CONSIDERACIONS SOBRE EL DELICTE I LA VICTIMITZACIÓ: ENFOCAMENTS MICROSOCIALS I MACROSOCIALS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Psicologia criminal
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 22/01/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia criminal CONSIDERACIONS SOBRE EL DELICTE I LA VICTIMITZACIÓ: ENFOCAMENTS MICROSOCIALS I MACROSOCIALS EXPLICACIONS DE LA PSICOLOGIA SOBE EL DELICTE: 1. Perspectives psicosocials i ecològiques 1.1 La desviació social i la marginació comunitària En aquestes teories és important destacar la xarxa social, entorn físic (comunitat), etapa evolutiva de la persona (sobretot la joventut, on es realitzen més canvis).
 Dissociabilitat i inadaptació juvenil. Dificultats en la construcció del jo  Marginalitat i deprivació relativa 1.2 Teories del control i criminologia crítica Cerca del poder geopolític, estratègic, econòmic  Teoria dels vincles socials  Teoria de la subcultura social  Teories criminològiques crítiques o Economia política o Crítica a la institució jurídic-penal 1.3 Las desigualtats de gènere  Relació de dominació simbòlica masculina  Forma de poder que s’exerceix directament sobre els cossos i com per art de màgia, al marge de qualsevol coacció física, ja que utilitza la comunicació, el coneixement i sentiment  Les categories creades entorn dels gèneres es natural naturalitzen, la subjectivitat femenina és vista com inadequada.
 “doing gender” 1.3.1 Teories sexe-gènere  Perspectives sexe-gènere (“ulleres pe mirar, analitzar, actuar)  Polarització femení-masculí K (categories sexuals)  Diferències desigualtats. La diferència és necessària, som diferents biològicament (homes / dones). El problema és la desigualtat que crea aquesta diferència. La feina que realitza la dona no es considera tant.
o Androcentric: el model masculí és el centre o o Patriarcal: l’home com a cap de la família, el que pren les decisions. I té més autoritat.
Dominació masculina Psicologia criminal     Estructura social Construcció social “Doing gender” actua sobre els cossos, la subjectivitat (part individual) “Naturalització” sexe-gènere 2. Perspectives psicològiques individuals 2.1 Teoria psicoanalítica: el sentiment de culpa Falta, s’ha perdut alguna cosa que ompli positivament l’interior del nen/a Trauma i sentiment de culpa “Projecció” cap a fora d’ell/a (mecanisme inconscient) No elaboració de la culpa.
2.2 Teoria de la recerca de sensacions (Zuckerman, Eysenck) Necessitat d’experiències noves i arriscades deprivació sensorial.
comportaments impulsius, consum de substàncies. Davant la 2.3 Teoria del raonament sociomoral (Bandura, Kohlberg) Estadis de desenvolupament moral progressius on es donen certa descentralització del subjecte, responsabilitat, interiorització de normes, continuïtat a través del temps, empatia, inhibició i autocontrol raonament moral (moralment la persona no es desenvolupa en els estats que correspondrien. Aquesta teoria diu que el raonament moral es queda en estadis de quan som més petits, que no s’assoleix.) Mecanismes per suprimir el control moral que utilitzen les persones...
2.4 Teoria de l’aprenentatge social Un aprèn del que veu. Aprenem de models o referent.
S’anticipa un “reforç” o “guany”, o bé s’evita un càstig o sanció.
Pot ser “vicari” (és una etapa més sofisticada, és transferir aquella situació en un altre espai o persona) o “per imitació” (normalment passa als nens més petits).
3. Perspectives psicològiques interindividuals 3.1 Assetjament moral procés psicològic interindividual en què una part actua perversament contra una altra. Procés inconscient de destrucció psicològica constituït per actuacions hostils –evidents o amagades- d’una o més d’una persona contra una altra que ha estat escollida i és el blanc del maltractament o abús.
3.2 Família disfuncional Vincle paterno-filial: qualitat del vincle (desig-culpabilitat). El vincle es una relació d’afecte, d’amor, de dependència que es construeix entre les persones. Es una relació que s’estableix que es bàsica pel desenvolupament de les persones.
Pares que maltracten: Psicologia criminal o o o o o Buscar en el fill el que no han trobat amb els seus progenitors: projecció sobre el fill dels desitjos insatisfet, i conseqüentment frustració, doncs el nen te les seves pròpies necessitats (cosa que no entenen).
La frustració condueix al maltractament (entrada en un cercle) Insaciables en la seva demanda d’atenció Pensen que el nen actua “intencionalment”, tendència a usar força física (ex- evacuació intestinal als 6 m) Poca autoestima: no van aprendre a donar-rebre Famílies amb el temps poc estructurat, tot canviant, és a dir, no tenen uns hàbits i són inestables.
...