Història tema 2 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 07/03/2015
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

2. Període de reflexió sobre la traducció (s. I aC – s. XVIII dC) Ciceró – De optimo genere Oratorium (46 aC) Text que havia de ser el pròleg d’unes traduccions que va fer d’oradors grecs.
Va traduir del grec àtic al llatí.
Primera reflexió sobre la traducció: Reflexió sobre els dubtes que tenia: - com s’ha de traduir (literal o literàriament?) El traductor té llibertat d’expressar-ho com vulgui? Diferencia entre interpres i orator.
Interpres: tradueix literalment, verbum pro verbo, també és acceptable però no per un text tant brillant com els dels autors grecs, per ells cal fer com un orator, fer servir tots els recursos de la llengua per arribar al seu nivell.
Convertere: traslladar el valor original però amb lliberetat pel que fa a les paraules (encara no existeix traducere). La millor manera és fer-ho com un orator.
Orator: adapta el text a la seva cultura, fa la mateixa presentació d’idees.
- No és un teòric de la traducció, és un traductor (ho deixa clar). Coneix grec i llatí a la perfecció per poder-ho fer.
Traductòleg: sap sobre traducció.
Segles II – IV A partir del segle III dC  decadència de l’imperi romà - La cultura romana (paganisme) de la classe social alta es veu amenaçada per l’èxit del cristianisme. Tot i això, és una època de transvasament cultural a través de la traducció.
 Filó d’Alexandria: “Creació del món” – explica el Gènesi en grec, per això ha de recórrer a paraules que usava Plató.
- La cultura de referència (pels que estudiaven) continuava essent la grega.
- La cultura llatina vol assemblar-s’hi: per això els autors fan com els orators (tradueixen el sentit) com Horaci o Ciceró.
- A part del rotlle de papir, es desenvolupa el còdex de pergamí (mena de foli plegat en 4), més portable, que permet que es difongui la cultura.
  El còdex facilita també la difusió del cristianisme, ja que les bases del cristianisme són les escriptures dels apòstols, i així es poden difondre més.
El còdex és el primer pas cap a la popularització de la cultura.
Sant Jeroni (347 – 420 dC) - Ve d’una família ben situada dels límits de l’imperi (actual Croàcia).
- L’envien a Roma amb 12 anys i aprèn els clàssics – és deixeble del primer gramàtic, Donat.
- Viatja als límits de l’imperi (Trier, Alemanya) i passa 20 anys copiant manuscrits.
- Viatja a Venècia i s’hi passa 7 anys.
- Va a l’Orient (Antioquia, actual Síria) 3 anys per aprendre l’hebreu.
- Va a Constantinoble.
- Entre aquests viatges torna a Roma, queda impressionat a les catacumbes cristianes i decideix batejar-se i dedicar-se a estudiar les Escriptures.
- 381 va a Roma a un concili convocat pel Papa: han de parlar el bisbe de Síria (hebreu) i el de Xipre (grec) i el criden per fer d’intèrpret.  queda com a secretari del Papa, s’ocupa de la correspondència entre Orient i Occident.
 Comencen a sorgir divergències entre el cristianisme catòlic (del Papa) i el cristianisme ortodox (el d’Istanbul) perquè llegeixen les Escriptures de maneres diferents, les interpreten diferent.
- El Papa li demana que revisi les traduccions de la Bíblia (del s. II) i en faci una de nova.
- Quan mor el Papa se’n va a Betlem com a monjo i tradueix l’Antic Testament (hebreu) i el Nou Testament (grec) al llatí.
 VULGATA (Bíblia traduïda per ell, anomenada així perquè la pot llegir el poble vulgar).
- Al Renaixement el fan patró dels Traductors (30 setembre).
- Té altres obres: feia pròlegs on reflexionava sobre:  les dificultats de traduir     la importància de la formació humanística explicacions i interpretacions de l’obra la importància de la documentació els caràcters diferents de les llengües Final de l’Antiguitat - 313 dC Edicte de Milà: l’emperador romà declara religió oficial el cristianisme.
- 330 dC – Comencen a portar elements culturals (estàtues...) al que serà la nova Roma (Bizanci, l’actual Istambul).
- 395 dC – Els bàrbars comencen a entrar i el 409 – 410 Roma cau (saqueig de la ciutat, caiguda de l’imperi).
- 476 dC – Mor l’emperador Teodosi i divideix l’imperi als seus fills (Orient i Occident – on es desenvoluparà el llatí).
...