Tema 3 (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Entorn economic espanyol
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Lliçó 3. El Mercat de Treball a Espanya 3.1 Trets bàsics Oferta de Treball Població Potencialment Activa: població en edat de treballar (població > 16 anys) Població Activa: persones que disposen d’una ocupació o realitzen una activitat econòmica remunerada + persones que desitgen i estan condicionats de realitzar una activitat econòmica però no han trobat feina.
Població Inactiva: persones que realitzen una activitat sense remuneració (mestresses de casa o estudiants) + els que no realitzen ninguna activitat (jubilats o incapacitats).
Taxa d’activitat: quocient entre població activa i població en edat de treballar: 𝐴𝑐𝑡𝑖𝑢𝑠 × 100 𝑃𝑃𝐴 Població Ocupada: persones que porten a terme una activitat econòmica remunerada.
Taxa d’Ocupació: quocient entre ocupats i població en edat de treballar: 𝑂𝑐𝑢𝑝𝑎𝑡𝑠 × 100 𝑃𝑃𝐴 Població Assalariada: ocupats per compte aliena (per algú o autònoms).
Taxa d’Assalariats: quocient entre assalariat i ocupats: 𝐴𝑠𝑠𝑎𝑙𝑎𝑟𝑖𝑎𝑡𝑠 × 100 𝑂𝑐𝑢𝑝𝑎𝑡𝑠 Taxa de Temporalitat: quocient entre contractats temporals i total assalariats: 𝑇𝑒𝑚𝑝𝑜𝑟𝑎𝑙𝑠 × 100 𝐴𝑠𝑠𝑎𝑙𝑎𝑟𝑖𝑎𝑡𝑠 Aturats: part de la població activa que, encara que no estigui realitzant una activitat econòmica, busca treball activament.
Taxa d’Atur: quocient entre aturats i actius: 𝐴𝑡𝑢𝑟𝑎𝑡𝑠 × 100 𝐴𝑐𝑡𝑖𝑢𝑠 Atur de Llarga Duració: persones que porten més d’un any a l’atur: 𝑃𝐴𝐿𝐿𝐷 × 100 𝐴𝑡𝑢𝑟𝑎𝑡𝑠 Tipus d’atur Atur Friccional: reflexa els desajustos que es produeixen al mercat de treball com a conseqüència dels processos de rotació i incorporació al mercat laboral.
Atur Estructural: és el resultat de les rigideses que presenta el mercat de treball i els mercats de bens que es reflecteix en els desajustos entre les ‘’qualitats’’ dels aturats i el perfil dels llocs de treball que ofereixen les empreses.
Atur Cíclic: es l’atur relacionat a les fases d’expansió i recessió de l’economia que afecten al número d’aturats. Presenta xifres positives o negatives en funció de les oscil·lacions cícliques causades per pertorbacions de la demanda agregada.
Caracterització del Mercat de Treball Quadre 1. – Algunes característiques del mercat de treball a Espanya Augment de la Taxa d’Activitat La incorporació de la dona al mercat de treball va elevar la taxa d’activitat + increment de la població en edat de treballar + immigració a nivells similars a la mitja de la UE (i per sobre de la mitja de la OCDE).
Elevat ritme de creació i destrucció de treball La crisi ha situat la taxa d’ocupació molt per sota de la mitja de la OCDE.
Taxa de treball temporal Taxa Temporalitat Espanya (23%) dobla OCDE i molt superior a UE.
Treball a temps parcial És molt inferior però creix ràpidament.
El 63% és involuntari mentre que a Holanda (9%), Alemanya (17%) i a França (32%).
Taxa d’Atur Des de mitjans dels anys setanta l’economia espanyola presenta nivells de desocupació superiors a la mitjana de la UE i de l’OCDE.
Característiques població desocupada La taxa d’atur juvenil doble la taxa mitja d’atur → per creixents dificultats d’accedir a l’ocupació.
   ∇ taxa de natalitat + noves formes de contractació + ampliació període d’estudis → ∇ taxa atur juvenil fase expansiva Tot i això taxa és manté elevada → per difícil transició al mon empresarial des de formació teòrica + elevats salaris per conveni (joves sense experiència) A partir de 2008 ∆ taxa d’atur juvenil per treball temporal Característiques població desocupada Atur de llarga duració (18% al 2008) > UE (36%), especialment homes a causa de l’elevada rotació pels contractes temporals.
Però, al 2013 ALLD és 58% > UE, la crisi ha augmentat més l’ALLD a Espanya.
Taxa d’Atur diferent per nivell d’estudis: Major per Nivell Educatiu baix Taxa d’Atur diferent per origen: Major per estrangers de fora la UE Taxa d’Atur diferent per territoris: Major al sud (30 – 35%) (Andalusia, Extremadura i Canàries) Menor al nord (16%) (Navarra, País Basc i Cantabria) Per escassa mobilitat + diferents estructures productives + impacte diferencial crisis econòmica.
3.2 Marc institucional Els nivells d’ocupació i atur i les seves diferencies entre països s’expliquen en part per la regulació i funcionament de determinats elements institucionals que configuren el mercat de treball.
Durant els 60’s i 70’s regulació laboral supeditada al sistema polític amb una gran intervenció → Gran flexibilitat salarial vS. costos d’acomiadament elevats 1977 legalització dels sindicats + 1979 Llei Bàsica d’Ocupació (LBE) + 1980 Estatut dels treballadors → Marc normatiu similar al europeu però amb elevada intervenció Des de mitjans dels 80’s s’inicia una etapa de reformes que aporten major flexibilitat (contractes temporals) però manteniment de rigideses.
Aquestes reformes (84, 97, 01, 06, 10) no alteren el marc laboral Reforma laboral de 2012 es la més amplia i de major profunditat de les portades a terme a l’economia espanyola.
Aspectes Marc Institucional 1. Negociació Colectiva Incideix en la fixació de salaris en la negociació entre empreses i sindicats + afiliació + cobertura dels convenis → major poder de negociació sindicats.
Negociació centralitzada Negociació descentralitzada Negociació a escala sectorial Salari ajustat a situació econòmica general Salari ajustat a situació de l’empresa Ni un ni l’altre A Espanya des de l’Estatut dels Treballadors (1980): Baixa afiliació, però alta cobertura legal (80%) (eficàcia general automàtica), negociació intermitja (sectorial – provincial) amb aplicació garantida: Poder sindical elevat Al 1994 es va introduir ‘’clàusula de descuelgue’’: no aplicar el conveni si perjudica a l’empresa. S’exigia acord amb els sindicats.
Pràcticament no es va aplicar per dificultats d’assolir l’acord La reforma de 2010 va ampliar les possibilitats de ‘’descuelgue’’:    No aplicar el conveni sectorial amb l’acord a l’empresa (o arbitratge) Però conveni sectorial podia limitar les condicions de ‘’descuelgue’’ Efecte positiu, però limitat. ‘’Descuelgue’’ (implicació del conveni sectorial) al 2010 va afectar només al 6’5% dels assalariats.
2. Cost Acomiadament Inclou tan tràmits necessaris per reduir personal (administratius i judicials) com la indemnització.
+ Cost d’acomiadament → – acomiadaments però – contractacions + difícil reassignació entre sectors + estabilitat ocupats → + duració de latur → desocupació mes persistent A espanya abans de l’ Estatut de Treballadors (1980) Cost acomiadaments mols elevat Estatut de treballadors (1980) Cost d’acomiadament molt elevat Contracte indefinit clàssic   Si procedent, cost similar al europeu (20 dies/any) amb límit de 12 mesos Si procedent, cost molt superior (45 dies/any amb límit de 42 mesos Contracte indefinit de foment (reforma 1997)  Si procedent 20 dies/any límit 12 mesos Per reduir els costos d’acomiadament es va recorre a dues estratègies: 1a estratègia: Facilitat la contractació de treballadors temporals.
Al 1984 es va impulsar la contractació temporal mitjançant:   Contractes temporals de foment de l’ocupació (sense causalitat) Altres contractes temporals (de formació, contractes de practiques) Fort augment de la taxa de temporalitat →  Efectes negatius Segmentació del mercat treball en dos segments diferents: MT indefinits (molt rígid) i MT temporals (molt flexible)    Elevada rotació laboral. Solament en segment temporals Menor formació per part de l’empresa, menor productivitat, mes despesa en prestacions per desocupació.
Forta volatilitat de l’ocupació. Molt sensible al cicle econòmica Al 1997 s’intenta reduir l’excessiva temporalitat mitjançant:   Eliminació del ‘’contracte temporal de foment de l’ocupació’’ Però el contracte per obra i Servicio oferia més tolerància Alta temporalitat es deguda a la diferencia de costos d’acomiadament → s’ha de reduir la diferencia entre indefinits (20, 33 o 45 dies) i temporals (0 dies) Al 2001 s’intenta de nou reduir la temporalitat mitjançant:  Petita indemnització al finalitzar contractes temporals (8 dies/ any) Al 2010 s’insisteix mitjançant:  Augment indemnització al finalitzar CT de 8 fins a 12 dies (al 2015) 2a estratègia: Abaratir les indemnitzacions de treballadors permanents.
Al 1994 s’afegeixen noves causes d’acomiadament:   Per a augmentar el percentatge d’acomiadaments procedents (no va tenir èxit) No es modifiquen les indemnitzacions (20 i 45 dies de salari/any) Al 1997 es crea el ‘’contracte indefinit de foment’’:  Menors indemnitzacions si l’acomiadament era improcedent (33 dies/ any fins a 24 mesos) Al 2010, es precisen millor les ‘’causes econòmiques’’ per acomiadar:    Es redueix preavís de 15 dies (abans 1 mes) Permet evitar el pagament de ‘’salaris de tramitació’’ en acomiadaments objectius Segueixen sense modificar-se les indemnitzacions (20 i 45 dies/any) Però les indemnitzacions per acomiadament han doblat la mitja de la OCDE.
3. Prestacions d’Atur     Estabilitzen el cicle al mantenir capacitat de compra dels aturats Permetem una cerca de treball més eficient i millor match (bon ajust) + elevada taxa de substitució (relació quantia i salari anterior) + més període de prestació Menor intensitat de cerca (prolongació de l’atur) Retarden l’inici de cerca (major duració) A Espanya des de LBE (1979) fins 1992, prestacions generoses.
Reforma 1992, prestacions en la banda mitja – alta de la OCDE:     Taxa de substitució mitja – alta: 70% al inici, 60% des del 6è mes Duració màxima superior a mitja europea: 2 anys (+1 o més) Duració: 1/3 del temps cotitzat Prestacions subjectes al IRPF 4. Polítiques actives del mercat de treball Polítiques del Mercat de Treball Passives Actives Prestació d’Atur    Assessorar i recolzar l’aturat Formació Subvencionar contractació Efectes Augmenten intensitat de cerca (major motivació, millor control) Milloren nivell formatiu de parats i combaten obsolescència de ALLD Possibiliten millor ajust de qualificacions entre empresa i aturat Espanya, era el país europeu que menys gastava en polítiques actives.
3.3 Factors explicatius de l’ocupació i de l’atur Augment Població Activa i Ocupats En els últims 40 anys ha augmentat de forma significativa la població activa (∆11 millions) i el número d’ocupats (∆5’6 milions) Taxa d’Atur L’evolució dispar de l’ocupació ha incidit sobre l’evolució de l’atur diferenciant també quatre grans etapes.
La generació d’atur massius (1975 – 1984) La taxa d’atur va augmentar significativament reflectant la caiguda de la demanda.
Tres shocks d’oferta va afectar l’economia espanyola i el seu mercat de treball → ∆Atur Estructural Causa 1: Shock Energètic ∇viabilitat d’alguns sectors → destrucció d’ocupació Causa 2: Shock Salarial ∆costos salarials (fins 1977) ∆CLU → ∇ocupació ∆costos no salarials (cotitzacions S.S) Menor creixement del treball Causa 3: desacceleració de la PTF (+∆ w →) Disminució rendibilitat ∇FBK → ∇ creació d’ocupació Nou marc institucional amb inapropiada negociació col·lectiva + elevat cost acomiadament prestacions d’atur generoses → ∆ atur estructural Persistència de desocupació estructural (1986 – 1994) Es van crear més d’un milió de llocs de treball nets. L’atur es va mantenir a nivells elevats reflectant l’augment de la població activa i l’existència d’un notable atur estructural.
Elevat poder de negociació treballadors (1)   Negociació col·lectiva intermèdia Existeixen elevats costos d’acomiadament Reduïda intensitat cerca de treball (2)     Existeix economia submergida Existeix xarxa de recolzament familiar a l’aturat Efecte desànim (ALLD) Prestacions d’atur generoses Reduïda capacitat per ocupar els llocs de treball (3)      Efecte obsolescència (ALLD) Desajust de qualificacions (mismatch) Reduïda mobilitat geogràfica Limitacions FP Escassa importància polítiques actives 1 + 2 + 3 → rígides salarial → persistència de l’atur Creació d’ocupació i reducció de l’atur (1995 – 2007) Dades     Grau augment números actius: 6M. (500 mil/any) dones + immigrants Intensa creació d’ocupació: 8M. (665 mil/any) 1/3 de UE – 15 Forta reducció de l’atur: 2M. (170 mil/any) Forta reducció taxa d’atur: del 24% al 8’5%. T.A. Estructural ∇ 5 punts Taxa Temporalitat segueix elevada (33%), a pesar de reformes i incentius:    Per creació d’ocupació (primer provar amb contracte temporal) Nous llocs de treball son en construcció i treballs temporals I permisos de treball temporals a immigrants acabats d’arribat Anàlisi Els bons resultat del mercat de treball s’expliquen per la combinació de shocks favorables i l’aplicació de reformes → ∇atur estructural Shocks favorables: Reducció tipus d’interès real → ∆FBK → ∆creació d’ocupació Avenços en la liberalització del sector serveis i bens → més competència Creixement de fluxos migratoris → facilita moderació salarial →∆L Reformes: Reducció poder negociador dels insiders:    Ampliació i clarificació causes d’acomiadament Reducció costos de tramitació Foment convenis d’empresa S’intenta augmentar la intensitat de cerca d’ocupació (..) Destrucció d’ocupació i ∆ de l’atur (2008 – 2013) Dades. Del 2008 Trimestre I al 2014 Trimestre I       Gran destrucció d’ocupació: 3,7 M. Treballs perduts en 6 anys especialment en construcció (-1,74 M.) i industria (-1,05 M.) Ha afectat més a homes (-2’85 M.) que a dones Ajust en temporals (-2,1 M.) menys en fixes (-1,20 M.) Població Activa estancada en el conjunt del període Enorme augment de l’atur: 3,74 M. Més fins 5’98M en 2013 TII (segon trimestre) Molt més entre homes (1’69 M) i gran incidència en immigrants Anàlisis Destrucció ocupació major que països europeus (per punt de ∇PIB).
Causes       Excessiu volum que va ocupava la població en el sector de la construcció Amplies facilitats per l’ajust via quantitats (quan hi ha un excés de demanda d’ocupació, quan ∇atur, normalment via preus però és molt difícil a causa del funcionament de les nostres institucions) Comportament alcista dels salaris Previ boom sector construcció Contractes temporals faciliten ajust ocupació Salaris molt poc sensibles al cicle i l’atur per convenis col·lectius no revisables amb ultractivitat i difícil ‘’descuelgue’’ (només 6% empreses han reduït salaris i 68% han reduït plantilles).
En inici de crisis ∆ salaris nominals i reals → rigideses mecanisme negociació col·lectiva i normativa convenis impedeixen ajust salaris a noves condicions ∇producció, ocupació i peus).
Des de 2010 cauen els salaris. Tard, gran destrucció d’ocupació 2009 ineficient, salaris caguen poc i ocupació molt. Injust, salaris de temporals cauen el triple.
Necessària reforma laboral 2012 Gràfic 3. – Costos laborals reals per treballador a Espanya i a la Unió Europea (1974 – 2014).
Atur Estructural ha augmentat 7 punt percentuals (superant 16%) 1) Per desajust (Mismatch) de qualificacions  Atur de llarga duració (58%) → obsolescència  55% aturats estudis primaris o obligatoris   Sistema de formació professional te limitacions Polítiques actives de MT clarament insuficients 2) Per desajust sectorial  Aturats treballen en construcció. Mai més 3) Per desajust geogràfic entre aturats i llocs vacants  Poca mobilitat per ∇preu habitatge (Vendre → Perdre)  Només 17% llars viuen lloguer. Itàlia 31%, Alemanya 56% 4) Per ∆atur de LLD (de 18% a 58%) → Desànim i Obsolescència  ∇intensitat cerca + desajust qualificacions → ∆paro estructural ∆Atur crisis → majoritàriament cíclic → ∆Estructural per prolongació crisis i diferent impacte per sectors i qualificacions Reforma laboral 2012 Les 4 institucions del Mercat de Treball 1.
2.
3.
4.
Model de negociació col·lectiva → sectorial i alta cobertura Prestacions d’atur → bastant generoses Despesa en polítiques actives de mercat de treball → insuficients Costos d’acomiadament en contractes fixes → elevats Necessari Reformar el Mercat de Treball 1.
2.
3.
4.
Model de negociació col·lectiva → més proper a la empresa Prestacions d’atur → més breus Despesa en polítiques actives de mercat de treball → potenciar polítiques actives Costos d’acomiadament en contractes fixes → reduir costos d’acomiadament 1. Negociació Col·lectiva Aposta intensament per negociació descentralitzada (en empresa)    Limita flexibilitat interna ‘’Descuelgue’’ del conveni superior per acord o per la intermediació de la Comissió Consultiva Nacional Convenis Col·lectius - Causa: dos trimestres seguit amb descens d’ingressos - Conveni sectorial no poden limitar ‘’descuelgues’’ - Inaplicació pot ser permanent (al 2010, màxim 3 anys) Convenis d’empresa seran prioritaris en moltes matèries (salari...) Afavoreix flexibilitat interna  Facilita modificar salaris i condicions de treball (jornada, horari), si son millors que al conveni Flexibilitza temps de treball   Empresa podrà distribuir de forma irregular 10% de la jornada anual Reducció de jornada i suspensió temporal de contracte més fàcil Facilita Mobilitat Funcional (entre treballs) i Geogràfica (entre plantes).
2. Cost Acomiadament Concreta molt les causes econòmiques del acomiadament  Acomiadament procedent si ‘’reducció interanual d’ingressos durant 3 trimestres seguits’’ Redueix bastant les indemnitzacions per acomiadament improcedent  Contracte indefinit clàssic Procedent: 20 dies / any (12 mesos)→ igual que abans Improcedent: 33 dies/any (límit 24 mesos) → abans 45 dies/any (límit 42 mess)    Elimina c indefinit de foment Elimina autorització administrativa prèvia a acomiadament col·lectiu Elimina els salaris de tramitació 3. Prestació d’Atur La reforma de 2012 inicialment no modifica les prestacions d’atur La necessitat de reduir la despesa pública porta (juliol del 2012) a: Rebaixar la taxa de substitució a partir del sisè mes des del 60% al 50% del salari cotitzat:   Es manté en el 70% els primers 6 mesos Segueix igual la duració màxima de 2 anys i la proporció respecte el temps cotitzat (1/3) 4. Temes pendents   Augmentar els recursos de les polítiques actives i orientar-los correctament Combatre temporalitat → reduir la diferencia entre costos d’acomiadament temporals i fixes Primers resultats Ha facilitat l’ajust salarial → des de l’aprovació de la reforma s’intensifica la moderació dels salaris nominals i també el retrocés dels reals (Estimació OCDE reducció 1,5%).
Facilitat les mesures de flexibilitat interna → adoptades pel 28% de les empreses /57% major dimensió) afectant salaris i jornada laboral.
Increment addicional de les contractacions → 8% segons OCDE.
Rebaixa a la meitat de les necessitats de creixement econòmic per crear ocupació → del 2% a 1%.
...