Tema 12 : Violència i família (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicologia de la Família
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  12:  VIOLÈNCIA  I  FAMÍLIA.       La  violència  en  el  àmbit  familiar  pot  aparèixer  com:   • • • Violència  infantil.   Violència  en  la  parella.   Violència  en  la  tercera  edat  (institucions).     VIOLENCIAàtot  atemptat  a  la  integritat  física  i  psíquica  de  l’individu,  acompanyat  per  un   sentiment  de  coerció  i  perill  (Perrone  i  Nannini,  1997).   ABÚSà  quan  un  individu  s’aprofita  de  l’altre  en  condicions  de  indefensió  o  vulnerabilitat.     NEGLIGÈNCIAà  quan  un  o  ambdós  pares  no  exerceixen  les  funcions  de  protecció  o  cura   física  i  psicològica  cap  als  seus  fills.       Formes  de  violència:  física  /  psicològica.     VIOLÈNCIA  EN  LA  PARELLA.     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ 90%  agressions  físiques  es  donen  en  dones.     95%  de  les  agressions  no  es  denuncien.   80%  de  les  agressions  duren  més  de  un  any.   12%  de  les  dones  maltractades  no  es  reconeixen  com  tal.   La  major  incidència  es  dóna  en  dones  de  entre  45  i  64  anys.     Sindrome  de  la  dona  maltractada.   -­‐ -­‐ -­‐ Primeres  agressions  apareixen  durant  el  noviazgo.     El  maltractament  repetit  i  intermitent  en  períodes  de  penediment  provoca  en  la   dona  ansietat,  sobresalt  i  alerta  permanent.   Depressió,  baixa  autoestima,  apatia,  culpa,  disfunció  sexual,  etc...  conseqüències  de   la  violència.   Sensibilitat  social  sobre  violència  familiar.   Increment  en  el  nº  de  denuncies  de  violència  familiar:     -­‐ -­‐ 12%  més  en  el  2001  respecte  de  l’any  anterior.   20.000  denuncies  en  tot  l’Estat.   Una   historia   d’abús   durant   la   infància   farien   a   les   dones   més   vulnerables   psicològicament,   mentre   que   el   recolzament   social   pot   protegir   a   les   dones   en   situacions   traumàtiques.   Moltes   dones   maltractades   viuen   una   situació   d’aïllament,   hi   ha   que   incrementar   el   sistema  de  recolzament  social  ja  que  aporta  efectes  beneficiosos  per  la  dona  i  per  els  seus   fills.     Causes  que  dificulten  posar  fi  al  maltractament.   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Col·lusió.   Amor  romàntic.   Aferrament  insegur.   Dependència  econòmica  i  emocional.       VIOLÈNCIA  INFANTIL.   Constitueix  un  problema   d’extraordinària  gravetat,  tant  per  la  seva  amplia  incidència  com   per  la  constatació  cada  cop  més  evident  dels  seus  efectes  traumàtic  a  curt  i  a  llarg  termini.     Percepció   de   la   violènciaà   els   nens   que   han   sigut   testimonis   de   violència   en   la   parella   presenten   problemes   en   el   seu   ajustament   social   i   emocional,   menor   competència   de   conducta  i  psicopatologia,  por,  depressió...     Maltractament  físicà  dany  físic  o  enfermetat  o  que  col·loca  en  greu  risc  de  patir-­‐lo  com  a   conseqüència  d’alguna  negligència  intencionada.     Negligència  o  abandonament  físicà  les  necessitats  físiques  bàsiques  d’un  menor  i  la  seva   seguretat  no  son  ateses  per  els  seus  cuidadors.   Maltractament   psicològic   i   abandonament   emocionalà   no   es   prenen   en   consideració   les   necessitats   psicològiques   del   menor,   particularment   les   que   tenen   a   veure   amb   les   relacions  interpersonals.     Abús  o  submissió  sexualà  utilització  d’un  menor  per  part  d’un  adult  per  satisfer  els  seus   desitjos  sexuals.     Explotació  laboralà  per  a  l’obtenció  d’un  benefici  econòmic  s’assigna  al  nen  la  realització   de  treballs  que  excedeixen  els  límits  de  lo  habitual.     • Tipus  de  maltractament  infantil:   o Maltractament  físic   o Negligència  o  abandó  físic     o Maltractament  psicològic  i  abandó  emocional   o Abús  o  sotmetiment  sexual   o Explotació  laboral   o Maltractament   prenatal:   situacions   i   característiques   del   estil   de   vida   de   la   dona   embarassada   que,   poden   ser   evitables,   i   que   perjudiquen   al   desenvolupament  del  fetus.  Alguns  exemples  podrien  ser:  el  consum  de  tabac,   el  consum  d’alcohol,  etc.   o Síndrome   de   Münchhausen   per   poders:   es   provoca   en   el   menor   símptomes   físics   patològics   que   requereixen   hospitalització   o   tractament   mèdic   reiterat.   (és   a   dir,   provocar   per   part   dels   pares,   símptomes   perquè   el   nen   pugui   ser   ingressat   en   un   hospital,   i   d’aquesta   manera   pugui   ser   ben   cuidat   i   ben   protegit).   o Maltractament   institucional:   situacions   que   es   donen   en   centres   o   en   organitzacions   que   atenen   a   menors   d’edat   i   en   les   que   per   acció   o   omissió   no   es  respecten  els  drets  bàsics  del  menor.     Transmissió  intergeneracional  del  maltractament.   Els   fills   que   han   patit   maltractament   quan   eren   nens   o   que   han   sigut   testimonis   de   maltractament   entre   els   seus   progenitors,   poden   presentar   la   tendència   a   repetir   aquella   experiència  en  les  seves  relacions  de  parella.  Predomina  la  importància  d’exemple  pares-­‐  fills.     Haver   patit   maltractament   durant   la   infància   també   està   associat   al   maltractament   en   la   relació   de   parella.   De   fet,   sembla   que   les   conseqüències   poden   ser   més   greus,   observant-­‐se   efectes  diferencials  en  homes  i  en  dones.     En   primer   lloc,   és   probable   que   els   homes   que   han   patit   maltractament   quan   eren   nens   estableixin  relacions  de  parella  en  les  que  s’exerceixi  i  es  rebin  agressions.   En  segon  lloc,  és  probable  que  les  dones  que  han  patit  maltractament  quan  eren  nenes,  és  pot   observar   actituds   d’evitació   de   contacte   social   i   el   sentiment   de   que   les   relacions   de   parella   són  poc  predicibles.       Enfocament  del  maltractament  infantil.   o L’enfocament   clínic   es   centra   en   les   dificultats   psicopatològiques   que   pateix   el   maltractador   o   la   maltractadora   i   en   les   conseqüències   que   per   la   salut   mental   i   l’adaptació  social  té  el  fet  d’haver  patit  maltractament.   o L’enfocament   social   posa   èmfasis   en   la   repercussió   del   context   socioeconòmic:   pobresa,  aïllament  social,  falta  de  serveis  socials,  atur,  males  condicions  de  la  llar,  etc.     Ø El   maltractament   afecta   a   tots   els   nivells   socioeconòmics   i   culturals,   i   la   desestructuració   personal   o   familiar   ha   de   considerar-­‐se   com   un   factor   facilitador   o   com  un  factor  predisposant,  però  no  etiològic.     Repercussions  psicològiques.   • Manifestacions  simptomàtiques  semblants  al  síndrome  d’estrés  posttraumàtic.   • Problemes  en  la  sexualitat  i  en  les  relacions  interpersonals.   • Mal  rendiment  acadèmic,  etc.     • Les  repercussions  per  el  menor  seran  més  greus:   o Quant  més  sigui  la  violència  que  hagi  empleat  el  seu  agressor.   o Quant  més  temps  la  violència  hagi  durat  els  abusos.   o Quant  més  sigui  la  diferència  d’edat  entre  l’agressor  i  l’agredit.   (el   nen   espera   que   l’adult   el   protegeixi,   i   que   amb   un   igual   hi   hagi   més   competència,   per   tant,   el   nen   no   s’imagina   que   un   adult   li   pot   agredir,   però   quan  això  és  dóna,  l’impacte  és  molt  més  fort  que  si  l’agredeix  un  igual).   o Quant  major  sigui  la  proximitat  familiar.     VIOLÈNCIA  EN  LA  TERCERA  EDAT.   La  gent  gran  es  queixen  més  del  maltractament  institucional  que  de  maltractament  dels  fills.   Els  avis  no  es  queixen  de  la  cura  que  els  mostren  els  fills,  però  en  canvi,  si  que  es  queixen  de   com   els   cuiden   en   les   residències.   Per   exemple:   es   queixen   dels   menjars,   dels   companys   de   residencia,  dels  cuidadors,  del  lloc  on  estan,  etc.     ...