Tema 10E: Traducció (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Estructura i funció de biomolècules
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 31/05/2016
Descargas 41
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 10E: TRADUCCIÓ Síntesi proteica Dins del conjunt de processos que hem vist hi ha la traducció, que és dels processos que requereixen més energia perquè la cèl·lula està contínuament traduint i sintetitzant proteïnes, perquè són les executives les que duen a terme la majoria de funcions.
Hi ha molts elements implicats: Desxifrant el codi genètic Necessito un codó amb 3 nucleòtids, triplet, que corresponguin a 1 aa.
De manera que per una cadena determinada necessito saber el seu marc de lectura, la seva pauta ja que es pot llegir de 3 en 3, o puc llegir de 3 en 3 on el segon començaria amb el 2n nucleòtid del primer, o un tercer que consisteix en contar 3 a partir del 3r nucleòtid del primer que havia llegit. Per tant és molt important saber el marc de lectura que utilitzo perquè per una mateixa cadena es poden generar 3 marcs de lectura diferents.
Codi genètic Hi ha codons que codifiquen per cadascun dels aa que coneixem, i altres (3) que no codifiquen per aa, que són codons d’stop o de terminació.
Hi ha diferències entre els codons que marquen inici o final: - Final són 3 i no codifiquen per cap aa: UAG, UAA, UGA Inici és un codó d’un aminoàcid també, i nomes n’hi ha un, és el de metionina AUG això vol dir que totes les proteïnes comencen pel seu codó d’inici que és metionina. Però el tRNA que codifica per la metionina inicial no és el mateix que codifica per una metionina interna.
Llavors, si mirem el codi genètic, veiem que hi ha molts més codons que aa, de manera que més d’un codó codifica per un mateix aa i això no és a l’atzar, sinó que hi ha una sèrie de pautes. De manera que el codi genètic està altament degenerat: - - - XYU i XYC: quan el tercer nucleòtids és una U o una C serà sempre el mateix aa.
Quan el primer i segon és el mateix però el tercer és una A o G, en dos casos no és el mateix, encara que generalment sí. Per exemple en la metionina, i en el triptòfan (Met i Trp) això no passa.
Aleshores si les posicions XY són iguals i la tercera no, no es tractarà el mateix aa però sí que és semblant, ja que si un és hidrofòbic, l’altre pot no ser el mateix però serà hidrofòbic, hi ha un cert grau de conservació.
Si en la segona posició hi ha un C o una U, una pirimidina, freqüentment l’aa serà hidrofòbic o una purina polar. Per tant a vegades mutacions puntuals en el DNA són conservadores, ja que cauen en zones que mantenen el caràcter.
Excepcions del codi genètic Alguna excepció hi ha en el codi, i és que és universal dins del DNA genòmic, el principal de la cèl·lula, però en el mitocondrial, hi ha un DNA circular que codifica per algunes proteïnes pròpies del mitocondri. Aleshores el DNA mitocondrial presenta diferències respecte al codi, que sobretot afecten als codons de terminació. Per tant veiem que no és totalment universal el codi genètic.
Hipòtesis de balanç  Veiem que no quadren ni els aa amb els tRNAs ni els tRNAs amb els codons, de manera que es dóna un joc entre aquests 3 elements: hi ha més d’un tRNA per aa, i aquests que reconeixen un mateix aa s’anomenen isoacceptors. I un mateix tRNA ha de poder reconèixer més d’un codó diferent, ja que si un tRNA només reconeixés un triplet determinat, un codó, voldria dir que només podria llegir 32, amb el seu anticodó. Un tRNA no pot reconèixer mai 2 aa diferents, sinó que un aa pot ser reconegut per 2 tRNA diferents. De manera que veiem que l’anticodó té flexibilitat per reconèixer algo que no sigui estrictament el que seria el seu codó complementari.
Hipòtesi del balanç Normalment, la flexibilitat es dóna per l’últim nucleòtid. En el cas de l’alanina per exemple, la tercera posició és indiferent, de manera que l’extrem anticodó del tRNA en la seva tercera posició té una base modificada que es diu Inosina, que pot formar altres aparellaments que no són els típics de Watson i Crick, de manera que posant en alguns tRNS en la seva posició 5’ inosina, fa que no sigui tant selectiu i específic el nucleòtid. I això li dóna marge per poder-se adaptar, i això és el que anomenem la hipòtesi del balanç, on la base de balanceig és la tercera base de l’anticodó, la que està en 5’ i que hauria d’interaccionar amb el tercer nucleòtid del codó, perquè és el que genera flexibilitat.
Desplaçament el marc de lectura Etapes de la sintesti proteica Aminoacil RNAt sintetases El ribosoma si hi ha un error en la cadena no ho sabrà, només veu si la unió és prou intensa o no del tRNA pel codó, per tant el punt de reconeixement que verifica que el tRNA buit es carregui per l’aa que toca està en les aminoacil tRNA sintetases, que són realment la bateria d’enzims capaces d’identificar regions específiques del tRNA acceptor de fenilalanina per exemple, i són capaços de llegir les diferències estructurals lleugeres dels tRNAs i els classifiquen, i elles sí que tenen un moment de correcció si veuen que hi ha un error en que desmunten i tornen a muntar, perquè això el ribosoma no ho farà, i per això es considera que són el segon codi genètic.
El ribosoma Es un complex de RNA-proteïna, que té 2 subunitats la gran i la petita i ribozims, i tota l’estructura té unes cavitats que són destinades a la cadena que creix i a l’aa que entra, i es va com movent, llegeixen el codó de l’aa, ja que ve el tRNA complementari en la regió que uneix l’aa que porta unit i un cop fet això, el bloc es mou 3 posicions més enllà, i així successivament. I tot aquest procés necessita d’ATP, per tant no és un procés lliure d’energia, sinó d’alt consum d’energia.
TOT EL QUE HI HA DE MES EN LA PRESENTACIO POWER, NO SORTIRA ...