Tema 2 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història Contemporània de Catalunya i Espanya
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 30
Subido por

Descripción

Obrerisme, Primera República i Primo de Rivera

Vista previa del texto

Història  de  Catalunya  s.XX     Anna  Prats  Marín   Obrerisme (s. XIX i s. XX) Sectors  comunistes.  El  1848  es  publica  el  Manifest  Comunista  de  Marx  i  Engels.  Pretén   organitzar  una  revolució  a  nivell  mundial  i  destruir  els  estats.   Anarquisme L’anarquisme  vol  destruir  l’Estat  i,  si  fa  falta,  utilitzant  la  violència.  Vol  alfabetitzar  els   obrers,   organitzar   la   societat   a   partir   de   federacions,   sense   un   estat   central   i   és   un   moviment  assembleari.   § Anarcosindicalisme   § Anarquisme  apolític:  no  es  presenten  a  eleccions   Classe obrera catalana La   classe   obrera   catalana   dels   segles   XIX   i   XX   és   anarquista   (UGT).   Té   una   influència   socialista  a  la  resta  de  l’estat  (obrerisme)  i  el  conjunt  d’Espanya  és  socialista  (PSOE).   L’obrerisme   català   anarquista   (últimes   dècades   del   XIX   i   principis   del   XX)   utilitza   una   extrema   violència.   Es   practica   el   terrorisme   de   manera   molt   destacada.   L’Estat   està   de   part   dels   industrials   i   en   contra   de   les   accions   obreres.   Barcelona   és   coneguda   arreu   del  món  per  la  seva  violència  en  aquesta  època.   Context:   § Apareix  el  catalanisme  (com  a  terme  indefinit).  Tendències  polítiques  i  culturals   variades.   Neix   de   la   no-­‐unificació   de   l’Estat,   que   permet   que   apareguin   el   catalanisme  i  el  nacionalisme  basc.  El  catalanisme  neix  a  la  dècada  dels  anys  30-­‐ 40   (s.   XX).   La   llengua   catalana   comença   a   ser   valorada   per   fer   literatura   i   per   desenvolupar   la   cultura   catalana,   impulsada   per   poetes,   escriptors   i   artistes   catalans.  Moviment  cultural  i  literari  (1830-­‐1980).  Dues  tendències:   o Branca  conservadora  (església)   o Branca  modernista   Aquests   dos   moviments   no   es   posen   d’acord   en   les   qüestions   socials.   La   burgesia   visiona   el   catalanisme   com   a   gran   moviment   polític   a   través   de   la   branca   conservadora   del   catalanisme   cultural,   formant   la   Lliga   Regionalista   al   1901.   § Al  1898  la  burgesia  gaudia  del  favor  de  l’Estat  espanyol  en  el  sector  industrial.   Existia  una  política  proteccionista  d’Espanya  a  Catalunya,  per  a  que  no  es  pugi   competir  amb  els  productes  catalans.  Catalunya  controla  l’economia  de  l’Estat   espanyol   i   afavoreix   la   burgesia   i   les   classes   obreres   es   veuen   desfavorides.   Per   aquest   motiu,   la   burgesia   catalana   s’enriqueix   durant   tot   el   segle   XIX   perquè   compta   amb   la   protecció   de   l’Estat.   La   burgesia   es   planteja   quin   moviment   necessita   per   tornar   a   tenir   influència   a   Madrid.   Troba   un   catalanisme   i   considera  que  Catalunya  ha  de  gaudir  d’una  economia.     § Espanya  perd  Cuba,  Puerto  Rico  i  Filipines  al  1898.   Fracàs de la Primera República (1873-1874) La  1ra  República  d’esquerres  fracassa.  A  Espanya  només  hi  ha  dos  partits  (conservador   i  liberal).   Lliga Regionalista Qüestiona   aquest   repartiment   del   poder   i   evoluciona   el   mapa   polític   català   i   espanyol.   Apareixen  partits  polítics  d’esquerra  que  no  es  consoliden  fins  l’aparició  d’ERC  el  1931.     5   Història  de  Catalunya  s.XX   Anna  Prats  Marín   Qüestió catalana Es   qüestiona   la   homogeneïtzació   de   les   cultures   catalanes   i   règim   autonòmic   per   Catalunya  en  el  catalanisme  d’esquerres.   La   Mancomunitat   catalana   presenta   el   primer   projecte   d’Estatut   d’Autonomia.   Es   produeixen   discussions   en   el   territori   espanyol.   No   es   va   plantejar   la   independència   per  Catalunya  fins  a  dia  d’avui.   Partit Nacionalista Basc (PNB) Relació   del   territori   basc   amb   la   monarquia   espanyola.   Territori   amb   un   alt   desenvolupament   econòmic   que   guanya   molts   diners   pel   pacte   establert   amb   l’Estat   Espanyol  que  afavoreix  el  territori.   El  nacionalisme  basc  de  finals  de  segle  XIX  és  altament  conservador.  Corrents  racistes  i   nazis.  La  llengua  basca  no  és  l’element  més  important  de  ser  basc  sinó  que  l’important   és  la  raça  (tenir  avantpassats  bascs).  Fins  l’esclat  de  la  Guerra  Civil  es  manté  aquesta   situació  social,  influenciada  per  l’anarcosindicalisme  espanyol.   El  nacionalisme  basc  veu  com  un  conflicte  la  nacionalització/industrialització.  Existeix   un  enfrontament  entre  el  nacionalisme  basc  i  l’obrerisme  del  PSOE.     Context anterior a la Guerra Civil § § § § Espanya   és   una   potència   sense   rellevància   a   Europa   i   al   món   de   tercera   o   quarta  fila.   Espanya  no  participa  en  la  Primera  Guerra  Mundial.   La  revolució  russa  té  efectes  interns  a  Espanya.   Nacionalisme  català  (Prat  de  la  Riba,  Enric  Cambó...)   o Plantegen   per   Catalunya   una   visió   modernitzada   en   l’àmbit   ideològic,   polític,  cultural  i  conduir  a  Catalunya  a  una  autonomia  política.   o Catalunya  ha  de  dominar  Espanya  i  industrialitzar-­‐la  per  anar  cap  a  un   país  més  modern  i  que  Espanya  “s’enmiralli”  en  Catalunya.     Es  proposa  l’Estat  d’Autonomia  per  modernitzar  el  territori  català  i  aconseguir  aquesta   autonomia   política   dintre   d’Espanya.   El   catalanisme   s’utilitza   amb   l’objectiu   comú   d’aconseguir   aquest   estatut   tot   i   conviure   amb   el   conflicte   entre   dretes   i   esquerres.   Això  desemboca  en  una  tensió  social  elevada.   El   1914   s’aprova   la   Llei   de   Mancomunitats.   Es   mancomunen   només   les   quatre   províncies  catalanes  de  manera  unitària:   § Enric  Prat  de  la  Riba  primer  president  de  la  Mancomunitat   § Modernitza  Catalunya  (xarxa  de  carreteres,  telèfons...)   § Mostra  que  l’Estat  espanyol  no  inverteix  en  Catalunya  i  substitueix  les  accions   socials  que  no  ha  cobert  l’Estat  (sanitat,  educació...)   § Dirigit   per   la   Lliga   Regionalista   de   1914   fins   el   1925   degut   a   la   dictadura   de   Primo  de  Rivera.     El  1919  es  consolida  la  Lliga  Regionalista  per  a  que  intervingui  amb  l’Estat.  A  més,  es   presenta  el  primer  projecte  d’autonomia  que  fracassa  degut  als  representants  polítics   espanyols.       6   Història  de  Catalunya  s.XX     Anna  Prats  Marín   A   finals   de   la   primera   Guerra   Mundial   la   situació   social   crítica.   S’ha   produït   durant   aquesta  guerra  un  enriquiment  de  les  elits  catalanes  degut  a  la  inflació  que  provocaven   els  aixecaments  armats  dels  obrers.   El  setembre  de  1923  es  produeix  el  cop  d’Estat  de  Primo  de  Rivera,  capità  general  de   Catalunya   i   per   influència   de   Mussolini.   Primo   fa   creure   que   es   favorable   a   la   descentralització  de  l’Estat.   El  1931  s’aconsegueix  aprovar  el  Primer  Estatut  d’Autonomia.     Primo de Rivera (1923-1930) El  1923  el  general  Primo  de  Rivera  (que  pretén  imitar  el  que  ha  fet  Mussolini  a  Itàlia   des   del   1922   amb   el   seu   partit   nacional-­‐feixista,   encara   que   no   tindrà   res   a   veure   amb   el  règim  de  Mussolini)  instaura  una  dictadura  que  s’allargarà  fins  al  1930  amb  el  suport   de  la  monarquia  borbònica  (Alfons  XIII)  i  els  sectors  més  poderosos  de  Catalunya.   Crea  un  partit:  Unión  Patriótica,  que  intenta  ser  un  partit  que  controli  el  conjunt  de  la   societat   espanyola   com   a   Alemanya   o   Itàlia.   Té   el   suport   de   la   Lliga   Regionalista   perquè   els   hi   garanteix   la   pau   social   i   perquè   els   proposa   crear   un   Estat   Espanyol   “catalantizat”  i  “modernitzat”.   El   1925   suprimirà   la   Mancomunitat   de   Catalunya   i   els   anirà   suprimint   competències.   L’evolució   de   la   Lliga   des   del   1901   al   1920   no   satisfaran   a   molts   sectors   del   catalanisme,   ja   que   ha   participat   massa   de   la   política   espanyola   i   no   ha   tingut   una   posició  ferma  respecte  a  les  reivindicacions  dels  catalans.   Acció   Catalana   neix   com   una   escissió   de   la   Lliga   Regionalista   (joves   de   la   Lliga)   i   una   part   de   la   intel·∙lectualitat   de   centre   i   centre-­‐esquerra   catalanista   que   creuen   que   el   paper  que  fa  la  Lliga  no  contribueix  a  que  Catalunya  tingui  un  paper  més  important  i   unes  institucions  pròpies.  Sempre  se’l  criticarà  perquè  és  un  partit  elitista  i  amb  poca   militància.   Es  crea  també  Estat   Català,  el  primer  partit  separatista  i  independentista  que  té  una   projecció   política   real   i   vol   tenir   èxit   electoral.   S’inspirà   en   el   moviment   independentista   Cubà   (s’inspira   en   la   bandera   cubana).   Considerarà   que   tots   els   mitjans  son  vàlids  per  aconseguir  el  seu  fi,  inclosos  la  violència  i  el  periodisme.  Tindran   contacte  amb  anarquistes,  comunistes,  etc.  però  el  que  més  els  preocupa  és  la  qüestió   nacional   i   la   independència.   Estan   liderats   per   Francesc   Macià,   que   havia   estat   coronel   de  l’exercit  de  terra  espanyol.   Quan   es   produeix   el   cop   d’Estat   de   Primo   de   Rivera,   Macià   s’exilia   i   intenta   crear   un   exèrcit  a  petita  escala  que  segueixi  les  seves  ordres,  comprar  armes,  crea  cèl·∙lules  dins   Catalunya   que   intenten   atemptar   contra   la   vida   d’Alfons   XII,   que   mantinguin   una   propaganda  catalanista  i  independentista  dins  Catalunya...   Macià  es  converteix  en  un  símbol  de  l’oposició,  en  un  mite.   L’any   1926   intentarà   assassinar   el   rei   i   el   dictador   posant   una   bomba   al   tren   on   viatjaven.   A   més   Macià   amb   un   exèrcit   de   300-­‐400   homes   intentarà   des   del   Pirineu   entrar   i   alliberar   Catalunya   de   la   dictadura,   però   just   abans   d’entrar   la   policia   francesa   serà  informada  d’aquests  plans  i  detindrà  Macià  i  tots  aquests  soldats.     Macià  és  conduit  a  París  i  és  jutjat  a  França  i  aconseguirà  una  gran  propaganda  en  la   premsa  europea  i  així  difondre  la  seva  postura  sobre  la  dictadura  espanyola.   L’havien   traït   alguns   agents   especials   italians   enviats   per   Mussolini   per   tal   de   vigilar   Macià,  que  el  van  denunciar  a  la  policia  Francesa.   El  catalanisme  extrem  va  guanyat  posicions  i  Primo  de  Rivera  prohibirà  l’ús  públic  de  la   llengua  catalana,  la  senyera  catalana,  etc.  però  no  prohibeix  la  publicació  de  literatura  i     7   Història  de  Catalunya  s.XX   Anna  Prats  Marín   diaris   en   llengua   catalana,   cosa   que   produeix   que   es   publiqui   més   que   mai   en   català   durant  aquesta  dictadura.     La  dictadura  es  divideix  en  dos  períodes:   1923-­‐1925:  governa  el  dictador  i  una  part  de  l’exèrcit  espanyol.   1925-­‐1930:  governa  principalment  l’exèrcit  i  el  rei     La   CNT   va   ser   il·∙legalitzada   i   legalitzada   múltiples   vegades   durant   el   1910   i   el   1939   (exceptuant  el  període  de  la  República).   Hi   ha   un   sector   espanyol   PSOE   i   el   seu   sindicat,   la   UGT,   que   seran   festejats   per   la   dictadura  intentant  aconseguir  una  base  obrerista  i  populista  per  tal  de  que  les  classes   populars  donessin  suport  al  règim.     L’oposició   al   règim   són   tots   els   sectors   republicans,   que   volen   acabar   amb   la   monarquia,   sectors   demòcrates   de   centre-­‐esquerre,   que   volen   una   reforma   agrària,   que   volen   estendre   l’educació   a   tots   els   habitants...   Tots   aquests   sectors   intentaran   des   del   1923   al   1930   diferents   cops   d’estat   en   contra   del   règim,   que   conduiran   a   Espanya  a  la  segona  república  i  tindran  en  moltes  ocasions  el  suport  de  sectors  militars   d’esquerres,   republicans.   L’agost   del   1930   es   pactarà   quines   seran   les   passes   que   es   prendran  quan  es  tombi  el  règim:   • Règim  democràtic  i  republicà  que  faci  fora  la  monarquia.   • Reforma  de  la  propietat  agrària  (Castella,  Andalusia,  Extremadura...)   • Solució   per   les   demandes   catalanistes:   quan   s’hagi   creat   la   2na   república   es   convocaran  unes  corts  constituents  on  s’accepti  l’autonomia  regional  i  després   de  la  constitució  s’elaborarà  un  estatut  d’autonomia.   • Expulsar   l’església   catòlica   del   poder   polític   i   prohibició   de   la   conformació   d’escoles.   • Posar   fi   a   l’intervencionisme   de   l’exèrcit   espanyol   (reforma   dràstica   de   l’exèrcit   que   modernitzi   i   obligui   a   retirar-­‐se   els   als   comandaments)   i   sota   el   comandament  civil,  el  poder  polític  ha  de  controlar  l’exèrcit  i  no  a  la  inversa.                 8   ...