Bloc 4 segona part (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención + Derecho - 1º curso
Asignatura Mètodes d'investigació criminològica
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 12/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

1. Mètodes Tipus d’aproximació específica que l’equip investigador fa a l’objecte d’estudi. 2. Grau d’interpretació Entendre els processos socials i l’acció humana és sempre interpretar (Irene Vasilachis). En una investigació qualitativa sempre hi ha cert nivell interpretatiu. 3. Tipus d’estudi • Estudi exploratori • Estudi descriptiu • Estudi explicatiu-interpretatiu • Estudi predictiu 4. Relació equip investigador-context 1. Perspectiva EMIC (prové de l’etnografia). Perspectiva “des de dins” à l’equip investigador es col·loca dins del fenomen a investigar. Ex. Avaluar adoptant els rols dels familiars. 2. Perspectiva ETIC. Perspectiva “des de fora” à l’equip investigador comparteix els significats sobre el fenomen a través del que li expliquen els actors. Ex. Avaluar entrevistant als familiars. 5. Grau de participació dels actors 1. Participació com a informants. Ex. Respondre preguntes d’un qüestionari. 2. Participació intermèdia dels actors (en col·laboració). Ex. Buscant informació per construir la mostra; verificar les dades analitzades; interpretar les dades. 3. Investigació – acció participativa (IAP). 3 premisses: i. Relació horitzontal i dialògica ii. Articulació del coneixement científic iii. Equip investigador com agent dinamitzador 6. Dissenys mostrals Generalitats: Disseny mostral à validesa dels resultats Determinat pel marc conceptual de l’estudi. Es tracta de “seleccionar als participants que puguin aportar informació significativa, rica, completa i profunda per la comprensió del fenomen d’estudi”. Característiques comuns dels mostreig en investigació qualitativa: • Intencionat i raonat à les unitats de mostreig se seleccionen per la representativitat de la variabilitat del discurs, les que millor puguin respondre a les preguntes d’investigació. • Acumulatiu i seqüencial à fins a tenir la informació suficient per respondre a les preguntes que volen respondre els nostres objectius. • Flexible, circular i reflexiu à es poden descobrir nous aspectes que es poden estudiar. Prendre decisions durant tot el procés. Característiques de la mostra: Per realitzar un disseny mostral s’ha de tenir en compte: • La conveniència – pertinència de la mostra. Fa referència a la qualitat de la informació. Si el mostreig s’ha realitzar correctament, si s’ha seleccionat els contextos o participants... • Suficiència de la mostra. Quantitat de la informació. La mida mostral el defineix la qualitat i la quantitat d’informació rebuda. El mostreig és acumulatiu i el criteri utilitzat per investigadors és la saturació o redundància (quan les informacions es repeteixen, són redundants o no aporten aspectes nous. 7. Tipus de mostreig 1. Mostreig teòric S’origina amb la teoria. El disseny de la mostra es realitza segons un esquema conceptual teòric que acompanya el cos de l’estudi i defineix les tipologies o perfils de les unitats de mostreig. En el mostreig teòric l’equip investigador s’ha de preguntar: § Quina informació es necessitarà? § Quines persones i/o grups poden aportar-la? § On es poden localitzar aquestes persones o grups? Es vol aconseguir la màxima variabilitat discursiva. Aquest mostreig té més validesa externa (aplicabilitat a altres contextos). 2. Mostreig opinàtic La selecció de contextos i/o informants es realitza seguint criteris explícits més pragmàtics com la facilitat i factibilitat dels contactes, l’interès del grup. Constructe teòric previ és inexistent o molt dèbil. Ex. Mostres de voluntaris, bola de neu, mostra per conveniència per criteris accés, temps... 8. Decisions sobre el mostreig Decisions sobre el mostreig prèvies a l’entrada al treball de camp. Tot i que els dissenys mostrals en estudis qualitatius són flexibles i circulars, és necessària una planificació i reflexió prèvies a la realització del treball de camp. 9. Consells pràctics per l’accés al camp 10. Flexibilitat del mostreig Raons per les quals la mostra pot canviar després de l’inici del treball de camp: § Aportacions dels informants § Nous informants § Millors aportacions dels informants o contextos Després de recollir les primeres dades, com equip investigador ens hem de preguntar: § Ens estan donant la informació buscada? § Són els millors informants? § Hem de profunditzar en algun aspecte mitjançant informants determinats? § Qui són aquests informants? ...

Comprar Previsualizar