bloc 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Arqueología - 1º curso
Asignatura metodologia arqueològica
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 3
Subido por

Descripción

classes de la Mercé.B

Vista previa del texto

Metodologia arqueológica Arqueología A1 Lydia Gutiérrez 2014-2015 Bloc 3: formacio i evolucio del jaciment arqueologic 3.1. Introducció: nocions de geoarqueologia.(PPT) El rebliment: formació dels estrats, les diferents capes del subsòl Geoarqueologia estratigràfica:      Com s’ha format el jaciment; sediments, edàfiques, antròpiques.
Reconstrucció paleoambiental; si ha hagut canvis dràstics com una inundació Activitat antròpica; resta dels rebliments.
Evolució postdeposicional; edafogènesis; veure l’evolució dels jaciments i els diferents factors que van portar al jaciment actual.
Seqüència arqueolestratigràfica; diferents capes que formen el jaciment i estudiar-les per entendre la seqüència.
3.2. Formació del rebliment arqueològic: processos i components.
Per la formació del jaciment intervenen diferents processos i components. Depenent de la cronologia hi haurà o no uns components.
Ex: al paleolític hi ha sediments; a la protohistòria són edàfics o antropològics.
   SEDIMENTS: components a la fase anteriors a l’ocupació humana(factors fisicoquímics).
o Detrítics: formats per fragments de roca, poden ser transportats.( materials derivats de la fragmentació de les roques).
o Bioquímics: originats de processos químics o biològics (estan relacionats) i format per les precipitacions d’elements solubles en medis aquosos. Es formen en indrets on hi ha precència d’aigua com un llac. Quan s’evapora aquest aigua els elements es precipiten. Ex: aigua en un medi de guix, quaan s’ecvapora queda el guix precipitat ( com a Capellades on queda la calcita) Aquests sediments donen una gran quantitat d’informació. Els jaciments es conserven en la seva totalitat o gairebé en la seva perfecció. En molts casos troem motlles d’altres materials, un símbol molt fidedigne fins al punt de poder saber a composició cel·lular de la vegetació.
EDÀFICS: procedeixen de sols. Són transformacions fisicoquímiques naturals contemporànies o posteriors a la sedicmentació o a l’ocupació humana.
o Acumulacions de materia orgànica o Activitat biològica o Carbonitzacions: transformació a patir de la precipitació com per exemple quan prou l’aigua s’evapora i es precipita la calç o els carbonats.
o Ex: el plantament d’un roure varia la formació del sediment.
BIOGÈNICS: resultat de l’activitat dels animals residents o visitants en un indret determinat. no activitat humana sinó fauna. Hi ha uns components que determinen el Metodologia arqueológica Arqueología A1  Lydia Gutiérrez 2014-2015 jaciment com per exemple els ossos quan hivernen deixen marques a partir de les quals és pot estudiar la seva hivernació. Hi ha uns eleents que queden incerits al sól: o Excrements ( copròlits quan són restes fòsils) donen lloc als fosfats.
o Petjades o Urpades o Restes osees.
ATRÒPICS: elements generats per l’activitat humana. Correspon a la fase d’ocupació del jaciment.( elements de construcció, aportacions minerals foranies al context, estructures..).
Sediments: elements derivats de la fragmentació de la roca amb o sense transformació.
Un sól: el amterial que hi ha abocat on el rebliment ha d’estar a la superfíci i ha de ser estètic( quedar-se quiet). Estable.
3.3. Sediments arqueològics: concepte, tipus i mètodes d’estudi; 100% Sediments antropogènics En funció Sediments antròpics de l’activitat antròpica del Sediments arqueològics sediment 0% Sediments verges o estèrils L’activitat humana és la responsable total. Acostumen a ser llocs característics pròpies d’una activitat.
Creat a partir dels processos culturals o parcialment de l’activitat humana. Ex: una sitja; inicialment es per emmagatzemar però més tard per a la brosa. Trobarem una barreja de sediments naturals i antròpics.
Conté artefactes de l’activitat humana. Ex: aportació de materials per l’activitat eòlica.
Creat per processos naturals Metodologia d’estudi: Com s’analitzen i analitzen els rebliments. A partir de l’excavació es poden analitzar més profundament. Esl perfils d’excavació, on es veuen les característiques del rebliment.
Per tenir una visió de com serà el rebliment:  Sondeig o cata/cala: baixar fins a la base “roca mare”en algunes zones per veure la seqüència i com són els rebliments. A vegades els nivells no són horitzontals, amb el sondeig pedem veure la morfologia del rebliment per poder veure la millor manera de la intervenció.
Quan apareixen estructures antròpiques és fan descripcions de manera detallada per a la reconstrucció. Descripció, els paràmetres, que s’utilitzen per fer una bona descripció dels rebliments: A. Textura B. Color C. Estructura Metodologia arqueológica Arqueología A1 D.
E.
F.
G.
H.
I.
Lydia Gutiérrez 2014-2015 Geometria Límits del nivell Continguts de restes d’oigen antròpics Grau de cimentació Grau d’humitat Activitat biològica.
A: Textura    Un dels elements principals Ens dóna la distribució relativa de les partícules en funció a la seva mida Depenent de la mida rep diferents noms: Fraccions Grossa: entre >10 Blocs +10cm cm <2mm Graves 10-1cm gravetes 1-0.2cm Fina o matriu: Sorres: 2-0.063mm Molt grosses 2-1mm <2mm Grosses 1-0.5mm Mitjanes 0.5-0.25mm Fines 0.25-0.125mm Molt fines 0.125-0.063mm Lutites: <0.063mm Llims 0.063-0.002mm Argiles <0.002mm  Al camp es fa una estimació visual, per fàcil·litar la lectura, per poder puntualitzar les descripcions( taules de puntejat amb percentatge).
La morfologia de la fracció grossa pot donar l’índex d’erosió: o Rodones: erosió per transport.
o Semirodons o Semiangulars o Angulars: locals.
La posició de les roques és molt important ja que et dóna indicis del procés que ha hagut per a que tinguin aquesta posició: o Horitzontal o Verticals: per canvis edàfics. S’han de buscar els processos que donen pas a aquesta posició.
 Activitat biològica: fauna del sòl  Derivaat d’un aspecte dinàmic com el glaç i desglaç del sòl continu.
  B: El color  Serveix per identificar els components del sediment.
o Negre: associat al carbó, la matèria orgànica o a l’activitat humana.
o Groc o Vermell/taronja (òxid) o Gris (cendres) Metodologia arqueológica Arqueología A1    Lydia Gutiérrez 2014-2015 Pel que fa a la descripció del color, com és molt personal, és fa servir una taula universal: LA TAULA DE COLORS MONSELL que va amb uns codis i és d’ús global.
Dóna dades de com s’ha format el jaciment,.
La descripció del color pot ser: o De camp amb la taula- presa de color en humit (quantitat ínfima d’humitat).
o Quan s’asseca al laboratori- presa de color en sec (amb estufes, en sec varia la tonalitat).
C: L’estructura       Més difícil de veure al camp Defineix les formes de com les partícules s’agrupen. S’ha de tenir en compte els porus o buits que pot tenir la matriu i els sediments.
Definit en molts casos per processos edàfics o causes antròpiques.
Quan l’observem: o Pedials: quan hi ha traces d’estructures (grumolls)  Per descriure els graus, la manera en que es veuen els grumols  Dèbil  Moderat  fort o Apedials: no s’observen traces d’estructures, són massiu. Ex: la sorra de terra és pròpia d’un context de circulació de d’aigua.
Morfologies: o Laminar (llantions) o Prismàtica (més angle) Humitació i desecació o Columnar (més arrodonida) o Blocs angulars Relacionats amb l’activitat o Blocs subangulars biológica.
o Granular Estructures antròpiques , depenent de com segreguen les partícules o Estructura tubular (ex: argila): en terrenys humits. Aquest tipus de traça és causada per fets antròpics. El trapeig continu de persones i animals provoquen la compressió i fragmentació dels materials (ex: carrers ibèrics) o Estructura cavitaria i fissural (material construït: terres cuites+restes vegetals com la palla): provoquen un grau d’elasticitat a l’estructura i amb els porus dels vegetals es pugui dur a terme una dilatació i contracció sense provocar cap fragmentació.
D: Geometria Paràmetre que generalment s’ha de valorar des del perfil, en un tall de l’excavació, perquè permet conèixer la morfologia del nivell.
Ens fixaren en:   El sostre : la part alta La base: on acaba un nivell Metodologia arqueológica Arqueología A1 Lydia Gutiérrez 2014-2015 Aquests elements donen la forma al nivell. Diferents tipus de forma Tubulars Estratificacions paral·leles entre si Ex: estables Irregulars Sostre horitzontal i base irregular, no definit.
Reflecteix un episodi d’erosió.
Toscó o cubeta Superfície plana i no paral·leles entre si, els extrems més prims Ex: llars de focs permanents Acanalades ondulades foses En molts casos pel pas de l’aigua Circulació d’aigua molt continuada Poca extensió lateral però amb un gurix considerable E: Tipus de límits Quan reconeixem la base i el sotre d’un rebliment ens hem de fixar als límits perquè aquests poden donar informació sobre la crea ció de l‘estrat i la relació que té amb les altres capes.
Metodologia arqueológica Arqueología A1 Nets o absoluts Límits ben definits. Ens indica:  Sedimentació ràpida  Processos de formació diferents entre els estrats  No hi ha traces edàfiques . no hi ha transformació desl materials.
Gradual Mateixa composició amb diferents intensitats. Diferents mides de les mateixes partícules Difús Irregular Rebliment amb dificultats per establir límits. Indiquen una sedimentació lenta i de traces edàfiques. Molt temps a la superfície afectant les característiques inicials, amb línies discontinues.
D’origen erosiu La pendent o capbussament: s’ha d’observar la pendent ja que en molts casos indica d’on prové el sediment. La pendent dóna la forma de l’excabació Estratigrafia creuada. Com a les sitges, que quan l’abocament es tira des dels costats donden una estratigrafia creuada.
Estratigrafia cònica. Com a les sitges quan l’abocament es fa des del centre.
F: Contingut de restes d’origen antròpic o biològic S’ha de mirar el percentatge d’activitat antròpica Lydia Gutiérrez 2014-2015 Metodologia arqueológica Arqueología A1 Lydia Gutiérrez 2014-2015 Ex: cova del Parco (Balaguer). És inportant descriure amb detall si es veuen terres, ossos, crustacis....
Malacologia: disciplina que estudia els cargols i closques (petxines...) de terra i aigua.
S’han d’agafar les restes antròpiques i animals i intentar descriure-les G: Grau de cimentació Es reflecteix en la consistència dels nivells( polsos, flonjos o durs) Defineix un tret edàfic( posterior a l’ocupació humana) relacionat amb la carbonatació.
Quan plou l’aigua amb carbonats entra al subsòl. Quan aquesta s’evapora alguns elements es precipiten i queda el carbonat calci (típic del mediterrani i zones temperades) Això fa que el jaciment tingui més consistència , l’inconvenient és que en alguns punts pot trencar el materia arqueològic que hi hagi al subsòl.
H: Grau d’humitat És un element descriptiu lligat al color i la textura, entre altres, ja que variarà les condicions dels estrats. S’ha de descriure el gru d’humitat per fer un bon anàlisis.
I: Activitat biològica La fauna i la vegetació aporten uns trets que modifiquen les característiques originals del subsòl.
Ex: les arrels canvien el color del sòl i poden fragmentar els materials arqueològics, Els animals també transformen el subsòl amb els seus caus. Aquests poden ser contemporanis però també d’èpoques posteriors al jaciments.
Un cop feta la descripció de camp, si es vol estudiar més, es fa el mostreig.
 Anàlisis fisicoquímiques: consisteix en extreure un porció de sediment de cada nivell (rebliment). Sempre s’agafa de la part més característica del rebliment, de les zones on hi ha elements descriptius. Es comença a agafar per la part inferior del perfil, per no contaminar les altres capes. Es pot fer horitzontal o en secció Aquest mostreig no mostra el contacte amb els altres nivells.
Es marca la quota de profunditat (punt de referència). El punt 0 s’anomena Z Metodologia arqueológica Arqueología A1  Lydia Gutiérrez 2014-2015 Anàlisis micromorfològiques: consisteix en agafar un bloc de sediment sense pertorbar de tal manera que es puguin analitzar les característiques del rebliment de la mateixa manera que al registre. Es pot fer en secció o en planta. El mostreig pot ser sistemàtic o selectiu (s’escull la millor zona). Es treuen amb: o Caixes de Kubiena: caixa metal·lica. El nom prové de la persona que va inventar el sistema. Va ver per les zones fines però no a les zones on hi ha pedres ni a les cendres.
o Escaiola o guix: amb gases es fa un encofrat o Escaiola amb motlle: tal qual es troba al jaciment es posa escaiola a un motlle i es posa al jaciment. Desprès ho extreus o queden les sorres pegades.
Anàlisis al laboratori:  Fisicoquímiques: o Granulometria (quantificar la textura) o Fosfats (associats als elements orgànics, indicador geoquímic, característic de l’ocupació antròpica. Quantificar els fosfats % NO DÓNA LA FONT originaria o Ph: Index que estableix o serveix per veure la relació entre l’aigua i el sòl.
Depenent de com entra l’aigua al sòl, pot crear diferents reaccions que afecta a la conservació del jaciment.
 Micromorfològiques: o Permet estudiar els contactes dels nivells o L’objectiu es estudiar el sediment a partir d’una làmina prima del bloc, a escala microscòpica : amb el microscopi òptic o Ens ajuda a estudiar el rebliment com al registre o S’analitzen tots els elements del sediment o Permet combinar l’estudi dels sediments amb l’activitat antròpica o Es converteix en micro-excavacions.
o No es quantifica però és veu l’origen.
...