Tema 3 - Ciències Polítiques (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Ciències polítiques
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 24/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

El Tema 3 de Ciències polítiques es distribueix en:
- Les democràcies representatives: teoria, institucions i conseqüències
- Els Estats del Benestar: evolució i tipologia

Vista previa del texto

de que et “toqui rebre”. Els càlculs són individuals. A més a més: com més persones, més possibilitat de triomf.
Les revolucions, per altra banda, no tenen perquè comportar democràcia. Facebook i Twitter es refereixen com a revolució perquè gràcies a ells podem conèixer amb més claredat qui es revoluciona. Tens accés a la informació sobre si s’està complint el llindar revolucionari. Facilita la coordinació de la gent.
Tema 3A. Les democràcies representatives Teoria, institucions i conseqüències Democràcia Grega No totes les democràcies han estat liberals. El liberalisme neix al s. XVII, mentre que l’Estat democràtic neix a Grècia cap al s. V-IV a.C.
Aquesta democràcia Grega, després de la reforma de Clístenes, es basa en la participació dels ciutadans de manera directa en l’assemblea.
No obstant això, si Atenes tenia al voltant de 250.000 hab., només 40.000 eren ciutadans (les dones, els esclaus i els metecs o estrangers NO eren ciutadans). A l’assemblea hi participava, al final, uns 2.000 ciutadans. L’executiu, normalment, quedava en mans de magistrats escollits per sorteig.
Per tot això, potser no és tan “encertat” dir que la democràcia neix a Grècia...
Sistema liberal: elements • Drets i llibertats individuals • Concepte liberal d’igualtat - • Preval l’opció negativa de llibertat.
Es vol protegir l’àmbit privat de les ingerències i abusos dels poders públics.
Tots els ciutadans són iguals davant la llei, tenen = drets.
Per tant, tots els ciutadans es jutjaran per les mateixes lleis i tribunals.
Separació de poders i principi de representació - Aquesta separació busca limitar el poder de l’Estat, controlar-lo: fer que col·laborin entre ells.
43 - • Principi de legalitat - • El principi de representació fa que la sobirania nacional no s’exerceixi directament: s’han de triar uns representants mitjançant eleccions.
El Parlament controla el poder legislatiu Els poders públics han de complir i respectar les lleis Separació entre Estat i Societat civil - La societat és pluralista.
Els individus poden organitzar-se lliurement i d’acord amb els seus interessos/principis morals.
L’estat se separa de l’Església.
Les decisions s’hauran de prendre per majoria (a causa del pluralisme).
Teoria Liberal: JOHN LOCKE • John Locke (1638-1704): després de la guerra civil anglesa. La seva obra està marcada per: - Crítica a Hobbes - Context polític que viu amb la restauració monàrquica limitada (per lleis i parlament).
• INICI LIBERALISME CLÀSSIC  s. XVII amb Locke i el seu pensament polític: Two treatises of government.
• Hobbes i Locke són individualistes, però els diferencia que Locke es pregunta si l’objectiu de l’Estat és protegir els individus dels altres individus, qui els protegeix en un Estat absolut? • Locke: tots els homes tenen drets naturals individuals: a la vida, a la llibertat, a la propietat i a la revolució contra la tirania.
"I així la comunitat conserva perpètuament el poder suprem de salvar-se a si mateixa dels intents i dissenys de qui sigui, fins i tot dels seus legisladors, sempre i quan siguin tan ximples o tan dolents, com per establir i dur a terme designis contra les llibertats i propietats dels individus". (Second Treatise, Chapter 13).
• Locke separa poder executiu i poder legislatiu (Parlament, institució central on es representa als ciutadans a través d’eleccions limitades, és a dir, sufragi restringit, on voten els propietaris.
44 • • L’executiu està limitat: no promulga lleis i ha de governar segons les que promulga el legislatiu.
Locke va influir en: - La Revolució Gloriosa de 1688 - La Revolució Francesa i el pensament il·lustrat - Els revolucionaris americans.
Teoria Liberal: MONTESQUIEU (1689-1755) • • • És el principal exponent del pensament Il·lustrat Obra principal: L’Esperit de les Lleis Montesquieu estableix estructuradament la SEPARACIÓ DE PODERS, i inclou el poder judicial com a 3er poder separat.
Teoria Republicana • La teoria contraposada a la liberal és la Republicana.
• D’aquesta se’n deriva el model democràtic-participatiu (prové de la democràcia atenenca anteriorment descrita) • Conflicte sobre model de democràcia: a partir s. XVIII  liberal refusa model participatiu per ser “inestable i perillós” (pensen que es concentra massa poder en l’assemblea i que molta participació = radicalismes).
• Mida Estats moderns = participació directa INVIABLE. Es proposen doncs, alternatives adaptades al model grec.
• Principi bàsic d’aquesta adaptació  “resulta insuficient per fer compatible - democràcia amb protecció dels interessos individuals”. Això s’ha de contrapesar amb l’exigència de participació política ciutadana. Aquesta serveix per: Garantir l’autogovern col·lectiu Aconseguir una ciutadania informada i compromesa amb el bé públic.
PER TANT  la deliberació col·lectiva dels afers públics genera autogovern i civisme.
Teoria Republicana: JEAN JACQUES ROSSEAU (1712-1778) • Dóna importància a la dimensió col·lectiva per a la qualitat moral de l’individu.
• Concepte de voluntat general (al Contracte Social). És el bé col·lectiu, però NO és la suma de voluntats individual. A més a més, es diferent per a cada societat.
• Finalitat institucions polítiques  cercar aquesta voluntat, fer polítiques a favor d’aquesta voluntat.
Rosseau és crític amb la separació de poders: defensa que el poder és de l’assemblea perquè allà les decisions es prenen per deliberació.
45 • Per tant, òrgan bàsic  assemblea directa sense representats (quan, per la mida, sigui possible).
Quan no sigui possible per la mida  assemblea de delegats però iniciativa legislativa popular. Si la proposta prové de l’assemblea s’ha de ratificar en referèndum.
• La sobirania és popular, és el poble el sobirà: Rosseau s’oposa a la representació.
INSTITUCIONS DEMOCRÀTIQUES: ELS PARLAMENTS El PARLAMENT és la base de la democràcia, perquè és la institució que representa a la sobirania nacional i on resideix el poder legislatiu.
▪ Quines són les seves funcions? 1. Funció representativa És la base. El parlament ha de ser receptor i canalitzador de les demandes d’una societat plural.
2. Funció legitimadora Deriva de la representativa. Serveix per intervenir en la legitimació i elecció d’altres òrgans de l’Estat.
3. Funció de control legislatiu Aprovar lleis que regulen la vida dels ciutadans, fins i tot aquelles que no ha elaborat ell íntegrament: és l’únic que pot aprovar-les i dotar-les de rang de llei.
4. Funció de control polític El parlament exerceix control polític sobre l’acció del govern. És on es pregunten, informen o proposen mocions en relació a l’acció de govern.
▪ Com s’estructura? Hi ha parlaments: - Unicamerals (Dinamarca, Suècia, Noruega, Nova Zelanda...) Bicamerals (Espanya, Alemanya, EUA, Regne Unit...) És més corrent l’estructura bicameral, però no respon sempre als mateixos plantejaments sobre el principi de representació (que resideix en les dues cambres).
46 La cambra alta  contrapès a la cambra baixa, que pot respondre a diferents criteris.
Tipus de cambres: La de representació popular  cambra baixa La de representació territorial  cambra alta La de notables  Cambra alta La combinació de la cambra alta i la baixa configura 2 tipus de bicameralisme: 1. Bicameralisme territorial o federal La cambra alta és de representació territorial. Cada territori – regió – estat federat hi té el mateix pes representatiu.
Aquestes cambres poden ser escollides pel poble o ser designades per altres institucions (governs, parlaments subestatals...) o combinació de poble + institucions.
2. Bicameralisme conservador Ex.  Regne Unit A la cambra alta hi ha representats certs estaments o classes socials. L’origen es troba en les reticències de sectors socials a l’extensió de sufragi universal.
La cambra doncs, actua com a mecanisme de contenció o correcció de decisions de representants populars.
A la Cambra dels Lords  - representats membres hereditaris (noblesa) També bisbes de l’Església Anglicana (Lords Spiritual) I Lords designats pel monarca a proposta del govern.
A més a més, el Parlament també es pot classificar tenint en compte el poder relatiu entre les cambres que el composen: - ▪ Bicameralisme simètric Bicameralisme asimètric Com s’organitza el parlament? Presidència del Parlament + Mesa que l’assisteix (vicepresidents, secretaris...).
Aquests s’escullen entre els membres de la mateixa cambra.
S’encarrega: 47 1. D’ordenar els debats parlamentaris 2. D’administrar la institució Els membres de la cambra (els representants) s’agrupen segons afinitats polítiques, constituint  Grups parlamentaris. Aquests, encapsats per un líder o portaveu, estructuren el funcionament de la cambra.
▪ Com treballen? Es desenvolupen en comissions i en plenari.
Les comissions reuneixen a un grup de diputats que s’especialitzen en un mateix àmbit (hisenda, defensa, educació...).
Cal dir que la constitució de les constitucions respecta la proporció de les forces parlamentaries de la cambra.
S’hi discuteixen els textos i s’arriba a acords.
Després es porta al plenari i allà es debat i es procedeix a la votació final.
INSTITUCIONS DEMOCRÀTIQUES: ELS EXECUTIUS L’executiu és l’encarregat d’aplicar i implementar les lleis que s’aproven al Parlament.
Funcions de l’executiu - ▪ Exercir la direcció general de la política de l’Estat Liderar situacions de crisi o emergència Dissenyar/supervisar implementació de polítiques públiques Dirigir els serveis de les administracions Assumir tasques cerimonials del lideratge/representació de l’Estat.
Tipus de poder executiu Executius duals  majoria de països europeus de tradició parlamentària i també els semi-presidencials. Dual perquè l’executiu el formen dues institucions: govern i cap d’Estat.
1er òrgan de l’executiu dual: govern Impulsar i coordinar les grans decisions polítiques, dirigint els serveis de les administracions.
48 És un òrgan col·legiat, integrat per president o primer ministre + nombre variable de ministres. En aquests sistemes executius duals, el govern emana o és resultat d’una majoria parlamentària.
El primer ministre ha de rebre l’aprovació del parlament en forma d’elecció o de moció de confiança. És per això que el govern respon dels seus actes al Parlament.
No obstant, el cap de govern pot dissoldre aquest parlament i convocar eleccions (les anticipades).
2on òrgan de l’executiu dual: cap d’Estat Funció essencialment cerimonial i simbòlica.
Representació exterior i interior de l’Estat: simbolitza la comunitat política amb un rol bàsicament cerimonial.
En MONARQUIES HEREDITÀRIES  Càrrec vitalici i successió dinàstica En REPÚBLIQUES  Escollit per un mandat de duració variable. Aquesta elecció pot correspondre al parlament, als ciutadans (eleccions) o una assemblea mixta (parlamentaris i compromissaris).
En sistemes SEMI-PRESIDENCIALS  Cap d’Estat (president de la República) disposa de facultats de major entitat: no només és una figura simbòlica, també efectiva.
Facultats importants que li corresponen: dret a dissoldre parlament + poder de nomenar i cessar al primer ministre o president del govern.
Executius individuals o monistes  propis dels sistemes presidencials (EEUU).
Només existeix un sol òrgan executiu: el president/a.
Aquest president té MOLT poder: - Facultats i poders efectius Facultats simbòliques o cerimonials Com s’escull?  mitjançant sufragi universal directe, i el mandat temporal el fixa la Constitució.
Després el president tria lliurement els seus secretaris/ministres. En l’executiu monista no hi ha un govern com a òrgan col·lectiu, sinó que el centre de l’acció executiva és la presidència.
49 RELACIONS LEGISLATIU-EXECUTIU: PARLAMENTARISME VS. PRESIDENCIALISME PRESIDENCIALISME President mitjançant indirectes) escollit eleccions PARLAMENTARISME popularment, Cap de govern/1er ministre escollit per (directes o majoria parlamentària, que el sustenta i li dóna legitimitat/estabilitat.
El cap de govern o President s’escull per vot popular directe, i per això NO pot ser destituït per un vot de confiança. L’única manera de fer fora un President és a través del dificultós procés del impeachment.
El govern emana i depèn de la confiança del Parlament. Aquest pot destituir-lo amb un vot de censura, o bé el mateix govern pot presentar una moció de confiança.
Executius individuals (única figura del Executius col·legiats, és a dir, col·lectius.
president) Els membres del govern són simples subordinats i actuen més com a consellers/experts que com a co-decisors.
El responsable de les decisions principals és el president.
El 1er ministre pot tenir preeminència o igualtat amb el seu gabinet, però la presa de decisions té una base col·legiada (emanen principalment del consell de ministres).
SISTEMES PARLAMENTARIS 1. Electors escullen al Parlament  Parlament nomena un cap de govern *en alguns casos fins i tot escull la composició del govern.
2. Els membres del gabinet (consellers) solen ser membres del Parlament (diputats). Per tant, són responsables davant el Parlament 3. El cap de govern pot dissoldre el parlament i convocar eleccions anticipades.
4. El canvi de govern pot venir per una moció de censura (al Parlament) o per una moció de confiança (des del govern).
A) MONARQUIES PARLAMENTÀRIES Cap d’Estat  Monarca.
- En el model tradicional (Anglaterra): 50 1. la Reina és qui nomena al 1er ministre i Parlament ha d’acceptar aquest nomenament.
2. Aquest primer ministre nomena als seus ministres.
*la reina acostuma a nominar com a 1er ministre el cap del partit majoritari.
- En sistemes més moderns (Espanya): 1. La Corona proposa al Parlament un candidat per a president del govern.
2. De vegades (ex.: Suècia), la corona ni tan sols intervé de manera simbòlica en aquesta elecció.
B) REPÚBLIQUES Cap d’Estat  President de la República Aquest cap pot escollir.se: - O pel Parlament (Ex.: Alemanya, juntament amb delegats estatals) O pel poble en eleccions lliures (Ex.: Àustria, Islàndia...) *La participació del President de la República en l’elecció sol ser secundària.
Normalment el president o Cap d’Estat  nomena un Cap de govern  que ha de passar per davant el Parlament per rebre la seva confiança.
- Si el Parlament l’accepta: el President investeix al Cap de govern Si el Parlament el rebutja: el Cap d’Estat o president proposarà un nou candidat.
SISTEMES PRESIDENCIALISTES 51 1. Els electora escullen al Parlament per una banda i al President per l’altra (que és Cap d’Estat i de Govern alhora).
2. El president nomena al seu govern, però aquests membres NO són membres del Parlament.
3. President no és responsable davant del Parlament; és responsable davant els electors.
4. El parlament NO pot fer fora al president, només se’l pot destituir a través del Impeachment.
5. El president NO pot dissoldre el Parlament i anticipar eleccions.
SISTEMES SEMIPRESIDENCIALISTES Es tracta d’un model entremig del sistema parlamentari i el presidencial.
1. El Parlament té menys capacitat de control sobre l’executiu que en parlamentaris. (Ex.: França o Portugal).
2. Els votants escullen Parlament i Cap d’Estat (president)  aquests escullen el Cap de Govern. El president el nomena i el Parlament pot decidir d’acceptar-lo o no  Per tant, el govern necessita la doble confiança.
3. El president francès pot: a) dissoldre el parlament b) convocar eleccions anticipades c) Cessar al cap de govern Per tant, té més poder executiu que un president de república parlamentària.
52 Conseqüències de la forma de govern 1. Estabilitat política - En un sistema presidencial es busca l’elecció d’un candidat com a president.
Sempre hi ha un % de la població que té el president que volia i uns altres que no  la diferència entre guanyar i perdre és molt gran.
Ex.  Mèxic, 2012: el president escollit tenia el 38% dels vots.
- De vegades hi ha segona volta: els 2 candidats més votats a la 1ª volta s’enfrontaran a la 2ª volta: es concentra molt més el vot.
Aquest tipus de sistema deixa molta població exclosa.
- En un sistema presidencial, a més a més, el president necessita recolzament del legislatiu (i viceversa). Per què? Perquè al votar el legislatiu i el president per separat, un pot ser d’un color i l’altre d’un altre color. Això podria comportar una situació de bloqueig polític (entren en desacord).
Ex.  EEUU amb el President Barack Obama (demòcrata) i el Parlament (Republicà).
2. Representativitat i control dels polítics  accountability - El sistema que dóna més control polític: sistema presidencial. Per què? Perquè amb dos vots es controla millor el que es pugui dur a terme en les funcions legislatives i executives.
53 Ex.  Amb un vot pots premiar/castigar al Parlament, i amb un altre al President.
- Hi haurà més representativitat en un sistema presidencialista: el president escollit tindrà una majoria, encara que les normes s’hagin de prendre per acord entre el poder executiu i el legislatiu.
- En un parlamentari NO s’escull l’executiu, només el legislatiu. L’avantatge, però, el trobem en l’assignació de responsabilitats (sempre sabem qui es responsable de tota decisió).
- Un sistema parlamentari ens facilitarà més estabilitat política i també una mica més de representativitat i control dels polítics.
Tema 3B. Els Estats del Benestar Evolució i Tipologia INTRODUCCIÓ • • Els estats liberal-democràtics i socials (Estats del Benestar) són resultat de la intervenció a gran escala de l’Estat en societats democràtiques basades en una economia de mercat.
L’Estat reconeixerà i garantirà drets socioeconòmics als ciutadans i intervindrà en l’economia.
• L’Estat passa a ser: regulador, benefactor i empresari.
• Quan passa tot això?  a l’Europa occidental després de la II.G.M., resposta a la crisi de postguerra per EVITAR: tant l’expansió del comunisme com el ressorgiment del feixisme.
DEBAT I CRISI (1975 - ?) Principis 1970  - Les Crisis del petroli EUA no manté la convertibilitat del dòlar en or • • Els governs tenen problemes per mantenir polítiques de base keynesiana.
Atur i inflació creixen alhora (no com fins llavors) - Fi de l’etapa de creixement econòmic europea Als 80  R. Reagan i M. Thatcher comencen a aplicar mesures neoliberals. Critiquen l’Estat del Benestar perquè: 54 1. Hi ha una crisi de governabilitat i sobrecàrrega de l’Estat. Això es deu a la intervenció de l’Estat i el creixent nombre de demandes que això provoca.
La competència electoral i competició entre grups d’interès, al final multiplica la despesa pública i les funcions de l’Estat.
2. L’Estat del Benestar desincentiva l’activitat econòmica: fomenta el parasitisme social i la reducció d’inversions, perquè hi ha una alta càrrega impositiva per als empresaris i innovadors.
També hi ha una manca de productivitat del sector burocràtic.
DEBAT I CRISI (1975 – PRESENT) Ala pràctica es transformen les polítiques, i s’adopten les següents mesures: o Reducció de la despesa pública i social o Polítiques d’oferta, NO de demanda o PRIORITAT  Control de la inflació ( Que bancs centrals tinguin més autonomia per poder-ho fer amb polítiques monetàries).
o Reconversió de sectors econòmics ineficients i privatitzacions d’empreses públiques.
MODELS D’ESTAT DEL BENESTAR Els Estats del Benestar no són homogenis quant a funcionament i estructura. Segons Esping-Andersen (The Three Worlds of Welfare Capitalism), criteris per diferenciació: ✓ Cada règim té una relativa centralitat que el mercat i l’Estat tenen com a mecanisme de producció del benestar. Depèn com aquests interaccionin, donaran lloc a una combinació o a una altra.
✓ També varia la intensitat de la desmercantilització que provoquen les seves polítiques.
DESMERCANTILITZACIÓ  reducció de dependència del individu respecte el mercat.
Com es mesura el grau de desmercantilització? I) Condicions d’accés a la cobertura social II) Temps màxim que es pot gaudir d’aquesta cobertura III) % de població sota la cobertura (és a dir, extensió) IV) Taxa neta de reposició d’ingressos.
✓ Conseqüències de la intervenció de l’Estat en l’estructura social EL MODEL LIBERAL • Només ajuda aquells que demostren no tenir recursos. Les transferències universals són reduïdes o inexistents.
S’afavoreix només aquells amb ingressos més baixos  Assistencialisme 55 • - L’Estat vol estimular el mercat. Com? De manera activa  fomentant l’ús de plans privats De manera passiva  oferint poca cobertura.
• • Per tant: sistema basat en el seu finançament i provisió en el sector privat.
Efecte desmercantilitzador mínim, impacte sobre estructura social nul i cobertura de drets socials reduïda.
Ex.  EUA, Canadà, Austràlia.
• EL MODEL CORPORATISTA • • • • • Amb intervenció pública es vol mantenir l’estructura i estatus social ja existents.
Els drets socials se subordinen a aquest objectiu. L’efecte redistributiu és reduït, els serveis socials limitats, la política social molt subsidiària (això significa que intervé quan fallen altres mecanismes).
Ex.  Alemanya, França...
Sistema finançat a través de contribucions socials (d’empresaris i treballadors). Els beneficis (tipus i extensió de la cobertura) estan supeditats a aquestes contribucions.
Estat afavoreix el model tradicional de família (home treballa a fora, dona a casa...). Per això, en general, aquests Estats no inclouen serveis social per aquest tipus d’atenció.
MODEL SOCIALDEMÓCRATA • • • • • • • Universalització plena i la màxima desmercantilització.
Estructura social  busca reduir les diferències de classe i estatus social entre grups.
Maximització de la independència individual: objectiu dels serveis socials, especialment de la dona.
Es finança a través d’impostos generals i universals, com l’impost sobre la renda.
Beneficis i serveis universals (independentment del nivell de renta).
Aquesta gran prestació de serveis socials facilita la creació de llocs de treball Ex.  Països nòrdics 56 ...

Tags:
Comprar Previsualizar