FISIOLOGIA DEL MÚSCUL ESQUELÈTIC (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Fisiologia
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   FISIOLOGIA  DEL  MÚSCUL  ESQUELÈTIC   TIPUS  DE  FIBRES  MUSCULARS  ESQUELÈTIQUES   Tipus  I:  fibres  vermelles   Mioglobina:  reservori  d’oxigen  elevat  (es  comporta  igual  que  la   hemoglobina.     Metabolisme:  aeròbic  (producció  elevada  d’ATP)   Reserva  de  glucogen:  baixa  (molt  dependent  de  la  glucosa  de   la  sang)   Activitat  ATPasa:  baixa   Fatigabilitat:  disponibilitat  de  reserva  energètica  i  disponibilitat   d’oxigen.   Unitat  motora:  petita  (força  baixa)   Innervació:  motoneurona  petita    Tipus  IIA:  fibres  rosades     Mioglobina:  reservori  d’oxigen  intermedi   Metabolisme:   aeròbic   (producció   elevada   d’ATP)   i   anaeròbic   (producció  baixa  d’ATP)   Reserva  de  glucogen:  intermedi   Activitat  ATPasa:  alta   Fatigabilitat:   disponibilitat   de   reserva   energètica   i   disponibilitat   d’oxigen.   Unitat   motora:   intermedi   (força   lleugerament  superior  al  de  tipus  I   Innervació:  motoneurona  intermedi   Tipus  IIB:  fibres  blanques   Mioglobina:  no  hi  ha  reservori  d’oxigen     Metabolisme:  anaeròbic  (producció  baixa  d’ATP)   Reserva  de  glucogen:  alta  (més  reservori  de  glucogen)   Activitat  ATPasa:  alta   Fatigabilitat:   disponibilitat   de   reserva   energètica   i   disponibilitat   d’oxigen.   Unitat  motora:  gran  (màxima  força)   Innervació:  motoneurona  gran                 SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   MOSAIC  MUSCULAR   No  totes  les  fibres  musculars  es  tenyeixen  del  mateix  color.  Tots  els  músculs  esquelètics  presenten   de   tots   tres   tipus   de   fibres   musculars   (mosaic   muscular).   La   proporció   dels   tipus   de   fibres   musculars  (I,  IIA,  IIB)  varien  entre  els  diferents  músculs  esquelètics.     Fibres  musculars  tipus  I:  músculs  posturals   Fibres  musculars  tipus  IIA:  músculs  de  suport  postural,  músculs  que  permeten  caminar,  saltar...   Fibres  musculars  tipus  IIB:  músculs  dels  dits  de  la  mà,  músculs  parpella...       FACTORS  QUE  PROVOQUEN  CANVIS  EN  EL  TIPUS  DE  FIBRES  MUSCULARS   Exercici:  fa  canviar  la  composició  del  tipus  de  fibres  dins  d’un  mateix  múscul.       Envelliment:           SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Canvis  estructurals:   -­‐Disminució  de  massa  muscular   -­‐Disminució  del  número  de  fibres  musculars   -­‐Augment  del  teixit  conjuntiu  del  múscul   -­‐Disminució  del  contingut  del  citoesquelet  (miosina)  de  les  fibres  musculars   -­‐Augment  de  la  proporció  de  fibres  tipus  I  i  disminució  de  fibres  tipus  II.     Canvis  bioquímics:   -­‐Disminució  d’enzims  amb  activitat  oxidativa   -­‐Disminució  del  contingut  d’ATP   Canvis  funcionals:   -­‐Disminució  de  la  força  muscular   -­‐Pèrdua  d’unitats  motores,  processos  de  reinnervació  colateral  (a  vegades  es  dóna,  però  no  es  pot   mantenir  en  el  temps).       PROPIETATS  MECÀNIQUES  DEL  MÚSCUL  ESQUELÈTIC   Període  de  latència:  temps  que  passa  des  de  l’estimulació  del  múscul  (punt  motor=  punt  d’entrada   del  nervi  pel  ventre)  i  la  contracció  muscular.   Processos  fisiològics  implicats:   -­‐Despolartizació  de  la  membrana  muscular  i  dels  túbuls  T.   -­‐Alliberament  d’ions  calci  al  sarcoplasma  des  del  reticle  sarcoplàsmic.   -­‐Deixar  al  descobert  els  punts  actius  de  l’actina  (miofilaments  prims.   Fase  de  contracció:  contracció  de  les  fibres  musculars  del  múscul  esquelètic.   Processos  fisiològics  implicats:   -­‐Formació  dels  ponts  creuats.   -­‐Generació  del  cop  de  força.   -­‐Lliscament  dels  filaments  prims  a  l’interior  del  sarcòmer.   -­‐Escurçament  de  la  longitud  de  les  fibres  musculars.     Fase  de  relaxació:  el  múscul  esquelètic  no  es  contrau  més  i  torna  a  la  seva  longitud  original.   Processos  fisiològics  implicats:   -­‐Entrada  dels  ions  calci  al  reticle  sarcoplàsmic  mitjançant  les  bombes  iòniques  de  calci.   -­‐Inactivació  dels  ponts  creuats.   -­‐Retrocés  elàstic  de  la  massa  muscular.     CONTRACCIÓ  :  ISOMÈTRICA  +  ISOTÒNICA  (en  una  gràfica  no  es  poden  definir)     Contracció  isomètrica  del  múscul:  contracció  de  les  fibres  musculars  per  superar  la  resistència.   -­‐Hi  ha  lliscament  dels  miofilaments  i  escurçament  de  la  longitud  dels  sarcòmers.     -­‐La  longitud  global  del  múscul  no  canvia,  ja  que  no  hi  ha  contracció  de  totes  les  fibres  musculars.   -­‐Hi  ha  un  augment  progressiu  de  la  força  generada  pel  múscul  per  intentar  superar  la  resistència.   -­‐La   contracció   isomètrica   no   provoca   treball   efectiu,   ja   que   la   resistència   és   superior   a   la   força   generada  pel  múscul.  treball=  F  x  desplaçament  i  encara  no  hi  ha  desplaçament  per  tant  W=0.     SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Contracció   isotònica   del   múscul:   Contracció   de   les   fibres   musculars   una   vegada   ja   superada   la   resistència.   -­‐Hi  ha  lliscament  dels  miofilaments  i  escurçament  de  la  longitud  dels  sarcòmers.   -­‐La   longitud   global   del   múscul   si   que   canvia,   però   no   es   genera   més   força   sinó   que   es   manté   constant  la  força  generada.   -­‐La   contracció   isotònica   si   provoca   treball   efectiu,   ja   que   la   força   generada   és   superior   a   la   resistència  i  això  desencadena  un  desplaçament  de  l’objecte.       El  grau  de  contracció  és  dependent  de  la  freqüència  d’estimulació:   Estimulació   muscular   a   5Hz:   contraccions   musculars   aïllades   i   diferenciades.  Bona  capacitat  de  contracció  i  relaxació  del  múscul.   Estimulació   muscular   a   10Hz:   contraccions   musculars   que   se   sumen   a   les   anteriors.   Les   fibres   musculars   no   s’han   relaxat   completament   quan   ja   tornen   a   estar   en   contracció.   No   tots   els   ions   calci   són   recaptats   en   el   reticle  sarcoplasmàtic.   Estimulació   muscular   a   20Hz:   contraccions   musculars   que   se   sumen   i   es   fusionen  entre  elles,  ja  que  no  hi  ha  relaxació  muscular  degut  a  que  els  ions   calci  no  són  recaptats  en  el  reticle  sarcoplasmàtic.     Estimulació  muscular  a  40Hz:  contracció  muscular  sostinguda  en  el  temps   sense  relaxació  muscular,  donant-­‐se  el  fenomen  de  tetanització.     A  major  freqüència  d’estimulació,  major  número  d’unitats  motores  actives,   sumació  de  la  tensió  muscular,  augment  de  la  força  desenvolupada  pel  múscul.       TETANITZACIÓ   A   altres   freqüències   els   músculs   tetanitzen,   contracció   sostinguda   del   múscul,   però   no   es   pot   mantenir  sempre,  així  que  el  múscul  es  relaxa,  es  relaxa  per  fatiga.  La  tetanització  provoca  dolor.     Aquest   fenomen   de   tetanització   patològicament   també   ocorre:   causat   pel   tètanus.   La   toxina   és   alliberada  pel  bacteri  i  es  alliberada  a  la  membrana  presinàptica  de  les  motoneurones,  la  toxina  es   queda   en   vesícules   i   es   transportada   al   soma   de   la   motoneurona   a   través   de   transport   axonal   retrògrad,   que   està   en   la   medul·∙la   espinal.   A   la   medul·∙la   espinal   evita   que   les   interneurones   inhibitòries   puguin   alliberar   el   gaba   sobre   les   motoneurones   i   es   bloqueja   el   procés   inhibitori,   i   aquestes   motoneurones   només   estan   subjectes   a   la   exposició   excitadora,   i   per   tant   fan   una   contracció  sostinguda.       SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   ESPASME  O  RAMPA  MUSCULAR  I  DOLOR  MUSCULAR   Contracció  involuntària  i  dolorosa  d’un  múscul  o  d’un  grup  de  músculs:   -­‐sobre  esforç  muscular  o  manteniment  perllongat  d’una  postura  i/o  posició  incòmode.   -­‐deshidratació  corporal   -­‐canvis  locals  de  flux  sanguini  com  a  conseqüència  d’una  estenosi  arterial  o  una  arteriosclerosi   -­‐compressió  parcial  d’un  nervi  o  una  arrel  nerviosa   -­‐canvis   locals   i/o   generals   dels   nivells   d’ions   en   el   líquid   extracel·∙lular:   disminució   de   potassi,   calci,   magnesi   -­‐utilització  de  diürètics:  depleció  corporal  d’ions.     Les  causes  més  comunes  de  dolor  muscular  són  tensió,  estrès,  ús  excessiu  i  lesions  menors.  Aquest   tipus  de  dolor  és  local,  i  afecta  només  a  uns  músculs  o  grups  musculars.     MALALTIES   QUE   CURSEN   AMB   DOLOR   MUSCULAR:   síndrome   compartimental   d’esforç   crònic,   síndrome   de   fatiga   crònica,   dermatomiositis,   distonia,   fibromiàlgia,   hipotiroïdisme,   grip,   lupus,   malaltia   de   Lyme,   rampes   musculars   síndrome   de   dolor   miofascial,   polimiàlgia   reumàtica,   polimiositis,  lesions  per  esforç  repetitiu,  artritis  reumàtica,  torçades  i  esquinços.     Hi   ha   dolor   muscular   perquè   apareixen   algògens:   substàncies   químiques   que   estimulen   els   nociceptors  musculars  que  es  poden  trobar  al  voltant  de  la  massa  muscular  o  en  les  fàscies  que   envolten  el  múscul.     Citosines  inflamatòries,  prostaglandines,  òxid  nítric,  augment  local  d’ions  potassi,  acidificació  del   líquid  extracel·∙lular,...  à  ALGÒGENS  à  Estimulació  dels  nociceptors  musculars.       RELACIÓ  LONGITUD  –  FORÇA  MUSCULAR   -­‐Quan  augmenta  la  longitud  de  la  fibra  muscular  també  augmenta  la  força  de  tensió  fins  arribar  a   un  màxim  de  força.     -­‐La   màxima   força   s’assoleix   a   una   longitud   òptima   de   la   fibra   muscular.     -­‐La  força  de  tensió  que  pot  executar  un  múscul  depèn  del  número  de   ponts  creuats  que  es  poden  generar.   A:   el   múscul   es   troba   en   la   seva   longitud   apropiada   i   durant   la   contracció   muscular   executa   la   màxima   força.   Els   sarcòmers   estan   ben  alineats  i  per  tant  es  generen  molts  ponts  creuats  i  molts  cops   de  força.   B:   El   múscul   no   es   troba   en   la   seva   longitud   apropiada,   si   no   que   parteix   d’una   longitud   inferior.   Durant   la   contracció   executa  menor  força  muscular.      Si   s’allarga   massa,   els   filaments   no   estaran   alineats,   no  es  podran  generar  ponts  creuats  i  cops  de  força.             SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   RELACIÓ  FORÇA  –  VELOCITAT   La  força  desenvolupada  per  un  múscul  esquelètic  depèn:   -­‐De  la  longitud  del  múscul  en  repòs:  si  el  múscul  és  estimulat  quan   està   més   curt   o   més   llarg   del   normal,   genera   menys   força   muscular,   ja   que   l’eficiència   dels   ponts   creuats   dels   sarcòmers   és   menor.   -­‐De   l’àrea   de   secció   transversal:   a   major   àrea   de   secció   transversal   major   força   muscular.   La   hipertròfia  del  múscul  comporta  major  número  de  miofibril·∙les,  i  per  tant  es  poden  generar  més   ponts  creuats  i  major  força.   -­‐De  la  freqüència  d’estimulació:  a  major  freqüència  d’estimulació,  major  força  muscular.  Hi  ha  un   procés  de  sumació  de  la  resposta  mecànica  del  múscul.   -­‐Del   número   d’unitats   motores   activades:   a   major   número   d’unitats   motores   activades,   major   força  muscular.  Més  número  de  fibres  estan  en  contracció.       CONTROL  NERVIÓS  DEL  MÚSCUL  ESQUELÈTIC:  Unitats  motores.   Unitat   motora:   motoneurona   i   conjunt   de   fibres   musculars   esquelètiques   amb   les   que   fa   sinapsi   neuromuscular.   Cada   fibra   muscular   esquelètica   rep   una   sola   sinapsi   neuromuscular   (excepte   la   laringe  que  està  poliinervada)       Motoneurones  alfa:  soma  25  –  100  micres  de  diàmetre.   -­‐Motoneurones  alfa  petites  (28%):  comportament  tònic.  Axons  amb  velocitat  de  conducció  60-­‐80   m/s.  Innerven  poques  fibres  musculars  de  tipus  I  (unitats  motores  S)   -­‐Motoneurones   alfa   intermèdies   (25%):   comportament   tònic-­‐fàscic.   Axons   amb   velocitat   de   conducció   80-­‐100   m/s.   Innerven   un   major   nombre   de   fibres   musculars   de   tipus   IIA   (unitats   motores  FR).   -­‐Motoneurones  alfa  grans  (46%):  comportament   fàscic.  Axons  amb  velocitat  de  conducció  80-­‐120   m/s.   Innerven   un   nombre   elevat   de   fibres   musculars  del  tipus  IIB  (unitats  motores  FF)   Motoneurones  gamma:  soma  petit  i  axons  tipus   gamma,   de   velocitat   de   conducció   25-­‐60   m/s.   Innerven  les  fibres  musculars  intrafusals.  Motoneurones  gamma  de  resposta  dinàmica  (fàscia)  i  de   resposta  estàtica  (tònica).   SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Motoneurones   beta:   els   seus   axons   innerven   per   diferents   branques   fibres   musculars   esquelètiques  i  fibres  musculars  intrafusals.     Nucli   motor:   columna   de   motoneurones   que   innerven   un   múscul.   Els   nuclis   motores   de   músculs   que   actuen   sobre   una   mateixa   articulació   se   situen   en   paral·∙lel   i   pròxims.   Músculs   axials   (nuclis   motors  més  medial),  músculs  distals  (nuclis  motors  més  lateral).       Reclutament   d’unitats   motores:   a   major   necessitat   de   força   muscular,  major    nombre  de  fibres  musculars  en  contracció  (més   massa   muscular   en   contracció).   Quan   fem   poca   força,   s’activen   unitats   motores   petites   (UM-­‐S),   si   fem   força   mitjana   hi   ha   una   activació   suplementària   d’unitats   motores   mitjanes   (UM-­‐FR)   i   si   la   força   és   màxima   hi   ha   una   activació   suplementària   d’unitats   motores  grans  (UM-­‐FF).       Propietats  contràctils  de  les  unitats  motores     Temps   de   contracció:   període   de   temps   entre   l’inici   de   la   contracció   i   el   pic   de   màxima   força   de  tensió  muscular.       Registre  EMG:  potencial  d’acció  d’unitats  motores  (PAUMs):  és  un  registre  continu       REGISTRE  ELECTROMIOGRÀFIC   Normalitat   Hi  ha  un  nervi  amb  moltes  fibres,  les  quals   no   tenen   un   trajecte   rectilini,   es   creuen   entre   elles.   Si   fa   força,   hi   haurà   unitats   motores   petites,   mitjanes   i   grans   (surten   barrejades  encara  que  aquí  sigui  lineal).   En  una  persona  sana,  tindrà  de  tots  tipus.           SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Miopatia:  múscul  afectat.   Distròfia   muscular:   la   distròfia   muscular   és   un   grup   de   malalties   que   causen   debilitat   progressiva   i   la   pèrdua   de   massa   muscular.   En   la   distròfia   muscular,   mutacions   gèniques,   interfereixen   en   la   producció   de   proteïnes   de   citoesquelet   de   la   fibres   musculars.   Hi   ha   una   pèrdua   de   fibres   musculars  esquelètiques.     Malalties   hereditàries   amb   afectació   de   diverses   proteïnes   de   la   fibra  muscular,  que  causen  la  seva  mort.  Les  més  sensibles  afecten   al  costàmer  i  això  fa  que  en  cada  contracció  hi  hagi  molta  tensió  i   es  trenquin.   Signes  i  símptomes  de  la  distròfia  muscular:   -­‐Debilitat   muscular:   disminució   de   la   força   executada   pel   múscul   degut  a  la  pèrdua  de  fibres  musculars.   -­‐Fatiga  muscular:  fallida  per  mantenir  la  força  muscular  esperada.             Hi  ha  menys  fibres  i  algunes  són  més  petites.               Atròfia   muscular:   l’atròfia   muscular   és   la   pèrdua   important   de   massa   muscular   amb   la   debilitat   progressiva  de  força  muscular.  Hi  ha  una  pèrdua  important  de  fibres  musculars  esquelètiques.   -­‐Disminució  de  la  grandària  del  múscul  per  pèrdua  de  massa  muscular.   Signes  i  símptomes  de  l’atròfia  muscular:   -­‐Debilitat   muscular:   disminució   de   la   força   executada   pel   múscul   degut  a  la  pèrdua  de  fibres  musculars.   Causes  de  l’atròfia  muscular:   -­‐Disminució   o   pèrdua   de   l’activitat   muscular   (immobilització   muscular)     -­‐Mort  de  fibres  musculars   -­‐Malabsorció     Hi  ha  menys  fibres  encara   que   a   la   distròfia,   i   algunes   fibres   s’han   encongit.       SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Neuropatia:  lesions  en  el  nervi  el  múscul  està  bé.   Mort  de  motoneurones  alfa:   -­‐Denervació  parcial  del  múscul.   -­‐Debilitat  muscular   -­‐Pèrdua  de  força  muscular.     -­‐Com   que   el   múscul   deixa   de   ser   funcional,   s’atrofia.   Compressió  nerviosa:   -­‐Lesió  dels  axons  comprimits   -­‐Denervació  parcial  del  múscul   -­‐Pèrdua  de  força  muscular.       ENERGÈTICA  DEL  MÚSCUL  ESQUELÈTIC   Fonts  energètiques  del  múscul:   -­‐Fosfocreatina   -­‐Glucòlisi  anaeròbica   -­‐Glucòlisi  aeròbica.     Reserves  energètiques  del  múscul   -­‐Fosfocreatina   -­‐Glicogen       SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     El  primer  que  pot  utilitzar  la  fibra  muscular  per  obtenir  energia  és  la  fosfocreatina,  mitjançant  la   creatinina  anirà  al  ronyó  i  generarà  ATP.   Hi   ha   unes   altres   cèl·∙lules   mitjançant   la   via   anaeròbica   també   generen   ATP   i   àcid   làctic   (s’expulsen   els  protons  i  el  medi  extracel·∙lular  s’acidifica  i  això  provoca  dolor  =  agulletes).     Es  produiran  tampons  i  s’alliberarà  CO2.       -­‐Manteniment   del   potencial   de   repòs   de   la   membrana   plasmàtica   de   la   fibra   muscular   (bombes   NA+/  K+  -­‐ATPasa).   -­‐Contracció  muscular:  moviment  de  45º  del  cap  globular  de  miosina  (cop  de  força).   -­‐Relaxació   muscular:   activació   de   les   bombes   de   Ca2+-­‐ATPasa.   No   generació   de   més   ponts   creuats   actina-­‐miosina.       CONTROL  HORMONAL  DE  LES  FUNCIONS  DEL  MÚSCUL  ESQUELÈTIC   Efectes  de  la  insulina:   -­‐Augment  de  la  recaptació  de  glucosa  plasmàtica  i  d’aminoàcids.   -­‐Augment  de  la  síntesi  de  glicogen.   -­‐Augment  de  la  biosíntesi  de  proteïnes  musculars  (actina,  miosina).   -­‐Inhibició  del  catabolisme  proteic.     Efectes  de  la  hormona  del  creixement:   -­‐Augment  de  la  recaptació  d’aminoàcids.   -­‐Estimulació  de  l’anabolisme  proteic  i  inhibició  del  catabolisme  proteic.   -­‐Augment  de  la  massa  muscular.   Efectes  d’hormones  tiroïdals:  (T3,  T4).     -­‐Estimulació  d’anabolisme  proteic.   -­‐Augment  del  metabolisme  oxidatiu  i  de  la  producció  d’ATP.   -­‐Augment  de  la  síntesi  de  bombes  iòniques  (Na/K-­‐ATPasa)   SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   CONTRACCIÓ  MUSCULAR  I  PRODUCCIÓ  DE  CALOR     Fer   contraccions   repetides   del   múscul,   generen   calor   per   mantenir   la   temperatura   corporal,   per   tant   intervenen   en  la  termoregulació  corporal.                 RECEPTORS  MUSCULARS  I  MOVIMENTS  CORPORALS   -­‐FUS  MUSCULAR   Receptor  encapsulat  amb  fibres  intrafusals:     -­‐De  cadena  nuclear   -­‐De  sac  nuclear   Innervació:     -­‐Espinal   en   el   centre   de   la   fibra   intrafusal   (fibres   sensorials  IA).   -­‐Espinal  en  els  extrems  de  la  fibra  intrafusal  de  cadena   nucel·∙lar  (fibres  sensorials  II).   -­‐Ramificacions  terminals  en  els  extrems  de  les  fibres  intrafusals  de  sac  nucel·∙lar  (fibres  sensorials   II).   -­‐Motoneurones  gamma  en  les  regions  distals  de  les  fibres  intrafusals.     Funció  del  receptor:   Detecció  del  grau  d’estirament  del  múscul  (estirament  dels  oponents)   Detecció  de  la  longitud  del  múscul.       SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Motoneurones  gamma:   Innervació  i  contracció  de  les  fibres  intrafusals  en  els  seus   extrems.   Funció:   Estirament   de   les   fibres   intrafusals,   fet   que   permet   detectar   un   nou   estímul   independentment   del   grau   de   contracció   del   múscul.   Els   fusos   musculars   també   es   contrauen   i   per   tant   disminueixen   la   longitud,   això   no   permetria   detectar   nous   canvis,   però   les   fibres   eferencials   que   van   als   extrems   estan   tenses   i   això   permet  detectar  els  estímuls.     En   un   acte   reflex,   l’estirament   del   múscul   i   del   fus,   fa   que   es   contragui   el   múscul.     ÒRGAN  TENDINÓS  DE  GOLGI   Receptor  encapsulat:   Xarxa  de  filaments  intermitjos   Xarxa  de  fibres  de  col·∙lagen   Connexió   a   un   feix   de   10-­‐15   fibres   musculars   esquelètiques.     Innervació:   Ramificació  de  terminacions  lliures  de  fibres  sensorials  tipus  IB.   Funció  del  receptor:   -­‐Detecció  de  la  força  de  tensió  exercida  per  les  fibres  musculars  en  el  tendó.     -­‐Detecció  del  grau  i  /o  força  de  contracció  del  múscul  esquelètic.       TO  MUSCULAR   Contracció  parcial  d’un  múscul  per  activació  de  les  unitats  motores  més   petites  d’aquest  múscul.  Tenen  to  perquè  estem  sotmesos  a  la  gravetat,   estiren  els  nostres  músculs  i  hi  ha  una  resposta  reflexa.   Hipertonia  muscular:  augment  del  to  muscular.   Hipotonia  muscular:  disminució  del  to  muscular.         SILVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA                                       ...