apunts primera meitat semestre (atenció) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos psicològics bàsics: Atenció i Percepció
Año del apunte 2016
Páginas 14
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

Resum de les classes teòriques, powerpoints i tot el comentat a classe.

Vista previa del texto

PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ BLOC A: ATENCIÓ Tema 1. Definició i característiques de l'atenció Tema 2. Determinants de l'atenció Tema 3. Atenció sostinguda. Atenció selectiva. Atenció dividida Tema 4. Atenció i consciència TEMA 0. NOSALTRES, ELS CAVERNÍCOLES Des de la perspectiva evolucionista: Genèticament estem programats per voler agradar. Els essers que es quedaven en el grup evolucionaven i seguien vius, mentre que els que quedaven fora morien. Els pares volem controlar als nostres fills. Els homo sapiens som molt arrogants, com hi ha coses que no podem entendre tampoc les podem controlar. Sent psicòleg ets mes conscient que no pots controlar a l’altre cosa que ens aporta moltes avantatges alhora d’entendre a les altres persones. Lucy (austrolopitechus) va ser el primer bípede, que caminava sobre dos potes i tenia les dues mans lliures. La agressivitat que tots portem dintre es un vestigi que ens queda d’aquesta època (el fet de cridar a la mínima es una herència dels homo habilis). ¿Per que ens casem? Els ergaster tenen la culpa, van començar a ser monogàmics. Perquè això donava seguretat als fills, les femines creien que el mascle defensaria el fill en qualsevol moment. ¿Per què les dones acceptem abans una infidelitat que un home? Al mascle li costa més acceptar-ho perquè a ell li interessa que els seus gens segueixin i no ho pot suportar perquè potser es passarà la seva vida criant uns gens que no son els seus. La pelvis d’Elvis: la prova de l’amor. (aquest home només va poder sobreviure gràcies a que es cuidaven els uns als altres) Va viure fins els 45 anys o més. Era molt vell. Tenia lesions greus a la columna. No podia caminar amb normalitat. I aquesta malaltia la patia des de petit. La meditació és molt important perquè les persones estem dividies en dos, la ment del mono que és el que estem pensant i el jo observador que és la part que es capaç de veure aquests pensaments com una cosa apart. La meditació serveix per fomentar el jo observador i deixar de banda els nostres pensaments (la ment del mono). Així aprendrem a ser menys esclaus del que pensem. El que ens diferencia més dels anteriors homos és la imaginació. Som capaços d’imaginarnos quelcom que no existeix (podem imaginar un elefant vermell ajuntant el vermell i l’elefant que són dos coses que si que hem experimentat prèviament). En canvi, si ens diuen el no espai i el no temps no podem imaginar-ho de cap de les maneres, perquè vivim en aquestes coordenades. El nostre cervell és molt potent però estem limitats, hi ha coses que no podem entendreles de cap de les maneres. Preferim a la gent simètrica perquè representaven persones sanes sense cap malaltia genètica, és més probable que siguin persones sanes. Per què hi ha tanta gent que té fòbia a les serp: Perquè s’ha incorporat als gens que una 1 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ serp és perillosa, abans de descobrir que la serp era verinosa, hi havia homos que els hi tenien por i altres que no, però els que van sobreviure són els que els hi tenien por i nosaltres som descendents d’aquests. Es pot tenir una fòbia a serps, aranyes, ... sense haver viscut cap trauma relacionat amb aquests animals, només es pot explicar des d’un punt evolucionista. TEMA 1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE L’ATENCIÓ 1.Definició i característiques de l'atenció Quan parlem d'atenció podem associar-li dos conceptes: una llanterna i un filtre. El nostre cervell capta molts estímuls però només alguns són conscients, la resta són percebuts subliminalment. L'atenció ens permet escollir els estímuls que volem captar (fa de filtre) ja que ens permet distingir (fa de llanterna). Definició segons Pinillos (1975): un procés de focalització perceptiva que incrementa la consciència clara d'un número central d'estímuls, a voltant dels quals algunes en queden desapercebuts. Definició segons Garcia Sevilla (2007): Mecanisme implicat directament en l’activació i el funcionament dels processos i/o operacions de selecció, distribució i manteniment de l’activitat psicològica. 2. Atenció primitiva: reflex d’orientació La resposta d'atenció més primitiva és el reflex d'orientació. És una resposta que no es pot evitar. Es genera de forma automàtica. Es dóna davant un estímul nou i inesperat. Evolutivament parlant, ens preparava per captar millor l’estímul i també per atacar o fugir. Canvis durant el reflex d’orientació: - Augmenta el tamany pupil·lar, el to muscular (activitat electromiogràfica), la taxa cardíaca i la sudoració (activitat electrotèrmica). - S'orienta el cos cap a l'estímul. Manifestacions de l'atenció. Com podem avaluar si una persona està atenta? • • • • • • • Activitat electroencefalogràfica. La persona està en estat de vigilar ones beta. Activitat electrodèrmica. Ens indica si suem o no. Activitat electromiogràfica que indiqui el to muscular. Taxa cardíaca. Indica l'activació de l'organisme. Tamany pupil·lar. Augmenta davant d'un interès. Activitat motora. Orientació cap a l'estímul. Activitats cognitives. L'efectivitat i rapidesa amb la que es realitzin diverses tasques. Ex: temps de reacció o discriminació entre 2 estímuls. • Experiència subjectiva. Implica l'esforç i es manifesta una claredat de consciència. 3.Caracterísitques de l'atenció 1. Amplitud: Es refereix a la quantitat d'estímuls que es poden captar a la vegada o la quantitat de tasques que es poden realitzar simultàniament. És limitada i depèn de la dificultat de les tasques i del grau d'automatització. 2. Intensitat: Depèn del grau de vigilància i no és constant. És la quantitat d'atenció que permet a un estímul, realitzar una tasca. 3. Oscil·lament: Es refereix al canvi d'atenció quan el subjecte ha de prestar atenció a 2 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ varis estímuls al realitzar diferents tasques. 4. Control: El grau en el que dirigim l'atenció fins a una meta. 4.Paradigmes experimentals Són les formes de fer experiments o investigació: - Tècnica de l'escolta-dicòtica. Al subjecte se li posen uns cascos. Per una orella rep un missatge i per l'altre orella un altre. Se li demana que repeteixi la informació que rep per una de les dues orelles i que la vagi dient en veu alta. Aquest és el missatge rellevant. El missatge irrellevant és percebut subliminalment. L'objectiu acostuma a ser estudiar la interferència que es produeix per el missatge irrellevant segons els aspectes sensorials (timbre de veu, idioma) i el contingut dels missatges. Ex: el nostre propi nom Una de les principals conclusions d’aquest paradigma és l’existència de la percepció subliminal. - Paradigma d'stroop de les paraules: Consisteix a dir el color amb el que està escrita la paraula. S'acostuma a utilitzar per avaluar el grau de concentració. S'avalua la rapidesa de reacció i el nombre d'errors. - Paradigma stroop numèric - Paradigma stroop espacial Igual que en el cas del paradigma stroop de les paraules, en el numèric i en el espacial, es calcula el nombre d’errors i el temps de reacció. Ambdós solen utilitzar-se per avaluar la concentració del subjecte. - Paradigma stroop emocional: Els subjectes tardaran més en respondre la columna de la esquerra (estímuls negatius: por, guerra, accident) que la del centre (estímuls positius: sol, amor, felicitat) o la de la dreta (estímuls neutres: mar, arbre, casa). Tot això es pot aplicar en l’avaluació de patologies. Per exemple, si preguntem entre persones normals i anorèxiques, les anorèxiques tardaran més en respondre a les paraules associades al pes. TEMA 2. DETERMINANTS DE L’ATENCIÓ 1. Determinants externs Són les característiques de l'estímul que expliquen perquè un o varis estímuls atrauen l'atenció de moltes persones. Les coses que capten més atenció són les de complexitat mitjana. Alguns dels determinants externs que influeixen en la captació de l'atenció: • Tamany relatiu de l'estímul: Ens crida l'atenció el contrast depenent del context. • Color relatiu • Posició relativa: Depenent d'on estigui situat un objecte ens cridarà més o menys l'atenció. • Intensitat relativa • Lluminositat relativa • Complexitat mitjana • Novetat: És molt important la creativitat. • Moviment relatiu 2. Determinants interns 3 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ Són les característiques de la persona que expliquen perquè una persona capta l'atenció d'algunes persones i d'altres no. El volum de les nostres pupil·les ens indiquen el grau d'atenció sobre una imatge. A les dones ens fan dilatar les pupil·les veure un home vestit o despullat amb un bebè als braços. Molts anuncis utilitzen el recurs sexual per cridar l'atenció. A través de les emocions també podem manipular l'altre persona, és per això que molts anuncis són emocionants. Alguns dels determinants interns: • Motivacions primàries = necessitats biològiques: Sexe, gana, set, etc. • Motivacions secundàries = interessos: Canvien els teus interessos en diferents situacions. • Emocions: Et capten més l'atenció les coses negatives que les positives. • Expectatives • Esquemes mentals: Ens criden més l'atenció les coses que trenquen els esquemes normals. • Habituació • Nivell d'activació fisiològica (arousal): Relació amb atenció invertida. Depèn de: l'hora del dia, fatiga, son, estrès, etc. 3. Comunicació i publicitat (CONFERÈNCIA) Què és la comunicació? Transmissió d’un missatge d’una persona o entitat a una altra, en base a l’objectiu prefixat, a través d’un determinat mitjà. Comunicació: 1. Personal 2. De masses: a. Social b. Comercial à Publicitat Què és la publicitat? Procés de comunicació de caràcter impersonal i controlat, que mitjançant els mitjans massius pretén donar a conèixer un producte, servei, idea o institució amb l’objectiu d’informar i/o influir en la seva compra o acceptació. Impersonal perquè el comunicador i el receptor no es coneixen. Publicitat: 1. Informar à CONSUM 2. Persuadir à CONSIM El consumidor cada vegada més té molta informació sobre el producte per tant aquest exigeix que se li doni tota la informació. Mitjans de la publicitat: Mitjans convencionals: 1. Audiovisual (televisió) 2. Radiofònic 3. Premsa escrita 4. Valles publicitàries Mitjans no convencionals: 5. Internet 6. Publicitat ambulant 7. Publicitat de guerrilla 8. Altres mitjans à publicitat interactiva, telèfon mòbil, ... 1. Audiovisual (televisió) 4 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ Característiques del mitjà: - Utilitza com a recursos la imatge i el so. - És un llenguatge ràpid (20 seg.) - És convenient identificar la marca en els primers segons. (el consumidor no compra productes, sinó que compra marques, per tant el més important és identificar la marca) - És idoni per mostrar un producte, el seu envàs, la seva aparença, el seu ús i fins i tot els seus resultats. Característiques a nivell atencional: - La imatge en moviment - Marca i eslògan - Música: en el mitjà audiovisual té un poder molt fort. Moltes vegades sentim la música i aquesta és la que ens fa pensar en el producte. 2. Radiofònic Característiques del mitjà: - És una transmissió d’imatges sonores. - Les paraules han de crear olors, formes, sensacions i colors. - L’emissió és irreversible, no els podem guardar o retallar. Característiques a nivell atencional: Utilitza tan sols el so com a recurs atencional. 3. Premsa escrita El contingut és estrictament visual: amb la imatge s’ha de donar tota la informació. El lector té un interès actiu: busca, llegeix o folleja el que li interessa. Per tant, el lector té un domini sobre aquest tipus de publicitat, només llegirà la que li interessi realment. 4. Valles publicitàries Sorgeix a partir de la necessitat de mostrar uns missatges publicitaris més impactants i més propers al consumidor. Intenta obtenir amb els mínims recursos econòmics un major grau de resposta dels consumidors. Amb les noves legislacions hi ha menys publicitat d’aquest tipus perquè no es poden col·locar en qualsevol lloc. Característiques a nivell atencional: Impacta per la grandària Creativitat en el mitjà, en el missatge i en la manera de comunicar-lo. A vegades s’intenta integrar-lo amb l’entorn on es troba. 5. Internet Recorregut visual d’una pàgina web: Recorregut que realitzen els moviments oculars en la visualització d’una pàgina web. És important tenir-ho en compte per confeccionar una pàgina i saber l’ordre amb què es percep la informació. S’han fet molts estudis per veure quin lloc de la pagina web seria el punt d’impacte per part de l’internauta i s’han establert 3 zones de prioritat. Es important per confeccionar una pagina i saber l’ordre amb que es percep. Un anunci situat a la zona de prioritat 1 és molt més costós que un situat a la zona 3. Prioritats: - Prioritat 1 : vermell - Prioritat 2: groc - Prioritat 3: verd Factors: 5 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ • • • Grandària dels banners Moviment ( reactància psicològica): molesta. La molèstia fa que hi atenguem. La zona de prioritat 1 es correspon amb el punt d’impacte o punt de partida , la resta són els punts d’impacte secundaris. 6. Publicitat ambulant Genera un gran impacte visual. Es una publicitat que es mou. Per exemple un camió. El disseny i el color fan que cridi l’atenció. També existeix en bicicletes, tricicles, o inclús en persones que van caminant. 7. Publicitat de guerrilla Publicitat que busca la creativitat utilitzant mitjans, espais o situacions i intenta transformar-los en una experiència sorprengui i que quedi en la memòria. Es molt pròxima al consumidor. Es vol que es transmeti pel boca orella, degut a que impacta de forma ràpida amb els mínims costos econòmics possibles. Estem tan bombardejats de publicitat que ja no ens sorprenen els anuncis i aquest tipus de publicitat pretén sorprendre en un moment en que la gent esta saturada de la publicitat convencional. Característiques del mitjà: - Mínima expressió en arguments i màxima expressió visual i gràfica. - Ha d’estar a prop del moment en que s’efectua la compra: ha de refrescar la memòria del consumidor. L’últim vist és el que es sol recordar i comprar. Ø Es tracta d’impactar en pocs segons. Ø Capacitat de sorpresa. Ø Sentit de la oportunitat. Exemples: escales mecàniques supermercat, reposacaps dels avions, anelles per agafar-se dels autobusos ( amb un rellotge dibuixat), entrada túnel. 8. Altres mitjans: 8.1 Publicitat digital Intenta connectar d’una forma més directa amb el públic objectiu, crenat llaços. 8.2 Publicitat interactiva Es necessari que el possible consumidor formi part activa d’aquesta publicitat. Sense la seva participació no existiria. Publicitat i color El color té una connotació psicològics que pot influir en el nostre estat d’ànim i pot produir certes emocions i sensacions. La percepció del significat del color depèn de l’experiència que tingui el receptor i evoluciona amb els canvis d’estil de vida, moda, edat,... La comunicació mitjançant el color és una comunicació que aporta signes. La publicitat és coneixedora de la influència dels colors en els envasos, en els productes, en els punts de venda, en les campanyes televisives i anuncis gràfics, així també en la imatge corporativa de l’empresa, el seu nom i els logotips de les seves marques. La publicitat utilitza els colors per: 6 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ - Mostrar el producte d’una forma més atractiva Crear estímuls de venta Dotar el producte de personalitat pròpia Posicionar la marca en el mercat Millorar el poder de captació visual Hi ha productes que ja s’associen a un color concret. Exemple: les companyies de telèfon. Orange, Vodafone ( vermell), Movistar ( blau), Amena ( verd), etc. Els colors provoquen: - Impressió perquè criden l’atenció - Expressió al provocar un significat i una emoció - Comunicació perquè tenen un valor de signe VERMELL: ATRACCIÓ PURA. Color de les emocions, passió , força i sensualitat. Els vermells intensos són els símbols de la sang, l’ira i el sexe perquè s’associen a l’excitació, l’escalfor i la gana. Però també està associat a la noció de perill , urgència o importància. Exemple: - Cotxe de alta gamma - Signe de farmàcia o de creu roja. BLAU: PURESA I SERENITAT PERSONIFICADES. És un color associat a la natura: el cel, l’aigua i el mar. Les seves connotacions són la frescor, la neteja, la puresa i la frivolitat. Les qualitats abstractes associades al color blau son la integritat, l’estabilitat i la formalitat i el conservadorisme. GROC: ATRACCIÓ , AMABLE I SUBTIL. Es el color més clar de tots els primaris, per aquest motiu s’utilitza per representar la llum. És un color càlid, alegre i ple d’alegria que aporta un elegant contrast en qualsevol composició. Exemples: Macdonals, cola-cao. VERD: FRESCOR Es un color de la natura i simbolitza frescor i netedat. Connota pau, tranquil·litat i confort. S’utilitza molt en higiene personal. TARONJA: VITALITAT. És un color amb un component d’atracció visual molt elevada. Color càlid vibrant viu i clar. Esta associat a la calor, la vitalitat i la frescor. Les tonalitats més fosques representen la tardor i motius campestres i les més clares connoten modernitat. VIOLETA : PODER I PRESTIGI . Connota luxe i aspecte elitista per això es combina sovint amb daurats, Es un color romàntic i molt femení e de manera que s’associa amb perfums i cosmètics. MARRÓ: VIDA SANA I HONESTA. Color càlid que dona sensació de tranquil·litat i confort per que s’associa a la fusta terra i tardor. El marro connota bona salut ( aliments dietètics ) i qualitat en els seus productes. També s’utilitza molt en disseny. BLANC I NEGRE: ETERNA PARELLA, SOFISTICACIÓ I SERENITAT. El color negre connota serietat, tristesa i misteri però combinat amb el blanc connota sofisticació i estil, per això es molt utilitzat en disseny. GRIS: LA UNIÓ PERFECTA. 7 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ La barreja de negre i blanc proporciona una amplia gamma de grisos que combinats amb altres colors connoten luxe, bon gust i discreció. Publicitat i música “Cuando no tanga nada que decir, dígalo cantando.” La majoria dels anuncis inclouen música. Forma part del missatge a comunicar. Millora la memòria de la campanya. La música està especialment indicada per a productes/marques amb beneficis emocionals. És un dels camins publicitaris més complets, participatius i eficients que hi ha. La música permet segmentar un públic determinat sense que la resta se senti exclosa automàticament. Ideal per captar l’atenció dels més joves. Publicitat i olor Màrqueting olfactiu és una ciència moderna que consisteix en utilitzar aromes específics en un entorn de negoci amb la finalitat de suscitar les emocions, i amb això influir sobre els comportaments del consumidor i l’ànim dels empleats. El 80% dels missatges publicitaris estan centrats en el sentit de la vista, però l’olfacte influeix en el 75% de les nostres emocions. Diferents investigacions posen de manifest que som capaços de recordar el 5% del que veiem, el 5% del que sentim i el 35% del que olorem. L’olfacte és el sentit més primari però més poderós. Empresa catalana: ¿ A qué huele ? TEMA 3. TIPUS D’ATENCIÓ: ATENCIÓ SELECTIVA. ATENCIÓ DIVIDIDA. ATENCIÓ SOSTINGUDA. 1. Atenció selectiva És un mecanisme que posa en marxa i controla els processos i mecanismes pels quals l'organisme processa només una part de tota la informació i/o dóna resposta tan sols a aquelles demandes de l'ambient que són realment útils o importants per l'individu. L'atenció selectiva es pot produir de forma voluntària o involuntària. Està molt relacionada amb 2 conceptes: 1. Concentració: quan el subjecte fixa voluntàriament l'atenció en un únic objecte, idea o activitat amb preferència sobre altres. (altres = pensaments interns) 2. Atenció dispersa: quan el subjecte no és capaç de focalitzar la seva atenció en una informació o resposta concreta. El cervell, quan llegeix, reordena i selecciona. Models de filtre (postulats) • Tota la informació que arriba a l'organisme és captada. • Existeix una estructura central (consciència) que té capacitat limitada. • L'atenció és el mecanisme que filtra i selecciona la informació. EX: Quins exemples quotidians podem 8 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ trobar atenció selectiva? Quins fenòmens podria explicar? -Els enamorats que estan con en un núvol. -Quan condueixes amb la ràdio posada estàs més pendent de la música que sona que no pas de la conducció. -Quan estàs amb un grup parlant, deixes de banda la resta i et centres amb la conversa tot i que també ets capaç d'escoltar el voltant 2. Atenció dividida Mecanisme mitjançant el qual es posen en marxa els mecanismes que els organismes utilitzen per donar resposta davant de diverses demandes de l'ambient. Segons els models de filtre (models estructurals), el canal central és un canal de capacitat limitada. Pregunta crucial: La nostra atenció oscil·la entre les diferents activitats o estímuls o es suficientment amplia perquè ens permeti realitzar varies activitats alhora? - Models de filtre o estructurals: en els que el canal centrar és un canal de cspacitat limitada. La resposta seria que la nostra atenció oscil·lés d’una activitat a una altre. - Model de capacitat o de recursos (Kähneman, 1973); El sistema cognitiu posseeix una sèrie de recursos atencionals que estan distribuïts entre les tasques concurrents que el subjecte realitza en un moment donat. Són tasques que demanden pocs recursos i es poden dur a terme juntament. Quan les tasques necessiten pocs recursos es poden portar a terme simultàniament (no és necessària la oscil·lació). Quan les demandes són grans es podueixen les interferències. EL nivell de la demanda depèn de: - dificultat de la tasca - nivell de pràctica Experiment de la doble tasca (Spelke, Hirst i Neisser, 1976): Consistia en llegir histories silenciosament i alhora apuntar paraules que eren dictades. Al principi els subjectes disminuïen la seva velocitat de lectura, al passar 6 setmanes van arribar a nivells normals. Els subjectes van informar que tot i haver entès la lectura no eren capaços d’informar sobre les paraules que els havien dictat. Segons aquest experiment, al principi la atenció oscil·la, però al disminuir la demanda per la pràctica, la atenció és capaç de dividir-se. Aquest experiment ens recorda a com els estudiants prenen apunts. 3. Atenció sostinguda Mecanisme que posa en marxa els processos pels quals l'organisme és capaç de mantenir el focus atencional i mantenir-se alerta davant de la presència de determinats estímuls. L'experiment de Mackworth (1950) durava 2 hores i es mirava un rellotge i consistia en analitzar la funció decreixent i creixent i les condicions en les que es produeixen. Augmentava el nombre d'errors a mesura que passava el temps i es produïa un decreixement de l'atenció. Els determinants interns i externs també afecten la nostra capacitat atencional. Estudis en l’atenció sostinguda: Mackworth (1950): la prova del rellotge. - La duració de la tasca era de dos hores. - El subjecte havia de detectar el moviment doble de l’agulla del rellotge. - Els resultat mostraren que: la freqüència de la senyal no detectada va disminuir entre un 10-15% la primera mitja hora. I els 90 minuts restants van ser graduals. Què van permetre mostrar aquests resultats? Analitzar la funció de decrement i les 9 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ condicions en les que es produeix. Una conclusió constant en els estudis de vigilància sigui quin sigui el paradigma experimental, és el augment en el número d’errors a mida que passa el temps. Això és un decrement en el l’atenció. Que puguem sostenir l’atenció en major o menor mesura al llarg del temps depèn dels determinants interns i externs. EX: un estudiant que no es concentra. Possibles solucions de psicòlegs: • Fonts d'informació variades • Formes d'estudi diferents: subratllar, esquemes.. • Intercalar descansos • Moment del dia amb major arousal • Sense altres estímuls distractors • Condicions fisiològiques òptimes • Automotivació i autoreforç al finalitzar • Tractar els problemes emocionals que dirigeixin l'atenció cap a l'interior 4. La influència d’Internet i dels videojocs en l'atenció 1. La apnea de l'e-mail: segons els experiments de Linda Stone (teòrica de la tecnologia), té lloc una suspensió temporal de la respiració quan revisem el e-mail. A qui responc primer? Qui pot esperar? A qui he de trucar? Els estudis demostren que el rendiment d’una tasca disminueix quan existeix un avis de e-mail pendent de llegir. 2. Multi-tasca: Mentre s'estudia has d'estar al màxim de concentrat però també va bé tenir algunes webs obertes per poder desconnectar. No s'ha de distreure fàcilment ni mirar les webs amb freqüència. De mitja, les persones que treballen amb l’ordinador solen tenir 8 finestres obertes a la pantalla i salten d’una a l’altre cada 20 segons. Les investigacions de la Universitat de Standford demostren que els subjectes multi-tasca solen ser millors per canviar l’enfoc ràpidament però que també s’equivoquen. Quan estem en mode multi-tasca: - Segreguem més adrenalina (estrés) - Més dopamina (droga) - La nostra atenció no solament és més oscil·lant, sinó que integra aquesta tendència, el que dificulta la posterior concentració. - Dóna una falsa sensació de rendiment. Què passa quan naveguem per Internet? El mateix passa amb la ment. Comences a una pàgina (pensament) i vas derivant fins que potser acabes i no has fet allò que volies fer. Per no perdre l'atenció en allò que es vol fer es recomana: - Tenir molt clar que s’ha de buscar al google. - Controlar l’horari de e-mail, facebook, ... - Tancar les finestres o temes abans d’obrir-ne de nous - Desconnectar el mòbil - Obligar-nos a llegir textos llargs, llibres,.... fins al final. 5. La ment no atenta: les fantasies 10 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ La ment quan no està atenta entra al món de les fantasies. Una fantasia és un guió imaginari en el que es troba present la persona que té les fantasies. Els canvis espontanis en l’atenció, sense esforç, provenen de que entrem a un mon de fantasia privat. Acostumen a ser involuntàries i no ens podem sentir culpables. Les persones de mitjana es passen la meitat del dia fantasiejant. Encara que varia d’una persona a l’altre i segons la situació. Tipus de fantasies: • Fantasies sexuals: homosexuals, rapte o violació, amb la teva parella habitual, ... Apareixen sentiments de culpa. • Fantasies romàntiques • Fantasies agresives • Conversacions fantàstiques ASPECTES POSITIUS DE LES FANTASIES: desenvolupen la imaginació, desenvolupen les habilitats interpersonals i la solució de problemes així com la creativitat. Les fantasies ajuden a suportar situacions difícils. Per exemple, les fantasies agressives provoquen que et desfoguis i pots fugir de la realitat. ASPECTES NEGATIUS DE LES FANTASIES: Una fantasia és perillosa si no es distingeix de la realitat, si es un refugi constant i si és catastròfica. Poden provocar sentiments de frustració, confondre la realitat, inhibir l'acció (no vius la realitat). TEMA 4. ATENCIÓ I CONSCIÈNCIA 1. Fases de la son Els somnis, són un estat alterat de la consciència. Quan tanquem els ulls i ens relaxem, apareixen les ones alfa (que són ones curtes). S'han associat amb els ulls oberts. • Estadi 1 -La respiració es torna més lenta. -Apareixen imatges oníriques, petites al·lucinacions. -Podem experimentar com si estiguéssim caient per la relaxació muscular. -Encara processem amb bastanta claredat els estímuls externs. • Estadis 2 i 3 -A nivell fisiològic apareixen els usos de son o explosions d'activitat. - El bloqueig sensorial va en augment • Estadi 4 -Apareixen les ones lents i regulars (delta). -Son més profund però seguim en contacte amb la realitat (ex: no caiem del llit). -Somnis encara fragmentaris sense història. -És on es donen els episodis de sonambulisme. • Fase REM -Ones ràpides semblants a la vigília = quan estem desperts. -Elevada relaxació muscular. -Moviments oculars. -Augment de la respiració i del ritme cardíac. -Excitació sexual: ereccions i lubricació vaginal. -Somnis en forma d'història. El nostre cervell selecciona informació mentre dormim? 11 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ Selecciona i treballa amb ella mentre dormim. -Experiment amb timbres. -Experiment plor d’un nen. El nostre cervell no està tan adormit com sembla. El cervell mai arriba a desconnectar del tot amb l'exterior, processa la informació externa. El fet que en alguns casos ens despertem a l'hora prevista és senyal de consciència constant. 2. ¿Per què dormim? • A nivell fisiològic -Ajuda a conservar energia -Ajuda a la recuperació de processos fisiològics: hormones de creixement (cicatrització ferides, renovació pell, regeneració fibres musculars...) i sistema immunitari (producció dels anticossos). • A nivell psicològic -Per consolidar els aprenentatges: després d'un aprenentatge intens, la quantitat de somni REM augmenta. Els nens tenim més proporció de somni REM. En diferents experiments al privar de somni REM, els aprenentatges disminueixen. -Creem i descobrim. Experiment Pierre Maguet. Nature Neuroscience, 2000 Els subjectes havien de pressionar un botó quan una creu apareixia en la part baixa de la pantalla i no en l'alta. Se’ls avaluava les zones del seu cervell que s'activaven. Durant el somni REM s'activaven les mateixes zones. Quan estaven dormin repassaven el que havien fet desperts. Experimento consolidació: els 12 subjectes havien d’associar 25 objectes (que tenien un so associat) en diferents posicions en l’ordinador. Després dormien entre 60-80 minuts. Durant el son d’ones lentes van reproduir el so a només a un grup de subjectes. Al grup que no se’ls va reproduir el so, van ubicar millor els objectes. Aprendre música mentre dormim: els subjectes havien d’aprendre dos melodies artificials polsant tecles mentre veien una seqüència de cercles en la pantalla. Després dormien 90 minuts, en aquest moment se’ls reproduïa una de les melodies en la fase d’ones lentes del son. Un cop desperts tocaven millor la melodia (assajada en la fase de son). Per tant, els autors recalquen que no s’aprèn sinó que es consolida. Mentre dormim repassem el que hem viscut, ho cataloguem i només ens quedem amb el que és important. És a dir, el cervell mentre dormim és capaç d'analitzar col·leccions de records amb el fi de descobrir relacions entre ells. És possible que ens ajudi a averiguar el significat del que hem après. Per què el processament de records es dóna quan dormim i no quan estem desperts? Aquesta cognició inconscient exigeix els mateixos recursos cerebrals utilitzant el processament d’informació en estat despert. En conseqüència, el cervell ha de tancar les entrades des de l’exterior. 3. Contingut dels somnis 12 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ - Aspectes sensorials: predomini i visió sobre els altres sentits. - Aspectes motors: constància del moviment. - Orientació: discontinuïtat per zones, llocs i temps. - Creences: pèrdua al·lucinatòria de la perspectiva crítica. - Argument: unitat temàtica. - Emocions: intensitat, alguna classe d'afecte. El contingut dels nostres somnis depenen de: 1. Vivències diürnes: efecte “dream lag”: els estudis indiquen que s’incorpora en el somni el que hem viscut el dia anterior, el succeït entre 2-4 dies anteriors s’incorpora menys als somnis i el succeït entre 5-7 dies anteriors apareix més. 2. Efecte Poeltz (somnis premonitoris): una cosa que ha passat durant el dia però que no hi hem donat importància. 3. Estímuls externs: l'olor afecta de manera positiva o negativa els somnis. Sí es una bona olor, el somni serà positiu. Si és una mala olor, el somni serà negatiu. 4. Preocupacions, desitjos... 5. Diferències de gènere: Els homes tenen més somnis agressius i sexuals. El 67% dels personatges masculins somniem amb homes i les dones un 48%. 6. Qualsevol vivència, persona, objecte es pot activar si no hi ha temps. El temps és una construcció. Cada somni per cada persona té un significat diferent. Somnis de fals despertar El somniador creu haver-se despertat de la vigília, sent només un canvi de somni. 4. Anàlisis i significat dels somnis Artemidoro Daldis (s.II) va dir que els somnis són producte de la nostre ment i no dels Déus. Un anclatge és una paraula que associes al teu estat de felicitat o qualsevol altre estat. Segons Freud, el que somniem significa el que d'una manera discreta desitgem viure. Així normalment venen plens de desitjos sexuals o agressius que són inacceptables per nosaltres mateixos. Actualment: La teoria de la continuïtat diu que els somnis són la continuïtat de la nostra vida diürna. Les nostres preocupacions, vivències i fantasies diürnes segueixen expressant-se però d'una altra manera mitjançant somnis. Les nostres creences i emocions es manifesten de diferent manera al dia i a la nit. El cervell activa diferents objectes, persones i nosaltres construïm una pel·lícula. No existeix un diccionari dels somnis (no existeix cap interpretació definitiva o directa de cap somni). Quan somniem amb una persona desapareguda per mort, separacions, divorcis, vol dir que tenim assumptes pendents amb ella. En aquest cas la solució és fer la tècnica de la cadira buida: el subjecte ha d’expressar tots els sentiments negatius i positius cap a la persona desapareguda i després ha de canviar el paper i expressar els sentiments que tindria l’altre persona. Tècnica d'interpretació • El somni s'ha de narrar en temps present. • El subjecte ha d'adoptar tots els papers inclús el dels objectes. • Hem de descobrir el sentit que té cada element per la persona que somnia, como sent cada element, com el visualitza i veure tot allò que projecta en el seus somnis. 13 PROCESSOS PSICOLÒGICS: ATENCIÓ I PERCEPCIÓ 5. Tractament dels somnis Canviar els somnis reccurents Pilar Martínez basa la seva investigació en el treball de Barry Krakow. Les persones han d’analitzar els seus somnis repetitius i estudia si aquests acaben bé o malament de manera que si acaben malament es canvia el final i així s'eliminen els malsons. Reescrius el somni amb un final bo i així en el somni canviarà el final. I cada dia durant uns 25 minuts han de repassar mentalment la historia. Mètode d'incubació Consisteix en escriure en una línia una pregunta o una petició d'alguna cosa que creiem important per solucionar un problema. No un desig, sinó una informació que necessitem. Una vegada escrita, repetim la frase centrant-nos en el significat, això es fa abans d'anar a dormir. I al despertar s’ha d’intentar recordar el somni. 6. Somni lúcid En els somnis lúcids la persona no es conscient que està somniant i pot controlar o no el somni. En van començar a parlar a l'Antiga Grècia (Aristòtil) i en el budisme tibetà (ioga del somni). Hi ha un paral·lelisme entre els somnis i el ioga. Mentre dorms ets conscient que estàs somniant. • Temes més usuals: Volar, sexe, sortir del cos, visió panoràmica, experiències còsmiques, cos de criatures fantàstiques o animals, etc. • Característiques dels somniadors: Més freqüent en nens i amb meditadors. No hi ha diferències entre gèneres i no hi ha correlació amb la personalitat. • Utilitats: Entrenament motor o en situacions quotidianes, resoldre conflictes interns, fòbies, recerques espirituals, creativitat, gaudir, etc. És un tipus de metacognició (cognició de la cognició). De fet en el somni lúcid s'activa el còrtex prefrontal com en altres tipus de metacognició. APRENDRE A RECORDAR ELS SOMNIS Quan ens despertem hem d'estar en un estat semblant en el que estàvem dormint. No moure'ns, llums apagats... S’ha d’apuntar el somni en la llibreta dels somnis. Stephen LaBerge en fa una classificació dels somnis lúcids: 1. DILD (80%): són aquells en els que el subjecte fa conscient la seva condició en el curs del somni. Tècniques per recordar-los: Anotar coses típiques dels somnis, preguntar-te si estàs somniant durant la vigília, repetir algun acte (tècnica rellotge), reforçar la intenció (sé molt conscient que vols fer-ho) i incrementar la lluminositat durant la vigília (molt budista). 2. WILD: són aquells en els que s'entra conscientment al somni des d'un estat de vigília. Tècniques per recordar-los: Meditació abans d'anar a dormir, nana del somni. El fenòmen de paràlisi de somni: primer es desperta la ment i després el cos. Són petites al·lucinacions. S’ha d’aprofitar aquest fenomen per tenir somnis lúcids. 14 ...