En aquest precepte, es exhorta, en primer lloc, als Estats membres a tenir en compte els efectes que la privació de llibertat dels pares produeix en els nens i, en particular, a donar prioritat a les mesures no privatives de llibertat quan el infractor sigui l'única persona o la persona que s'ocupa principalment de l'infant. Això sí no oblida que ha de atenir-se, també, a la gravetat del delicte. En segon terme, s'anima als Estats a promoure "bones pràctiques en relació amb les necessitats i el desenvolupament físic, emocional, social i psicològic dels nadons i dels nens afectats per la detenció i l'empresonament dels seus pares. Sens dubte, aquesta última disposició emmalalteix d'enorme vaguetat però no així la primera, que es decanta clarament per mesures alternatives a la presó en considerar que ha de prevaler l'interès i el benestar del menor.
 Regles de Bangkok 3. DADES Les privades de llibertat representen un ínfim percentatge respecte a la població reclusa masculina.
Precisament, aquest és una de les dades que es ve utilitzant per justificar, en part, la invisibilitat.
Pàgina 3 de 5 Grau en Criminologia Tema 12. Els contactes patern-filials de la presó Dret penitenciari Laura Gelabert Evolució de la població penitenciaria a Catalunya (per gènere) 9788 9967 9849 9463 9266 8329 8048 743 780 749 671 650 646 611 589 Des-09 Nov-10 Nov-11 Nov-12 Nov-13 Nov-14 Nov-15 Nov-16 Hombres Edat dones empresonades.
Catalunya. Marc 2016 Mujeres Edat dones empresonadess.
Administracio General de l'Estat.
Marc 2016 1 20 8714 133 38 45 337 93 560 222 1568 205 1415 18-20 anys 21-25 anys 26-30 anys 18-20 anys 21-25 anys 26-30 anys 31-40 anys 41-60 anys 60- 31-40 anys 41-60 anys 60- anys anys Pel que fa a l'estada de menors de tres anys a la presó, el sistema penitenciari espanyol va autoritzar al juliol de 2017 la convivència de 107 menors amb les seves mares. Per a això, disposa en el territori espanyol de diferents Unitats de mares i una unitat familiar, en sis comunitats autònomes, que es troben a l'interior de recintes penitenciaris però funcionen com a unitats especials i adaptades. Així mateix, la Direcció General d'Institucions Penitenciàries disposa de 7 Unitats dependents, gestionades per organitzacions no lucratives a l'exterior dels Centres Penitenciaris, en què es permet la convivència de dones classificades en tercer grau amb els seus fills menors de tres anys. Finalment , cal destacar la creació de tres Unitats Externes de Mares Pàgina 4 de 5 Grau en Criminologia Tema 12. Els contactes patern-filials de la presó Dret penitenciari Laura Gelabert (Sevilla, Madrid i Mallorca). Ara bé, excepte les Unitats Externes de Mares, la resta d'instal·lacions penitenciàries en què viuen nens de tendra edat no tenen espais suficients a l'aire lliure, les habitacions segueixen sent cel·les, el personal de vigilància és visible, la megafonia arriba també a aquestes zones habilitades per a nens, etc.
Quant als fills majors de tres anys de les dones privades de llibertat, destaca una dada preocupant: únicament sobre el 60% de les dones empresonades a Espanya es troben en Centres Penitenciaris situats en la seva Comunitat Autònoma. Òbviament, aquesta dada suposa un gran inconvenient per a facilitar el contacte dels menors amb les seves mares, a més d'incrementar l'angoixa i el patiment psicològic d'aquestes i d'aquells.
Pàgina 5 de 5 ...