Art Antic i Medieval BLOC 3 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Art Antic i Medieval
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 26/11/2014
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

ART ANTIC I MEDIEVAL Bloc I: Manifestacions artístiques del Món Antic Bloc II: Formes artístiques de les cultures clàssiques Bloc III: Les primeres manifestacions de l'art medieval Bloc IV: Desenvolupament de l'art medieval BLOC III: Art Paleocristià, les primeres manifestacions de l’art medieval ART PALEOCRISTIÀ Pertany als últims anys de la història romana. Hi ha un gran canvi de mentalitat entre el món pagà de l’antiguitat amb el cristianisme que fa que es vegi una gran diferència.
BASE CLÀSSICA NOU PENSAMENT (cristianisme) NOVES FORMES ARTÍSTIQUES NOU MÓN Tindrà una influència enorme provinent de l’arquitectura romana. Mantindrà la pintura figurativa. Es durà a terme aquest art fins al 453 dC., quan es divideixi l’Imperi en Orient i Occident. És un art que assenta les bases (iconografia, espiritualitat, renuncia a la bellesa formal) per als arts posteriors.
313, Edicte de Milà. Constantí defineix el cristianisme com a religió. A partir d’aquesta data es desenvolupa l’art paleocristià (amb la base arquitectònica i pictòrica de Roma).
ARQUITECTURA Fins al segle IV no hi ha arquitectura cristiana, fins aleshores només hi ha les destacades catacumbes. Eren el lloc on els sants patien el seu martiri i, allà, es construïa un edícul per al Sant. Eren enterraments permesos. Amb l’Edicte de Milà això canvia i podien edificar llocs on dur a terme el seu culte lliurement. Busquen un edifici on poder reunir-se. L’espai que adapten és la basílica (esglésies orientades a l’est: absis a l’est). La basílica tenia un atri, heretat de les domus. Davant tenien un pòrtic on es rebia formació. L’arquitectura serà formalment romana.
Catacomba Priscil·la té una construcció complexa. Tenen diversos nivells d’èpoques diferents. Tenien criptes (lloc de culte a Sant i lloc on s’enterrava una família) i corredors. Hi havia cubiculs on s’han trobat pintures al frescprimeres manifestacions pictòriques artístiques del món cristià. Hi havia eucoli, galeries on es duien a terme enterraments en paral·lel. També s’empra l’arcosoli, que eren enterraments amb arc cec, amb pintures.
Basíliques: tenien un pòrtic hipòstil, tres o cinc naus separades per columnes i on la central era més ample i alta que la resta. Les més destacades són: Sant Pere, Santa Inés, Sant Joan Letrà, Santa Maria Major, Sant Pau extramurs, Mausoleu de Santa Constança (primera gran basílica circular). Per nosaltres una basílica està composta per 3 o 5 naus separades per columnes i absis orientat a l’est, amb un atri i pòrtic al davant i finestres adossades ales parets laterals.
Anirà evolucionant, però, i es convertirà en creu i es faran absis amb absis.
Catacomba Domitila: És enterrada al segle IV per la neta de Vespasià. L’any 1593 és redescoberta per Antonio Bossio.
Té una gran pintura mural (Jesucrist encara no ha fixat el seu model): 1) Imatge del Bon Pastor (hereva del món grec) 2) Imatge del Colom (esperit Sant) 3) Imatge del Peix (Jesucrist) Episodis de l’Antic i el Nou Testament.
Basílica de Nereu i Aquil·les.
Catacomba de Sant Calixte data del segle II dC. Consta de 20 km de galeries i hi ha enterrats 16 papes. Té una riquíssima decoració (pintura simbòlica: Pa i peixos i El Bon Pastor (re aprofitament del tema clàssic).
Catacomba Priscil·la és un cementiri romà-paleocristià que es troba a la Via Salària dintre de la ciutat de Roma. Es tracta d'un dels cementiris romans més antics que s'han descobert i conserva alguns frescs considerats les primeres representacions cristianes: primera imatge de la mare de Déu i imatge de les tres animes (que solen aparèixer nues). Es diu que hi ha enterrada la família dels Acilis, condemnats per Domicià. Criptopòrtic: Capella negra i hipogeu dels Acilis.
Basílica de Sant Pere del Vaticà (326 – 330 dC). Fou construïda pel Papa Silvestre I i l’emperador Constantí. És substituïda a partir del segle XV per ordre del Papa Nicolás V. És un lloc molt important i és el prototip de la resta de Basíliques i esglésies cristianes.
Basílica de Santa Inés: S’han conservat mosaics, que destacaran especialment en el món bizantí. També se’n troben a occident Algunes pintures són simples imitacions dels mosaics bizantins. Això es veu clarament perquè la roba és la típica de l'àrea bizantina. La basílica es troba sobre una catacumba que rep el mateix nom.
Basílica de Sant Joan de Letrà: Planta octogonal, estructura que es repeteix a altres edificis cristians. Està consagrada pel papa Silvestre I el 324. És construïda per Constantí en terrenys de la família dels Letranos i és molt reformada per Borromini en el segle XVI.
Mausoleu de Santa Constança: Tenia tres cossos i un peristil que no es conserva. Té una planta central circular i parelles de dobles columnes. Es conserven imatges de Sant Pere i Sant Pau amb Jesucrist: no s’ha fixat el model.
ESCULTURA La majoria de la que es conserva és funerària. La iconografia empra símbols pagans amb significat cristià. També apareixen els primers símbols propis: Medalló, fris sense compartimentar i sense solució de continuïtat, medalló i imatges emmarcades en columnes.
Apareixen els estrígils, que eren decoració en contra-corba com a estris dels gladiadors.
Són molt característics els sarcòfags (el del Bambino, el d’Adam i Eva...) ja que enterraven als seus difunts dins d’aquests.
ART BIZANTÍ Té una durada molt llarga (VI- XV). Hi ha moltes fluctuacions i períodes de crisi. Serà cabdal per la fixació de models iconogràfics. Durant molt de temps l'art occidental beurà de l'art bizantí.
-PERIODITZACIÓ1º Edat d’Or(VI-VII): Època de Justinià. No molts monuments però molt reconeguts. Es crea el llenguatge artístic, especialment l’arquitectònic, ja que es va crear des de 0, és a dir, que era molt singular.
2º Edat d’Or(VIII-XIII): Els ortodoxos creien que la representació de Sants anava en contra de la religió. Això va produir una crisi iconoclasta. Amb la dinastia dels paleòlegs retorna l’esplendor de l'estil. Finalitza amb la IV croada (1204).
3º Etapa d’Or(XIV-XV): Moment en que Constantinoble no té tant poder (l’art es produeix fora de la capital). Es produeixen les construccions dels reis Normands de Sicília. Persisteix a Rússia i sud-est d’Europa. A Mont Athos persisteix la tradició bizantina (són ortodoxos).
PRIMERA EDAT D’OR Justinià i la seva cort seran el model d’art bizantí. És un període d’influència romana i paleocristiana en els materials de l’arquitectura. Tenen una nova concepció dels elements.
Tenen un nou sentit espacial. Destaca la cúpula sobre petxines (símbol de cosmos diví). En elles apareixerà el pantocràtor. També empraren la coberta de volta.
Parts de l’espai religiós: atri, nàrtex, iconòstasi, tribuna, cimbori, altar i dues cambres. Planta centralitzada i basilical, de creu grega. Hi ha dos tipus de capitell: capitell cúbic i capitell teodosià.
La gran aportació a part de la iconografia serà el mosaic. La qualitat i varietat el diferencia molt de l’anterior mosaic romà. La qualitat serà tan gran que la pintura romànica occidental serà una copia dels mosaics bizantins. Figures llargues i planes. No tenen espai ni volum. Els mosaics tenen frontalitat i “simetria”. Els tons són daurats o verds. Hi ha dos besants: dogmàtica (explica el cristianisme) i didàctica. També es podia afegir la vessant propagandística, que és hereva del mosaic romà. És policrom i ric i no es perd l'atenció en el contingut. La major part d’obres d’aquestes es troben a Constantinoble.
Església dels Sants Sergi i Bacus: Té una cúpula gallonada (com un qüestió del atrevideta) amb diversos nervis que la suporten. Té galeries sobre els costats de l’octògon (dona llum i espai privat).
Església de Santa Irene: feta de pedra i maó (tradició romana). Construïda al segle IV per Constantí. Justinià la reconstrueix i al segle VIII torna a reconstruir-se per Constantí V (per un incendi). En un manuscrit es mostra la decoració de la cúpula on figuraven els 12 apòstols (molt semblant al bastiteri dels ortodoxos).
Sant Apolinar nuovo: segle VI- Capella palatina de Sant Salvador de Teodòric. Té planta Basilical (Nàrtex/Tres Naus/Absis). Ens dóna informació de la pròpia ciutat. El millor exemple és el port de Classe. Hi ha la processó de Sants Màrtirs i processó d’adoració als reis. Els mosaics van vestits amb robes de l’època (roba de princesa bizantina i roba de príncep). La imatge del rei negre apareix al segle XIII. Fins aquell moment sempre havien estat representats blancs. La processó dels Sants i les Santes va cap al palau. Arcs de mig punt amb columnes toscanes compostes. Finestres amb arc de mig punt.
Crist en Majestat: posició de benedicció. Segueix el model sirià. En els Sants es veu una certa personalització, que fou referència a canvis en d'iconografia. També hi ha escenes de la Bíblia que omplen i completen la part superior. Crist amb Pons Rilat, el Sant sopar.
Sant Vitae: Hereva del model constantinià. És construïda per ordre de Justinià (527- 547). El nàrtex està descentrat. Té dues escales laterals que donen accés a la nau superior.
Hagia Sofia: construïda per Justinià. Dissenyada per Artemi de Thales i Isidor de Milet.
Culminació d'arquitectura romana, oriental i paleo. Tot i la seva estructura té una planta central. A les naus laterals té les galeries de la reina. Gran cúpula central amb petxines i dos semi cúpules que permeten la bifurcació de les forces de la cúpula central.
Mausoleu de la Cal·la plàcida: No es sap bé la seva identificació: pot ser dedicada a Sant Llorenç, gràcies a un mosaic amb la seva imatge. Podria ser el mausoleu de la Plàcida germana de l’emperador. Es pensa que es un mausoleu perquè a cada costat de la creu hi ha un sepulcre. Té grans mosaics ornamentals. Té una clara influència dels vestits de Sant Llorenç.
Baptisteri dels ortodoxes: construït amb maó per no deixar la riquesa exterior. Anterior a l’època de Justinià. Planta ortogonal amb absidioles. Representació del baptisme al riu Jordà i processó dels apòstols al voltant de Jesucrist. Influència a la vestimenta del món romà.
Etimacia: tro de crist buit just abans de fer el judici final.
Tema d’un dels mosaics.
Baptisteri dels arrians: Té arcs de descarrega. Bastit del Teodoric (segle V). Hi havia dues comunitats cristianes a Ravenna: Arrians i Ortodoxos.
JesusNen Sant PereClaus Sant Pau Calvo R. JordàSenyor gran J. BaptistaPell de camell MàrtirsFulles de palma Mausoleu del Teodori: És de marbre blanc, arcs cecs i planta de creu. Conserva el sarcòfag del Teodori. La coberta és un sol bloc de pedra. A l’absis tenim un crist que segueix el model alexandrí. Entrega una corona a Sant Vitale. Quan un personatge té la mà tapada és que rep un objecte diví. Apareixen els tres promotors de l’edifici i la reina Teodora.
Sant Apol·linar in classe: 545, consagració de Maximilià. Planta basilical, nàrtex, tres naus i absis. Es conserven els mosaics de l’absis però no el de la nau. A l’absis hi ha Sant Apol·linar amb els anyells que són les ànimes fidels. Fora hi ha un pantocràtor amb els 4 evangelistes i les ànimes.
A la capadòcia (III i IV) es funden monestirs excavats a la roca. Estaven decorats amb pintures murals (2ª Edat d’Or) i només es conserven les pintures del segle XI i XII. Hi ha 4 esglésies: l’obscura (a la volta celestial hi ha un pantocràtor), l’església de la Serp, l’església de la Poma (pantocràtor de Sant Miquel a una de les cúpules).
SEGONA EDAT D’OR Nous esclat de mosaic per renovar els edificis que havien patit la crisi iconoclasta. A la segona meitat del segle XI, les esglésies tenen tendència a la verticalitat (planta estreta i molta alçada, temples porticats amb cúpules amb tambor i planta de creu grega).
Monestir de Daphni: (1100) A Atenes. Destaquen els seus mosaics. S’utilitza la pedra i el maó. Es conserva l’església de la dormició de la Verge. El pantocràtor d’aquesta església té una cara severa (déu jutge).
En les tropes veiem un fons daurat amb dues figures. Es desnaturalitza la imatge. En una altra apareix la icona del naixement de crist i l’anulació als pastors. En una altra apareix el baptisme de crist (hauria d’aparèixer la personificació del riu Jordà).
Al Mont Athos es troben una gran quantitat de monestirs ortodoxos bizantins. La gran Laura és un dels primers monestirs construïts al Mont Athos. Es funda al 963. Manté la creu grega amb cúpula sense tambor. El chalendariou és el quart en la jerarquia de monestirs. Va patir un gran incendi. Té planta de creu grega. Té cúpula amb tambor. No tenen terrat, sinó que les cúpules s’adapten al sostre de l’interior. Està fet de carreus, còdols o maons.
Al 1037 Iaroslav el Savi va fundar Santa Sofia de Kiev. Originàriament tenia 5 naus. Va ser reformada al segle XVIII. Actualment té cúpula bullosa. Aquesta cúpula bulbosa no és musulmana, és d’origen bizantí. L’Exterior és barroc però l’interior és bizantí.
Santa Sofia de Novgorod: és l’església bizantina més antiga de Rússia. Va ser construïda entre 1040-1050. Manté l’estil elevat i estret. Es desenvolupen molt els tambors. Les cúpules amb cobertes daurades i platejades.
A la segona meitat del segle XI es dóna sensació de lleugeresa a l’arquitectura, a la vegada que s’empren pilars i columnes estilitzades. La decoració dels murs és menys pesada i més dinàmica. La millor mostra  Sant Marc de Venècia (828). Per a la seva reconstrucció es busca a l’arquitecte i els obrers de Santa Sofia de Constantinoble. La planta és de creu grega amb cinc cúpules. Té importants mosaics. La Bíblia està escrita en mosaics a l’interior. La part interior està construïda amb materials policroms. En aquesta secció es pot apreciar clarament d’iconòstasi.
TERCERA EDAT D’OR Ja no es construeix Constantinoble (expansió Europa i Rússia) les plantes eren molt diverses.
Destaquen les cúpules bulboses: Mista, Kremlin de Moscú, Esglésies normandes de Sicília. Són d’origen europeu, amb influència romànica.
Kremlin de Moscú: És una triple catedral: El Salvador, Sant Miquel i l’Assumpció.
Diversificació de temples en un mateix recinte. Constructor de l’Assumpció: Fiblant-me. Els mosaics representen icones de Sants (l’un al costat de l’altre).
Mista: Cristianització d’un altre edifici (els bizantins la ocupen l’any 1262), primer va ser un petit temple. Té finestres de mig punt i les pintures són molt desenvolupades.
Santa Sofia de Mista (1350-1365): Planta de creu grega. A Grècia sí que posen teulada a les esglésies.
Hodigivitia de Mista (1311): És de creu grega i té 6 cúpules. Està decorada amb frescs i imita a Santa Irene de Constantinoble.
Sant Teodors de Mista (1290-1295): Creu grega dins d’un octàgon. Cúpula sense tambor i frescs a l’interior. Té murs de rebla emmarats per maó.
Catedral de Cefalú: (1131, Roger I). És una basílica de tres naus i absis, tardo romànic.
Mosaics de finals del segle XII. Encara manté el fons del Barroc del presbiteri (mosaics barrocs).
Destaca el gran pantocràtor. S’empra l’art apuntat, la resta s’ha enretirat.
Catedral de Monreale: Fundada per Guillem II l’any 1172. Es conserven gairebé tots els mosaics originals. Un dels millors exemples de l’art bizantí. Interior amb gran riquesa ornamental. A les naus laterals hi havia escenes de l’evangeli. Es conserven la majoria dels mosaics que plasmen l’Antic i el Nou Testament.
...