T. 1: PORÍFERS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

      TEMA  1:  PORÍFERS   ÍNDEX:       1. Caràcters  generals  i  filogènia     2. Tipus  de  cèl·∙lules     3. Tipus  d’organització   -­‐ ASCON   -­‐ SICON   -­‐ LEUCON     4. Reproducció   -­‐ ASEXUAL   -­‐ SEXUAL     5. Grups   -­‐ CALCÀRIES   -­‐ HEXÀCTINÈL·∙LIDES   -­‐ DEMOSPONGES     6. Relacions  amb  el  medi  i  amb  l’home                                   1.  CARÀCTERS  GENERALS  I  FILOGÈNIA:   -­‐ Són  animals  aquàtics  i  gran  part  d’ells  són  marins  (alguns  d’aigua  dolça)   -­‐ Al  voltant  de  5.000  espècies  diferents   -­‐ Són  sèssils:  fixats  al  substrat     -­‐ Gran  majoria  formes  irregulars,  per  tant  formes  molt  variables.  La  seva  forma   pot  ser  en  funció  del  tipus  de  substrat,  corrents  on  habiten,  ...  (lobular,  tubular,   incrustant...)     -­‐ Mida  molt  variable   -­‐ Coloració  molt  variable   Per  tant  ni  a  partir  de  la  mida,  forma  i  coloració  es  podran  classificar.                           Esponja  de  l’ermità  (taronja  i  llisa)   Spongia  officinalis  (esponja  de   bany  comuna  a  la  m editerrània)   No  tenen  teixits  ni  òrgans,  només  cèl·∙lules  que  fan  una  determinada  funció,  per  tant  el   seu  màxim  nivell  d’organització  és  cel·∙lular.  En  l’evolució  s’observa  que  és  el  fílum  més   senzill.     2.  TIPUS  DE  CÈL·∙LULES:   -­‐   La   capa   més   externa   està   revestida   per   cèl·∙lules   aplanades:   PINACÒCITS.   -­‐   La   capa   interna   està   revestida   per   cèl·∙lules   flagel·∙lades:  COANÒCITS.   -­‐  Entre  la  capa  externa  i  la   interna   trobem   una   capa   gelatinosa   acel·∙lular:   MESOGLEA.   Dins   aquesta   hi   ha   unes   cèl·∙lules   que   són:   ARQUEÒCITS/   AMEBÒCITS:   són   cèl·∙lules   indiferenciades   que   poden   portar   a   terme   moltes   funcions   (sintetitzar   gàmetes,   sintetitzar   gelatina,   digerir  partícules  alimentàries...)     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐       Cèl·∙lules   perforades   en   el   seu   interior     que   comuniquen   l’interior   amb   l’exterior:   PORÒCITS.   Els   porus   d’aquests   són   els   OSTÍOLS.   La   cavitat   interior   s’anomena   CAVITAT   ATRIAL   i   es   comunica  amb  l’exterior  a  través  de  l’ÒSCUL.   L’esquelet   dels   porífers   són   les   fibres   de   col·∙lagen   que   es   troben   dins   la   mesoglea   i   són   el   component   estructural   que  pot  donar  forma  al  porífer.     L’ESPÍCULA   està   dins   la   mesoglea   i   pot   ser   calcària   Fibres  de  col·∙lagen   (diactinada,   triactinada   tetraactinada...;   actinada-­‐punxa)   o   silícica  (+  variables  i  +  comunes)   3.  TIPUS  D’ORGANITZACIÓ:     ASCON-­‐  SICON-­‐  LEUCON     -­‐  ASCON:  Els  coanòcits  (flagels)  estan   en   continu   moviment   i   això   provoca   que  l’aigua  entri  pels  ostíols  (porus)  i   surti  per  l’òscul  i  així  contínuament.     L’aigua   està   carregada   de   nutrients   i   O  que  al  entrar  pels  porus  passa  a  les   cèl·∙lules  i  així  aquestes  aconsegueixen   l’O.   Per   diferència   de   concentracions   el   CO2   surt   a   l’exterior   en   el   medi   aquós.   Aquest   procés   es   dóna   per   difusió.     Aquest   mètode   d’organització   és   molt   poc   eficient   perquè   l’aigua   que   ja   s’ha   filtrat  una  vegada  és  molt  possible  que  torni  a  ser  filtrada  seguidament  sense   obtenir-­‐ne  tants  nutrients  ni  tanta  concentració  d’O.       SICON:     • Els  pinacòcits  (cèl  aplanades)  a  més  de  revestir  l’exterior  també  revesteixen   l’interior.     • Els   coanòcits   (cèl   flagel·∙lades)   queden   situats   en   cambres   allargades   comunicades  amb  l’exterior  i  amb  la  cavitat  atrial.       LEUCON:     • Els  coanòcits  (flagels)  estan  inclosos  en  la  mesoglea.  Es  troben  en  cambres   circulars  immerses  en  la  mesoglea  (+  gruixuda)  interconnectades  entre  si  i   que  connecten  amb  l’exterior,  l’interior  i  la  cavitat  atrial.   • Varis  òsculs  i  més  petits.     ASCON  –  SICON  –  LEUCON         +     coanòcits  (flagels)  à  entra  +  aigua     òscul  +  petit  à  l’aigua  utilitzada  surt  amb  més  pressió  per  tant  el  porífer  arribarà   més  lluny  i  serà  menys  probable  que  l’animal  utilitzi  l’aigua  ja  usada.     +  EFICIÈNCIA   4.  REPRODUCCIÓ:     -­‐ ASEXUAL:   Ø Gemmació:  de  la  cèl·∙lula  mare  s’originen  dues  cèl·∙lules  filles  de  diferents   dimensions.   A   la   cèl·∙lula   mare   li   surt   un   bony   o   gemma   que   se   separa   per  estrangulació  i  es  constitueix  una  cèl·∙lula  filla  que  més  tard  serà  un   nou  individu.     Ø Gemmulació   (alguns   porífers   d’aigua   dolça):  és  una  reproducció  que  es  dóna   en   condicions   desfavorables.   La   gèmmula   és   una   massa   d’arqueòcits   revestida   per   fibres   de   col·∙lagen   que   connecten   amb   l’exterior   a   través   d’un   porus   (micròtop).   Aquestes   gèmmules   són  alliberades  al  medi  quan  l’animal  es   troba   en   perill   per   les   condicions   de   Gèmmula   congelació,   dessecació,   etc...   Per   tant,   les  gèmmules  són  molt  resistents.    Quan  les  condicions  ja  són  bones  es   reactiven   i   els   arqueòcits   surten   a   l’exterior   i   formen   un   nou   individu.   Tenen  gran  capacitat  de  regeneració.     -­‐ SEXUAL:   Els   òvuls   es   troben   dins   el   progenitor.   Els   espermatozoides   surten   per   l’òscul,   són   transportats   per   les   corrents   i   poden   entrar   per   l’òscul   d’un   altre   espècie   igual.  La  fecundació  es  dóna  dins  la  cavitació  atrial  (fecundació  interna).     Els   zigots   fan   el   desenvolupament   embrionari   dins   el   progenitor,   en   la   cavitat   atrial.  El  que  és  expulsat  és  la  larva  ciliada  que  és  transportada  pels  corrents  (és   planctònica).  Quan  cau  al  fons,  si  el  lloc  és  òptim  pateix  una  metamorfosi  i  es   desenvolupa  com  a  porífer  sèssil.     5.  GRUPS:   Dins  el  fílum  de  porífers  distingim  tres  grups:     Ø Calcàries:     -­‐ Tenen  les  espícules  calcàries   -­‐ Són  petites  i  de  poca  profunditat   -­‐ Trobem  els  tres  models  (Ascon,  Sicon,  Leucon).   -­‐ Són  totes  marines.     Ø Hexàctinèl·∙lides:   -­‐ Tenen  les  espícules  silíciques  amb  6  punxes     -­‐ Solen  ser  grosses  i  de  gran  profunditat.     -­‐ S’organitzen  formant  una  xarxa  (s’agrupen  entre  elles)   -­‐ La  forma  Ascon  ja  no  apareix,  per  tant  trobem  els  models  Sicon  i  Leucon.   -­‐ Són  totes  marines.     Ø Demosponges:   -­‐ Són  la  gran  majoria  (95%).     -­‐ Les  espícules  són  de  sílice   -­‐ La  gran  majoria  són  marines  però  algun  grup  és  d’aigua  dolça   -­‐ Tots  tenen  només  la  forma  Leucon   -­‐ Les  fibres  de  col·∙lagen  de  les  demosponges  s’anomenen  espongines.         6. RELACIONS  AMB  EL  MEDI  I  AMB  L’HOME  (ECOLOGIA)     Ø Si   la   larva   ciliada   cau   a   la   sorra   difícilment   es   podrà   desenvolupar   ja   que   el   corrent   se   la   pot   tornar   a   emportar.   Per   tant   és   necessari   un   substrat   rocós.   D’aquí  prové  la  competència  que  tenen  per  l’espai.  Com  competeixen?   -­‐ La   reproducció   asexual   per   gemmació   li   permet   créixer   en   moltes   direccions.   Si   hi   ha   una   roca   a   prop   poden   créixer   en   aquella   direcció   i   poden   treure   l’espai   a   un  altre  organisme.     -­‐ Poden  posar-­‐se  al  costat  d’un  organisme  més  petit  i  treure-­‐li  el  lloc.   -­‐ Segreguen   substàncies   citotòxiques   que   molesten   a   la   seva   competència   per   així  poder-­‐se  quedar  amb  l’espai.  Aquests  citotòxics  són  aprofitats  per  nosaltres   com  a  antitumorals  o  insecticides.       Ø No   són   l’aliment   de   molts   altres   organismes   degut   a   les   seves   substàncies   tòxiques   i   a   les   espícules   que   presenten   ja   que   són   punxegudes.   Tampoc   tenen   molta  consistència.         Qui  s’alimenta  de  porífers?   -­‐ Mol·∙lusc   opistobranqui:   mol·∙lusc   sense   clova   molt   aplanat   i   petit.   Aquest   és   immune  a  la  substància  tòxica  d’una  determinada  espècie  de  porífer.     -­‐ Alguns   peixos:   piquen   de   diferents   espècies   de   porífers   i   per   tant   ingereixen   molt  poca  quantitat  de  toxina  de  cadascun  i  al  ser  substàncies  diferents  no  els   arriba  a  afectar.       Ø És  difícil  la  seva  descomposició  degut  a  les  fibres  de  col·∙lagen.   ...

Comprar Previsualizar