Bases fisiopatològiques específiques de l'envelliment (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

3. BASES FISIOPATOLÒGIQUES ESPECÍFIQUES DE L’ENVELLIMENT 3.1. INTRODUCCIÓ ENVELLIR NO ES SINÓNIM DE EMMALALTIR, malgrat que el ancià acostuma a tenir més malalties. Existeixen tres tipus de processos que modulen els canvis que presenten els ancians: 1- Canvis fisiològics propis del envelliment 2- Conseqüència de la exposició a agents contaminació, dieta, factors de risc, etc.).
3- Degut a les malalties i les seves seqüeles externs (tòxics, ENVELLIMENT: suma de totes les alteracions que es produeixen en un organisme amb el pas del temps. Podem considerar que l’envelliment se inicia quant finalitza el desenvolupament.
- envelliment fisiològic (eugéric): succeeix exclusivament en funció del pas del temps.
envelliment patològic (patogéric): condicionat per alteracions patològiques o factors ambientals.
L’envelliment es diferencial entre les especies, e fins i tot entre individus d’una mateixa espècie i entre òrgans del mateix individu.
Des d’un punt de vista cel·lular, només envelleixen les cèl·lules postmitòtiques, es a dir, aquelles que han perdut la capacitat per dividirse.
3.2. TEORIES DE L’ENVELLIMENT · Teoria immunològica. L’envelliment produeix alteracions diverses en el sistema immunològic (disminució CD4+ i menor activitat CD8+, menor producció d'anticossos pels limfòcits B, augment en la producció d’autoanticossos, etc.). Aquests canvis condicionen una menor capacitat de defensa del organisme, el que facilita l'aparició d’un major nombre de malalties infeccioses, tumorals, autoimmunes, etc..
•Teoria neuro-endocrina. Similar a l’anterior, el declinar de les funciones neuro-endocrines per la edat, conduiria a una disminució de cèl·lules nervioses i endocrines amb la consegüent pèrdua funcional.
· Teoria oxidativa. Els radicals lliures que es formen durant el procés oxidatiu normal reaccionen amb els components cel·lulars originant la mort de les cèl·lules vitals i finalment l’envelliment i la mort del organisme.
• Teories genètiques. L’individu naixeria amb una seqüencia programada en el seu genoma que li conferiria una màxima extensió de vida, i serien les circumstàncies ambientals i patològiques acumulades durant la vida de cadascun les que limitarien en major o menor mesura aquesta programació.
3.3. CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES DE LES MALALTIES EN EL PACIENT ANCIÀ * SENESCÈNCIA: conjunt de canvis involutius que succeeixen en les fases finals de la vida, que condueixen a alteracions morfològiques i funcionals, i en últim extrem causen la mort.
*DURACIÓ MÀXIMA DE LA VIDA La longevitat màxima de la vida (maximum life span potencial, MLSP) depèn de la codificació genètica per cada espècie. Pot ser modificada mitjançant mutacions, però no encara que millorem les condicions de vida de cada espècie La duració màxima de la vida en la espècie humana es d’uns 120 anys.
L'esperança de vida al néixer es un índex que mostra el nombre d’anys que de manera estadística pot viure un individu d’una població que neix en un moment determinat.
CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES - Malalties específiques per l’edat, o molt rares en altres edats (exemple: amiloïdosis cardíaca, c. de pròstata, etc.).
- D’altres amb una incidència més gran que en persones més joves (diabetis, I. cardíaca, tumors, AVC, etc.).
- Les mateixes malalties, però amb característiques semiològiques, diagnòstiques, terapèutiques específiques de la seva edat.
- Concurrència de més d’una malaltia (pluripatologia); major freqüència de compromís d’altres òrgans i sistemes.
- Major incidència de problemàtica social i familiar.
3.4. TIPUS DE CANVIS AMB L’ENVELLIMENT - Canvis funcionals secundaris a d’altres estructurals (ex. disminució funció. renal secundària a la pèrdua de nefrones) - Pèrdua total de determinades funcions (ej. capacitat reproductora) - Limitacions funcionals sense alteracions estructurals demostrables (ex. disminució velocitat de conducció nerviosa) - Canvis secundaris alteracions en els mecanismes de control (davallada hormones sexuals desprès de la menopausa) - Respostes per excés amb con augment de funció (rares, ex.
augment secreció ADH en relació a canvis de la osmolaritat) - Canvis en circumstancies no basals (ex. limitacions cardio respiratòries amb l’exercici).
 APARELL CARDIOVASCULAR CANVIS MORFOLÒGICS CANVIS FUNCIONALS  APARELL RESPIRATORI CANVIS MORFOLÒGICS  APARELL DIGESTIU CANVIS FUNCIONALS  SISTEMA NERVIÓS CANVIS MORFOLÒGICS CANVIS FUNCIONALS  APARELL NEFRO-UROLÒGIC CANVIS MORFOLÒGICS CANVIS FUNCIONALS  PELL CANVIS MORFOLÒGICS CANVIS FUNCIONALS  SISTEMA ENDOCRÍ CANVIS MORFOLÒGICS CANVIS FUNCIONALS  SISTEMA OSTEOARTICULAR CANVIS MORFOLÒGICS CANVIS FUNCIONALS  SISTEMA HEMATOLÒGIC CANVIS MORFOLÒGICS CANVIS FUNCIONALS 3.5. EPIDEMIOLOGIA DE L’ENVELLIMENT *Conceptes Previs ENVELLIMENT: increment nombre de persones grans - Absolut: fa referència a totes les persones = 0>65 a.
- Relatiu: la relació entre aquestes persones i la resta SOBREENVELLIMENT: increment de les persones molt grans (>84 a) Les comarques de Girona són les que tenen un índex de sobre envelliment més baix i en les quals aquestes creixen a un ritme més lent.
Les comarques de Tarragona són les que tenen un índex i un creixement superior a la mitjana de Catalunya.
3.6. FRAGILITAT: CONCEPTE DE PACIENT FRÀGIL CONCEPTE DE FRAGILITAT EL CICLE BIOLÒGIC DE LA FRAGILITAT FISIOPATOLOGIA DE LA SARCOPENIA 3.7. AVALUACIÓ FUNCIONAL DEL PACIENT ANCIÀ FUNCIÓ: Capacitat per dur a terme, per si mateix, una activitat o un procés - Activitats de la vida diària bàsiques  FUNCIÓ FÍSICA - Activitats instrumentals ------------- - Funcionament mental i emocional  FUNCIÓ COGNITIVA - Relacions amb l’entorn, amb els altres i “ d’altres activitats (funció psicosocial)  FUNCIÓ SOCIAL VALORACIÓ COGNITIVA  Pfeiffer, Minimental, Reisberg VALORACIÓ SOCIAL  (Convivència, cuidador principal, recursos econòmics): Escala Gijón, T. sobrecàrrega de Zarit CAPACITAT FUNCIONAL - Mesura la salut de l’ancià - Es relaciona amb l’existència de malalties cròniques - Valor pronòstic a c/t i ll/t o Mortalitat o Lloc de residencia (domicili vs institució) o Deteriorament funcional durant l’hospitalització o Estància hospitalària o Consum de recursos 3.8. SÍNDROMES GERIÀTRICS  Aspectes generals de la malaltia en les persones grans - No existeixen específiques malalties de les persones grans - - funcional - Pluripatologia - Tendència a la cronicitat específics - Polifarmàcia La seva presencia és un - Complicacions Sí existeixen procesos indicador de fragilitat - Poden ser el agreujar-se debut per Acostumen més freqüents o - Dificultat terapéutica una - Més malaltia aguda - Presentació com a pèrdua utilització dels serveis sanitàris a estar - Més necessitat interrelacionats rehabilitació - Presentació atípica socials - Símptomes solapats - i Problemes ètics de recursos CONCEPTE DE SÍNDROME GERIÀTRIC FISIOPATOLOGIA DELS SÍNDROMES GERIÀTRICS SÍNDROMES GERIÀTRICS PRINCIPALS - Deprivació sensorial - Desnutrició - Caigudes - Incontinència Urinària - Immobilitat - Deteriorament cognitiu - Depressió - Nafres per pressió - Polifarmàcia/Iatrogènia - Restrenyiment - S.
Confusional Agut (Delirium) CRITERIS CLÍNICS DE FRAGILITAT - Edat >75 anys - Malaltia crónica incapacitant (AVC, MPOC,ICC,etc) - Polifarmàcia (>3-4 fàrmacs) - Presència o risc de deteriorament funcional (físic i/o cognitiu) - Limitació funcional (AVD) - Entorn social insuficient (viu sol, econòmica precària, etc) viuïtat recent, situació ...