Medicina preventiva (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Ètica, medicina preventiva i salut pública
Año del apunte 2016
Páginas 28
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. CONCEPTES SALUT PÚBLICA, MEDICINA SOCIAL I MEDICINA PREVENTIVA La salut s'havia definit com l'absència de malalHa però no agradava i la van canviar perquè fos una definició posiHva.
L'any 1941, Sigerist va dir que la salut no és simplement l'absència de malalHa, és alguna cosa posiHva, una acHHud joiosa i una acceptació alegre de les responsabilitats que la vida imposa a l'individu.
La definició acceptada per la OMS (1945) és que la salut és l'estat de complet benestar Xsic, mental i social, i no només l'absència de malalHes o invalidesa.
El concepte dinàmic de salut Pot anar des de la definició de benestar fins la mort.
El va definir Milton Terris.
Hi ha dos pols: el subjecHu que seria la sensació de benestar i el pol negaHu que seria la capacitat de funcionament.
ConHnuum: - pol negaHu: malalHa, mort - pol posiHu: òpHm de salut (OMS) - zona neutra: diXcil separació de lo normal i de lo patològic ConHnuitat salut-malalHa Evolució del concepte de salut pública La salut pública és quan la salut de la població és una necessitat per adquirir l'estat de salut.
És una acHvitat organitzada de la societat per promoure, protegir, millor i quan sigui necessari, restaurar la salut dels individus, grups específics o de la població sencera.
Winslow va dir que és l'art i la ciència de prevenir les malalHes, promoure la salut i perllongar la vida mitjançant els esforços organitzats de la societat mitjançant el sanejament del medi, el control de les malalHes transmissibles, educació sanitaria, organització dels serveis mèdics i d'infermeria i el desenvolupament dels mecanismes socials que assegurin a l'individu i a la comunitat un nivell de vida adequat per la conservació de la salut.
Als anys 40 es va fer la restauració de la salut (serveis de salut) també forma part de la salut pública.
Concepte de salut pública actual La ciència i l'art d'organitzar i dirigir tots els esforços de la comunitat desHnats a defendre i promoure la salut de la població quan està sana i a reestablir-la quan s'ha perdut.
Antecedents històrics - Pobles primiHus: primers cuidadors.
- Egipcis i hebreus: higiene personal, aigua.
- Grecs i romans: millorar la salut i benestar individual lligat al refinament i l'estèHca.
- Mahoma: prohibeix la carn de porc i alcohol.
- Edat Mitjana: retrocès, plagues (Hfoidea, peste i Hfus exantemàHc), lepra. Mesura sanitària: aïllament.
- Segle XIV: la peste s'extèn a Orient (25 milions de morts).
- Renaixement: no hi ha avenços.
Naixement Salut Pública - JP Frank (1779, 1819): PolíHca sanitària. Principis d'accions sanitàries governamentals.
- Informe Farr (1839): mortalitat infanHl i riquesa a Londres.
- Chadwick (1842): pobresa i malalHa. Salut relacionat amb condicions socioeconòmiques i de sanejament ambiental.
- Virchow (1848): la relació entre condicionants socials, malalHa i mort (medicina social).
- Shapuck (1848): Comissió Sanitària de Massachusseps (salut pública).
- Jenner S. XVIII: vacuna viruela - S. XIX- XX: vacunes, escorbut, pelagra, sanejament, desinfecció - Salvador Allende (1939): época dorada de la medicina social.
Dret a la salut - Disraeli S. XIX: la obligació dels governs a cuidar la salut dels ciutadans.
- OMS 1948: reconeix el dret a la salut. Declaració Universal dels Drets Humans (dret a la protecció de la salut).
- ConsHtució Espanyola: llei general de Sanitat (1986), cobertura universal (1990), cobertura als assegurats i els seus familiars (2012).
Concepte actual de Salut pública La nova salut pública és un enfoc mulHdisciplinari per protegir i promoure l'estatus de salut dels individus i de la societat mitjançant la provisió equilibrada a la població de serveis de control sanitari del medi ambient i de promoció de la salut de forma coordinada amb serveis curaHus de rehabilitació i de cuidats a llarg termini.
Salut pública vs. Medicina social En termes de salut pública, la població és la suma d'individus i la salut és estàHca i dicotòmica.
En termes de medicina social, la població és considerara en la seva globalitat i la salut és dinàmica.
John Snow estudi epidemiologic de colera a Londres. Va trobar que provenia d'una bomba d'aigua contaminada amb aigües fecals.
Accions de la salut pública AcHvitats propies del sistema de salut Foment de la salut i prevenció de la malalHa: - Protecció de la salut (sobre el medi ambient): sanejament ambiental, seguretat alimentària.
- Promoció de la salut i prevenció de la malalHa (sobre l'individu): accions de massa (medicina prevenHva concepte ampli) o accions personals (medicina prevenHva concepte restringit).
Restauració de la salut: - Atenció primària - Atenció hospitalària Medicina prevenHva Totes les acHvitats prevenHves dels serveis de salut pública que incideixen sobre l'individu: - Des d'una base individual (vacunació d'un nen en una consulta mèdica, case finding en un adult sa en el consultori, educació sanitària mitjançant el diàleg en la entrevista).
- Des d'una base colecHva (campanyes massives de vacunacions, d'educació sanitària, de cribats, etc...) Nivells de prevenció Prevenció primària Té com a objecHu disminuir la probabilitat d'ocurrència de les afeccions i malalHes. Des del punt de vista epidemiològic pretèn reduir la seva incidència.
Actua en el període prepatogènic de la història natural de la malalHa. Inclou mesures de prevenció no clínica (protecció de la salut) i clínica (promoció de la salut i prevenció de la malalHa).
Gràfic Prevenció secundària Té com a objecHu detectar i traçar precoçment les malalHes i afeccions en l'etapa presimptomàHca. Des del punt de vista epidemiològic pretèn reduir la seva prevalença.
Actua en el període patogènic de la història natural de la malalHa en l'estadi presimptomàHc. Inclou bàsicament mesures de prevenció clínica (cribatges).
Prevenció terciària Té com objecHu aconseguir la rehabilitació i la reinserció dels afectats permetent la seva reincoporació social en les millors condicions possibles.
Des del punt de vista epidemiològic pretèn millorar la qualitat de vida limitada per la malalHa, reduint o limitant els efectes de les seves conseqüències.
Actua en el període patogènic final de la història natural de la malalHa quan es dóna una cronicitat invalidant.
Inclou mesures de naturalesa social i de suport.
Prevenció quaternària Accions desenvolupades per limitar o evitar les conseqüències d'un intervencionisme assistencial: excessiu, innecessari, amb insuficient evidència ciensfica.
Medicalització de la societat contemporània (raons socials, culturals i psicològiques).
TEMA 2. DIAGNÒSTIC DE SALUT I ATENCIÓ SOCIAL I SANITÀRIA L'esperança de vida depen de les millores en la nutrició, l'educació, les tecnologies sanitaries, la capacitat insHtucional per obtenir i emprar la informació i la capacitat de la societat per a converHr aquests coneixments en mesures socials i sanitaries efecHves fan possible una millor salut amb el mateix nivell de riquesa.
Els països més rics gasten més amb salut i els més pobres menys, depèn del PIB.
La valoració de la salut és objecHva però l'atenció sanitaria és subjecHva.
Els països rics gasten més en salut per aconseguir no més salut sinó més comoditats, més saHsfacció.
Les millores en la nutrició, l'educació, les tecnologies sanitaries, la capacitat insHtucional per obtenir i emprar la informació i la capacitat de la societat per a converHr aquests coneixements en mesures socials i sanitaries efecHves fan possible una millor salut amb el mateix nivell de riquesa.
Els països que són industrialitzats i rics com els de la Unió Europea, Amèrica del Nord i algunes parts de l'Est d'Àsia, la distribució de la riquesa és un determinant de la salut més important que el nivell absolut de riquesa mesurat amb el del Producte Interior Brut (PIB).
Els països que tenen la riquesa més distribuïda tenen unes expectaHves de vida més llargues que aquells amb un PIB similar, però on la riquesa està més concentrada.
Recomanacions de la comissió dels determinants socials de la salut de la OMS Principis d'acció: - Millora les condicions de vida (les circumstàncies on la gent neix, viu, treballa i envelleix.
- Corregeix la distribució desigual de poder, diners i recursos (els condicionants estructurals de les condicions de vida) a nivell global, nacional i local.
- Mesura el problema, avalua l'acció, augmenta el coneixement de base, desenvolupa professionals formats en els condicionants de salut, i augmenta el coneixement del públic general sobre aquests determinants.
DiagnòsHc de Salut. Definició És un procés sistemàHc de recollida d'informació sobre les caracterísHques demogràfiques i socials, la situació de salut i dels recursos i serveis disponibles.
És una part imprescindible de qualsevol procés de planificació i programació sanitaria que Hngui per objecte millorar el nivell de salut mitjançant accions programades adreçades a resoldre els problemes de salut.
Només té senHt si es vol emprendre una acció per millorar la situació basal.
ObjecHus del diagnòsHc de salut 1. Reconèixer l'àmbit sociodemogràfic i de salut d'un territori definit.
2. IdenHficar els principals problemes de salut existents en un territori.
3. Fonamentar la priorització dels problemes de salut.
4. Facilitar la presa de decisió sobre el desenvolupament d'un o de diversos programes de salut comunitària.
Situació de Salut - Complexitat de definir la salut - Indicadors de mortalitat: 1. taxes brutes i específiques per edat, infanHl i perinatal , ajustades i comparades; 2. tendències 5-10 principals causes; 3. esperança de vida al nèixer (desigualtats); 4. anys potencials de vida perduts (APVP); 5. mortalitat evitable - Morbilitat: patologia diagnosHcada, malalHes de declaració obligatòria, ILT, històries clíniques informàHques, altes hospitalàries (8-12% població) - Enquestes de salut i mètodes de consens.
- Hàbits i esHls de vida: tabac, consum alcohol, sedentarisme, obesitat - Deficiències, discapacitats i minusvalidesa - Indicadors posiHus de salut i qualitat de vida: estat vacunal, nutricional, pondoestatural, qualitat de vida - Salut laboral - Indicadors qualitaHus Fonts de dades - Cens i padró. Cada 10 anys (INE).
- MalalHes de declaració obligatòria - EstadísHques de mortalitat - CMBD hospitalari: diagnòsHc principal i 3 secundaris, procediments - Altres: històries clíniques, registres de salut laboral, Agència de Salut Pública Piràmide d'informació Criteris per la idenHficació de problemes o necessitats de salut - Major magnitut o gravetat que l'entorn - Amb tendència a incrementar - Afecten a població jove - Afecten a poblacions vulnerables - Es poden intervenir amb intervencions senzilles i poc costoses - Ja s'estan intervenint i parar-les comportaria conseqüències greus - SuscepHbles de ser millorats, encara que siguin de magnitud inferior a la mitjana, però ho jusHfica la seva mortalitat o invalidesa - Problemes senHts com tals per la societat - Problemes amb greus conseqüències econòmiques o socials - Problemes importants per altres moHus Criteris a considerar en el procès de priorització de les intervencions - Magnitut i gravetat del problema de salut - Impacte social i econòmica del problema de salut en la comunitat - Eficàcia i eficiència dels programes de salut comunitària - FacHbilitat - Disponibilitat de recursos - PolíHca de salut i valors comunitaris Etapes de la planificació sanitària Les persones amb patologies cròniques consumeixen el 84% de la despesa sanitària global.
Model cures cròniques Piràmide de Kaiser Indicadors que evolucionen favorablement TEMA 3. POLÍTIQUES DE SALUT I PLANIFICACIÓ SANITARIA Funcions essencials de la salut pública - Valorar les necessitats de salut de la població - Desenvolupar políHques de salut: resposta social per mantenir, protegir i promoure la salut - GaranHr la prestació de serveis de salut La ges$ó és el conjunt d'accions dirigides a aconseguir una finalitat: macrogesHó, mesogesHó, microgesHó.
L a planificació és el procés conHnu de previsió de recursos i acHvitat necessàries per aconseguir uns objecHus determinats atenent un ordre de prioritats establertes, considerant el context de dificultats existents o previsibles.
Elements de la planificació sanitària Conceptes bàsics RESULTATS Eficàcia: és el resultat d'una intervenció en condicions experimentals (assaig clínic controlat).
Efec$vitat: és el resultat d'una intervenció en condicions de pràcHca clínica habitual (en el món real).
Eficiència: és el resultat d'una intervenció en referència al seu cost. Cost-benefici, cost-efecHvitat.
La planificació, un procés dinàmic Relació entre necessitat, demanda i oferta Reformes sanitaries Cultura de l'organització Conjunt de valors, acHtuds i comportaments predominants que caracteritzen el funcionament d'una organització o la forma que té de fer les coses.
Categories de la planificació sanitària - Planificació de la salut: intervenció sobre els determinants (per exemple programes de salut escolar) - Planificació de l'Atenció a la Salut (serveis de salut): la planificació insHtucional (eficiència), la planificació funcional (efecHvitat).
Nivells de la planificació sanitària PolíHca És la forma de conduir un assumpte per assolir un fi desitjat. Poli$cs: en referència als múlHples i complexes aspectes políHcs que estan involucrats en el procés de presa de decisions socials.
Policy (políHca sanitaria): l'elaboració de la políHca o de les gran línies d'organització del sistema social.
PolíHca de salut vs. PolíHca sanitaria Factors que influeixen sobre la políHca sanitaria - Context socioeconòmic - Coneixement ciensfic i tecnològic (evidència) - Opinió pública i grups de pressió popular: associacions professionals, sindicats, patronals, grups de ciutadans o mitjans de comunicació - Grups de pressió privats CaracterísHques desitjables de la planificació en salut - Existència - Coherència - PerHnent - FacHble - DemocràHca i parHcipaHva - Racional Projecte VISC+ La seguretat de la informació estarà garanHda íntegrament per l'AquAS - Anonimització: l'AquAS és la responsable del procés d'anonimització de les bases de dades. També custodiarà les dades ja anonimitzades, implementant les més altes mesures de seguretat.
- Seguiment i control de l'acHvitat. L'AquAS exercirà la supervisió sobre el procés d'aprovació de les sol·licituds de recerca. Les sol·licituds de recerca passaran l'aprovació d'un Comitè ÈHc d'InvesHgació Clínica, en els casos que la legislació estableixi.
- Auditories: l'AquAS realitzarà auditories de seguiment i control de manera sistemàHca. Avaluraà la qualitat dels serveis de VISC+, de l'impacte assolit i la coherència amb les directrius establertes pel Departament de Salut.
Aquest procediment estarà supervisat per l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT).
TEMA 4. NECESSITATS DE SALUT. EFICÀCIA I EFECTIVITAT SANITÀRIA Necessitats de salut Estat òpHm → Estat existent de salut L'estat òpHm de salut és un concepte relaHu, Categories: - Necessitat comparaHva o relaHva - Necessitat normaHva/Necessitat objecHva o real - Necessitat senHda o percebuda - Necessitat expressada: demanda de serveis Valoració de necessitats - Model epidemiològic: com incideixen les malalHes a nivelld e països o mundial, depenent de la incidència podrem establir les necessitats.
- Model de salut pública: es basa en riscs, com és el cas del sobrepes, hipertensió arterial - Model social: visió social de la societat, p.e problemes de demanda de treball, i això pot generar patologies.
- Model de competències: depen dels recursos que tenim Analisi de necessitats Recollida de dades sobre el rpoblema de salut: - La magnitud del problema o problemes: freqüència (incidència o prevalença), Hpus de procés (agut o crònic) i gravetat.
- CaracterísHques demogràfiques de la població: distribució d'edat i sexe, nivell educaHu, socio-econòmics.
- Els precursors del problema: factors antecedents, factors determinants, factors contribuents, - AcHtuds i comportament de la població: especial interès de fer la valoració i potencials repercussions.
Primeres causes de mort en Espanya L'any 1900 la primera causa de mort a Espanya eren les diarrees infanHls seguit de tuberculosi, neumonies, apoplegies cerebrals, diarrees i enteriHts, malalHes del cor, meningiHs simple, grip, febres Hfoidees i malalHes de la infància.
En canvi en l'any 2005 les primeres causes de mort a Espanya són malalHes de l'aparell circulatori, neoplasies malignes, malalHes cròniques de les vies respiratories, demència senil i presenil, diabeHs, neumonia, alzheimer, infecions i parasitàries, ronyó i urèter i finalment cirrosi i hepatopaHes cròniques.
Aquestes dades ens revelen que abans les persones es morien de malalHes agudes però ara en canvi la gent es mor més per malalHes cròniques.
Figura 1.1 i 1.3 Els homes es moren més per càncer que no per malalHes de l'aoparell circulatori. Les dones es moren més per malalHes de la'aprell cirucaloHr que per cancer, Ha baixat la prevalença de malalHes de l'aparell digesHu, gràcies a la descoberta del Elicobater pylori perquè es va poder tractar amb anHbiòHc i s'han reduït així els càncer d'estómac.
Eficàcia sanitaria (efficacy) Intervencions que , dsesprés de la seva evaluació, s'han mostrat capaces de prevenir o controlar el problema, o bé de saHsfer la necessitat.
Intervenció aplicada en condicions òpHmes i ideals.
CaracterísHques de la efiàcia: - Vàlida: en la mesura que el resultat obHngut s'assembla al resultat que s'espera obtenir gràcies a la seva aplicació.
- Fiabilitat: capacitat de la intervenció per produir els mateixos resultats quan és repeHda en situacions semblants.
EfecHvitat Mesura de l'efecte de la tècnica obHnguda en condicions de pràcHca clínica habitual.
Eficàcia: parlem d'individus, condicions òpHmes, beneficis sanitaris potencials EfeciHvitat: col·lecHu, beneficis sanitaris reals.
Eficàcia vs. EfecHvitat ObjecHu: aconseguir l'efecHvitat de la intervenció arribi al seu nivell d'eficàcia Una bona eficàcia no sempre implica una efecHvitat saHsfactòria: accessiblitat, compliment de la intervenció, condicions d'aplicació del fàrmac, aplicació no adequada de la intervenció.
Excepció de la regla: vacunació, per l'efecte població, l'efecHvitat és més alta que la eficàcia.
Com evaluem la eficàcia /efeciHvat de la intervenció sanitaria? - Vacunació - Administració d'un medicament - Aplicació nova tecnologia - Programa d'educació sanitària - Legislació anHtabac Com valorem l'eficàcia? S'ha esHmat que fins el 80% de les intervencions mèdiques tenen un benefici incert.
Medicina basada en la evidència Assistència efecHva és l'ús conscient, explícit i sensat de la millor evidència ciensfica disponible per la presa de decisions sobre l'atenció i pacients individuals.
Experiència clínica + Evidència + Preferències de pacients Formació conHnuada...
1. Massa que aprendre, massa que oblidar 2. Mètodes ineficaços d'aprenentatge Valor d'una intervenció I: Assaig clínic aleatoritzat II-1: Estudis caso-controls, o estudis de conjunt amb grups tesHgos, sense aleatorització de subjectes II-2: Estudis de Hpus ecològic. Comparació de llocs o époques amb o sense intervenció III: opinió d'experts en el tema Avaluació de la eficàcia: pot funcionar? No sempre és possible fer un ECA...
- Cost i temps - Aleatorització no èHca - Resultat invariablement fatal - Està demostrada la eficàcia La evidència de la eficàcia és transportable.
Avaluació de la efecHvitat: funciona en la pràcHca? Inclou: - Eficàcia - Cobertura - Acceptació de la intervenció S'ha de considerar totes les persones que es poden beneficiar del programa, independentment de si són o no cumplidors.
Avaluació de la efecHvitat Només quan està demostrada la eficàcia.
1. Estudis experimentals d'intervenció comunitària: no exclusions, diXcil aleatorització, no cec 2. Estudis analíHcs observacionals: 1. estudis de cohorts (prospecHus o històrics) i 2. Estudis de casos i controls.
Estudis de cohorts Risc de la malalHa en els exposats (A/A+B) Risc de la malalHa en els no exposats (C/C+D) RR (risc relaHu): risc en els exposats/risc en els no exposats Interpretació Risc RelaHu en els estudis de cohorts VALOR INTERPRETACIÓ 0-0,3 Benefici fort 0,4-0,5 Benefici moderat 0,6-0,8 Benefici dèbil 0,9-1,1 Cap efecte 1,2-1,6 Risc dèbil 1,7-2,5 Risc moderat >2,6 Risc fort EfecHvitat %: (1-RR) x 100 Estudis de casos- controls Si la exposició és més freqüent en els casos (A/A+C) que en els controls (B/B+D) i les diferències són significaHves (p<0,05) es pot concloure que existeix associació entre la exposició i la malalHa.
Odds raHo: raó entre les odds d'exposició observada en el grup de casos (a/c) i la odds de exposició del grup control (b/d) Odds RaHo: (A/C) / (B/D) = (A x D) / (C x B) EfecHvitat (%): (1 – OR) x 100 Resum - Les necessitats de salut depenen de qui els avalua i són canviants en el temps - L'eficàcia: intervencions capaces de controlar un problema aplicades en condicions òpHmes - L'efecHvitat: efecte de la intervenció en condicions de pràcHca habitual - Aconseguir que l'efecHvitat de la intervenció arribi al nivell de la seva eficàcia - Integrar l'evidència ciensfica en les pràcHques clíniques habituals - Avaluació de la eficàcia mitjançant ECA i de la efecHvitat mitjançant estudis analíHcs observacionals TEMA 5. EFICIÈNCIA SANITÀRIA I EVALUACIÓ ECONÒMICA EN SALUT. AVALUACIÓ TECNOLÒGICA SANITÀRIA.
Anàlisi de la eficiència sanitària: relació demanda-necessitat-servei A l'1 està bé perquè hi ha una necessitat, una demanda i un servei.
Al 2 falta crear un servei.
El 3 hi ha demanda però no hi ha necessitat ni servei, sobretot es dóna en malalHes cròniques. 4 hi ha demanda i hi ha servei però no hi ha necesssitat, és el cas de les urgències a les 4 del mas per un gra a l'orella.
5 hi ha servei però no hi ha demanda ni necessitat, com és el cas de les vacunes de la grip A.
6 hi ha necessitat i servei però no hi ha demanda, educació sanitaria.
7 hi ha necessitat però no hi ha servei ni demanda com els desfibril·ladors en els llocs esporHus o públics.
Eficiència sanitaria Relaciona els resultats o efectes obHnguts pel programa en relació amb els recursos inverHts. S'expressa en valors monetaris.
De la teoria a la pracHca: Eficiència Estança mitjana AUGMENTEN L'ESTANÇA MITJANA DISMINUEIXEN L'ESTANÇA MITJANA Major nombre de llits Menor dotació de llits Nombre més elevat de facultaHus Major demanda Índex de mortalitat més alt Millor accés a hospitals de crònics Major nombre de malalts per facultaHu Major nombre de personal no médic Entrada de nous residents Protocalització en infermeria Major anHguitat en l'especialitat Major acHvitat en consultes externes Existència de programa docent Control més estricte sobre les estances Major dotació en invesHgació Major dotació tecnològica Major percentatge d'ingressos per urgència Pitjor estat socio-econòmic Evaluació econòmica en sanitat Mètode sistemàHc per determinar si els recuros sanitaris s'inverteixen/gasten de forma eficient.
- Recursos limitats - Possibles usos alternaHus a sanitat - Els pacients volen saber: els serveis no necessaris, els serveis no apropiats Avaluació econòmica en sanitat Costos en atenció sanitària 1. Directes a. Fixes 2. Indirectes b. Variables 3. Intangibles c. Marginals Mesura dels resultats o outputs - canvis en l'estat Xsic: mortalitat/supervivència - canvis en l'estat mental o anímic: escales com p.e la de Hamilton - canvis en escales de qualitat de vida: No‰ngham Health Profile, SF36 Estudis d'evaluació econòmica en sanitat Tècnica d'anàlisi Medició de costos Mesura dels efectes Minimització de costos Unitats monetaries Resultats equivalents Anàlisi cost-efecHvitat Unitats monetaries Indicadors sanitaris: mortalitat, morbilitat, dies d'incapacitat salvats, anys potencials de vida salvats Cost-uHlitat Unitats monetaries Beneficis tal i com són percebuts per l'individual (AVACs) Cost-benefici Unitats monetaries Unitats monetaries (beneficis directes, beneficis indirectes, beneficis intangibles) Anàlisi de minimització de costos Els resultats de les alternaHves comparades han de ser equivalents o idènHcs.
Exemple: dos proves (A i B) detecten 100 casos de càncer de colon per cada 10.000 exploracions. La prova A costa 30% menys que la prova B.
Anàlisi: la prova A té un cost més baix que la B amb una eficàcia clínica equivalent.
Estudis cost-efecHvitat Ús prevenHu del fluor a Catalunya Programa preven$u Cost (pesetas/nen any) Efec$vitat (superCcie Cost/efec$vitat (cost per CAO salvada per superCcie CAO salvada) nen/any) Fluoració aigua beguda 89,2 1,0 89,1 Colutoris fluorades en les 76,3 0,5 152,8 299,7 0,4 749,0 escoles Dentrífic fluorat en les escoles UHlitat: comparació de costos per unitat d'efecHvitat entre intervencions en competència pel mateix objecHu.
Anàlisi: l'alternaHva fluoració de l'aigua presenta un índex més cost-efecHu.
Estudis cost-uHlitat AVAC: anys de vida ajustats per qualitat de vida (QALY: anglès) Integrar mortalitat i morbilitat en una única unitat: assigna un pes a cada període de temps; 1 qualitat perfecta, 0 mort; desitjabilitat relaHva dels diferents resultats.
Anàlisi: Els dos tractaments són per la mateixa malalHa i aconsegueixen 5 anys de supervivència. Si es comparen els Qaly, amb A obtenim 1,7 Qaly i amb el B 4,4 Qaly.
anys 1 2 3 4 5 Qaly TxA 0,6 0,5 0,3 0,2 0,1 Qaly TxB 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 Estudis cost-benefici Vacunació sistèmica de població infanHl amb la vacuna de la varicel·la UHlitat: avaluació del valor intrínsec d'una intervenció. Comparació de programes per finalitats similars o divergents.
Mètode WTP (willingness to pay): es demana a la gent quan estaran disposats a pagar pel programa (disponibilitat de pagar).
Evaluació de tecnologies sanitaries - InvesHgació que estudia de forma sistemàHca les conseqüències de l'aplicació de tecnologia sanitaria (TS), en termes de salut com d'uHlització de recursos.
- Procés rigurós i analíHc, basat en el coneixement ciensfic.
- ObjecHu: ajudar a la presa de decisions del sistema sanitari, proporcionant informació de qualitat en un llenguatge inteligible.
Quina informació busquem? Disciplines que intervenen en la ETS Procés mulHdisciplinari que sinteHtza informació: - Aspectes tècnics/tecnològics - ÈHca mèdica - InvesHgació de resultats en salut - EstadísHca - InvesHgació de serveis sanitaris - Sociologia - Economia de la salut - Medicina basada en la evidència - Epidemiologia i salut pública Què inclou la ETS? - Equipaments, fàrmacs...
- Tècniques, procediments...
- Serveis, intervencions...
- Sistemes d'informació, organització i administració en atenció primària - Sistemes d'atenció sanitària: prevenció, diagnòsHc i procediments terapèuHcs o rehabilitació Dimensions de la ETS Procés d'evaluació Presa de decisions...
- Macro: políHca sanitària. Fixar la distribució de recursos - Meso: gestor. Decidir les assignacions en salut/malalHa - Micro: professionals/pacient. Subjectes i objectes de la decisió Els sistemes de salut actuals no poden afrontar...
- La provisió de tècniques prevenHves, diagnòsHques o terapèuHques inefecHves.
- La financiació de tècniques diagnòsHques que no modifiquen el maneig terapèuHc del pacient.
- La provisió de tractaments inadequats o no provats ciensficament.
Resum - La eficiència relaciona els resultats sanitaris amb els resultats inverHts i s'expressa en valors monetaris.
- Avaluació econòmica en Sanitat.
- Les principals tècniques d'evaluació sanitària són l'anàlisi de minimització de costos, cost-benefici, costefecHvitat i cost-uHlitat.
- La minimització de costos els resultats de les alternaHves comparades han de ser equivalents.
- Cost-efecHvitat el out-put són indicadors sanitaris.
- Cost-uHlitat estudia els beneficis tal com són percebuts pels individus (AVACs, Qaly).
- Cost-benefici tant els costos com els efectes es mesuren en unitats monetaries.
- Avaluació de la Tecnologia Sanitaria (ETS): definició, dimensions i informació.
...

Comprar Previsualizar