Tema 3. L'alta edat mitjana (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 18

Vista previa del texto

TEMA 5. L’ALTA EDAT MITJANA: TEOCENTRISME, FEUDALISME I JUSTÍCIA VINDICATÒRIA PRIVADA Lectures de Gonzalo i JM Font i Rius I Josep Fontana (voluntària).
1. INTRODUCCIÓ.
Personatges importants de la conquesta i la reconquesta musulmana són Musa, Tarik Tarif i Al Mansur. Es va produir una debilitat interna al Regne de Toledo dels visigots, això va provocar la conquesta. Malgrat tot, els que ja habitaven a la península també van tenir personatges mítics importants: Alfonso I, Don Pelayo i el Cid. A la nostra història hi ha molts mites d’intolerància religiosa, com per exemple quan els Reis Catòlics van expulsar els musulmans. Catalunya va expulsar els musulmans gràcies als Francs, és per aquest motiu que Catalunya és més europea que la resta de la Península Ibèrica.
2. LA RECONQUESTA.
La reconquesta es va produir des del Sud de la Península, anant cada vegada cap al Nord però de manera lenta. És a dir, a la zona del Nord es va mantenir més temps el cristianisme que a la zona del Nord. La història no sempre és la mateixa, diferents autors expliquen la història de diferent manera. Però cap és la correcta, no podem saber quina ho és. Hem d’aprendre a que es complementin entre elles.
3. EVOLUCIÓ POLÍTICA DE L’ALTA EDAT MITJANA PENINSULAR (S. VIII-XII) El segle VIII els grans poders que hi havia a Europa eren el Califat i Bizanci (imperi d’orient que continuava a les terres de l’imperi Romà). Es va crear l’imperi carolingi a partir de l’any 800 que va ser molt important, que es va dividir en tres parts: l’actual França, Alemanya i els territoris entre aquests dos països.
Aix-la-chapelle és la capital de l’imperi. Al Sud de l’imperi Carolingi hi ha la marca hispànica, la frontera, un tipus de zona defensiva per si els musulmans ataquen que tinguis una zona d’estabilitat per frenar les seves embestides. Aquesta zona és la dels comptats catalans. I per altra banda hi ha el Regne d’Astúries que es va ampliant i va conquerint cap al Sud.
El papat juga un paper clau ja que ha aconseguit mantenir la seva seu a Roma tot i que el poder imperial és a Bizanci, a Constantinoble. Aquest papat fa d’àrbitre de la política internacional, té reconegut auctoritas per els emperadors. Ell és qui decideix el joc de les potències europees.
Hi ha molts espais polítics, es produeix una atomització del poder, el que avui consideraríem estats en aquell temps eren molt petits i fragmentats, amb poques potestats. Són uns estats petits i dèbils. A Catalunya hi havia diferents comtats que són delegacions del poder de l’emperador, no són pròpiament estats independents, sinó delegacions del govern a la zona hispànica. De fet, la paraula comtat ve del llatí comes, que significa cum + eo, amb camino, és a dir, el comtat no va sol sinó que camina amb el seu superior, és un delegat territorial. Els comtes de la zona catalana amb una sèrie d’aliances matrimonials, en concret el de Barcelona, anirà fent que el comtat de Barcelona sigui preeminent enfront els veïns. Una vegada demana ajuda a l’imperi perquè l’ajudin a aturar els musulmans, però com que li diuen que no diu que deixa de dependre del poder dels francs, per tant, ell se’n separa i crea una dinastia hereditària autòctona de transmissió hereditària.
Es nomena el fill del comte com a futur comte sense esperar que el rei dels francs digui qui ho és, ell s’ha separat i per tant ara no ha d’obeir les ordres de ningú, es tracta d’un poder independent.
L’evolució de la Península Ibèrica uns anys més tard es produeix de la següent manera. Hi ha fragmentació de poders, cada un d’aquests ve d’un antic comtat. Però a nosaltres ens interessa parlar de dret.
4. TEOCENTRISME.
El teocentrisme es basa en Déu com a personatge diví, omnipresent i que tot ho sap. És la perfecció i nosaltres som uns pobres analfabets que no som res en comparació amb ell.
La feblesa dels poders públics i l’absència de fonts jurídiques donarà una gran força al que anomenem una concepció jurídica del dret.
De fonts jurídiques ja n’hi ha algunes, però o bé la població no les pot conèixer o bé no les considera seva, a la gent li falta una brúixola del dret, que li digui el que és correcte i el que no ho és.
Tot això ens porta a una concepció subjectiva del dret:  En absència d’un dret objectiu cadascú compren per si mateix el que pot fer i el que no pot fer, què és lícit i què no ho és. Ex. Em salto un semàfor en vermell ja que penso que o bé aquí no passa ningú, o bé no tinc temps...
 Fins i tot s’arribarà a creure que les coses i objectes tenen la seva pròpia justícia i dret i que per tant el que s’ha de fer és respectar-lo. Ex. Miquel Àngel quan anava a les pedreres a buscar marbre veia una peça de marbre i ja veia allà dins el David o la Pietat, pensava que ells ja eren allà dintre, només havia de picar perquè aquest David que ja era dins la pedra sortís. Les coses ja tenen la seva raó de ser, només han de ser revelades.
En absència d’un dret objectiu impera el més fort, però no és de manera primitiva, simplement s’arriba aquí per la convicció de que cadascú pot interpretar el que és lícit i el que no ho és. Per saber-ho tenen en compte la salvació eterna, a la terra tu buscaràs la teva legalitat segons el que has sentit que t’ordena Crist.
No és un món capriciós on la gent actua arbitràriament, tothom ha de pensar que defensa la seva salvació eterna. Això aporta per exemple el tema dels juraments, en una societat on la salvació eterna està en joc una manera de firmar el dret propi es jura per Crist, per tant, es converteix en un jurament molt fort.
Malgrat tot, tothom es pensa que té la raó i quan es produeix una injustícia segons ell es pren la justícia per la seva mà. Això s’anomena justícia vindicatòria privada, es prenen la justícia de la pròpia mà, es produeix el que actualment anomenaríem autotutela.
Es produeix una confusió entre tres esferes: dret diví, dret natural i dret positiu.
 DRET DIVÍ. Els manaments de Déu, el que Déu vol per nosaltres, són les escriptures sagrades. No és una etiqueta tancada, l’església parla en nom de Déu afegint preceptes i flexibilitza i amplia els manaments de Déu.
 DRET NATURAL. Quan observem la natura i les seves criatures observem que hi ha coses que succeeixen moltes vegades, repetidament. Ex. Veiem que els homes es reprodueixen contínuament i afirmem que Déu ho ha volgut així. D’aquesta manera es creen lleis de la natura, que són un mirall del que Déu ha volgut, no podem anar en contra de les lleis de la natura.
 DRET POSITIU. És el dret dels homes, de la terra de cadascun dels territoris i comarques, aquest no pot anar en contra ni de les lleis de la natura ni del dret diví.
Actualment, ens trobem en una societat que sobredimensiona el dret positiu, els altres dos han quedat subjugats a aquest. Malgrat tot, la fórmula de l’alta edat mitjana encara regeix el dret natural i el dret diví, on aquestes primeres estan subordinades al dret de Déu. Per exemple, en l’actualitat el matrimoni entre dues persones del mateix sexe està permès però això seria totalment inconcebible en l’alta edat mitjana.
Hi ha molts territoris del món que encara tenen un dret molt influenciat pel Dret Diví, com en el cas del dret musulmà. Malgrat tot, a la zona d’Occident això ja no passa.
Mitjançant proves ordàliques es demostra qui té raó i qui no, les quals es demanen als sacerdots. Hi ha la convicció de que dues persones lluitant no és la musculatura de l’un contra l’altre, sinó Déu que s’està pronunciant a través dels fets, està dictant sentència a través d’aquestes ordalies. La gent no es qüestiona, són formigues insignificants atemorits per la constant presència de Déu a les seves vides.
5. FEUDALISME I SISTEMA SENYORIAL.
En aquesta societat hi ha relacions de gran violència i per això s’acabaran establint uns grups amb unes relacions suposades de protecció. Hi ha una sèrie de magnats que es van fent forts i proposen a persones dèbils protegir-los sempre i quan aquests els serveixin. La protecció és molt relativa, donat que normalment està molt condicionada, la clau és la fe, la fidelitat. Tu que et convertiràs en vassall, hauràs de prestar un jurament de fidelitat al teu senyor, i ho respectaràs per por a Déu i per la salvació eterna.
La fidelitat t’obliga a empassar-te el que t’imposa el de dalt, és per això que el feudalisme era molt negatiu per aquells que no eren senyors feudals.
Aquestes relacions de protecció es van establir jeràrquicament entre diferents nivells, la protecció es va produir de manera esgraonada, tothom podia ser alhora senyor de vassalls i vassall de senyors. Era una jerarquia piramidal. Quan prestaves fidelitat a algú i aquest et protegia, dins d’aquesta protecció i fidelitat hi podia haver diferents clàusules, diferents tipus de contractes: la cessió d’un terreny a canvi del treball d’aquest, l’exigència de prestacions militars o d’obligacions d’altre tipus... Els senyors podien ser persones físiques o persones jurídiques, és a dir, també hi podia haver col·lectivitats, com una corporació eclesiàstica.
El feudalisme pot tenir tres tipologies:  DOMINICAL. Hi ha senyoria dominical quan s’hagi adjudicat una peça de terra per ser treballada. Hi ha l’adjudicació d’un territori per tal de que es gestioni o es treballi, per tant, de ser el dominus, el senyor de la terra. La protecció que dona el senyor pot ser un tros de terra per tant.
 JURISDICCIONAL. Quan hi ha un senyor que proporciona un tros de terra o la potestat de jutjar o tenir influència sobre un territori, es tracta de feudalisme jurisdiccional.
 BANAL. Si el senyor obliga a coure el pa en el seu forn (que és l’únic que hi ha) i et fa pagar un cànon per el seu ús es tracta d’un sistema banal, ja que el pa és un bé necessari.
Si tu ets un senyor feudal potent aconseguiràs tenir les tres potestats sobre el mateix territori, és a dir, és possible que el senyor sigui el senyor feudal en les tres tipologies anteriors, no han d’aparèixer separades.
Al llarg de l’alta edat mitjana es va produir un procés de privatització de totes les relacions socials, aquesta privatització va venir condicionada pel procés de reconquesta, és a dir, els monarques (que eren dèbils, són potestats públiques dèbils reemergint després d’una època de dominació musulmana) necessiten el suport dels poderosos de la terra per tirar endavant la conquesta, però aquest suport no serà gratuït sinó que li haurà de donar alguna cosa a canvi. A canvi se li dona al senyor feudal l’ús d’immunitat d’un districte, és a dir, que ell tindrà el poder total en aquell districte sense que les autoritats públiques hi puguin intervenir.
Aquests magnats poden ser persones físiques o jurídiques, el compte pot fer tractes amb un noble o bé amb una comunitat dinàstica, com per exemple el monestir de Montserrat o el de Ripoll; és tot el monestir i tota la seva unitat de protecció el que donarà el suport.
Estem en unes èpoques en que les entitats polítiques són molt dèbils, amb aquest procés s’aconsegueix que aquestes es debilitin més, perquè se’ls està traient poder.
Els cèlebres mals usos de la Catalunya feudal es van realitzar molt. Les poblacions humils no tenien força per anar en contra de les males pràctiques abusives dels senyors als seus vassalls. Aquestes següents pràctiques són les dels senyors sobre els vassalls:  REMENÇA. En cas que el vassall vulgui deixar d’utilitzar les terres ha de pagar una quantitat de diners per tal de deixar d’utilitzar-les.
 INTESTIA. Quantitat que els familiars del vassall han de pagar al senyor en cas que aquest no hagi realitzat el seu testament. Com que no ha regulat qui serà el seu successor en el treball que feia el vassall és necessari el pagament d’uns diners.
 CUGUCIA. Si la dona del pagès té relacions sexuals amb una persona que no és el seu marit tindrà una sanció econòmica. Degut a que la descendència pot ocasionar problemes successoris i això al senyor no li interessa.
 EIXORQUIA. Els pagesos que no tenen descendència perden una part dels seus béns.
 ARSIA. Si a un pagès se li crema la collita haurà de pagar una indemnització al senyor, ja que d’aquesta collita havia de ser pel seu senyor.
 FIRMA D’ESPOLI. Si el pagès vol obligar els seus béns, vol fer-los servir com a aval en un contracte haurà de pagar també una quota al senyor.
 DRET DE CUIXA O DE PRIMERA NIT (No se sap si només va ser a Catalunya). La dona que s’ha casat ha de passar la primera nit amb el senyor feudal.
6. EVOLUCIÓ JURÍDICA DE L’ETAPA FINAL DE L’ALTA EDAT MITJANA PENINSULAR (S. IX- XII) A l’alta edat mitjana interactuen tres esferes jurídiques: dret diví, dret natural i dret positiu.
Hem de recordar que a la península ibèrica a l’alta edat mitjana hi ha tres grans comunitats religioses: cristians, musulmans i jueus. Pel que sembla hi havia una certa capacitat de convivència entre aquestes tres comunitats religioses, cadascuna amb els seus drets. Almenys en alguns llocs, concretament a la ciutat de Toledo i alguns altres territoris. Els cristians tenien les seves normes molt vinculades a la seva religió, els musulmans tenien les seves també molt vinculades a la seva religió i els jueus igual.
En aquesta època prolifera la violència, hi ha dificultats per identificar el dret positiu, com petits punts de seguretat jurídica que apareixen de tant en tant, però que realment no hi són sempre. La seguretat jurídica és magnètica, atrau a la població, és el que volen.
FONTS DEL DRET.
Exemples d’experiències jurídiques o fenòmens jurídics del dret positiu (que regulen la societat dels homes) són els següents, que són fonts del dret:  COSTUMS (A tota la península ibèrica). Els costums són molt legítims en aquella època, quant més antic sigui un costum millor es considerarà.
 CAPITULARS CAROLÍNGIES (Als Comtats Catalans). Són normes dels Comtats Catalans.
 FAZAÑAS. Són sentències no tècniques dictades per homes considerats savis, que les dicten sense tenir en compte cap tipus de dret ni norma, aquesta persona proposa una solució. Aquesta persona pot ser un avi, un comte, un senyor d’un territori... algú al que es reconeix una preponderància.
Aquest tipus de sentències s’anava passant de generació en generació.
 NORMES SENYORIALS. Són les normes que s’inventa el senyor per regular la vida dels seus vassalls.
Aquests illots de seguretat jurídica no són sòlids, també hi ha fons del dret que sí ho són:  LIBER IUDICIORUM (Lleó, Toledo i Catalunya). El Liber Iudiciorum persisteix, millor dit, una fusió de documents adulterats i traduïts, per tant, són versions diferents del Liber.
 CARTES DE POBLAMENT I DE FRANQUESA. És la documentació del Tema 5 de l’Aula Global de JM Font i Rius sobre les cartes de poblament. El comte o un senyor reconquereix una terra de fruitera ha de donar avantatges, com per exemple l’adquisició de la propietat a través de l’ús. A través del treball de la terra durant un temps se n’adquireix la propietat. La carta de poblament comunicarà que s’ha donat la propietat a l’altra persona un cop s’ha realitzat l’ús. Un exemple dels avantatges que se li donen al treballador és que no haurà de fer el servei militar, que no haurà de pagar una sèrie de tributs... Aquestes cartes donen seguretat a zones fronteres, ja que es creen nuclis amb molta gent que lluitarà per fer front a l’invasor. Aquestes cartes són la llavor dels drets locals, dels primers furs municipals.
 PRIMERS FURS MUNICIPALS. Aquests són molt importants durant l’alta edat mitjana i apareixen gràcies a les cartes de poblament i de franquesa. La carta de poblament crea uns costums, que es converteixen en lleis i que seran l’origen d’un potent dret municipal. Aquests furs són negociats entre la comunitat (població d’un territori determinat) i el senyor (que pot ser el comte o rei o simplement un senyor feudal). La comunitat presenta els furs municipals a l’amo i aquest en funció de si l’afecta o no ho acceptarà, si no li és suficient dirà que vol més drets com per exemple alguna cosa que digui que ell és el superior. Malgrat tot, són uns drets amb una legitimitat popular forta, rarament de caràcter democràtic.
 LA PAU I LA TREVA DE DÉU.
o LA PAU DE DÉU. És l’instrument jurídic més important de Catalunya i neix gràcies a une assemblees eclesiàstiques, formades per divinitats eclesiàstiques, anomenades prelats.
Deien que no hi podia haver tanta violència i que s’havien de buscar uns espais de pau. En el clima generalitzat de violència s’hauria de vetllar pel respecte a les esglésies, que són la casa del Senyor i aquí no es poden cometre actes de violència. Per tant, demanen i exigeixen respecte per les esglésies, el que no compleixi aquesta exigència és ex-comunicat, per tant, és com si no hagués fet la comunió i va a l’infern després de la mort. No només volen que l’església sigui respectada sinó també l’entorn 30 passes de l’església i el lloc a on són enterrats els morts. Aquestes mesures es van aprovant, els homes que serveixen a Déu també han de ser protegits per la pau de Déu, i els mercats també, ja que són llocs a on es troben persones que mereixen una protecció especial, i les eines dels treballadors i els camins... A poc a poc tot es va anar protegint, es van anar protegint moltes coses que ja no tenien res a veure necessàriament amb Déu.
o LA TREVA DE DÉU. Hi ha dies en què no es permet la violència privada, com per exemple el dia de Pasqua... A poc a poc aquests dies s’aniran ampliant. Si no es respecta la treva de Déu durant aquests dies de treva també es produeix la ex-comunió. Per tant, iniciatives de dret canònic acaben mitigant la violència privada generalitzada. El poder polític serà el que participant-hi les alimentarà i instrumentalitzarà el poder polític. Només dates actualment amb contingut religiós són festivitats que en aquell moment són protegides per la Treva de Pau. El dia del treball i el dia de la mare per exemple no ho són, perquè són festivitats que s’han pactat posteriorment i sense contingut religiós.
o ELS USATGES DE BARCELONA (s. XI- XII). Tenen molta importància ja que és una aportació de Catalunya en el dret europeu.
El comtat de Barcelona és el comtat més preeminent, acabarà agregant-se amb altres comtats i emancipant-se de poder franc (com hem vist anteriorment). Parlem del poder franc i no del regnat dels francs ja que és tan un imperi com un regne. Es debiliten els vincles amb el poder franc però no es tallen definitivament. Es van debilitant amb el temps però quan els francs diuen que no els donaran suport amb la lluita contra els musulmans els vincles es tallen definitivament: els regnes d’Aragó i Catalunya s’emancipen definitivament.
Els comtes de Barcelona s’autoconsideren principes (els primers de la comunitat), s’hi consideren a través de moltes legitimitats, molts motius, alguns d’aquests motius estan a l’usatge com dominus (diapositiva 12 de 21 del power point del Seminari 3). Quan es va reivindicar el poder públic no només es volia emancipar del poder franc sinó també conduir la comunitat, que aquesta hagi d’obeir. El comte vol construir i sacralitzar un aparell de poder públic: una xarxa de justícia, una protecció per tots els súbdits... però aquest aparell també es vol sacralitzar, es vol que la gent el respecti. Per aconseguir aquest respecte recolliran o convertiran en dret positiu les pràctiques de la cúria (l’entorn del comte) i es posen per escrit. Evidentment, tota societat està corrompuda per vincles feudals i aquest món dels usatges està molt vinculat al feudalisme, el qual l’afecta molt negativament.
(Usatge Iuditium in curia, usatge iudicia curiae Power Point). Aquests usatges comencen a ensenyar-nos (dos exemples són les cartes de poblament i la pau i treva de Déu) que es comencen a crear drets objectius, de manera que es deixarà de tenir en compte la religió per saber què és legítim i què no ho és. Passem d’una concepció objectiva del dret a una concepció objectiva del dret. (Remissió a l’usatge Camini et Stratae per trobar residus de l’antiga concepció subjectiva del dret).
Per aquest motiu, els usatges es consideren una transició. Són l’eix del dret català ...