Tema 1. Definicions, classificacions i mesures del risc ambiental (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Risc Ambiental
Año del apunte 2011
Páginas 3
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Risc ambiental Tema 1: Definicions, classificacions i mesures del risc ambiental 1. Conceptes i definicions del risc ambiental Risc suposa un perill potencial per les persones i per tot allò que valorem. Part d’allò que valorem té una expressió monetària però d’altres coses tenen una traducció difícilment monetària.
En el camp del risc hi ha una expressió que s’entén com: Risc = probabilitat d’ocurrència(fenomen físic) · conseqüències (factor humà) Risc = perillositat · vulnerabilitat (les dos expressions simbolitzen el mateix) S’ha de diferenciar entre fenòmens naturals i tecnològics de riscos: Risc és un concepte molt dinàmic, el que ara és un risc abans podria ser un recurs. Ex: inundació Nil.
 La variable física presenta oscil·lacions, on la societat s’ha adaptat (banda de tolerància) ha desenvolupat un recurs. Al llarg de la història els valors poden sobrepassar la banda de tolerància, per tant es produirà un risc perquè la societat no està adaptada.
Ni la natura ni la societat són estàtiques. Exemples: (mirar imatge pàgina següent)  A, canvis en la variable física: Els valors disminueixen fins que la societat no es pot adaptar.
 B, canvis variable física: Les oscil·lacions són més pronunciades, entre anys que plou molt i anys que no plou gens.
 C, canvis en l’adaptació humana: La capacitat d’adaptació es va fent més petita, cap al fina de la sèrie se’ns escapa de les mans. Factors socials i polítics que fan disminuir aquesta adaptació. Ex: hi ha estats que augmenten molt de població que s’estableix en zones de risc i no té capacitat de resposta.
 D, canvis en l’adaptació humana: És la visió positiva. Davant d’un risc es prenen mesures que fan que en el futur les oscil·lacions es puguin mantenir perquè hem millorat la capacitat d’adaptació.
2. Classificació dels fenòmens del risc a. Classificació estàndard (en funció del seu origen o agent causal). Seguint el criteri de NNUU que estableix la següents classificació: - Risc natural: són aquells que inclouen tots els successos de tipus catastròfic, el desencadenament dels quals no està provocat per la presència o activitat de l’home.
Ex: sísmic, geològic, inundacions, climàtic i risc volcànic.
- Risc Tecnològics: emergències potencials que puguin derivar de l’aplicació i ús de tecnologies industrials. Ex: origen industrial, associat al transport de matèries perilloses, ensorrament i incendi i risc nuclear.
- Risc humans: relacionats amb l’activitat i existència de l’home, i que inclouen tots aquells accidents fortuïts o provocats. Ex: accidents de transport, epidèmies, risc còsmic, contaminacions, plagues...
b. Perfils de risc Ens interessa saber informació sobre la freqüència del risc, durada (curt o llarg), extensió (àrea afectada: àmplia o limitada) i velocitat de propagació (lent o ràpid).
c. Combinació fenomen i societat Hi ha perfils que es fixen en el món humà o social. Així es combinen aspectes relacionats amb el fenomen i la societat. (Mirar imatge de la dreta) d. Classificació humana (Segons la nostre percepció) Si el coneixem el risc o no i si ens genera por, si són observables els riscos o no... És de caràcter subjectiu.
3. Mesures del fenomen No hi ha criteris universals pel que fa a les mesures d’impacte. Una cosa mesura l’agent físic i l’altre és el risc que suposa aquest fenomen.
Exemple: les diferents escales que utilitzem per mesurar terratrèmols.
1. Escala de Richter: Escala de magnitud del fenomen físic. Escala científica i universal.
2. Escala de Mercalli: Escala d’intensitat. Mesura els efectes dels terratrèmols sobre el territori. Dependrà del context humà.
Els criteris en que es basa la mesura d’un impacte és: - Mortalitat humana - Pèrdues econòmiques: Controvèrsia en utilitzar aquest criteri per mesurar l’impacte, les pèrdues s’han de relativitzar en funció de la riquesa d’un territori.
3.1. Llindars S’utilitzen per establir els límits de quan passen de risc natural a catàstrofe natural.
a) Llindar quantitatiu: A partir de X morts i X pèrdues (€) s’estableix la fatalitat de l’impacte. Ex: llindar utilitzat per les empreses asseguradores. Llindar criticable perquè es basa en €.
b) Llindar qualitatiu: No implica cap xifra. Es pot aplicar a moltes situacions diferents i no és un llindar gaire útil.
“Un esdeveniment, concentrat en l’espai i en el temps, a causa del qual una comunitat pateix danys severs i experimenta pèrdues de tal magnitud que la seva estructura social es trenca i l’assoliment d’algunes o totes les funcions essencials de la comunitat no resulta possible” NNUU c) Llindar mixta: Combinen criteris qualitatius i quantitatius. Un desastre ambiental es considera quan hi ha: 10 morts, 100 afectats o demanda d’ajut internacional o demanar estat d’emergència.
4. Conclusions El risc s’ha de considerar com un procés, el abans, el durant i el després. Cal veure quan un fenomen acaba ocasionant un risc, com és la recuperació i reconstrucció, com ocórrer... La natura i la societat son molt dinàmiques.
...