Bloc A1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia evolutiva II
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

BLOC A1: MARC ECOLÒGIC CONTEXTOS DE SOCIALITZACIÓ  LA FAMÍLIA MARC ECOLÒGIC El microsistema defineix l’ambient immediat del individu i tots els aspectes relatius a la seva vida diària com la família, escola o amics.
El mesosistema fa referencia a les relacions entre diferents microsistemes del individu, com per exemple, les relacions entre la família i l’escola.
L’exosistema defineix l’ambient allunyat del individu, aquell que no és tangible en la seva vida diària però que li afecta de forma indirecta, com les institucions socials o el treball dels pares.
El macrosistema és l’ambient socio-cultural de l’individu i inclou tots els valors, creences, ideologia política i altres influencies provinents de la societat i cultura en la que viu l’individu.
L’estudi d’aquest ens permet definir una sèrie de contextos en els que enmarcar al subjecte en desenvolupament.
Tot això junt, forma el cronosistema.
La família es el microsistema principal on es desenvolupa el nen o la nena. És un procés de socialització primària. Actualment, hi ha noves tipologies de famílies: - Families monoparentals: un adult amb els fills - Homosexuals: amb fills biològics o adoptats - Reconstruïdes: pares amb fills d’unions anteriors que formen una nova família - Famílies acollidores - Famílies adoptives ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA D’UNA FAMILIA La organització d’una familia és l’estil de relació entre les parts d’un sistema. El tipus d’organització determina la seva identitat. Les famílies amb organització autopoiètica son famílies amb canvis constants, amb tendència a homeòstasis (mantenir-se estable) i s’adapta sense perdre la seva identitat.
La plasticitat estructural és la capacitat d’un sistema per modificar la seva estructura i acoplar-se a altres.
Adaptar-se a les pertorbacions depèn de la magnitud i qualitat d’aquestes, però sobretot de l’estat del sistema familiar en el moment de ser pertorbat. L’estructura del sistema és la que dóna el contingut de la resposta a la pertorbació.
Quan en una organització parlem de jerarquia estem parlant de distints nivells de autoritat, i els diferents subsistemes estan separats per fronteres simbòliques. Importància dels límits entre subsistemes: - Famílies aglutinades: son famílies amb un excessiu sentit de pertinència i sense autonomia. La conseqüència és que l’estrès d’un membre repercuteix en tots.
- Famílies deslligades: son famílies amb excessiu sentit d’independència. En aquestes hi ha absència del sentit de lleialtat i pertinença i la conseqüència és que no es demana mai ajuda si es necessita.
FASES EVOLUTIVES DE LA FAMILIA En cada fase del cicle vital familiar es produeixen moments de “crisis” que són tant possibilitats de creixement com font de tensions o estres. En cada una d’aquestes fases existeixen unes tasques o fets crítics a resoldre.
El seu significat està inserit en el context socio-històric-cultural, com a transició ecològica i és el cicle vital de la familia com adequació als nous rols.
1. Constitució de la familia: - Mútua adaptació - Reconstrucció de les relacions familiars amb les famílies extenses - Reconstrucció de les relacions socials (amics, barri, feina).
2. Naixement del primer fill: - Durant l’embaràs: aquí s’hi inclou el desig real o no de tenir un fill, les representacions que els futurs pares es fan sobre el seu futur fill i la utilització del futur fill com a salvaguarda per resoldre problemes de parella.
- Naixement del primer fill: en aquesta fase té lloc la adequació dels rols (afegint el rol parental), la percepció del seus rols com competents, la percepció de la familia extensa de la seva adequació als nous rols, la restitució dels ritmes diaris (acoblament amb el recent nascut) i la confiança en el recent nascut i en ells mateixos com a pares.
3. El naixement d’altres fills: - Reestructuració familiar: combinació de les noves necessitats amb les anteriors - Gelosia entre germans - Adaptació del nou membre a la dinàmica familiar - Reestructuració dels ritmes diaris 4. Escolarització dels fills - Qüestionament dels rols parentals en l’àmbit social - Qüestionament de les seves funcions cap als seus fills - Adequació entre les pautes educatives dels pares i les de l’escola: coincidència o no de valors i criteris.
- Aspectes formals: capacitats per a aprendre i actituds - Aspectes informals: relacions amb els companys - Relacions amb altres agents socialitzadors: els mestres.
- Aptituds a l’escola: hiperactivitat, timidesa, etc.
- Utilització del temps lliure.
5. Adolescència dels fills - Reestructuració de les relacions de parella - Acceptació de l’adolescència per part dels pares - Acceptació de l’adolescència per part de la familia extensa - Relació amb l’educació formal: fracàs escolar i expectatives de futur 6. La partida dels fills - Reestructuració de les relacions de parella - Creació d’un nou sistema - Creació de relacions entre el nou sistema i la família d’origen - Reestructuració del sistema fraternal ESTILS EDUCATIUS FAMILIARS Un estil educatiu democràtic implica alts nivells d’afecte, comunicació, control i exigències.
L’actitud és dialogant i sensible a les possibilitats de cada nen. Les normes a la familia son coherents i no rígides, i per exercir el control hi ha tècniques inductives de manera raonada.
Les conseqüències d’aquest estil són una alta autoestima, seguretat cap a noves situacions, persistència en les tasques que s’empren, alta competència social, alt autocontrol i interiorització dels valors socials i morals.
Un estil educatiu autoritari implica alts nivells de control i exigències baixos en afecte i comunicació, els pares no acostumen a expressar obertament el seu afecte als fills, no pensen ens els interessos i necessitats dels seus fills, els controlen amb pràctiques coercitives (càstig o amenaça) i les normes són rígides imposades per una afirmació de poder.
Les conseqüències d’aquest estil son una baixa autoestima, autocontrol escàs, es mostren obedients i submisos quan el control és extern, són poc hàbils en les relacions socials i poden presentar conductes agressives en absència de control extern.
Un estil educatiu permissiu implica alts nivells d’afecte i comunicació, absència de control i d’exigències, són els interessos i desitjos del nen el que semblen dirigir les interaccions adult-nen, els pares són poc propensos a establir normes, plantejar exigències o exercir control sobre la conducta dels seus fills i tracten d’adaptar-se a les necessitats dels nens sense demanar-lis esforços.
Les conseqüències d’aquest estil és que els nens són immadurs, incapaços de controlar els seus impulsos i poc persistents en les tasques, tot i que a primera vista són els més alegres i vitals.
Un estil educatiu indiferent/negligent implica baixos nivells d’afecte i comunicació, absència de control i exigències, els pares tenen poca implicació en les tasques de criança i educació, les relacions son fredes i distants, tenen poca sensibilitat a les necessitats dels nens i absència de normes i exigències, però en ocasions, exerceixen control excessiu, no justificat i incoherent.
Les conseqüències d’aquest estil son problemes d’identitat, baixa autoestima, no acostumen a acatar les normes, poc sensibles a les necessitats dels altres i nens especialment vulnerables i propensos a experimentar conflictes personals i socials.
...