TEMA 4. DISSENY D'ANÀLISI (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Recerca Cientifica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 40
Subido por

Vista previa del texto

Maperadormontoya Recerca cientifica RECERCA CIENTIFICA EN CRIMINOLOGIA TEMA 4: DISSENY D’ANLÀSIS En el disseny d’anàlisi veurem com hem d’investigar. Per això el disseny d’anàlisi serveix per delimitar i planificar detalladament les observacions que es realitzaran per poder justificar les conclusions.
CAMP D’ANÀLISI Implica definir el qui, l’on i el quan l’estudiarem i això vol dir donar resposta a les quatre qüestions següents.
DELIMITACIÓ DE LA RE FERÈNCIA TEMPORAL Dissenys transversals. Són aquells que contenen una observació en un sol moment. Es produeix un tall temporal. Es basen en una perspectiva sincrònica, que és aquella que només li interessa a l’estudi del fenomen en un moment concret. Es fan per capturar informació de fenòmens que en principi desconeixem, coses noves que mai s’han fet, és transversal perquè mai s’ha fet abans, una altra justificació es que sigui molt difícil accedir a las mateixes persones en altres ocasions.
Dissenys longitudinals. Consten de diverses observacions al llarg del temps. Es basen en una perspectiva més diacrònica, que és aquella que s’interessa per l’estudi del canvi d’un fenomen. Els dissenys longitudinals es poden dividir en tres tipus d’estudis. Es pot dur a terme quan es pot accedir a les mateixes persones durant un període de temps molt llarg.
- - - Retrospectius, en els que una observaci´p present s’obtenen dades de punts temporals antrioris. Aquest tipus de disseny, es mes factible. Tot i aiixo, segons el mètode i el tipus de variables utilitzades pot ser font de problemes relacionades amb la reconstrucció, feta des del present, de esdeveniments pasats.
Prospectius.
Estudis de panel. És una situació encara més particular. És un disseny que per una banda permet una observació molt detallada dels canvis, però es un disseny molt costos i presenta problemes de reducció de la mostra. Els estudis de panel agafen de referencia no nomes una determinada població sinó la mateix mostra que s’ha entrevistat a la primera onada. Per exemple, s’agafa una mostra de mil persones en un moment, i en un altre moment s’estudia la situació d’aquestes mateixes persones, ha canviat. L’avantatge del panel es que tenim les mateixes persones, però l’inconvenient es que els integrants de la mostra poden deixar de participar en l’estudi, això es el que s’anomena la mortalitat de la mostra, que vol dir que la mostra es va reduint HAY DOS TIPUS DE ESTUDIS DE PANELS (SENSE REEMPLAÇAMENT, AMB REEMPLAÇAMENT) Estudis de tendències. És un estudi en el que s’agafa un determinat territori o ambient referència i va veient com van canviant les coses on determinat àmbit espacial. Per exemple, els estudis de victimització a Catalunya, els estudis d’opinió publica que fa el CIS... aquests organismes cada cert temps agafen la població que en aquell moment viu a Catalunya li pregunta si ha estat víctima de delictes, la seva opinió política...
DELIMITACÓ DE LES UN ITATS D’ANÀLISI També haurem de decidir quin és la unitat d’anàlisi, que pot ser més d’una. Què són les unitats d’anàlisi? Són aquell tipus d’entitat sobre la qual nosaltres volem extreure conclusions. Hi ha preguntes que volen treure Maperadormontoya Recerca cientifica conclusions sobre què fan les persones, els països, etc. si sobre el que vull extreure conclusions per exemple el racisme en els grafitis haurem d’estudiar els dibuixos. Les entitats que són objecte d’estudi son: individus, grups, organitzacions, artefactes ( llibres, webs, fòrums), territoris (ciutats, països)...
DELIMITACIÓ DE L’AMBIT ESPACIAL: ABAST DE LA POBLACIÓ ESTUDI ADA També haurem de definir un determinat àmbit espacial que nosaltres estudiarem, és el que s’anomena com a Univers. L’Univers és el nostre àmbit de referencia a dins del qual hi ha un determinat nombre d’unitats. Si el nostre àmbit espacial és l’eixample de Barcelona i hem decidit estudiar uns grafitis, doncs el nostre Univers serà el conjunt de grafittis que hi ha a l’eixample. L’Univers implica una delimitació espacial, que pot ser un barri, una ciutat, un país, etc. i identificar o delimitar quines i quantes unitats hi ha dins aquella delimitació espacial, i serà dins aquest àmbit que nosaltres estudiarem i sobre el que extraurem conclusions. Llavors poden passar dos tipus de coses: una, que el nostre univers sigui el suficient abastable com a per a ser abastat en tota la seva unitat, que puguem estudiar la totalitat dels casos del nostre univers. Ara bé, a vegades la nostra delimitació espacial és massa gran com per observar tots els casos, i en aquests cas haurem d’optar per agafar una part del nosre univers, que és el que anomenem com a mostra (N=Univers/ n=mostra). La qüestió és que lo ideal seria poder estudiar tot l’univers però en molts casos això es impossible, i per això haurem de determinar determinades estratègies per observar una part d’aquesta població (la mostra). La qüestió es que lo ideal seria poder estudiar tot l0univers però en molts casos això es impossible, i per això haurem de determinar determinades estratègies per observar una part d’aquesta població (la mostra). En dissenys quantitatius, aquesta estratègia del mostreig ens permet extreure conclusions no només sobre les unitats que hem observat, sinó sobre el conjunt de referencia. Els criteris d’inclusió ens serveixen per determinar quina és la nostra unitat d’anàlisi, que esta dins i que esta fora. En canvi els criteris d’exclusió é tot allò que queda fora del nostre univers, i per tant també queden fora de la mostra.
DELIMITACIÓ DE LES U NITATS A OBSERVAR (MOSTREIG) Hi ha moltes estratègies de mosteig però bàsicament es poden reduir a dues, i tenen que veure si a nostra recerca és quantitativa o qualitativa. Si es tracta d’un mètode mixt haurem de proposar dues estratègies, una per la part quantitativa i una per la part qualitativa. Cascun ha de tenir la seva lògica. La mostra estadística és el tipus de mostreig aplicat a dissenys quantitatius, i en els dissenys qualitatius s’aplica el mostreig intencional.
El que volem és estudiar a fons pocs casos, mentre que les mostres quantitatives es basen en molts asos per a que siguin representatius. Els estudis basats en mostreigs estadístics (disseny quantitatius) tenen l’objectiu de la representativitat estadística, cerquen una mostra molt gran de les que treure conclusions i tenen un 95% de confiança, això vol dir que l’aleatorietat de la mostra, després d’una bona selecció, aquests dissenys tenen un 95% de probabilitats d’enncertar. En canvi, els etudis basats en mostreigs intencionals (dissenys qualitatius) tenen l’objectiu d0estudiar els casos més rellevants. No s’intenta mesurar, sinó el que vol és estudiar a fons pocs casos per entendre quina es la seva percepció sobre determinats fenòmens-. Una mostra qualitativa es centra en l’estudi intensiu de pocs casos. És ingenu i oncrrecte avaluar una mostra qualitativa amb els criteris utilitzats per les mostres quantitatives, i la primera critica que es fa és que les mostres qualitatives no son representatives, però els dissenys qualitatius tampoc pretenen que la seva mostra sigui representativa, nomes intenta entendre un fenomen amb l’analisi de pocs casos.
Amb quins criteris es selecciona una mostra qualitativa? Maperadormontoya Recerca cientifica Falta O= observació X= tractament En alguns casos també veurem una A= aleatorietat, vol dir que hi ha un grup de persones escollides de manera aleatòria.
DISSENYS QUANTITATIU S El mar des del que es solen fer els dissenys quantitatius és amb un marc que varen desenvolupar Campbell i Sanley (1969) i en el que es distineixen tres grans tipus de dissenys quantitatius que venen donats en funció dels grups que estigui comparant l’investigador i quines característiques tenen aquests grups. Avui en dia tota la literatura dels dissenys quantitatius s’ha refinat una mica més i es distingeix molts de subtipus. Nosaltres distingirem entre tres subtipus. El punt de partida d’això seria que tenim una hipòtesi explicativa i volem veure si X causa Y, i per compro var aquesta hipòtesi explicativa s’han de donar tres situacions: quan hi hagi una covariància (quan X canvia, Y també), quan X procedeixi temporalment a Y perquè sinó no es tractaria d’una relació causal, sinó d’una relació espúria. Els dissenys quantitatius difereixen entre ells en funció el grau de solidesa al qual poden donar resposta a aquests condicions. Els tres subptipus de dissenys quantitatius que analitzarem en aquest tema son els següents: Dissenys experimentals. Es tracta que un experiment hi ha un grup experimental i un grup de control que es equivalent (que és equivalent vol dir que l’investigador ha assignat aleatòriament les peronés a un grup o a un altre). També es caracteritza perquè l’investigador pot variar la variable independent, és a dir, que pot variar la X. Pot decidir posar la X a uns i a altres no. És a dir, que té control sobre la variable independent. En l’exemple següent, faria referencia a que l’investigador pot decidir donar el medicament a uns i altres no.
Disseny amb pretest i protest amb grup de control A O X O  aquests no se’ls administra el tractament AO O  grup de control (aquests se’ls administra el tractament) Dissenys quasi-experimentals. Són “experiments que tenen tractament, observacions (casos que volem observar, protest (anàlisi del que passa després de la X) i grups experimentals (com els veritables experiments) però que no utilitzen l’aleatorització per crear comparacions de les quals poder deduir els efectes del tractament (...). la comparació es basa, doncs , en grups no equivalents que difereixen entre si també per altres característiques, a més del tractament dels efectes del qual s’estan analitzant” (cook i Campbell, 1979,6). Que no utilitzen l’aleatorització fa referencia a que l’assignació dels casos als grups li va donada a la investigador, i vol dir que les variacions que s’observen en aquest grup poden ser degudes a la X o a molts altres factors, i l’investigador haurà de comprovar estadísticament si existeix la relació. Quan un investigador no pot fer un experiment sinó que ha de fer un quasi-experiment no pot treure conclusions amb la mateixa solidesa que quan fa un experiment, perquè tot i que controli l’efecte d’altres variables mai sap en certesa fins a quin punt aquell efecte ha estat produït per la X o per altres factors que no ha pogut comprovar. En l’exemple seguent fa referencia a quan l’efecte de la curació degut, o bé pel medicament (la X) o bé perquè la persona ha canviat els seus hàbits i això l’investigador no ho pot comprovar.
Maperadormontoya Recerca cientifica Dissenys pre-experimentals. Els dissenys pre-experimentals son aquells que no tenen grup de control. Seria el cas per exemple si volem veure si a reforma del codi penal a Espanya augmenta la reincidència. Per comprovar això, hauríem de tenir una segona Espanya en la que s’aplicques la reforma i veure els canvis, i evidentment no hi ha una segona Espanya, i per tant no tindríem grup de control Avantatges i límits de l’experiment. Disseny sistemàtic per abordar l’estudi de la causalitat. En segon lloc, hi ha una cosa bona que es la capacitat de control de la situació d’observació per part de l’investigador/a. Hi ha també problemes en el fet de fer experiments, hi ha alguns experiments que per qüestions ètiques no es poden dur a terme. El problema de fer experiments en un laboratori es que es un ambient molt artificial, també per el fet de estar en un experiment la gent es comporta de forma poc natural.
Dissenys de cas.
Disseny investigació-acció. L’investigador es fica en una acció i participa en ella. NO FA FALTA INSISITR MOLT ...