T2: Traumatismes craneoencefàlics (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 07/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Neuropsicologia TEMA 2: Traumatismes cranioencefàlics Bloc II: Patologia cerebral ✓ Tema 2: Traumatismes cranioencefàlics Al món hi ha de 54 a 60 milions de persones que pateixen un TCE cada any.
A Espanya hi ha 200 nous casos per 100.000 habitants, d’aquests nous casos: • • • 70% bona recuperació 15% mort 15% incapacitats (moderats i greus, a vegades es una afectació més física, però generalment son seqüeles mes de tipus neuropsicologic i psicològic, més de tipus cognitiu) Quan el lesionat arriba al psicòleg primer s’haurà d’avaluar (veure que té bé i que falla) i assessorar-lo.
Front el gran “auge” de simuladors (gent que diu que està pitjor de la memòria després d’un accident per cobrar més) s’han creat test per poder detectar-los.
Els factors de risc son: • • • • Edats o Dels 15-24 anys o A partir de 64 anys o Els nens per sota dels 5 anys Sexe o Homes (més conductes de risc, menys en la franja d’edat avançada) Substancies varies (no necessàriament el consum propi, pot se que estigui present en la persona que ha creat l’accident) o Alcohol (60%) o Drogues varies...
Haver patit un TCE amb anterioritat Aquests factors de risc faciliten tenir un TCE però hi ha altres factors de risc que fan que siguin més o menys greu: • Velocitat 2.1 Mecanismes lesionals Les lesions primàries son aquelles que es produeixen en el moment de l’impacte, per el que no son evitables (quan arriba l’ambulància ja està aquesta lesió) per el que son les més abundants.
Les lesions secundaries son aquelles que no es produeixen en el moment de l’impacte poden ser degudes a les primàries o alguna lesió que no apareix en el moment, en aquestes lesions tens mes marge per poder actuar, per el que poden ser “previngudes” o tractades.
Dins de les primàries i secundaries poden ser focals o difuses.
1 Neuropsicologia TEMA 2: Traumatismes cranioencefàlics Difusa: no es una lesió que està acotada a una regió, si no que es un dany més generalitzat, la seqüela d’una lesió difusa es més homogènia en tots els pacients Tipus de lesions: • • • • • • Contusions Laceracions Dany axonal difús Hemorràgies Isquèmies Swelling / edema cerebral Classificacions: • Primàries i secundàries o Primàries: Les lesions primàries son aquelles que es produeixen en el moment de l’impacte, per el que no son evitables (quan arriba l’ambulància ja està aquesta lesió) per el que son les més abundants.
▪ Focal: la lesió està restringida a una regió cerebral, té seqüeles diverses en funció d’on estigui a lesió • Contusió cerebral: cop que es dona cervell contra les parets del crani. El cop pot ser a una banda del cervell però la lesió i els símptomes que manifesta el pacient poden ser de l’altre banda del cervell degut al cop /contracop, tot i que la posició de la medul·la fa que si el cop es al frontal sigui menys probable que tingui afectacions a l’occipital. Hi ha zones del cervell que son més probables: o En accidents de transit la contusió mes típica serà en la que el cervell pica en el frontal y temporal (contusió frontó-temporal).
o Front una contusió Frontal-orbital saps les normes però no les apliques per el que si no hi ha d’altres lesions generalment necessiten de psicòlegs (aquesta lesió està darrere molts cops de l’aïllament a certes edats ja que es tornen persones incòmodes). També hi ha gent amb aquesta lesió que expliquen que desde l’accident no mengen amb tat de gust o no tenen tant d’olfacte (anòsmia) degut a que amb aquesta lesió s’ha lesionat el bulb olfactori.
o La lesió temporal es pot danyar l’hipocamp donant problemes de memòria.
• Laceració cerebral: contusió greu on hi ha trencament de teixit cerebral. Sol ser produida per un objecte que penetra en el crani (inclús un tros d’os del crani) sol estar associat amb el trencament de meninges o duramàter. En aquest tipus de laceracions les lesions que poden quedar son superiors. Quan hi ha herniació (que surt part del teixit cerebral fora de la zona 2 Neuropsicologia TEMA 2: Traumatismes cranioencefàlics on ha d’estar, rinoraquia (el teixit surt per el nas) o otoraquia (el teixit surt per les oïdes)).
▪ Difuses: no es una lesió que està acotada a una regió, si no que es un dany més generalitzat, la seqüela d’una lesió difusa es més homogènia en tots els pacients • o Dany axonal difús: es el que es produeix al cervell quan es dona molta velocitat i rotació. Hi ha diferents gravetats, els axons poden resultar afectats, desde una simple desconnexió (pèrdua de consciencia), pot ser que inclús la persona acabi el coma (trencament de fibres de substancia blanca) o que la persona arribi a morir. La afectació principal d’una persona que ha patit un trencament de fibres de substancia blanca serà que aquesta persona estarà alentida, ja que té axons danyats.
La memòria també estarà afectada. En aquest tipus de lesions ens poden veure petèquies. Si el dany axonal difús es molt greu els axons trencats desapareixen (son fagocitats) i es veurà a la llarga com una disminució de la massa i increment de líquid cefaloraquidi on abans estava la massa.
Perfil neuropsicologic: alentiment, afectació d’atenció i memòria i dèficits de tipus de funcions executives (planificació, perd l’autonomia) i inclús problemes comportamentals.
Secundàries: Les lesions secundaries son aquelles que no es produeixen en el moment de l’impacte poden ser degudes a les primàries o alguna lesió que no apareix en el moment, en aquestes lesions tens mes marge per poder actuar, per el que poden ser “previngudes” o tractades.
▪ Focals: • “Hemorràgies”: implica sang que surt dels vasos. La hemorràgia pot ser a diferents llocs i s’ha de veure la gravetat i quines deixaran mes seqüeles. Les classificarem en funció de on es situen les lesions en les meninges: o Epidural (extracerebral): per sobre de la duramare.
D’entrada les hemorràgies extracerebrals son menys greus, però en totes les hemorràgies extracerebrals i intracerebrals hi ha un problema que es molt habitual que doni es que si hi ha una hemorràgia però la sang no surt la pressió intracraneal (PIC) augmenta per el que el cervell no pot funcionar correctament i si arriba a afectar al tronc pot inclús portar-nos a la mort. Si son controlades a temps no han de deixar seqüeles però si no son controlades a temps tenen molt risc de mortalitat però no de mobilitat (seqüeles) o Subdural (extracerebral): per sota de la duramare, entre duramare i aracnoides. També pot donar PIC 3 Neuropsicologia TEMA 2: Traumatismes cranioencefàlics però d’una manera mes lenta, menys evident. La diferencia mes evident entre la epidural i la subdural es la velocitat, però estem em el mateix, si no ens adonem a temps també hi ha un alt risc de mortalitat així no de morbilitat si les controlem.
o Subaracnoïdal (extracerebral): si la sang està entre la aracnoides i la piamare. Sang que queda fora del cervell si s’evacua ràpid potser que no quedin seqüeles si no, pot passar que la PIC augmenti.
Aquestes hemorràgies dificulten la absorció del LCR per el que hi haurà mes líquid i més sang i el pacient mostrarà PIC. Pot comportar hidrocefàlia perquè hi haurà mes líquid. També si es drena ràpid pot ser que no hi hagin seqüeles. La probabilitat que hi hagin de que hi hagin seqüeles augmenta quan el cervell s’acumula a l’interior del cervell.
o Intracerebral o intraparenquimatosa o cerebral (intracerebral): la sang ve de dintre del cervell. La probabilitat que hi hagin de que hi hagin seqüeles augmenta quan el cervell s’acumula a l’interior del cervell.
Les capes son: pel, crani, duramare, aracnoides i piamare.
D’entrada les hemorràgies extracerebrals son menys greus, però en totes les hemorràgies extracerebrals i intracerebrals hi ha un problema que es molt habitual que doni es que si hi ha una hemorràgia però la sang no surt la pressió intracraneal (PIC) augmenta per el que el cervell no pot funcionar correctament i si arriba a afectar al tronc pot inclús portar-nos a la mort. Si son controlades a temps no han de deixar seqüeles però si no son controlades a temps tenen molt risc de mortalitat però no de mobilitat (seqüeles) • ▪ Isquèmies: vol dir que es redueix el flux sanguini, poden ser per moltes raons (inclús per temes perifèrics). Quan hi ha una isquèmia especialment hi ha regions que son les primeres en ofegar-se com per exemple els hipocamps els quals produiran problemes de memòria al pacient.
Difuses: • Swelling / edema cerebral: el swelling es una inflamació donat perquè ve un edema cerebral, augment del contingut de líquid en el teixit cerebral. Al inflamar-se el cervell s’incrementa la PIC. Quan incrementa la PIC tenim el perill de pressionar el 4 Neuropsicologia TEMA 2: Traumatismes cranioencefàlics tronc i acabar amb la vida de la persona o si no es controla i es deixa el teixit pressionat pot donar un perfil d’afectació difús ja que s’estiren les fibres i es poden acabar trencant (la persona es mostrarà alentida, l’atenció i la memòria reduïda i alteracions en funcions executives). Una imatge típica de es que no es veuen els ventricles degut a la PIC.
Protocol front un traumatisme craneo-encefàlic: fer una TC (tomografia computeritzada) ja que es més ràpid i ja podem veure els indicatius de les lesions mes perilloses per la vida de la persona. Com a seguiment del pacient utilitzaríem una RM (ressonància magnètica).
2.2 Classificació de la gravetat Hi han 3 indicadors: 1. GCS (Glasgow come scale): formada per 3 subescales. L’escala va de 3 a 15.Es valorarà en funció de la seva resposta: a. Resposta ocular: l’escala va de 1 a 4.
i. Ulls oberts: puntuació màxima 4.
ii. Obres els ulls quan t’ho diuen: 3 punts iii. Si t’ho diuen però no els obres, només quan t’estimulen: 2 iv. Quan no obres els ulls ni quan t’estimulen: 1 b. Resposta motora: l’escala va de 1-6 i. Obeeix: 6 punts ii. Localitza el dolor: 5 punts iii. Retira: 4 punts iv. Flexió anormal: 3 punts v. Extensió anormal: 2 punts vi. Sense resposta: 1 punt c. Resposta verbal: l’escala va de 1-5 i. Sap que l’hi ha passat, recorda nom, any...: 5 punts ii. Desorientat: 4 punts iii. Resposta incoherent: 3 punts iv. Sons incomprensibles: 2 punts v. Sense resposta: 1 punt Profunditat de l’alteració de la consciència TCE lleu: 13-15 TCE moderat: 9-12 TCE greu: 3-8 5 Neuropsicologia TEMA 2: Traumatismes cranioencefàlics Per sota del 8 es considera que el pacient està en coma.
2. Duració del coma i/o de l’alteració de la consciència El límit està en les primeres 24h. Si les 24h les has passat amb algun tipus d’alteració de la consciencia voldrà dir que no es un TCE lleu.
3. Duració de l’APT (Amnèsia post traumàtica) Alteració de la memòria després del traumatisme. S’ha de contar el temps que la persona ha estat no aprenent res del que l’hi estava passant, alteració de la memòria més bàsica (la del dia a dia) fins que comences a recordar el que passa al dia a dia. Te nivell de consciència però no grava. Es un indicador de gravetat ja que quan més temps estiguis en APT més greu es el traumatisme que has patit. El límit està en 24h.
1 dia: TCE lleu 1 setmana: TCE moderat Mes d’una setmana: TCE greu Es pot sortir de l’APT però pot ser que la memòria mes subtil, mes fina la fallis (per exemple, aprendre una llista de paraules). Amb l’APT tens amnèsia anterograda no retrograda ja que el que no pots es aprendre.
2.3 Seqüeles neuropsicològiques 1. TCE LLEU Quan deduïm que un TCE es lleu poden patir els primers mesos la síndrome postconmocional (la majoria de pacients el pateixen durant les dues primeres setmanes). Al principi estàs bé, però amb els pas dels dies apareixen una sèrie de símptomes: a. Símptomes cognitius: alentiment, trastorn d’atenció i concentració, dèficit d’evocació verbal b. Símptomes físics o somàtics: intolerància als sorolls i llum, mals de cap, vertigen, visió borrosa, somnolència c. Símptomes emocionals o afectius: ansietat, depressió, impaciència, irritabilitat, labilitat emocional Es un síndrome benigne. La recuperació sol ser complerta entre els 6 mesos i 1 any. La recuperació sol ser mes ràpida si s’informa al pacient de que això pot passar. No te perquè deixar seqüeles. No sol tenir rastre de lesió cerebral, però pot tenir.
2. TCE MODERAT Típic TCE moderat pot patir dany focal o difús. La majoria de gent amb lesió cerebral sol tenir TCE moderat.
6 Neuropsicologia TEMA 2: Traumatismes cranioencefàlics 3. TCE GREU Nivell de seqüeles perquè la persona no pugui ser autònoma això s’anomena demència posttraumàtica (encefalopatia traumatica) . Aquesta pot ser: a. Estàtica (estable): no empitjora b. No estàtica (progressiva): S’han començat a establir mecanismes que faran que es desenvolupi una malaltia neurodegenerativa com a conseqüència del dany cerebral. Els jugadors de futbol americà solen patir encefalopatia traumàtica crònica degut als cops.
7 ...

Tags:
Comprar Previsualizar