Tema 9 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9: ABSOLUTISME, IL·LUSTRACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS (s. XVIII): les llavors de l’edat contemporània -Decrets de Nova Planta i la uniformització política i jurídica d’Espanya.
La il·lustració va ser molt pobre a Espanya i van seguir governant els dèspotes i no els il·lustrats. Per tan és una mica «estrany» parlar de il·lustració a Espanya.
Deliberació del Consell municipal de Cervera de reconèixer com a rei l’arxiduc Carles d’Àustria, cancel·lada en temps de Felip IV (Felip V).
-Gravetat del fet de que l’any 1505 les institucions d’Aragó, Catalunya i València retiren la fidelitat de Felip IV i mostren el recolzament a Carles III. Quan torni Felip V (que serà qui guanyarà la guerra)hi haurà una gran repressió cap als catalans, aragonesos i valencians arran d’aquest canvi de bàndol.
1. ELS DECRETS BORBÒNICS QUE IMPOSEN LA VIA DECISIONISTA A LA CORONA D’ARAGÓ Los problemas políticos son o deben ser unos problemas de relación entre la comunidad política y el gobierno. Como gobiernos gobiernan a los súbditos, de que manera.
Els problemes del segle XXI a Espanya són problemes polítics suscitats (o no resolts) arran del Decret de Nova Planta.
Els antecedents als segles XVI-XVII: les opinions arbitristes de la cort i intens més severes d’homogenitzar les institucions i el dret dels dominis de la monarquia Hispànica = Objectiu persistent des de la Cort de Castella era que es volia passar de una unió dinàstica (estaments governats per una mateixa persona) a una unió real (unió on ajuntem les diferents entitats polítiques en una sola).
Austriactistes i borbònics, dues concepcions d’estat i de relacions entre política i societat enfrontades durant la Guerra de Successió: Confederalista VS unificador i centralitzador = durant la guerra ***Si Carles III hagués continuat com a rei, hagués continuat amb l’estructura que prometia als seus súbdits? Va deixar de ser rei perquè se’n va anar a Viena a causa del seu nomenament com a rei d’Àustria on va exercir el seu despotisme, així doncs segur que aquí hagués fet el mateix. *** -Carles III regnat de 1505 a 1511, de 1511 a 1513 nominalment segueix governant Catalunya, però ja no resideix aquí.
2 pinzellades de la Guerra de Successió: tensions internes entre dos projectes polítícs dins del territori. Tant a Castella com a la Corona d’Aragó hi havia combinació de recolzadors/partidistes dels dos projectes polítics.
A l’hora de lluitar hi va haver una majoria de castellans a favor dels Borbons, i els de la Corona d’Aragó lluitaven favorablement als Austríacs.
Mor Carles II d’Habsburg sense descendència: hi ha 3 candidats: Josep Ferran de Baviera / Felip d’Anjou / Arxiduc Carles d’HAbsurbg Guanyen els borbònics i això acaba comportant la unificació política i jurídica de la Corona de Castella i la Corona d’Aragó.
Hi ha diversos decrets de supressió de furs (privatització de les seves institucions): Aragó i València. Decrets de Nova Planta: supressió de totes institucions més representatives i que passin a ser governades «des de dalt» és a dir, des de Castella, un altre cop.
Aboleixen l’autogovern, l’autofinancament i qualsevol bilatarament entre les relacions amb la corona: la provincialització és radical: comunitats deixen de tenir presencia política davant del rei i passen a ser súbdits.
3 legitimacions dels decrets: quins van ser els motius? 1) els súbdits s’havien revelat 2) monarca tenia poder absolut 3) havia conquerit aquests territoris >Aquests motius eren vàlids en el s. XVIII, però no resulten vàlids avui en dia ni en el segle XX.< Els decrets de nova planta no van afectar a tots els territoris igualment. El principal efecte La monarquia va veure que no li sortia a compte abolir sers drets. Una vegada evitat el autogovern o la bilateralitat, l’abolició de certs drets podia comporta Principal efecto: cargarse autogovierno y autonomia financiera de las comunidades polñiticas. Penal, procesal i privado. Monarquia no interesava en como la gente se orgnaizava dentro la comunidad (ej matrimonio segun derecho o otro) porque no afectava en el derecho de la sociedad, sino lo que provocaba es que la comunidad periera eficiencia y no daba recursos.
El fet de que els regnes d’arago, mallorca i catalunya mantinguin el seu dret privat despres de la guerra de successió, afecta que actualment encara consevrme el nostre dret civil propi.
militarització de les estructures polítiques i de la societat va ser la clau pel pas cap a la uniformització Passem a tenir una altre estructura.
1) Capità general (Reial Audiència: govern, justícia) 2) Corretgiments: (corregidor: per sota del rei) 3) Ajuntaments de Regidors Catalunya que estava governada per un virrei (persona que actua amb unes funcions quasi iguals que com si fos un rei.
Des de que el monarca se’n va a viure a Madrid, deix un virrei a València, un Catalunya... i aquest era com si fos un «parent proper» per a que ens ajudés a tenir protecció per exemple), ara es dividia en diferents corregiments, és a dir, en unes demarcacions (diferents de les històriques) per una qüestió d’eficiència fiscal. Aquests corregiments són governats per un corregidor. En tercer lloc, trobem els ajuntaments formats per regidors, que eren nomenats pel corregir o bé compraven el seu càrrec.
Això provoca que la figura del virrei desapareixi.
Un exemple és l’eliminació de totes les universitats de Catalunya (la de Cervera) i estableix una Universitat Borbònica.
EFECTE: Universitats fruit d’una llarga història, són eliminades per el monarca i els priva d’una vida intel·lectual. Arriba el monarca i estableix a la mateixa ciutat una universitat Borbònica volent dir «ara arribo jo, i per tant a partir d’ara podem parlar d’una nova comunitat o societat, = comencem de 0 una bona vida política segons el que vull jo» = Decret de Nova Planta.
El fet de la supressió de les institucions polítiques sí que és un atemptat contra la «identitat» dels territoris. La llengua (implantació del Castellà) no afectarà fins més tard.
2. TRÀNSIT DEL PES DE LA TRADICIÓ A LA FORÇA DE LA RAÓ Tota la tradició del passat, es converteix en un «pes» i el segle XVIII ens convida a fer ús de la raó.
Com és possible implementar aquest nou ideari? Gràcies els avanços científics. L’home va adquirir més confiança amb sí mateix i amb la seva raó.
Gràcies a aquesta raó, podem conèixer les veritables lleis que regularan la comunitat humana. Els homes podem crear els nostres propis drets, dret racional, comú amb unes bases generals. Crearem aquest dret ex novo (de 0). Però el crearem de de bó «ex novo»? Tots els polítics, juristes....que es posaran a escriure aquest dret, hauran estudiat el dret romà i el dret històric (canònic), per tant, involuntàriament, es veuran influïts per aquest dret del passat.
-Les transformacions del dret que es donaran lloc, seran fetes per senyors que hauran estudiat el dret romà, canònic, històric. Son d’alguna manera presoners d’aquest dret històric que han estudiat. De manera que quan escriguin aquest dret nou (tranfosrmació radical) no podem parlar que creïn un dret totament nou, sinó que el pes de la història és fort.
Es veuran influïts. En la historia del dret no és possible una ruptura total.
Remodelen o transformen els conceptes que havien après.
...