Tema 2 Antijuricitat + Tema 3 Legítima Defensa (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Dret Penal Exempció Responsabilitat
Profesor M.L.
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 22/02/2015 (Actualizado: 25/03/2015)
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

DRET PENAL (EXEMPCIÓ RESPONSABILITAT) TEMA 2: ANTIJURICITAT (CAUSES DE JUSTIFICACIÓ) Per què hi hagi un fet típic i antijurídic: Haver una acció. Que es doni el tipus objectiu i subjectiu. Que no concorri cap causa justificant ni que el subjecte no es cregui que concorre.
Efectes de la justificació del fet: - No hi ha pena per un malalt mental (mesura de seguretat). Si no hi ha cap fet antijurídic no podem imposar cap mesura de seguretat. Algú que ha actuat per legítima defensa tampoc imposarem una mesura de seguretat. Si el fet no és antijurídic no hi ha ni pena ni mesura de seguretat (encara que sigui un boig), perquè ha actuat d’acord a la legítima defensa.
- No legítima defensa. Exemple: Policia que deté algú per sospites no comet un fet antijurídic perquè està sota la seva competència (actua justificadament). Si el subjecte detingut per delicte flagrant creu que està detingut il·legalment i està privat de llibertat, comença a donar cops i patades “defentsant-se”. No es pot justificar.
Ens podem defensar davant d’un acte típic i antijurídic davant d’un subjecte que no és culpable (malalt mental). Però no ens podem defensar davant d’una autoritat que actua justificadament en un fet típic y no antijurídic. No hi cap la legítima defensa.
- No punibilitat de la participació. A punt de ser víctima d’un homicidi i algú em passa una persona (actua en legítima defensa). Aquella persona que passa l’arma pot ser partícip? No, és un fet antijurídic però justificat; no és culpable. Si l’arma la dóna un major d’edat a un menor perquè vol matar a algú, aquell que ajuda sense justificació a algú que no actua justificadament, és culpable.
- No responsabilitat civil. Excepte en Estat de Necessitat. Quan hem cansat un mal inferior del que hem evitat no es responsabilitza penalment però sí civilment (quina culpa té el tercer a qui li hem destrossat el cotxe quan ens el va deixar per ajudar?).
Busca compensar dels mals causats a la víctima.
Un malalt mental que ha matat a un altre? Que comet un fet antijurídic però no és culpable, ha de tenir responsabilitat civil? Li imposaran una mesura de seguretat i també responsabilitat civil.
Un fet NO antijurídic: Ni pena ni mesura de seguretat, no es pot actuar en legítima defensa, cap responsabilitat del que passa una pistola per ajudar, cap responsabilitat civil derivada de delicte (excepte si la causa de justificació és l’estat de necessitat). No concorren les causes de justificació.
DRET PENAL (EXEMPCIÓ RESPONSABILITAT) Gravetat de l’injust penal Causes de justificació incomplertes (art. 21.1) comporten una disminució injust del fet. Pena inferior a un o dos graus. No es donen tots els requisits però es donen alguns i no es pot eliminar totalment la pena.
Estructura del tipus de justificació (complerta) - Tipus objectiu: Pressupòsits de les causes de justificació i Requisits de la conducta (necessitat, proporcionalitat).
- Tipus subjectiu: Coneixement de la part objectiva.
Supòsits anòmals: (disminucions de la pena) El pressupòsit objectiu no es dóna, però es pensaven que estaven en perill (es dóna el tipus subjectiu). Creença errònia. Exemple: els policies creuen que els dispararan però és una pistola de mentida.
El pressupòsit objectiu es dóna, però els elements subjectius no es donen (no hi ha coneixement). Desconeixement (absència d’element subjectiu). Exemple: un nen està a punt de morir per un escap de gas, un noi tira una pedra per trencar la finestra perquè sí, i salva al nen. Havia una situació de perill però el subjecte no ho sabia.
Legítima defensa (20.4) “Aquell que obri en defensa de la persona o de drets propis o aliens, sempre que hi concorrin els requisits següents: a) Agressió il·legítima: En cas de defensa dels béns s’ha de reputar com a agressió il·legítima l’atac a aquests que constitueixi delicte o falta i els posi en perill greu de deterioració o pèrdua imminents. En cas de defensa de la llar o les seves dependències es reputarà agressió il·legítima l’entrada indeguda en aquella o aquelles.
b) necessitat racional del mitjà emprat per impedir-la o repel·lir-la.
c) Manca de provocació suficient per part del defensor.
Fonament: Bé jurídic lesionat per la conducta en legítima defensa, protegint i salvaguardant un bé jurídic (protecció individual). També es pot salvaguardar l’ordenament jurídic (evitació d’un fet antijurídic o defensa de dret). Un subjecte que interfereix il·legítimament en una esfera aliena (agressor) tindrà conseqüències.
DRET PENAL (EXEMPCIÓ RESPONSABILITAT) A la balança de la justícia cau el pes en la persona que ha actuat en legítima defensa. No proporcionalitat estricta entre béns individuals (exemple: evitar lesions d’integritat física matant a l’agressor si és la única manera), és a dir, mateixos béns jurídics en joc.
Pressupòsit LD. Agressió il·legítima actual Agressió: - Atac físic? Defensa de drets i béns.
- Dol. Si és imprudent no entra el defensar-se legítimament.
Il·legítima (antijurídica) - Acció típica i antijurídica per considerar-se il·legítima. Exemple: no es podem defensar legítimament de qui no actua amb voluntat (somnambulisme) o un inimputable (nen de cinc anys amb una pistola). No actuem justificadament.
Actualitat: possibilitat de defensa.
- No abans (defensa preventiva). No podem actuar abans i per tant, no és legítima defensa. .
Exemple: dona maltractada diàriament, un dia arriba l’home a casa i ella el mata.
- No després (excés intensiu). No dóna lloc a la legítima defensa ja què el moment ja ha passat.
És venjança.
- Agressió imminent: inici temptativa? Ta. Defensa eficaç.
Exemple: escoltar “la mataré aquesta nit”, l’altre persona l’empenta al mar durant la tarda per evitar que la mati. No espera a que iniciï l’agressor l’agressió il·legítima, per tant, no cap la legítima defensa. Dues visions: Quan esperar-nos comportarà segur l’agressió, cap la legítima defensa / però hi ha qui diu que el inici de la temptativa només és quan ha començat, per tant no cap.
- Consumació, esgotament i fi de l’agressió. Tenim la fase prèvia (actes preparatoris punibles), la fase executiva (inici de la temptativa) i la fase postconsumativa (després de la consumació).
Els que consideren que la teoria vàlida és la de la defensa eficaç poden començar a defensarse una mica abans de la temptativa, on ja no hi haurà una possible defensa quan ja hagi començat l’acte il·legítim (defensa preventiva). La temptativa encara no ha començat.
Les detencions il·legals o segrest (delicte de consumació permanent – la situació jurídica continua en el temps). Es pot actuar en defensar en legítima defensa durant tot aquest temps, tot haver-se consumat. Estat antijurídic permanent.
DRET PENAL (EXEMPCIÓ RESPONSABILITAT) Conducta en legítima defensa (defensa necessària) Necessitat de defensa personals (propis o de tercers) No es pot matar per defensar l’ordre públic ni per salvaguardar l’administració de justícia, ni la seguretat de l’Estat. Tot això no és legítima defensa. Els béns han de ser personals.
- Ha d’haver una agressió personal i actual. En abstracte: actual – bé defensable.
- També una en concret: mitjà menys lesiu idoni per a la defensa (no proporcionalitat estricta).
Excés intensiu (eximent incompleta). Algú qui pot repel·lir l’agressió lesionant a l’altre persona (proporcionalment en la intensitat dels mitjans utilitzats amb el perill de la persona que ens està agredint) amb un mitjà quan podria utilitzar un de menys lesiu, no actua en legítima defensa. Es disminuirà la pena, però no s’eximeix completament. S’ha d’utilitzar el que impliqui menys dany (arma i modalitat d’atac).
- Exclusió absoluta de desproporció (límits ètic-socials LD) Té a veure amb la forma de entendre la comunitat en la què vivim. Exemple: per robar pomes podem matar? Manca de provocació suficient Element no essencial (exempció incompleta). Baralla acceptada mútuament (duel). No actuen en legítima defensa ja que tots dos ho havien acordat mútuament. Han provocat la situació.
Error: Error sobre el pressupòsit objectiu de la causa de justificació (legítima defensa putativa).
No hi ha una agressió il·legítima actual, es fa una mala representació de la realitat. Error invencible (tothom ho hagués fet), Error vencible (ser curós i no passarà). Un error invencible sobre el pressupòsit de la legítima defensa, no dóna lloc a responsabilitats (es castiga amb modalitat imprudent).
Estat de necessitat (20.5) Compliment del deure i exercici de dret (20.7) ...