Edat Mitjana - Oriol Ponsatí (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Comunicación Cultural - 2º curso
Asignatura Història de la ciència i la cultura
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 37
Subido por

Descripción

Apunts dels segon tema de Història de la ciència i la cultura

Vista previa del texto

Història de la ciència i la cultura – Oriol Ponsatí || Lúa Campos Època medieval La facultat Del 1253 al 1835 convent de l’orde de Sant Domènec (Dominics), del 1853 al 1991 Caserna militar.
Seu d’un convent, vivien frares (monestir – Monjos) Els Dominics Orde de predicadors, per tant la seva missió principal era predicar. Marquen una nova tendència, prediquen a la gent.
- Dalmau Moner (1292-1341) Va viure tota la vida a Girona i, és recordat per la seva vessant de contemplació.
- Narcís Comedira (1942) Va fer el mural de la facultat quan es va inaugurar, però, es va trobar amb que no sabia sobre qui fer el mural ja que tots els que van passar pel convent no eren exemples de bona conducta. Així doncs va triar a Dalmau Moner i va voler representar el lloc on feia 800 es dedicava a contemplar.
- Nicolau Eimeric (1316-1399) Deixeble de Dalmau Moner. Va fer el manual de l’inquisidor i va encapçalar una caça de bruixes, torturador sanguinari. (Bernat Gui va fer el segon manual de l’inquisidor) - Sant Vicent Ferrer (1350-1419) No era Dominic, hi va passar a l’abril de 1409 i va fer un sermó on van tancar els jueus a la plaça de Sant Domènec. Es considerava que els seus sermons estaven a l’ordre del dia, acusar jueus de tots els mals, això ajudava al poder dels Trastàmara (Castellans) Dalmau va representar l’exercici del silenci, l’esforç, reflexió, purificació, perfeccionament,... perquè siguem millors, i ens treballem a nosaltres, ens cultivem. Al mural hi ha escrit “I després es va amagar en el foc que l’afina” – Divina comèdia.
Claustre: Element medieval característic per organitzar. Centre no geogràfic sinó funcional.
A les esglésies no hi ha claustre perquè no hi ha convivència Monestirs, priorats (que depenen dels monestirs), catedral, convent, canònica.
Capellans a prop del bisbe  Canonge, vida semi regular, fan petits actes en comú.
1 Història de la ciència i la cultura – Oriol Ponsatí || Lúa Campos Regular = Regula = Regla Secular = saeculum = Segle: Que viuen el món extern, que viuen en el segle.
2 – Muralla i torre 3 – Plaça de Sant Domènec 4 – Escalinata: Església i entrada, complex conventual 5 – Entrada principal 6 – Claustre 7 – Sagristia de l’església (refetor 3) Antiga ? – Església de Sant Domènec (Aula Magna) Només una capella arreglada, les altres tapades.
13/14 – No se sap 15 – Refetors (secretaria) 16 – Refetor 17 – Cuina porta de l’església 18 – Rebost? 8 – Noviciat/dependencies del noviciat 19 – Graner 9 – Sala de graus/Capitell cicle de Jesús i porta 20 – Carrer Portal nou al noviciat 10 – Horts del convent Sala biblioteca (Sala gòtica) – Dormitori per hostes o pelegrins 2 Història de la ciència i la cultura – Oriol Ponsatí || Lúa Campos Durant els segles XII, XIII i XIV a Girona hi havia molta mobilitat a causa dels pelegrins de Montserrat, Sant Jaume,... Hi havia 3 equipaments de pelegrins: -Hospital dels Capellans (Plaça de St. Pere de Galligans): Primer lloc en acollir pelegrins. Hospital en el sentit etimològic: Hospe = Hoste  Lloc d’acollida per tots aquells que no tinguin sostre: Orfes, prostitutes, pelegrins, vagabunds,...
No hospici fins el segle XVIII (Casa de cultura) -Hospital de Santa Caterina: Canvi de lloc 1665 (demolit per qüestions militars) A la generalitat (amb el mateix nom fins el 2004) Fora de les muralles. Plaça Martí Julià.
-Hospital de Pedret: Per leprosos, símbol de Sant Llàtzer, per evitar el contagi.
L’Edat Mitjana dura aproximadament 1000 anys. El nom no va sorgir fins el segle XVIII i tendirà a consolidar-se sense donar-li importància. Aquesta designació té conseqüències a la nostra manera de considerar-ho, ja que porta un judici implícit.
Els canvis d’època són pausats: 476 – Caiguda de l’imperi Romà pels bàrbars on Marc Aureli mor intentant contenir l’invasió.
1410 – Atac a Roma El feudalisme continua fins l’època contemporània 1789-99 – Revolució Francesa 1 1730-48 – Revolució Francesa 2 1933 – Primer cop que voten les dones a Espanya Revolucions burgeses del segle XIX – Acabar amb el feudalisme. Comencen a Gran Bretanya i volen el liberalisme, acabar amb els estaments, tenir tots els mateixos drets davant la llei. No s’acompleix fins ben entrat el segle XIX.
Molts trets de l’edat mitjana encara són presents Bernard de Chartres (Dicebat): “Som com nans que hem caigut de casualitat en espatlles de gegants”  Idea de progrés en ciència i cultura durant molts anys, com que som els últims estem a sobre. – Nosaltres veiem més i millor que els antics gràcies a ells.  Idea de progrés en tècniques. – 3 Història de la ciència i la cultura – Oriol Ponsatí || Lúa Campos Esquema en espiral, el punt en el qual l’espiral dóna voltes és continu, res quiet. No sé quan comença i no sé quan acaba. Moviment en flux continu.
L’imperi romà té una sèrie de característiques que feien difícil la seva pertinença en el temps. Vivia tancat en les seves fronteres. (del S. II al V) 1. Econòmic. Vivia tancat des d’un punt de vista econòmic. Incapaç de produir riquesa a l’interior, però hàbil per anar a buscar-la a l’exterior, fora de les fronteres. L’Imperi Romà ho anava a buscar tot a fora, no s’esforçava en innovar. No feien un esforç pel desenvolupament econòmic. Era inestable, fràgil, que fa poc per invertir en el seu propi imperi. Model d’economia extractiva (tota l’econòmica cau en un bé o servei). Oblida el propi desenvolupament interior. Província: llocs conquerits, on aprofiten els seus béns. Aquell que ho va a buscar tot a fora cau en l’error de no innovar en el propi territori, per tant, una involució en el desenvolupament econòmic i quan hi ha un moment en què allò de fora no té servei, tenen un problema enorme per ell mateix.
2. Militar: Les seves muralles mostren la seva pròpia fragilitat davant els atacs. Les muralles que trobem en el territori que havia estat romà veiem que eren pobres i que d’una manera podien ser febles.
3. Jurídic: Roma no fa cap aportació a nivell cultural, ja que només feien plagis, així que Roma no arriba a estar a l’alçada de Grècia a nivell cultural. L’únic que ens va donar va ser el dret. L’Imperi Romà era improductiu, només imitava i plagiava. “La Grècia captiva/vençuda va captivar/vèncer el valent vencedor (Roma) i les arts es van induir en el salvatge laci,”. Els grans filòsofs romans provenen d’escoles gregues. Marc Aureli, emperador i estoic, al S. II escriu unes meditacions en grec, escriu els seus pensaments en grec. El grec és la llengua cultura de l’Imperi Romà fins al S. V.
L’Eneida de Virgili té com a referència una barreja entre l’Ilíada i l’Odissea. No va ser fins Agustí d’Hipona que escriuria en llatí i no sabia grec. Roma era inculta. Imperi Romà crea cultura grega en llatí, és a dir, Roma no produeix res propi, només s’inspira en Grècia. Tot a l’imperi Romà s’inspirava en Grècia. No hi ha res pròpiament de l’Imperi Romà. El que sí que ens va donar Roma va ser el dret romà, que encara és vigent. El dret romà és important. El dret és conservador. El dret preserva l’ordre, evitar els canvis. Preservar l’status quo. Roma doncs, inventa el dret (ex: la propietat privada, que no seria possible sense el dret).
4. Arquitectònic. Panteó de Roma – panteó l’Adrià. Edifici que descriu l’inici d’una esfera. Esfera virtual. És el model arquitectònic del tancament. Paradigma de tancament. Forma d’integrar el 4 Història de la ciència i la cultura – Oriol Ponsatí || Lúa Campos cosmos, aquell món tancat. L’obertura de la part central de la cúpula és també per integrar el cosmos dins la societat romana. Vindria a ser una metàfora de com era la societat romana, que era tancada.
Bàrbars: francs, alarmants, vàndals, visigots, ostrogots, saxons, sueus, huns, sots, burgundis. Els bàrbars són la gent de pobles, que estan als límits d’aquells llocs que Roma no va poder conquerir.
Relació dels bàrbars amb l’imperi. Els bàrbars eren gent molt civilitzada, molts bàrbars es van cristianitzar i s’havien llatinitzat pel contacte amb l’Imperi, i tenien relacions cordials amb alguns dels habitants de l’Imperi.
CRISTIANDAT 1. Establiment i consolidació del dogma.
2. Establiment del cànon Neotestamentari.
Llibres canònics: -Immaculada concepció: Quan la verge va ser concebuda, no la van transmetre el pecat original.
Pecat original: 1. Adam i Eva controlaven el 100% els seus cossos – Pecat/Desobediència: Deixen de controlar el cos.
2. Es transmet genèticament en el moment de la concepció. Maria és l’única no contaminada (1954 Papa) Ascensió al 1950 El cristianisme és un Working progress Edicte teselònica (380 dC) Gracià, Valentinià II, Teodosi August – 3 emperadors Cristianisme com a religió única, els altres són pecadors i heretges.
Segle IV: Tret de sortida del cànon dogmàtic del cristianisme, llarg procés conciliador = Agrupació de gent important per tal de decidir.
Els concilis ecumènics (s. IV-VIII): Nicea, Constantinoble, Efes i Calcedònia 5 Història de la ciència i la cultura – Oriol Ponsatí || Lúa Campos Concili de Nicea (credo nicè): 325. Primer Ecumènic. Consubstancialitat de Jesucrist i Déu Pare (rebuig de l’arrianisme:Secta cristiana que deia que Jesús tenia dues naturaleses, d’home i de Déu).
Primer Concili de Constantinoble. Ratificació de la consubstancialitat de Crist amb el Pare i definició de l’Esperit Sant. 381. Segon Ecumènic Concili d’Efes: 431. Tercer Ecumènic. Ratificació de la consubstancialitat de Crist amb el Pare.
Debat de la Theotokos (Maria és Mare de Déu, no pas Mare de Crist) entre catòlics i nestorians.
Concili de Calcedònia: 451. Quart (i últim) ecumènic. Unió hipostàtica de les dues naturaleses de Crist (contra el monofisisme: Només una naturalesa) Segon Concili de Constantinoble (553). Condemna dels escrits arrians, nestorians (Maria és mare de Jesús però no mare de Déu: teoria de les dues persones) i monofisites (Crist té una única natura, la divina).
Tercer Concili de Constantinoble (680-681). Rebuig del monotelisme (dues naturaleses però una sola voluntat, en intent de conciliació del catolicisme i el monofisisme).
Segon Concili de Nicea (787). Resposta a la crisi iconoclasta de 730-787, desencadenada per Lleó III, emperador bizantí. Restauració del culte a les imatges. (Segona crisi iconoclasta: 813-820, sota l’emperador Lleó V). L’imperi oriental ordena la destrucció de les imatges sagrades perquè representen la divinitat i, això pot portar a l’idolatria (veneració de les imatges). És molt fàcil que el significat superi el significant.
Branques del cristianisme Catolicisme: Roma Protestantisme (S: XVI Lutero): Esglésies sense imatges (reforma) (Base St. Agustí) Calvinisme (Joan Calví S.XVI): Les esglésies defensen la predestinació.(Base St. Agustí) – Max Webber relaciona economia i ideologia: Si guanyo diners serà perquè Déu ha triat que vagi al cel: Necessitat d’ostentar per demostrar que aniràs al cel.
Teoria de la predestinació: Nosaltres no triem, sinó Déu.
VS.
Pelaginisme: Salvació humana a l’abast de l’home. Segle V – Heretgia 6 Història de la ciència i la cultura – Oriol Ponsatí || Lúa Campos La Biblia és el llibre de llibres i, està constituïda per dos grans llibres: - L’antic testament (Koiné – Hebreu aC) - El nou testament (dC en grec) Els llibres més tardans – Deuterocanònics – estan en grec Finals del segle IV-V dC (410dC) Comença el Llatí i Sant Jeroni escriu la Vulgata, és a dir, la Bíblia en Llatí.
Abans del Nou testament i, amb el grec com a idioma oficial de l’imperi, s’encarrega una traducció de l’Hebreu al Grec  LXX Septuaginta, Segle III-I aC La llegenda diu que 70 savis es van tancar per a fer la traducció i, miraculosament, totes dl¡¡les versions van sortir exactament iguals.
En l’Edat Mitjana es podia llegir en Hebreu i en Grec, però la Koiné dóna símptomes d’esgotament i, es fa un canvi del grec al llatí. A mesura que el grec per poder es necessita una nova traducció al llatí.
S’imposa la necessitat d’una bona traducció al llatí que no fos la traducció d’una traducció, llavors Sant Jeroni, fa la Vulgata, que es converteix en la Bíblia oficial.
El cristianisme agafa l’antic testament perquè així justificaven el messies que tenien, és a dir, agafen a Jesús com el messies o el salvador que esperaven els jueus, però, els jueus no l’accepten com a tal.
Missa: Un text de l’antic testament, un text del nou testament i una part de l’evangeli El nou testament - Les cartes de Sant Pau: Matèria base de la teologia medieval (construcció del dogma) Pau, apòstol que es va convertir al cristianisme perquè va tenir una il·luminació. De fanàtic jueu a fanàtic cristià.
- Evangeli: (65/70 dC – 100 dC) Etimologia – Bo, àngel. Els que porten la bona notícia.
Lluc, Mateu, Marc (sinòptics: quasi la mateixa història) i Joan (canònics) Apòcrifs (No canònics): Maria Magdalena, Tomàs, Judas (Snape) Els primers evangelis són el de Marc i Q (No conservat) 7 Història de la ciència i la cultura – Oriol Ponsatí || Lúa Campos Els evangelis redacten el missatge que Jesús havia deixat en les primeres comunitats cristianes i, el van articular – L’objecte de la seva vida.
Lluc escriu la seqüela, actes/fets dels apòstols.
-Cartes de Sant Jaume -Apocalipsi (Últim llibre) – El final dels temps Tenim una sèrie de textos que citen textos bíblics que no formen part de la bíblia i existeixen llibres que no accepten l’apocalipsi.
Al segle VI dC apareixen les comunitats monàstiques.
Des del segle II-III dC fruit de la creença de que Jesús tornarà i que, després de l’apocalipsi, els creients tindran un premi, hi ha un esforç ascètic que dóna lloc al desert d’Egipte (fuga mundi o fuga del món). Fugida de les temptacions: Pares del desert decideixen anar a viure a una cova, al desert o pujar sobre una columna i no baixar mai més, Simeó Estilita = Reacció anàrquica. Als segles IV-V dC articulen modes de vida en comunitat.
Al segle VI dC arriba Benet de Núrsia que, posarà en comú les comunitats monàstiques amb el llibre Regula de Benet, que en síntesi deia “Ora et labora”. Reivindica el treball manual com a dignificant, fa una organització del lectio divina, que no té necessitat de llibre, una lectura pausada i reflexiva que parteix de la base d’un equívoc gramatical i que, dóna com a resultat el portat la lectura a un punt més alt, treballar-la, pensar-la, remugar-la,... Per fer una bona lectura és necessària una gran implicació. I també promou l’ofici diví.
L’any 270 a Santa Maria de Ripoll hi havia 66 llibres i era de les biblioteques més importants, quan van arribar a tenir 246 llibres va passar a ser la biblioteca més gran del món.
Ofici diví (litúrgia de les hores): Parteix de la sortida del sol Matines – Un cop havien anat a dormir Laudes – Al sortir el sol (6h) Les hores menors – Tèrcia (9h) – Sexta (12h) – Nona (15h) 8 Història de la ciència i la cultura – Oriol Ponsatí || Lúa Campos Vespres (21h) Completes – Abans d’anar a dormir -Acaben estructurant l’horari que tenim avui A mesura que els monestir eren més cèntrics donaven més feina i, per tant, eren més importants.
Parts del monestir Església: Per reunir la comunitat, fer l’ofici diví i les misses.
Claustre: Organització La sala capitular: On abans de les completes es reunien a llegir la regla de sant Benet (Es llegia un capítol, per això capitular) També servia per la tria d’un nou abat.
Refetor o refectori: Menjador Hostatgeria: Acolliment temporal, dormir i menjar, per passavolants, es diu que se’ls ha de tractar com crist mateix.
Biblioteca i escriptorium: Es guarda el còdex, els monjos copistes que es passen el dia copiant.
També treballaven els miniaturistes, que feien les miniatures dels llibres i, els armarius, que proporcionaven el material als copistes i als miniaturistes. (pergamins) Palimsest: Aprofitar un llibre previ (rebaixar la pell) En l’àmbit català les biblioteques més importants eren Santa Maria de Ripoll, Coixà i l’escola catedralícia de Vic. Enllaç entre cultures ja que difonien còpies de textos àrabs més enllà dels Pirineus.
Cuina Dormitoris Horts Punts d’inflexió de reforma (segles posteriors) 1a ½ del segle XI: Abadia francesa de Cluny promou una federació de monestirs benedictins que permet, fent una xarxa de monestirs, que aquests puguin mantenir una autonomia davant els diversos poders civils.
9 Història de la ciència i la cultura – Oriol Ponsatí || Lúa Campos Al Segle XI Ordre Cartoxà (Bru de Colònia): Reacció al moviment de Cluny, que tenia més poder de tot tipus.
2a ½ del segle XI: Primera reforma de l’ordre Benedictí en caire revolucionari.
Cartoxa: Inspiració benedictina que dóna molta importància al silenci i al treball manual Segles XI-XII: Cister de Sant Bernat de Claravall. La seva creació representa el canvi i el pas del romànic al gòtic.
Representació del trivium i quadrivium: El jardí de les delícies, manuscrit del segle XVII primer manuscrit que conservem escrit per una dona (Herrad Von Landsserf)  Septem artes liberales – El jardí de les delícies Al mig la filosofia envoltada per la representen de les 7 arts liberals, els tres que surten de la dreta són el trivium i les de l’esquerra el quadrivium. I a l’exterior del cercle tenim “poetes o mags” gent que no sap, que no són de fiar, els parla un ocell negre a l’orella i se suposa que escriuen mites.
Institucionalització de l’aprenentatge, estandardització = la realitat d’avui. Cadascun d’aquests personatges porten un instrument que els identifica.
Gramàtica: Controla les part més petites de la llengua, identificar l’idioma.
Retòrica: L’art de presentar i ordenar els arguments d’una determinada manera, l’art de la persuasió.
Dialèctica La filosofia es divideix en tres parts: Ètica, lògica i física. (Aquesta divisió ve del segle IVaC a Grècia) – Exemples de l’ou i de l’hort = jerarquització entre l’estudi del llenguatge, la naturalesa i el comportament humà. Això ens permetrà prendre decisions correctes des d’un punt de vista ètic.
10 Història de la ciència i la cultura – Oriol Ponsatí || Lúa Campos L’estudi de la dialèctica permet un desenvolupament important de la lògica, però quan pensem l’aproximació a l’estudi de la ciència, acaba aplicant un mètode de raonament deductiu  mètode lògico-deductiu mètode de raonament que fonamenta l’escolàstica (mena de pensament desenvolupat a les escoles catedralícies a partir del S XVII). Que consisteix en intentar arribar a conclusions d’arguments ben formats amb una premissa major, una menor i arribar a una conclusió.
Els homes són mortals  En Carles Puigdemont és un home  Carles Puigdemont és mortal Raonament inductiu  Mètode hipotètico - deductiu Gebert d’Amillac (Silvestre II 950-1003): Introductor del número 0 a Europa a partir de l’idea dels àrabs sobre l’any 1000, fet que va ajudar amb el sistema decimal als matemàtics.
Robert de Grosseteste (1175-1253): Franciscà anglès que és el primer que converteix l’investigació científica en un camí d’anada i tornada: Anada inductiva i tornada deductiva. Inductiu: Parteix dels fets concrets i a partir de la detecció de regularitats crea generals. Intenta demostrar que el mètode deductiu i l’inductiu no es poden separar, per saber coses hem de partir d’un primer moment inductiu (hipotetico-deductiu) i, a partir d’aquestes observacions repetides, creació d’hipòtesis i confirmació d’hipòtesis, podrem posar en pràctica el mètode deductiu (lògico-deductiu). Proposa no partir del que m’han dit les autoritats, sinó de l’observació.
Tots els cignes són blancs  Coneixement general  Els que han existit, existeixen i existiran.
(Mètode del metge) Així podrem fer declaracions universals.
Roger Bacon (1214-1294): Deixeble més important de Roger Grosseteste. Complementa la teoria de Grosseteste i, diu que les observacions s’han de fer en un entorn experimental, fer les hipòtesis i, crear conclusions en un entorn experimental (un entorn el màximament controlat) començant per apuntar-ho absolutament tot = Reiterabilitat.
L’experimentació i la seva anotació comencen al segle XVIII amb Roger Bacon.
Amb el mètode deductiu adquirim un coneixement molt sòlid però, informativament molt feble, en canvi el mètode inductiu ens dóna una informació molt més fiable però, adquirim un coneixement molt feble.
El model de cultiu de la dialèctica, fins que no arriba el segle XVII, és un model bàsicament de mètode deductiu que ha de partir sempre d’una premissa que no sabem exactament d’on surt. (Sense 11 Història de la ciència i la cultura – Oriol Ponsatí || Lúa Campos això, no hi hauria la revolució científica, que no deixa de ser una guerra entre el mètode inductiu i el mètode deductiu).
12 ...