ARQUEOLOGIA DEL TERRITORI (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Arqueologia
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

ARQUEOLOGIA DEL TERRITORI 1. Introducció:  Conceptes.
 Antecedents.
 Models teòrics.
2. Arqueologia del paisatge: els cadastres.
3. La prospecció en arqueologia:  Prospecció aèria: vertical i obliqua.
 Prospecció terrestre: mètodes i tècniques.
 Tècniques geofísiques i químiques.
 Prospecció subaquàtica.
4. Exemples d’estudis en arqueologia del territori.
Concepte - Arqueologia del territori: escala d’anàlisi en què es va més enllà del jaciment i on l’element primordial és el territori o, més ben dit, els sistemes de jaciments que es documenten en el territori, i la seva evolució.
- Territori: espai que ha estat apropat per una comunitat, o adjudicat a una comunitat de forma artificial.
- Paisatge: concepte més ampli. Un paisatge pot contenir diversos territoris.
“…la investigación regional a través de la búsqueda y localización de yacimientos, la evaluación de sus contextos y el estudio de su distribución y relaciones” (Ruiz, Burillo, 1988).
Antecedents dels estudis d’Arqueologia del territori - L’arqueologia espacial i el seu marc teòric:  New Archaeology (món anglosaxó, dècada de 1970):  Teoria de Sistemes.
 Funcionalisme ecològic.
 Tècniques d’anàlisi del paleoambient.
 Models d’anàlisi locacional en geografia.
 Anàlisi de captació de l’entorn (Site Catchment Analysis).
 Treballs de I. Hodder i C. Orton.
 3 nivells d’anàlisi de Clarke: microespacial, mesoespacial, macroespacial.
 Arqueologia Postprocessualista (anys 80): lectura simbòlica de l’organització espacial dels elements.
 Espanya: col·loquis Arqueología Espacial, Terol.
- Dècades de 1980-90:  Crítiques a l’aplicació rígida de models de l’Arqueologia Espacial.
 Fragmentació de disciplines que es dediquen al territori i la geografia.
 Sorgeix el concepte Arqueologia del Paisatge: anàlisi de l’articulació de les societats amb el seu entorn, considerada com una totalitat.
- Paisatge: conjunt complex i dinàmic, caracteritzat per la interrelació de variables diverses, tant físiques com antròpiques.
- Component física.
- Component humana.
 Estudi del Paisatge:  Distinció de diverses fases al llarg del temps.
 Identificació de cultures.
 Interpretació estratigràfica del paisatge.
Metodologia de l’Arqueologia del Paisatge - Necessitat d’aproximacions pluridisciplinàries i interdisciplinàries.
- Algunes aproximacions metodològiques:      Interpretació de textos.
Excavació.
Prospecció.
Arqueomorfologia.
Ciències del paleoambient.
Models aplicats a l’anàlisi de territoris arqueològics Teoria espacial - Intenta explicar les formes, variabilitat i distribució de l’espai arqueològic. les teories espacials provenen de l’antropologia, l’economia, la física social i l’estadística.
1. Models basats en l’economia (basats en la relació entre els éssers humans i la terra).
2. Models basats en les relacions entre els humans o entre els assentaments.
- Jaciment considerat com un element central en relació a un territori disposat al seu voltant de manera més o menys radial.
- Idea presa del model geogràfic de Von Thünen, desenvolupat per altres autors:  Chisholm.
 Vita-Hinzi i Higgs.
 Flannery.
 Weber.
- Hipòtesis de treball:  Hi ha una relació entre els recursos del territori i la població.
 Es pot deduir el tipus d’explotació econòmica del jaciment a partir de les dades del territori.
- J.H. Von Thünen: Der Isolierte Staat, 1826. Ciutat aïllada al voltant de la qual es distribueix la producció agrícola en zones concèntriques.
- Chisholm: Land Use and Settlement, 1968. Al voltant de les ciutats es desenvolupa una explotació de forma radial, amb distàncies mitjanes entre 0,3 i 6 km. Model basat en l’estudi de societats camperoles actuals.
- Lee. Aplicació del model a pobles primitius.
Quines eren les formes d’explotació a la prehistòria? - Territori d’explotació d’un jaciment (SET): àrea accessible a l’explotació habitual dels seus ocupants.
- Territori de captació del jaciment (SCT): superfície total de la qual procedeixen els elements del jaciment (aliments, eines, combustible, matèries primeres...).
Site-Catchment Analysis ‘’l’estudi de les relacions entre tecnologia i recursos naturals que estaven a l’abast econòmic dels jaciments’’ (Vita-Finzi, Higgs, 1970).
- Territori d’explotació delimitat en funció del factor temps el factor distància.
- Crítiques:  No sempre hi ha una distribució radial de les activitats.
 Els tipus de terra i els sistemes d’explotació poden haver variat molt des de la prehistòria.
 El percentatge de sòl explotat no és constant.
 L’elecció del lloc d’hàbitat estava condicionada per altres factors a més de les de caire econòmic.
 Totes aquestes hipòtesis s’han de contrastar amb els resultats de l’excavació.
 En aquest tipus d’estudi no es tenen en compte les economies complexes, i es considera els assentaments com a sistemes tancats.
- Exemples: o Models jeràrquics de gravetat o de lloc central. Teoria del lloc central de Christaller.
o Polígons de Thiessen.
o Models basats en la interacció entre els jaciments (regla rang-dimensions).
Teoria del lloc central de Christaller - En un paisatge uniforme, el patró espacial de l’assentament serà regular.
- Els llocs o assentaments centrals (pobles i ciutats) de la mateixa mida seran equidistants entre si i estaran envoltats de nuclis secundaris que, al seu torn, estan envoltats d’altres nuclis més petits.
- Idea de l’organització del territori en una mena d’hexàgons al voltant dels llocs central.
- Noció de jerarquia de jaciment.
Els polígons de Thiessen - Formes geomètriques simples que divideixen una àrea en territoris independents cadascun dels quals està centrat entorn d’un únic jaciment.
- Crítica: no té en compte les diferències de mida o d’importància entre els assentaments.
Regla rang-dimenions - Assigna territoris als centres en funció de la seva escala.
- Es considera que la grandària de cada centre és directament proporcional a la seva àrea d’influència.
- Fórmula punt d’equilibri entre dos assentaments: Ea2 = D1-2 / 1+VPa1/Pa2, on Ea2 és el punt de equilibri des de l’assentament 2; D1-2 és la distància entre els dos assentaments i Pa1 i Pa2 són la grandària dels assentaments.
...