Cinquena setmana Historia Filo Contemporanea II (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Filosofía - 3º curso
Asignatura Historia de la filosofia contemporanea II
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 4

Vista previa del texto

07-03-2016 A Foucault l’interessa destacar aquesta presa de conciència de la ficcionalitat de la representació. Es trenca la relació subjecte-objecte de la modernitat. La representació es comença a repetir a si mateixa, i un no torba què és allò representat, es trenca la representació. La finalitat és qüestionar aquest reconeixement implícit que hem naturalitzat. Mostrar que és una ficció i que a més l’hem naturalitzada. Deleuze-Bacon. Pensar és desfer-se dels tòpics, l’opinió i el sentit comú. El problema del pinto són els tòpics. De la mateixa manera que nosaltres no pensem mai a partir de 0, estem atravessats per mil pensaments, i al pintor li passa igual. Quan comenci a crear li passarà que reproduirà un tòpic, no començarà de 0. El que costa és desfer els clitxés. Hi ha algú que encara no és subjecte o que està deixant de ser subjecte, està en esdevenir. Es mostra una mena d’afecció. Bacon arrancarà un figural a un figuratiu. El figuratiu és allò tòpic. L’art contemporani es troba amb la situació d’haver de superar aquest tòpic, que és l’objecte figurat, i les maneres que troba són l’abstracció, l’expressionisme abstracte i la sensació. - L’abstracció: es tracta de superar la figura, anar de la figura a la seva mínima expressió, a la seva simplicitat. Anar al codi. Es tracta d’un procediment per simplificació. Hem de treure la seva mínima expressió i l’espiritualitzem. És un procediment òptic i cerebral. - Expressionisme abstracte: quadre de Pollock. Intenta lluitar per no reproduir la figura, però enlloc d’anar al codi va a la sensació pura. Desapareix l’objecte, la tela es converteix en l’objecte. Pollock es deixa anar. És expressió del no res, no hi ha cap objecte que s’estigui expressant. Al·ludim la figura per arribar a les sensacions. Es pinta el que Deleuze dirà el que és el diagrama, que té a veure amb el chaos. D’alguna manera la idea de representació el que fem quan pensem és retallar una figura sobre el chaos. El passatge pel chaos és necessari. El que interessa a Deleuze en el cas de Pollock és com fa aquest passatge pel chaos. És un procediment manual enlloc d’òptic. - Sensació: Bacon no renuncia a la figura. Hi ha un procés optico-manual en el qual es dona el diagrama i un treball sobre allò figuratiu. Vol arribar, a través d’aquest procediment, a pintar els afectes. Derrida-Van Gogh. Batalla entre el filòsof (què és l’art?) i el crític d’art (és l’autoritat, és la ciència). Schapiro és un crític d’art, estudiós i coneixedor de l’art. Text de Heidegger “El origen de la obra de arte”. Distinció entre “el ser-utensilio” i “el utensilio”. Pregunta per la cosa, que ens diu en què consisteix un ens. Allò ens només es revela la seva essència quan és utilitzat. Mentre que allò ens ho veiem com a representació, representat, és a dir, com a ésser davant dels ulls. És l’obra d’art la que ens diu que és una sabata. És l’obra d’art la que desvela allò ens. L’obra d’art per Heidegger diu la veritat (aletheia), desvela les coses per a que ens aparegui tal com són. Heidegger diu que veig “el desocultamiento de lo ente”. L’obra té per funció mostrar tot allò que ell ha estat descrivint. Schapiro. Diu que hi ha ideologia rural per part de Heidegger. Vaig a totes les dades empíriques de l’artista. El sentit de l’obra passa per el coneixement científic de l’entorn, de la producció de l’artista. 08-03-2016 Heidegger veu en les botes un desocultament del món de la camperola. La veritat de l’obra, tal com l’entén Schapiro, s’obté remetent a proves externes de l’obra, s’ha de saber què fa el subjecte de l’obra quan va crear l’obra. El que està operant aquí són dos conceptes de veritat, el concepte de Heidegger de veritat com a desvetllament [...] En Schapiro està funcionant encara un concepte de veritat com adecuatio. Per aquest autor el que és metafísica és el punt de vista de Heidegger. Els dos es veuen obligats a dir la veritat de l’obra. Tots dos necessiten un subjecte portador de la camperola. Idea de la paritat, necessitem un parell per posar-nos les botes. Si son dos botes esquerres ja no son atribuïbles a un subjecte. Si no hi ha subjecte portador ja no hi ha ni món de la camperola ni el context de Van Gogh. Pràctiques. Texto de Foucault “Nietzsche y la genealogia de la historia” El texto se ubica en la inflexión de dos etapes, la arqueologia y la genealogia. 1er epígrafe: Se fija en la singularidad de los sucesos, en la diferencia, ausencia, etc... 2º epígrafe: Aborda la cuestión del origen en la obra de Nietzsche. Término Ursprung. La genealogia toma la perspectiva de una verdad. El cuerpo como inscripción de los sucesos. 3er y 4º epígrafe. 5º epígrafe: caracteritzación de un saber que sea genealógico. Discontinuidad del saber, segun Foucault. 6º epígrafe. Posibilidad de hacer una genealogia que incluya el propio saber històrico que ella esta metida. ...