Apunts Economia i instruments analítics per l'estudi del Dret Tema 1 (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1 - PRINCIPIS BÀSICS DE (MICRO) ECONOMIA 1.1 COM GESTIONAR L’ESCASSETAT DE RECURSOS? -Microeconomia: estudia com els individuals i les empreses prenen decisions i s’interaccionen en els mercats. Ex: el lloguer -Macroeconomia: estudia la economia com tot (totes les cases i empreses de forma agregada). Ex: efectes del endeutament de l’Estat.
1.2 DIAGRAMA DEL FLUX CIRCULAR Diagrama del flux circular 1.3 COM PRENEN DECISIONS ELS INDIVIDUS (PERSONA, LOBY, EMPRESA…)? 1.3.1 Disjuntives: -A nivell individual exemple més típics que s’analitzen en economia: • Oci vs. Treball • Estalvi vs. Consum • Estudiar vs. Treballar -La societat també: eficiència vs. Equitat • Eficiència: propietat segons la qual la societat aprofita de a millor manera possible els seus recursos escassos.
• Equitat: propietat segons la qual la prosperitat econòmica es distribueix equitativament entre els membres d’una societat.
1.3.2 Cost d’oportunitat: -És allò al que cal renunciar per a obtenir una altra cosa -C.O de X = Cost de X / Cost de Y = Cost en termes de Y -Del consumidor (ex: estudiants).
-Del productor (ex: professor).
1.3.3 Racionalitat i marginalitat: -Quan prenem decisions no decidim entre dos extrems (estudiar 24h o cap), sinó que els individus pensem en termes marginals, és a dir, en base a petits ajustos addicionals a un pla d’acció (estudiar una hora més o menys).
-Si les decisions s’adapten a termes marginals i no absoluts.
1.3.4 Incentius: -Com hem dit, els individus actuem segons els costos i beneficis de les accions que duem a terme. Per tant, decidim en funció dels canvis esperats en els mateixos, és a dir, segons incentius. Quan alterem els incentius mitjançant una acció (per exemple, limitem la velocitat per llei) estem modificant els incentius esperant que canviï la conducta dels individus.
-Exemples: • Incentiu monetari negatiu: impost sobre el tabac à que la gent fumi menys, que ens gastem menys en curar els malalts per tabac, reduir altres malalties sobre tercers...
•   Incentiu moral positiu: prestigi de tenir una bona feina à la gent estudia més 2   1.4 COM ES RELACIONEN ELS INDIVIDUS? 1.4.1 El Comerç i els seus guanys: El comerç apareix per a gestionar la voluntat/necessitat d’intercanvi de béns i serveis de què disposen els individus, les famílies o les empreses. Gràcies al comerç es fa possible l’especialització i, per tant, podem comprar més varietat de béns i serveis i a menor cost.
1.4.1.1 Avantatge absolut: és el fet de gastar menys factors de producció en termes absoluts per a obtenir els productes/serveis del mercat.
Reparacions d’ordinadors Resolucions d’incidències Guillem 24 48 Marc 16 24 Algú té avantatge absolut? –En Guillem 1.4.1.2 Avantatge comparatiu: és el fet de gastar menys factors de producció en termes relatius per a obtenir els productes/serveis del mercat. Per a relativitzar-lo, utilitzem els costos d’oportunitat (CO).
CO Reparar ordinadors CO Resoldre incidències Guillem 2 incidències resoltes 0,5 ordinadors arreglats Marc 1,5 Incidències resoltes 0,75 ordinadors arreglats En què és relativament millor cada tècnic? 1.4.1.3 Frontera de possibilitats de producció (FPP): totes les combinacions de producció que es poden aconseguir amb els factors de producció i la tecnologia disponibles.
(Es pot entendre com la com la optimització de producció a partir de RR –K, T, terra).1 A) FPP, és la màxima optimització de RR possible.
B) És abastable, però no s’optimitzen els RR.
C) No és abastable, no hi ha RR suficients.
D) No hi ha producció                                                                                                                 1  S’entén  els  RR  com  els  Recursos,  K  com  Capital  i  T  com  Treball.     3   Exemple En 1h de Treball En 10h de Treball Tomàquets Pa Tomàquets Pa Subjecte A 1 1 10 10 Subjecte B 1 2 10 20 Subjecte C 2 1 20 10 =40 =40 -Per A, el CO de fer 1 T, és 1 pa -Per B, el CO de fer 1 T, són 2 pans -Per C, el CO de fer 1 T, és 0,5 pans à Per optimitzar, B s’especialitzarà en fer pans i C s’especialitzarà en fer Tomàquets, a A li és igual. De manera que: -Obtindrem doncs, la FPP conjunta, a partir de sumar totes les FPP individuals (A+B+C).
-Tot i així, si cadascú s’especialitza en allò que té avantatge comparatiu, es produeix un pic en el punt d’especialització: Si A, B i C no s’especialitzen, podríem trobar que A escollis, disjuntivament, produir 10 tomàquets, B produir-ne 10 més i que C produís 10 pans. Així doncs, la producció total seria de 30 (línia blava de punts en la gràfica anterior).
En canvi, si A, B i C s’especialitzen en allò que fan millor, veiem que B s’especialitzarà en pans i C en tomàquets. A al no produir millor un producte que l’altre, li serà indiferent produir tomàquets o pans. Així doncs, es produirà més i es produirà un pic en el punt d’especialització (línia verda de punts en la gràfica anterior).
1.4.1.4 Tipus d’intercanvi: Si tornem a l’exemple del Marc i el Guillem, veiem que G resol incidències i per cada resolució voldrà com a mínim 0,5 reparacions. En M estarà disposat a pagar per cada resolució d’incidència 0,75 reparacions com a màxim.
à0,5 rep/incid. < preu incidències < 0,75 rep/incid.
M repara PCs i per cada reparació voldrà com a mínim 1,5 incidències resoltes. G estarà disposat a pagar per cada reparació de PCs 2 resolucions d’incidència com a màxim. à1,5 incid/rep < preu reparacions < 2 incid/rep.
  4   1.4.2 Mercat: 1.4.2.1 Economia planificada vs. L’economia de Mercat o “La mà visible” i “la mà invisible”.
1.4.2.2 El mercat: és el lloc on es troben els consumidors i els productors, i s’interrelacionen. No només es tracta de l’espai físic sinó que va més enllà.
1.4.3 Intervenció de l’Estat: Adam Smith deia que qualsevol intervenció en un mercat, sobretot la de l’Estat, provoca la ineficàcia en el funcionament dels mercats ja que distorsiona la informació continguda en el mecanisme d’autoregulació: el preu.
-El mercat ocasiona fallades o errors: • Poder de mercat • Externalitats -L’Estat intervé per augmentar l'eficiència i l'equitat.
1.5 COM FUNCIONA L’ECONOMIA EN EL SEU CONJUNT? • Productivitat o • •   PIB i nivell de renda Preus o Inflació o Diners en circulació Dilema c/t vs. ll/t en quant a atur i inflació o Cicle econòmic o Corba de Phillips 5   ...