4.4- Nous moviments socials (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Món Actual
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 17/05/2017
Descargas 5
Subido por

Descripción

Apunts amb la professora Gemma Torres.

Vista previa del texto

2-5-2017  ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS DELS ANYS 60 Aparició d’una societat nova. Aquest fenomen té diferents aspectes a tractar: la dimensió econòmica (creixement econòmic), aspecte cultural (nou canvi cultural), les relacions laborals, polític (canvi en el sistema, en l’estat propi).
Podem veure aquesta transformació en molts aspectes: en tema polític, es consoliden els partits social-demòcrates i demòcrata-cristians; aspecte social, les relacions laborals canvien, els sindicats tenen molt de poder... També es consolida l’estat del benestar, amb diferents models... Tots aquests aspectes porten al canvi d’un aspecte cultural i de vida quotidiana, el consumisme, la nova manera d’entendre la família...
 Introducció Hi ha dos gran elements: 1. Quines van ser aquestes grans revolucions, què va passar...
2. I la segona part, la part més interpretativa, la de reflexió del marc teòric, és el que se’n diu nous moviments socials. La diferència dels moviments socials tradicionals, com el moviment obrer, amb els nous moviments socials, que seran diferents formes de mobilització al que s’havia conegut en el moment. És una aproximació que es pot aplicar a altres períodes històrics.
Relacionant això: descolonització (no s’adapta al que s’havia vist fins llavors, que són moviments que no es posicionen en cap bàndol de la guerra freda), o la història del present...
 El control social i moral a l’Europa de la postguerra En aquest període dels 50-60, les autoritats públiques encara guarden un cert control de la vida privada dels ciutadans, reproduint un model tradicional: l’avortament, la homosexualitat...és il·legal. Encara avui a molts llocs pateixen la censura d’elements que poden anar contra la moralitat pública.
L’església vaticana seguia assumint postures reaccionaries. El Concili Vaticà II va ser un intent de reforma de l’Església i d’intentar apropar l’Església als ciutadans. Va assumir la dimensió laica de la política. Comencen a acceptar aquesta divisió d’esferes entre política i religió. Deixen de fer la missa en llatí, els partits demòcrata-cristians que estaven units a l’Església ja no estan tan lligats públicament,...
Aquestes transformacions socials es van produir de forma més ràpida als països no catòlics. El llibre de Lady Chatterly, va ser una novel·la eròtica per la qual la seva editorial va ser denunciada per publicar aquest tipus de llibres. Això és l’exemple que, malgrat va ser denunciada, els tribunals van absoldre l’editorial.
És un moment en que hi ha una obertura cap aquests nous temes de sexualitat... Juntament amb aquesta anècdota es des-penalitza la homosexualitat i avortament, s’instauraran les clíniques de planificació familiar... Això anirà passant al llarg dels anys 60.
En aquest marc que la societat controlava els seus ciutadans, el boom demogràfic i l’expansió de l’educació dels joves seran un nou actor social, que abans a la història no havia existit de forma tan clara ni evident. Són joves que accedeixen a l’educació universitària, no tots però cada cop més joves estan formats i educats. Això és una ruptura generacional i una autèntica revolució pel que fa a la diferència entre generacions. L’educació passa de ser un privilegi a ser un dret; la secundària acabarà sent un dret i la universitària es consolida.
Hi ha una senyalització d’identitats generacionals: els pares havien viscut la guerra; els fills protagonitzen els nous moviments socials. Seran moviments polítics, però també de tipus cultural en el sentit que reivindicaran una nova forma de vida, una vida quotidiana més lliure.
Seran una generació que constituiran una identitat pròpia, trans-nacional (tots els joves de la mateixa generació tindran les mateixes formes de vestir, de música... de tots els països), seran joves benestants i de classe mitjana, i estaran marcats per aquesta senyal d’identitats: música (The Beatles...), manera de vestir (s’abandonen els barrets, cabells llargs, texans, roba hippie...), valors sobre la sexualitat (la píldora anti-conceptiva, la investigació de la sexualitat femenina, es despenalitza la pornografia...).
...

Tags:
Comprar Previsualizar