Tema 6. La recuperació (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Memòria i Representació
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 21
Subido por

Descripción

Memòria

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 6: LA RECUPERACIÓ TASCA DE RECUPERACIÓ  Metàfora de la biblioteca: recuperem la informació en la memòria fent una busca d’informació en una biblioteca. És molt important la organització (passarem més estona comprant en un súper que no coneixem).
El fet de trobar o no el llibre no depèn exclusivament que la info estigui en la memòria.
 Hi ha dos tipus de processos de recuperació d’informació en memòria  Voluntaris o Recuperació activa i controlada o S’apliquen estratègies que guien la búsqueda  Involuntaris o No hi ha control conscient del procés de búsqueda o No podem conèixer les estratègies que s’han seguit en la recuperació  Fenomen de la punta de la llengua: Tenim la sensació que tenim la info però no hi podem accedir de forma conscient.
 Estat Tip of the Tongue (ToT)  la sensació de que un sap la resposta però és incapaç de reproduir-la.
 Brown i McNeil Tasca  recuperar paraules corresponents a una definició que es donava. Ex: Instrument musical que té un marc que subjecta una sèrie de tubs als que es colpeja amb un martell. Els participants havien d’indicar si estaven en To T. En aquest cas, havien d’endevinar el nombre de síl·labes i altre informació referent a la paraula (ex: la primera lletra) Resultats  els participants recordaven millor la informació associada que en una situació d’atzar.
 Tulving (anys 60) En la recuperació juguen dos factors: 1. Disponibilitat 2. Accessibilitat: llinterna que un té i busca en la seva memòria. És allò que enfoquem, però no ho podem enfocar tot. Hem de parcel·lar la informació i anar processant-la.
Què determina que posem la llanterna al lloc on toca? Un dels factors que poden argumentar l’accessibilitat són les claus de recuperació que es proporciona a la persona.
Allò que recuperem és una petita part del que tenim al cap.
Aquesta factors estan fets des d’un punt de vista semàntic: 1) Atenció a la clau - - Quan grau d’èxit et dóna a que es refereix la paraula. (ex: pilota barça et recorda quan jugaves al pati de petit). Es refereixen a records que apareixen durant la recuperació, no la consolidació. Com més ben integrats estiguin una clau i un target, menys costarà recuperar la clau.
A nivell experimental es barregen claus que tenen significat per tu i claus que no.
Si no prestem atenció al nostre entorn, podrem recuperar menys informació.
Reduir atenció a una clau altera la possibilitat de recuperació.
Atenció dividida: durant la recuperació, especialment la tasca 2 està vinculada amb la primera.
L’atenció i l’executiu central juguen un paper clau Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez 2) Rellevància de les claus Les claus són efectives quan estan vinculades de forma intensa amb el target. La rellevància es refereix a que estiguin vinculades de forma intensa amb el target.
   Una forma de vincular intensament és que un record tingui un component emocional fort.
Si un fa l’esforç de recuperar i recupera correctament, si un recorda per cinquè cop recordarà millor. Ser òptim i hàbils en accedir a la memòria no només depèn de les claus sinó també dels mecanismes que utilitzem.
Una altre forma de vincular intensament és el principi de codificació especifica, que diu que com més s’assembli la clau amb aquella amb que tu vas percebre durant la codificació, més grau d’èxit tens de recuperar-la.
o Estaven presents en la codificació o Es codificaven vinculadament amb el target.
 Experiment Tulving i Osler sobre el record amb claus El primer grup es donen les mateixes claus. En el segon grup s’utilitzen targets relacionats amb relació semàntica-. Quin serà pitjor? el record lliure perquè és el que exigeix més del nostre sistema.
3) Número de claus - Com més nodes toquem, més possibilitat tenim de recuperar la informació.
L’accés a diferents claus, les dues rellevants, augmenten la probabilitat de recuperació.
Codificació dual: donar múltiples claus d’accés al record aporta un benefici additiu al record.
 Les codificacions elaborades generen moltes claus.
4) Mode de recuperació - És el marc mental adequat per recuperar informació.
Explica que la possibilitat que tenim de respondre correctament a la pregunta d’un examen, augmenta a mida que anem fent l’examen. Sabem que el cervell i la memòria funciona millor si porta un temps recuperant informació. Així doncs, el grau d’èxit de recuperar informació depèn del nombre de vegades previ que ha recuperat la informació. No és un mecanisme que només està vinculat a l’atenció, sinó de l’accés a la informació.
 Estudi de Herron i Wilding: - Tenir múltiples tasques de record episòdic de forma seguida millora el rendiment.
- Això suggereix que es tarda en establir el mode de recuperació.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez CLAUS CONTEXTUALS Sempre quan recuperem info, el context en que recuperem info, pot determinar l’èxit  claus contextuals.
Quan un forma una memòria genera una representació de l’esdeveniment en un espai i lloc concret. Aquest context a l’hora de recuperar info jugarà un paper clau.
Estudi: Reflexa com les claus contextuals pot variar el grau de recuperació de la memòria.
Tasca  quedem a la Barceloneta. Després us podeu un tratge de submarinisme i un grup farà buceo i l’altre no, i estudiarem paraules, uns a dins l’aigua i els altres a la sorra. Després cada grup el partien en dos, una part feia el test al mateix lloc on havà après les paraules i l’altre mitat a l’altre lloc.
Resultats  els que havien estudiat dins l’aigua, quan se’ls feien el test de reconeixement a la sorra ho feien pitjor que no si feien el test dins l’aigua, ja que els hi havien canviat el context, i així en tots els casos.
Quan parlem de context no és nomes l’emplaçament del espai físic, també podem parlar de contextos vinculats amb l’estat d’ànim. Ex: si estudies en un context de tristesa, a l’hora de fer l’examen recuperaràs que mentre estudiaves estaves trist. El context seria tot el que envolta l’esdeveniment en concret.
Hi ha uns sèrie de paràmetres molt diversos associats als contextos.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez MESURES Formes que tenim per recuperar el record:  Record lliure: Mínima informació de l’experimentador. Simplement ens diu recorda, en aquests casos el context juga un paper important. Ex: diguem tot el que t’enrecordis de memòria episòdica, tens 20 minuts. Hem de buscar la info, estructurar-la i explicar-la Record amb clau: L’experimentador aporta informació parcial relacionada amb el record. Un segueix tenint l’obligació d’estructurar el record però s’orienta en forma de claus que es allò que has de recordar. No cal que em parlis de memòria episòdica però explica’m perquè amb la memòria anterograda hi ha una part que es manté.
Tasca de reconeixement: La informació a ser recordada és present, juntament amb l’altre (distractors) que han de ser distingits o detectats de la informació antiga. Ex: exàmens. La informació que un ha de recordar hi és totalment present la diferencia amb els anteriors és que s’introdueixen distractors.
  RECORD VS. RECONEIXEMENT Diferències entre record o recolecció i reconeixement - - El reconeixement aporten sempre tenir una habilitat de recordar més alta. En un test sempre tindrem més bona nota que en un de record lliure. Això és degut a que el record lliure restringe ix el tamany del conjunt d’alternatives entre les que s’ha d’escollir la resposta correcte.
El mètode de reconeixement permet fer apreciacions correctes en base al record parcial. Amb el tipu test només hem de comparar, no estructurar i abocar a informació  concepte de familiaritat. Ens permet no posar tants recursos. És adaptatiu.
Exemple: Fase d’estudi  Veiem 4 imatges Fase test es posen 2 imatges I hem de dir quina hem vist anteriorment Resultats  Davant d’un estudi de 500 imatges, la gent si era capaç de discriminar en una llista de 1000, quines 500 havien vist. Tot i que passés el temps, la taxa del record era altissima i hi havia molt poc oblit.
Podem afegir dificultat al reconeixement  posar distractors: elements que et costi més identificar. (un zoom diferent de la foto que hem vist). Continuem estant segurs de la imatge que hem vist, però quan el distractor té més semblança amb el nostre target fa que haguem de fer servir més la memòria.
Tot i que és veritat que les tasques de reconeixement de memòria acostumen a ser bastants fàcils, s’ha de tenir en compte que la dificultat depen de la qualitat dels distractors (elements nous).
El reconeixement és una forma de recordar la info molt efica i útil. L…  Teoria de la detecció de senyal Dins del camp de reconeixement ens hem de plantejar la idea que el reconeixement en si ja no es un proces de record lliure, sino que possiblement es tracti d’un proces de discriminació entre allò que ens apareix i el que no haviem vist (antic i nou). Hem d’identifcar si el que veiem es el que tenim en la memòria. El procés doncs, no és tant complexe, només hem de discriminar. Tot i que sembli facil, la clau està en les alternatives discrinadores. Als anys 60-70 va apareixer una explicació que ho esplica la teoria de detecció de senyal.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Exemple: el gràfic es el nostre cap. Quan veiem una cosa concreta es dispararà una senyal que ens diu si allò ho hem estudiat o no. Serà més alta o més baixa si quadra o no amb el que tenim al cap. En altres casos tindrem petites senyals, en que ens sona però no estem segurs. Nosaltres, hem de prendre una decisió. Hem de tenir en compte que aquesta decisió no només està determinada per la senyal, sinó pel nivell de soroll que tinguem al voltant.
- És un model per explicar la memòria del reconeixement.
Basat en experiments d’audició Tasca demanar als participants la detecció d’un to emmascarat en soroll de fons i es manipula el volum del to.
Si poses més soroll no estem segurs si el que sentim és el que havíem sentit abans. Si no hi posem tant si. Cas paral·lel: Més soroll blanc  dos zebres amb diferent zoom Una mica de soroll  discriminem millor quina imatge hem vist i quina no.
 Una mica d’història...
A la II guerra mundial, els radars s’utilitzaven per detectar vehicles de l’enemic. El sonar identificava elements en moviments, però no t’identificaven què era aquell element (animal, vehicle...) Els soldats havien de determinar si els punts en el radar era soroll (ex: ocells) o enemics. (No hi havia un criteri establert per les decisions correctes). Havien de determinar si hi havia senyal o no i si havien d’actuar o no.
Conseqüències  - Si no es detecta l’enemic = mort Soroll interpretat com enemic = pèrdua de temps, recursos econòmics, etc.
A nivell de memòria, ens diu que saber si és correcte o incorrecte no tindrem una precisió absoluta. El record mitjançant el reconeixement es guia per una sensació de familiaritat. En última instància, la nostre decisió vindrà determinada per la familiaritat del record i per la intensitat d’allò que interfereix en aquest record. Ex: examen estàs entre a i b. Les dos et donen familiaritat, així que no estàs convençut de quina és la correcte perquè tens la intensitat de familiaritat de les dos opcions molt alta.
L’esbiaix d’un participant és la tendència a respondre una possible opció. Exemple II GM: cost / benefici: - La gent morirà si sé que hi ha molta limitació econòmica O si tinc instruccions de només advertir quan hi hagi un perill realment alt.
 El Criterion (C o β) es defineix en funció de les preferències de resposta.
 Nivell Criterion: la intensitat que un necessita per determinar que la senyal és el present.
 Alt Criterion: menys hits però menys falses alarmes  Baix Criterion: més hits però més falses alarmes El Criterion és un punt que un posa de forma subjectiva en posar la decisió que partir d’ aquí es dona compte que alguna cosa és vella.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez -Blau: intensitat del senyal. Quan hi ha algo que recordem bé, a la minima que detectem una mínima clau es dóna una senyal que detecta el que ja recordavem, la nostra senyal de familiaritat anirà augmentant.
-La sensació de familiaritat va augmentant gausianament.
-A la mínima que tinguem una petita sensació de familiaritat farà que l’estímul sigui interpretat com a vell. Depèn de cada persona s’adonarà abans o no si l’estímul ja l’ha vist.
.... Però quin problema tenim amb el reconeixement? A vegades tenim records paral·lels que interfereixen en la decisió que no son reals. Estem obligats a pint ar una nova senyal. La gent impulsiva que a la mínima diu que ja ho ha vist pot tendir a identificar soroll com a algo que és previ quan realment no ho ha sigut. Els elements que estan relacionats amb el estímul paral·lelament estan influint quan realment no es van donar en l’estímul.
 Fins a quin punt el soroll i l’estímul es solapen? Tenim un índex  d’ = discriminabilitat Davant duna senyal de familiaritat, no nomes hem de tenir en conte la intensitat, també quan és de discriminativa. La d’ ens indica que del pic del soroll al pic de senyal és molt poc.
La diferència de mitjanes entre distribucions:    Baixa d’  baixa discriminabilitat. El soroll es solapa molt amb la senyal.
d’=0  atzar pur Alta d’  alta discriminabilitat. Sabem que la senyal vista és la correcte.
 L’encert en reconeixement depèn de: - Si la senyal real és present - La resposta del participant Per tant, hi ha 4 possibles opcions:  Correcte - Hits: informe correcte de la presència d’una senyal - Rebuig correcte: informe correcte de l’absència d’una senyal X Incorrecte - Falses alarmes: informe incorrecte de la presència d’una senyal Error: no informar de la presència de la senyal quan realment si hi és.
Així doncs, el record de familiaritat s’orientarà en: - Discriminabilitat Decisió de prendre si alguna cosa és vell o nou.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez   Tot allò més familiar (dreta) que el criterion (β) serà considerat vell.
Tot allò menys familiar (esquerre que β) serà jutjat com a nou.
Hits (verd) Errors (vermell) El fet que puguem incorporar l’element sorollós en la nostra presa de decisió ens diu que el nostre coneixement depèn de: 1. Criterion (que ens la juguem) 2. Grau de discriminabilitat Un participant més liberal: - Tindrà criterion més a l’esquerre Acceptarà més targets com a antics (ex: hits) Acceptarà més esquers com a antics (ex: falsa alarma) Un de més conservador: - Mourà β cap a la dreta Menys hits Menys falses alarmes El reconeixement fluctua molt. Ex: quan vas de viatge a Bombai i et trobes un català que havies vist el saludes i estàs segur que l’has vist. Probablement si te’l trobessis a Barcelona no el saludaries perquè no estàs segur si el coneixes o no.
COM FUNCIONA EL RECONEIXEMENT? Hi ha 2 classes de teories.
1) Teories de procés únic  La recuperació és un procés únic, independentment de la tasca. O t’enrecordes de tot o de res.
2) Teories de procés dual  la recuperació consta de 2 processos (pot ser dependent de la tasca) a. Model Saber / Conèixer PROCÉS DUAL  Model R/K (Tulving, Gardiner) Quan reconeixem alguna cosa: - Ho recordem en detall (associat a la memòria episòdica)  Recuperació conscient de l’esdeveniment en forma complerta (context, vivència, visualització) Simplement sabem (associat a la memòria semàntica)  Sensació de saber Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Activitat classe: Cas de la zebra: - T’enrecordes de la foto de la zebra? Si Ens podem enrecordar quina foto sortia abans i quina després? a. Si  record b. No  familiaritat El record lliure esta basat en familiaritat o record (R o K)? RECORD! ...