Revolució cubana (2016)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història del Món Actual
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 21/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Explica la evolució cubana del S. XX

Vista previa del texto

Aquest treball serà un relat sobre els fets determinants de la revolució cubana, així com també les causes a la que la van portar i les conseqüències que se’n van derivar.
Com la majoria sabem, va esdevenir un fet històric força transcendental i essencial per les generacions posteriors. Tot i això no s’ha de menysprear el canvi de mentalitat patits per les generacions vigents del moment. Van ésser temps de convulsió i tensions. Cada situació duta a terme fixava el procés posterior. Però millor comencem pel principi.
Antecedents Per remetren’s als antecedents ens hem d’impulsar endarrere en el temps. Mitjans del S. XIX. Ens trobem amb la guerra per l’independència de Cuba. Aquesta portava un risc geogràfic pel seu desenvolupament: La seva situació pròxima al poderós estat que sorgia al nord del continent. Però ja des de molt abans Cuba havia estat assetjada per forces externes: Les colònies angleses a Amèrica, com per exemple el saqueig de Santiago. Aquí ens hem de fixar en un altre factor anant més enllà: La gran importància que havia agafat E.E.U.U des de que es va separar de Gran Bretanya. Va ser tal la importància que en la invasió de l’ Habana en 1762 una quarta part dels efectius anglesos eren nord americans.
Per altra banda, des de la independència del nou país americà els atreia força la colònia espanyola. Una prova d’això el primer governador territorial de Luisiana manifestava: Cuba es la verdadera desembocadura del Missisipi, y la nación que la posea probablemente podrà dominar el futuro de la región occidental”( CLAIRBON 22 1970). Degut a això Nord Amèrica va intentar per vies diplomàtiques apropiarse de l’illa. Primerament, al 1809 va fracassar al enviar un representant. Ho va tornar a provar aquest cop acostant-se més als partidaris de l’annexió nord americana. Tot i així no ho aconseguien.
La situació va canviar amb l’independència de les colònies espanyoles al 1898.
Oportunitat única pels nord americans per tal d’apartar-los de la qüestió cubana. Tot i això els nord americans persistien en adquirir-la. Encara que no l’haguessin aconseguit aquesta estava oberta al comerç. Podem manifestar la felicitat nord americana amb una cita que ho mostra clarament: Los Estados Unidos se hallan satisfechos de la situación actual de Cuba i Puerto Rico, abiertas ahora al comercio de los ciudadanos Norte americanos(CLAIRBON 24 1970).
Tot i que el procés independentista de Cuba va discórrer per tot el S. XIX, el moment de més auge va ser el primer quart de segle. Per què? Doncs perque va ser quan van haver els primers indicis de revolució contra la metròpoli espanyola. Al 1812 es registra un atac que va ser frustrat. A mitjans de segle certs polítics nord americans van optar pel diàleg amb Espanya per l’adquisició d’aquesta. La metròpoli es mantenia ferma.
Davant la impaciència els nord americans van arribar a pensar en un conflicte obert contra Espanya. Van arribar a amenaçar-los. Però Cuba no s’estava immòbil. Al 10 d’Octubre de 1868 un abogat, Carlos Manuel Céspedes es va aixecar en armes seguit d’un petit grup de patriotes donant guerraa Espanya durant una dècada. Al 1869 es va constituir la primera Assamblea Constituent de Cuba, amb Céspedes com a president.
La guerra havia estat començada per criolls1, però entre ells no s’aclaraven com volien que acabés el conflicte: Uns deien que volien l’independència absoluta, altres autonomia cubana mantnint vincles amb Espanya i altres amb relacions a Nord Amèrica.
Davant la carent dorca bèl·lica i la desunió dels revolucionaris així com la mort de Céspedes els espanyols van aprofitar per mantenir la pau. No va funcionar, els cubans estaven aferrats a l’independència i es van negar mantenint-se hostils a la metròpoli.
Durant aquesta època van exclatar molts brots de rebel·lió. Demostrava el sentiment nacionalista creixent entre la societat cubana. Tots aquests brots es trobaven en una etapa de preparació pel que seria la guerra d’independència.
La figura més rellevant en aquest procés serà Martí, nascut a l’Habana al 1853. Va ser un els fundadors força actius del PRC( Partit revolucionari Cubà) i al 1894 tenia l’insurrecció ja preparada i llestes les col·laboracions amb els diferents nuclis de 1 Persones nascudes a Amèrica però descendents de pares o origen espanyol.
treballadors. Al 24 de febrer de 1895 es reiniciava la revolció, la plataforma ideològica del qual era el Manifest de Montecristi2.
El 19 de Maig Martí queia. Però en comptes de baixar la moral van prosseguir encara amb més força i ímpetu, obtenint victòries. Maceo, sorprès per una columna espanyola va caure en combat.
Per altra banda es denunciava la crueltat del conflicte cap als autòctons. E.E.U.U tenien pressa per tal d’aclaparar l’illa abans que s’acabés la guerra, però Espanya no desisitia.
Es pot donar a conèixer l’existència de cert temor dels nord americans de no poder controlar el destí de l’illa ni prendre el control.
En 1897 Espanya coincideix l’autonomia de govern a l’illa. El govern d’E.E.U.U, veient els seus interessos forçament amenaçats va enviar el vaixell acuirassat Maine. Va ser destruït uns dies després3. Aquest aconteixement va donar a l’estat nord americà el que volia: un pretext per tal d’entrar em guerra. Veient que Espanya no cedia tot i l’amenaça va posar en marxa les seves polítiques bel·ligerants. El 12 d’agost de 1898 s’estableix un armistici, i, finalment, al 24 d’octubre del mateix any passa de mans espanyoles a nord americanes.
Els cubans, amb aquest fet d’enorme rellevància estaven molt contents, però aviat s’adonarien que res canviaria. Només havien canviat d’unes mans a unes altres. Amb la redacció de la constitució ho podem veure en l’article III de la constitució: El gobierno de Cuba consiente en que los Estados Unidos pueda ejercer el derecho a intervenir para la preservación de la independència cubana, el mantenimiento del gobierno adecuado para la protección de la vida, la propiedad y la libertad individual y para el cumplimiento de las obligaciones con respecto a Cuba[...]( GARCIA 1970 39). Força protestes i aldarulls.
En Novembre de 1901 s’exerceixen eleccions. Es disputen el poder dos tendències: Moderats i democràtics. Aquests últims perdedors per el clar recolzament yanqui l’oposició. Doncs, finalment, el partit moderat va sortir vencedor. Partit d’idees conservadores. El president, Estrada de la Palma era un simple instrument intermediari 2 Document oficial del Partit Revolucionari Cubà en el que s’exposen les idees principals de Martí en les que es va basar per organitzar la guerra d’independència cubana.
3 No se sap per qui( si els cubans o espanyols).
entre la colònia i la potència. Pot mostrar-se al 1903 a la firma d’un tractat oer l’arrendament de zones amb destí a bases navals i carboneres nord americanes a la illa. Però aquesta dependència només suposava l’explotació econòmica? Doncs bé, per suposat que no, l’integració social i territorial es veia força afectada: 300 ciutadans nord americans, propietaris de terres i plantacions a l’illa de Pinos van promoure protestes, rebutjant la pertanyença a Cuba i adherint-se a la “Unió Nord Americana”. I què va succeir? Doncs el que s’esperava. Es va comunicar a les autoritats cubanes que abandonessin l’illa.
Amb la reelecció de Palma, va provocar insurreccions armades locals. Això va donar pas a l’aplicació de l’ Emmienda Plat4 proceint a la segona intervenció al territori i mantenint-la ocupada des de 1906 fins 1909.
A principis de S. XX, durant el mandat del general Gómez es produiria un fet amb conseqüències per l’illa i que es repetiria i s’extendria: Autorització de la United Fruit Company per introduir a Cuba un primer contingent de bracers5 negres antillans destinats a l’indústria de sucre. Era senzillament una represa de l’actitud esclava.
20 de maig de 1913 Menocal puja a la presidència. En 1914 demana un préstec a la banca, obtenint a més 10 milions de la Casa Morgan.
En 1916 es fan eleccions entre Menocal i Zayas6. Però el 7 de febrer els liberals s’aixequen en armes encapçalats per Gómez. Al 8 de març E.E.U.U desembarca les tropes a Santiago de Cuba aixafant per complet la revolta.
4 Apèndix agregat a la constitució Cubana durant la primera ocupació(1899-1902) responent i afirmant els interessos yanquis a l’illa.
5 Treballador que emmigra temporalment a un altre país, normalment per motius de feina.
6 Candidat liberal ...

Tags:
Comprar Previsualizar