6. BLOC II (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructures Socials i Tendències Culturals
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 11
Subido por

Descripción

Apunts del Bloc II - El Situacionisme

Vista previa del texto

BLOC 2 – SITUACIONISME 1. Antecedents La revolució de Maig va ser de caràcter global centrada sobretot a França. Aquests es un exemple de crítica a la societat del consum.
Estudiarem les crítiques del capitalisme des de 1957.
Situacionisme ----> es un moviment que tindre per objecte d’anàlisi principal no només l’economia de les societat de consum (1950), sinó també l’experiència de la vida quotidiana on s’amaguen ideologies, comportaments ritualistes inconscients...
La burgesia es mes rica perquè té uns nivells de significació més oberts, i el pobre és pobre perquè té una relació amb els nivells dels de significació més empobrida.
La Internacional Situacionalista va ser fundada per Guy Debord, Michèle Bernstein i Asger Jorn.
Una de les característiques del text és una crítica feta des de dins (i no des de fora), immersa en l’experiència de la vida del capitalisme i la vida quotidiana.
Hi ha diferències d’estudi de la societat:    Deriva ---> perdre’s en un lloc conegut Capgirament ---> reprendre imatges preexistents per capgirar el seu sentit Mapes psico-geogràfiques---> descripcions de l’espai que inclouen l’experiència personal.
El Situacionisme es un moviment subversius de la cultura que és un dels primers de la Avantguarda. No només faran art per fer coses boniques, sinó fer servir l’art com a protesta cultural. Amb les avantguardes es busca el qüestionament de les coses assumides i el sentit comú.
Mutt presenta en un premi un “urinari” com a obra d’art, que la desplacen i l’eliminen per no considerar-la art. Desplaça la peça del món quotidià de la seva funció a un objecte de culte, i en conseqüència sacseja la línia que separa aquest dos móns en l’art.
Però realment no és una obra d’art sinó un objecte que desafia el que en aquell moment està preconcebut.
Dadaisme ---> apareixerà sobre el 1917, per Zurich, Paris, que unirà a joves que refusen anar a la 1WW i plantegen la critica a la societat. Per això volen trencar la causalitat i sentit comú.
Evitaran que l’art es mantingui en aquesta tendència i provocarà un trencament.
- També trencaran aquesta relació entre significat i significant.
Es una societat on hi ha les Tiller Girls. Forma de modulació del comportament humà tant en el treball com en l’oci. Les noies es mouen com en una fabrica i el cos individual es forma en un cos conjunt i síncron entre tots els components.
Fordisme ---> se’t dóna una feina específica dins l’engranatge general que serà la que hauràs de fer de manera repetida sempre.
Davant d’això aquests artistes que trenquen amb el moment, provoquen un alliberament d’una irracionalitat. Es trenca aquest nivell de la raó.
Societat del espectacle ----> Espectacle que ens atrapa, modula, condiciona la nostra vida quotidiana. I aquesta crítica és interna. Ho transforma tot en economia, tot són objectes.
La teoria del signe de Saussure planteja que la comunicació està basada en signes que es descomponen en un significant i significat (part mental, conceptual). Aquesta relació és construïda (après amb l’experiència), no és natural. Saussure trasllada aquest sistema d’entendre de la llengua i diu que l’evolució del llenguatge es una evolució no estàtica (es van creant noves relacions, usos alternatius als establerts...). Diferencia la llengua i la parla (la manera que actualitzem la llengua).
A l’avantguarda ja s’ha entrat a proposar l’arbitrarietat de la comunicació.
Raoul Hausman “L’esperit del nostre temps” (1917) ---> és la representació d’un individu model que ha assimilat totes aquestes pròtesis tècniques (les coses que té incloses al cap). L’agafa com a producte de la nostra cultura.
- Les obres d’aquest moment estan formades per materials de desfet, en desús. Això és per fer una crítica de valors del moment.
Reproducció de la Mona Lisa, LHOOQ “ella té escalfor al cul/el cul calent” (1914) ---> inspirarà als situacionistes. Exemple anticipat de “capgirament” (canviar el sentit d’una imatge que ja estava preestablerta) al posar barbeta i una inscripció. Intervé en la relació del significat que hi ha abans i la interromp.
Pintura situacionista d’Aster Jorn ----> a la peça hi posa “La avantguarda no es rendeix”. Es presenta amb unes credencials. L’avantguarda no ha vingut per fer crítica sinó per canviar les coses.
La descripció del capitalisme que es basa en els objectes les mercaderies, els treballadors... es la base d’aquests moviments crítics. Diuen que ens fabriquen les idees les opinions. Hem perdut la capacitat d’actuar per nosaltres mateixos, i només som un lloc de pas de les mercaderies, objectes...
- “Els meus pensaments han estat substituïts per pel·lícules” - exemple d’una peça crítica del moment.
Surrealisme ---> moviment que reprèn la idea d’alliberar l’inconscient, a través de la hipnosi...
Explotarà aquestes parts de l’inconscient que no ha estat posseïda i controlada per la societat.
(relació amb la teoria del psicoanàlisi).
- Personatge important: André Breton ----> és un burgès seduït per una dona i perseguint-la enamorat arriba a llocs de París que mai havia descobert i que ho fa per recorreguts que no entens (deriva humana --> llocs als quals has passat però que un dia els recorres experimentant sensacions noves). I aquest desig encarnat per aquesta dona, és descrit de manera diferents al llarg del temps.
 Pel surrealisme, la dona és la musa que et torna boig perquè no l’entens El Situacionime planteja una critica dirigida a les institucions després de la revolució de Maig del 68.
Obra de Constant “La nova babilònia” ----> és una proposta d’una ciutat amb una utopia arquitectònica. Representa espais de relacions, de crítica...
“La bellesa es troba al carrer” - es convertirà en un lloc de lluita i confrontació real, per la crítica d’unes institucions. Reivindiquen una altra apropiació de la realitat, que es troba en aquestes experiències objectives i que no poden ser equiparades. La societat el que fa és homogeneïtat de tothom i el que busquen els situacionistes és reclamar aquesta individualitat o experiències que cadascú vivim de manera diferent.
Perceben la societat com a quelcom relacionat amb mercaderies i objectes de consum. Som un lloc de pas d’aquestes idees i economies. Tu formes part de l’espectacle, que és productiu i no entretingut.
Ells promouen que vivim en una societat on hi ha tants productes i béns per abastir a tanta gent que hauria de fer falta ni de treballar. Es una societat amb excedents, el que fa que hi hagi aquest canvi de proletariat a fer creure que ets consumidor (per obtenir beneficis els productors tant per objecte i diners com els valors simbòlics... Al vendre’ns el que siguin ens estan dient que formem part a un valor simbòlic, una ideologia). Aquí serà quan ens comencem a sentir cm a objectes, sobretot la dona “es ven la dona com es ven un cotxe”. Et diuen que Per formar part d’una societat t’haurien de donar cert capital per viure-hi. -----> van anticipar el que està succeint.
La publicitat substitueix la dona com a objecte, i et fa convèncer de tal.
Els situacionistes atacaran objectes (cotxes, amb els quals es van fer les barricades el Maig de 1968) com una manera d’atacar la realitat.
Ells diuen que no estem en una cultura on l’avantguarda es innocent sinó que estem en una cultura on aquest moviments també són apropiats com a part d’ella.
...