TEMA 3 - Titularitat i exercici dels Drets Fonamentals (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Drets i Llibertats Fonamentals
Año del apunte 2013
Páginas 13
Fecha de subida 30/03/2015
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Drets i llibertats fonamentals TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals TEMA 3. TITULARITAT I EXERCICI DELS DRETS FONAMENTALS L’origen dels drets fonamentals està lligat a la idea de l’home com a ésser lliure. Ho veiem a la Declaració d’independència d’EUA que comença dient: Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat Qualsevol ésser humà és mereixedor d’una dignitat pel fet de ser una persona independentment del lloc de naixement: les persones, pel fet de néixer com a tals, tenen una dignitat, una llibertat, una capacitat de tenir un status (situació, posició) enfront del poder. Fins aleshores, l’organització del poder no permetia que les persones, pel fet de ser-ho, constessin amb aquesta dignitat, ja que la societat s’agrupava en estaments (nobles, exèrcit, església, etc).
Parlem del fet que el poder públic consideri a cada un dels individus de la seva societat com a persona que pot actuar dignament, que pot formar-se la seva pròpia idea del món, de tenies les seves opinions i la capacitat de rectificar-les. Es considera que les persones tenen la llibertat de pensar. Això ho veiem amb la Il·lustració, amb un dels lemes que circulava aleshores: sapere aude (atreveix-te a saber).
Aquesta nova concepció de l’home entrava en contraposició una idea que dominava: un no pot saber, no pot pensar per si mateix, el món imposa les idees que un ha de tenir, el món on es viu és el de l’obscuritat. Per tal que sorgeixin els drets ha d’haver-hi el segle de les llums, l’home ha de sortir de la foscor, en què l’home estava dominat pels poders fàctics. I perquè es consideri que cada home és un ésser individual la societat passa d’estar feta per grups a estar formada per individus, que es pretén que siguin lliures, que tinguin la capacitat de decidir, d’auto-determinar-se, en el sentit de prendre posició, tenir una opinió pròpia sobre el món i sobre la vida, sobre la religió, sobre el que és bo i és dolent.
Primer apareixen les declaracions de drets i després apareixen les constitucions. La primera declaració de drets va ser la Declaració de Drets de Virgínia (1775, abans que existís la constitució de Virgínia).
Vinculació entre els drets (idea que els homes per si mateixos són lliures, i enfront el poder públic tenen un estatus de llibertat) i el constitucionalisme: Drets com a límits al poder absolut del monarca absolutista. Ara el poder ha de ser limitat, perquè els ciutadans tenen un espai, un espai de llibertat dins el qual l’individu té la llibertat d’autodeterminar. Perquè hi hagi límits al poder, aquest ha d’estar organitzat de determinada manera, per tal de garantir que els ciutadans gaudiran de drets: article 16 de la Declaració dels Drets de l’Home i   1   Drets i llibertats fonamentals TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals el Ciutadà 1789: Toda sociedad en la cual no esté establecida la garantía de los derechos, ni determinada la separación de los poderes, carece de Constitución.
à conté aquesta idea clau que vincula drets i constitucionalisme: tota societat en la que no hi hagi drets i divisió de poders no té Constitució.
Per tant, només eren constitucionals aquells països en els quals el poder polític estava organitzat de tal manera que garantia els drets dels ciutadans. I per fer-ho havia d’estar dividit (idea de divisió de poders de Montesquieu).
Es tracta que el poder de l’estat no estigui reunit en unes soles mans, és d’aquí d’on prové la garantia dels drets de l’individu. Les revolucions liberals que porten a les declaracions de drets limiten el poder perquè el reparteixen, qui executa no és qui legisla ni qui jutja: els poders han d’estar limitats uns per els altres. Perquè només el poder atura el poder: tothom que té poder, té una tendència a utilitzar-lo indefinidament, a abusar-ne. L’únic que ens frena, que actua com a barrera és el poder. Qui garanteix que no es farà un ús inadequat del poder o que pugui vulnerar els drets dels altres? El poder. El poder legislatiu limita el judicial. Entre els poders hi ha d’haver límits i controls mutus entre ells, és la manera com el poder serà controlat i limitat.
La Constitució és entesa com l’instrument del constitucionalisme, com la primera de les normes del Dret. Per tant, la Constitució és Dret (Dret que està presidit per una norma suprema). El Dret és un instrument posat al servei de la limitació del poder polític. És un artifici, les normes no existeixen, són una invenció humana: per aplicar el Dret es necessiten mecanismes perquè es compleixin (les normes). La majoria de normes de l’ordenament jurídic estan adreçades als ciutadans: els obliguen a fer coses, els prohibeixen d’altres. Pretenen ordenar la convivència.
La majoria de normes que hi ha a la Constitució, que són normes jurídiques, van adreçades als poders públics. La majoria no van adreçades als ciutadans, que també, però sobretot obliguen als poders públics. La majoria de normes de la constitució, el seu Dret va adreçat a limitar el poder polític amb un objectiu, que és el que ja deia l’art 16 de la Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà de 1789. L’objectiu de limitar jurídicament el poder polític a través de la constitució és garantir els drets i llibertats dels ciutadans. I per això hi ha una relació entre drets i constitucionalisme. El constitucionalisme propugna, doncs, la limitació jurídica del poder públic a través del Dret.
1. Marc conceptual Cal veure l’estructura que tenen les normes jurídiques que garanteixen drets. Hi ha normes de Dret que garanteixen drets fonamentals (diferència entre Dret-drets). En el món del Dret hi ha molts drets, però no tots són fonamentals. Són fonamentals aquells que, en un país determinat, han semblat prou importants com perquè constessin a la Constitució.
  2   Drets i llibertats fonamentals TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals La diferència entre drets fonamentals i els que no ho són rau en què fonamentals, al constar a la Constitució, vinculen tots els ciutadans i tots els poders públics (art 9 CE - Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico.). Quan parla de tots els poders públics s’està referint a: Govern, Administració, Jutges, però també Parlament, el poder representatiu. És allà on hi ha els representants dels ciutadans perquè han estat elegits. També està sotmès a la Constitució i, per tant, als drets fonamentals.
La diferència entre un dret reconegut a la CE o a una altra norma (del Parlament) és que la CE no és igual que les altres lleis, és una norma superior que per ser modificada requereix uns procediments específics, que estan contemplats a la pròpia Constitució. Les normes generalment es poden modificar a través de procediments que estableixen normes superiors, però no la Constitució i això la fa especial. El legislador no pot modificar els drets que conté la Constitució.
Exemple: art. 15- tothom té dret a la vida i queda abolida la pena de mort. Un partit polític que volgués introduir la pena de mort per determinats delictes hauria de reformar la CE, cosa molt més difícil que modificar una llei ordinària.
Aquestes normes jurídiques de les constitucions, que garanteixen els drets fonamentals, tenen una estructura normativa similar. Està integrada per diversos elements.
Sabem que els drets obeeixen a valors, són optimització de valors (llibertat, justícia.. art 1 CE). Són Dret perquè formen un sistema objectiu de valors, que es concreten en normes jurídiques.
Concreten, doncs, valors (o béns jurídics). A aquest valor és al que l’anomenem objecte del dret fonamental. Es concreta en una sèrie de facultats que conformen el contingut del dret. Per tant, els drets tenen un contingut. Els drets apareixen perquè responen a un sistema objectiu de valors, aquesta és l’estructura dels drets.
El sentit del capítol I del Títol I de la Constitució (relació amb estructura del Títol I Tema 2) El Títol I s’obre amb un capítol que no parla ben bé drets, sinó de les condicions bàsiques pel seu exercici, en particular, a la condició general de nacional i estranger, i a la majoria d’edat. Aquests condicions han d’estar justificades, i ser proporcionades i adequades al fi que es persegueix. Mai podran suposar un impediment a l’exercici del dret.
La importància que tenen els drets fonamentals i la vinculació que la nacionalitat té amb el concepte de sobirania expliquen que el Títol I s’obri amb una sèrie de preceptes dedicats precisament a les condicions d’exercici dels drets.
Però aquest capítol I no esgota els temes de la titularitat ni la capacitat de l’exercici del dret, sinó que tan sols n’especifica algun dels seus principis, que es concreten en la legislació ordinària, sobretot al llibre primer del Codi Civil. Aquests principis són:   3   Drets i llibertats fonamentals o TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals Les línies mestres sobre un dels elements bàsics de la titularitat dels drets, tot distingint dos règims jurídics diferents de titularitat en funció de la possessió de la nacionalitat espanyola.
o La regulació d’una de les condicions generals de l’exercici dels drets, la majoria d’edat.
La titularitat del dret. Els subjectes de la relació jurídica que defineix el dret.
La titularitat (o capacitat jurídica) és l’aptitud mateixa que l’ordenament exigeix per tal de poder ser titular d’un dret subjectiu.
Les normes jurídiques concreten els valors en un dret determinat, que té un contingut. I el contingut del dret s’expressa o es tradueix en què dóna a qui és titular del dret una sèrie de facultats.
El contingut d’un dret és, des del punt de vista subjectiu, una sèrie de facultats que es donen a algú.
I aquest algú és el subjecte actiu del dret. O també li diem titular. Aquestes facultats són capacitats d’exigir alguna cosa, capacitats de fer o d’impedir que facin, poders als ciutadans.
o Exemple: article17CE- Toda persona tiene derecho a la libertad y a la seguridad. Nadie puede ser privado de su libertad, sino con la observancia de lo establecido en este artículo y en los casos y en la forma previstos en la ley.
Així doncs, tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Quines facultats dóna l’art 17 de la CE a nosaltres com a subjectes actius d’aquest dret? Un poder de limitar el poder públic. Suposem el següent cas: al sortir de la universitat, ens deté un mosso. Doncs la facultat que ens dóna aquest article és la de dir al mosso d’esquadra: jo tinc dret a la llibertat a anar on vulgui sense que se’m pugui detenir, a no ser que sigui en les condicions del que estableix la llei, perquè el mosso (poder públic) està subjecte a la llei. Jo, com a persona, tinc uns poders per limitar a l’Estat. Si suposem ara que ens detenen, es pot reclamar que un jutge vigili si la detenció està sent d’acord amb la constitució i la llei: habeas corpus. 17.4 CE: La ley regulará un procedimiento de «habeas corpus» para producir la inmediata puesta a disposición judicial de toda persona detenida ilegalmente. Asimismo, por ley se determinará el plazo máximo de duración de la prisión provisional.Per tant, les normes jurídiques ens donen drets, ens donen facultats a nosaltres, que som els titulars o subjectes actius dels drets.
A la Constitució, els subjectes actius apareixen identificats amb expressions com “totes les persones”, els “ciutadans”, els “espanyols”, a” tots”, ”tothom”. Poden ser:   • Persones físiques • Persones jurídiques: privades o públiques.
4   Drets i llibertats fonamentals TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals També hi ha un subjecte passiu. Qui són els subjectes passius, els obligats pels drets fonamentals? Els poders públics, que tenen una vinculació positiva als drets fonamentals. Però també els drets fonamentals vinculen als ciutadans. Per tant, els ciutadans també són subjectes passius dels drets fonamentals: no només despleguen la seva eficàcia en les relacions verticals, sinó en les horitzontals, que són entre ciutadà i ciutadà (entre dos privats). En les relacions que mantenim amb els altres ciutadans, els drets fonamentals també despleguen la seva eficàcia. Per tant, els subjectes passius poden ser: • Poders públics.
• Persones jurídiques privades.
L’exercici del dret. La capacitat per exercir les facultats inherents al contingut del dret.
Fins ara hem parlat de la titularitat del dret, que correspon a les facultats inherents al contingut del dret. Diferent és la capacitat per exercir-les. L’aptitud per ser titular de drets és condició necessària però no suficient.
No tothom és titular de tots els drets (els titulars dels drets constitucionals no són sempre els mateixos). Capítol I fa una distinció entre els espanyols i estrangers.
Els drets no estan garantits de la mateixa manera a totes les persones. La CE estableix drets amb diverses expressions: ciutadans, persones, espanyols, tots, tothom... per tant, a la CE no tots els drets apareixen reconeguts a totes les persones. Cal mirar de cada dret qui n’és titular. Cal mirar no només amb la literalitat que diu el precepte, sinó dins l’estructura del títol I de la CE.
A part de la titularitat, existeix per tant la capacitat o l’exercici. Un pot ser titular, però pot ser que el seu exercici vingui condicionat per algun motiu, perquè els drets no són il·limitats. Per això el seu exercici pot estar condicionat. A més a més, pot ser que les pròpies condicions de les persones impedeixen que puguin exercir per elles mateixes els seus drets. Les condicions que poden comportar limitacions en l’exercici dels drets són: • La minoria d’edat (arts.12 i 39 CE).
• La incapacitat (arts. 49 CE i 199 i ss. Codi Civil).
• Les “relacions de subjecció especial”(vincle a l’administració diferent a la de la resta dels ciutadans). Hi ha uns drets que no poden exercir en els mateixos termes que nosaltres.
Aquests col·lectius són: • Personal les Forces o Instituts armats i dels cossos sotmesos a disciplina militar (arts.28.1 i 29.2 CE).
• Magistrats, jutges i fiscals (art. 127.1 CE). Tenen unes limitacions per l’exercici de segons quins drets.
  5   Drets i llibertats fonamentals • TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals Interns en institucions penitenciàries (art. 25.2 CE). Els presos tenen limitats alguns drets, com el de la llibertat deambulatòria (article 17). Són titulars d’alguns dels drets fonamentals. Dret al secret de les comunicacions també pot veure’s afectat.
2. L’estatut constitucional dels estrangers Per començar a analitzar aquest tema cal primer parlar del terme de la nacionalitat, ja que la tinença d’aquesta és un element molt rellevant pel ple exercici dels drets fonamentals. La constitució, al definir les bases de regulació de la nacionalitat està determinant qui gaudeix de l’estatus de ciutadà, amb tot allò que això comporta: el ple gaudi dels drets fonamentals. A més a més, el que s’està fent és concretar un règim jurídic dels drets fonamentals de qui no són nacionals (dels estrangers).
La nacionalitat és una qualitat jurídica que l’ordenament vincula a la mateixa existència de l’estat, i que determina l’element personal que l’integra. La seva regulació es troba al Codi Civil, malgrat la constitució en conté alguns principis de la regulació a l’article 11. Aquest remet a la llei i, per tant, està desconstitucionalitzant la matèria (de la nacionalitat). Però aquest article després imposa les regles materials que limiten el marge d’actuació del legislador.
• En primer lloc, hi ha la prohibició de privar de la nacionalitat espanyola als espanyols d’origen, ja que la Constitució considera la nacionalitat com a qualitat lligada a la persona, a la seva essència. Cal dir que es donen moltes facilitats per mantenir la nacionalitat espanyola en l’adquisició d’una d’un altre país.
• En segon lloc, l’article 13 també és un límit pel legislador: no pot manipular la nacionalitat per tal que permetre que certs estrangers gaudeixin d’aquests drets polítics. Aquest fer requeriria la reforma de la constitució espanyola.
La CE estableix diferències entre espanyols i estrangers pel que fa els drets al títol primer. Alguns drets no poden correspondre als estrangers. L’explicació és la naturalesa estrictament política d’aquests drets, que incideixen sobre les activitats sobiranes de l’Estat.
El sentit literal de l’article 13.CE 1. Los extranjeros gozarán en España de las libertades públicas que garantiza el presente Título en los términos que establezcan los tratados y la ley.
2. Solamente los españoles serán titulares de los derechos reconocidos en el artículo 23, salvo lo que, atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por tratado o ley para el derecho de sufragio activo y pasivo en las elecciones municipales.
  6   Drets i llibertats fonamentals TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals La constitució no dóna una definició en positiu d’estranger, sinó que se’n deriva que és aquell que no és nacional. El 13.1 es troba desenvolupat a la LO 4/00.
Podria donar-se el cas que la constitució només digués que els estrangers només tenen drets i deures que els donen les lleis, aleshores diríem que la CE ha desconstitucionalitzat els drets dels estrangers, perquè aquests no són els que estableix la constitució, sinó els que estableixen les lleis, que el legislador pot modificar. Però no és el cas, ja que la CE diu que els estrangers tenen a Espanya les llibertats públiques (està dient drets) que garanteix el Títol I (on hi ha diferents capítols) en els termes que estableixin els tractats i les lleis. D’una primera lectura se’n dedueix que la nostra CE no ha desconstitucionalitzat els drets dels estrangers. “En els termes que estableixin els tractats i les lleis”: la CE sí que admet un tracte diferent entre estrangers i espanyols. Aquest tracte variarà en funció de quin dret estiguem parlant. En funció del dret, podrà ser possible que en sigui titular (subjecte actiu) no només els espanyols sinó també els estrangers.
Com ja hem vist, la CE utilitza expressions molt diferents per referir-se als titulars de cada dret.
Sovint fa servir una forma el·líptica o impersonal, en abstracte. “els ciutadans”;“Nadie”; “Todos”; “los españoles”. El valor que tenen aquestes expressions s’ha de veure dins el context de tot el Títol I. Per saber els drets dels qual són titulars els estrangers a Espanya, cal acudir a cada un dels articles.
El mateix article 23 parla de l’existència d’uns drets que només poden ser dels espanyols (sufragi actiu i passiu, exclou fins i tot la possibilitat que el legislador atorgués la titularitat dels drets als estrangers).
Hi ha uns drets que la CE prohibeix als estrangers (és a dir, són drets dels quals els estrangers no poden tenir-se la titularitat): art. 23CE, on hi ha les regles bàsiques de la distinció entre els drets que tenen els estrangers i els que no. Estableix que hi ha uns drets que els estrangers no poden tenir: els drets de sufragi. La mateixa CE impedeix al legislador que doni als estrangers el dret de sufragi actiu i passiu. Actiu: poder votar, exercir el vot als representants. Passiu: a ser elegit, a ser candidat a unes eleccions.
Hi ha una altra sèrie de drets la modulació dels quals depèn en bona mesura de la nacionalitat.
Malgrat tot, en tant que els drets fonamentals són de l’individu, la modulació que es permeti introduir a l’exercici pels estrangers mai podrà anar en contra del dret, desfigurar-lo o fer-lo desaparèixer. D’altra banda, la seva modulació depèn també de la condició administrativa de l’estranger.
S’ha de tenir en compte que els estrangers no gaudeixen d’un dret fonamental d’entrada a Espanya.
Però el fet de trobar-se en situació d’irregularitat no implica que no gaudeixin de drets fonamentals.
Per tant, la situació en què l’estranger es trobi a Espanya i la pròpia naturalesa jurídica del títol que empara la seva situació (si és irregular, si està amb permís d’estància, de residència temporal o de   7   Drets i llibertats fonamentals TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals residència de llarga durada) determinen en bona part el règim jurídic del gaudi dels drets fonamentals.
En la regulació concreta de cada dret es tendeix a la regla general d’equiparació entre espanyols i estrangers. Malgrat tot, ja hem vist que hi ha excepcions: la limitació a l’exercici de participació a les eleccions locals i també la condició de regularitat de la permanència a Espanya. Aquesta última condició determina el ple gaudi dels drets al treball, a la llibertat de circulació i residència, i a l’accés a determinats drets socials.
La interpretació sistemàtica de l’article 13 i el 10.1 CE (STC 236/2007) 10.1 -La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.
Sobre els altres drets (diferents al 23) àno tots els drets del títol I poden ser exercits en les mateixes condicions per part dels estrangers a Espanya que dels espanyols. El legislador, quan reguli els drets dels estrangers, pot establir diferències i disposar que l’exercici d’un determinat dret és diferent pels espanyols que pels estrangers, malgrat reconèixer-se.
Però hi ha uns drets que la CE impedeix que el legislador faci tractes diferents entre espanyols i estrangers: els que estan vinculats a la dignitat humana, aquells que són inherents a la persona, perquè són drets que no es poden negar a les persones simplement pel fet de ser persones. Per tant, la vinculació entre dignitat humana (10.1) i drets fonamentals fa que l’estranger, pel ser persona, gaudeixi de drets fonamentals. El que el legislador pot ser és regular-ne l’exercici d’aquestes. La idea central és, doncs, que qualsevol persona és titular dels drets fonamentals, i una altra cosa és que el seu exercici per parts dels estrangers pugui modular-se i, fins i tot, limitar-se en funció de la vinculació amb l’Estat i la major o menor connexió amb la dignitat.
El TC n’ha establert alguns (llibertat d’expressió, dret a la vida)... Els estrangers en gaudeixen en les mateixes condicions que els espanyols. La titularitat dels drets dels estrangers a Espanya depèn de l’article 13 (no desconstitucionalitza la situació dels estrangers a Espanya) però en els termes que estableixi el legislador i els tractats internacionals.
Per tant, hi ha una sèrie de drets dels quals en són titulars els estrangers i els espanyols en igualtat de condicions. Aquests són els drets inherents a la condició humana, vinculats a la dignitat de l’home.
En aquets drets no pot haver-hi una diferenciació.
Els drets dels ciutadans d’altres Estats de la Unió Europea Cal parlar de la categoria jurídica de ciutadania europea, nascuda paral·lelament a la regulació de la nacionalitat en l’àmbit estatal. No substitueix la nacionalitat, sinó que la complementa, reconeixent   8   Drets i llibertats fonamentals TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals uns drets i deures com a membre d’un ens supranacional. La base de la ciutadania europea es basa en la no discriminació per raó de nacionalitat, a més de reconèixer drets com el de dret a sufragi a les eleccions locals. Per tant, cal tenir en compte que, dins la categoria d’estrangers, hi ha el grup de ciutadans europeus, que està sotmès a un règim jurídic especial.
Aquest dret a sufragi actiu i passiu a les eleccions municipals existeix i sempre que aquests estrangers visquin en països que donen el mateix dret als espanyols que hi resideixen: dret internacional de reciprocitat.
És el cas dels ciutadans de la UE a les municipals: poden ser candidats, sufragi passiu. Es dóna el dret a sufragi actiu i passiu a qualsevol ciutadà de la UE.
No hi ha dret a sufragi a cap altra elecció perquè la CE ho prohibeix, perquè vincula el dret del sufragi actiu i passiu al dret de participació política, que es reserva a aquells que són titulars de la sobirania espanyola, que és la nació espanyola. L’exercici de la sobirania es reserva exclusivament als ciutadans espanyols. L’encarregat de decidir qui és espanyol, qui és o no membre d’un estat és cada estat. Cada un té les seves pròpies normes a través de les quals estableix qui és ciutadà d’aquell estat, com un adquireix la nacionalitat. Hi ha dos criteris principals. El Ius solis: adquireix la nacionalitat qui ha nascut al territori (EUA). Ius sanguinis: la nacionalitat s’adquireix independentment d’on s’hagi nascut per la relació amb els pares (Europa).
La CE diu que només els qui tenen la nacionalitat espanyola gaudeixen dels drets de l’art 23 (amb l’excepció ja explicada).
3. Persones jurídiques i drets fonamentals El TC ha reconegut alguns drets fonamentals a les persones jurídiques. El TC ha reconegut que els titulars dels drets poden ser no només les persones físiques, sinó també les jurídiques. No és un home o una dona, sinó que és un ens (una societat, associació, fundació, empresa, SA... ).
El TC ha reconegut el dret fonamental de les persones jurídiques públiques a la tutela judicial i al procés amb totes les garanties (art.24 CE). És a dir, les persones jurídiques també poden ser titulars dels drets fonamentals, sempre i quan siguin drets susceptibles a ser titulars a una persona jurídica.
Exemple: dret a la tutela judicial efectiva, o el dret a l’honor. Però no: el dret a la integritat física. I és que hi ha certs drets que la seva naturalesa ja exclou la possibilitat que una persona jurídica en sigui la titular.
D’altres drets sí que poden predicar-se per les persones jurídiques, com el dret a la llibertat religiosa respecte als ens associatius.
  9   Drets i llibertats fonamentals TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals D’altres, malgrat la dicció de la Constitució no ho expressi clarament, s’ha arribat a la conclusió que també poden aplicar-se a les persones jurídiques, com el dret a la inviolabilitat del domicili, a la igualtat, a l’honor o a la tutela judicial efectiva.
Cal considerar que, si bé els drets fonamentals es prediquin bàsicament enfront l’Estat, això no significa que aquest no gaudeixi en les seves relacions amb d’altres persones, de certs drets fonamentals. El cas més clar és el ja anunciat de la tutela judicial efectiva. Finalment, cal dir que la tendència és considerar com excepció que les persones jurídiques siguin titulars de drets fonamentals.
4. Menors i incapaços Minoria d’edat Les escasses previsions constitucionals relatives als menors (arts. 12, 27 i 39 CE).
12- Los españoles son mayores de edad a los dieciocho años 17- Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza. (i tot allò referent a l’educació i el sistema educatiu) 39- Los niños gozarán de la protección prevista en los acuerdos internacionales que velan por sus derechos.(i protecció dels fills i deures dels pares) La majoria d’edat suposa una exigència per l’exercici dels drets per tal d’adquirir la plena capacitat d’obrar. Mentre no s’assoleix la majoria d’edat, la persona té drets pel simple fet de ser persona, però no té plena disponibilitat sobre aquests drets.
Hi ha casos especials en què no es requereix haver assolit la majoria. Parlem del cas del matrimoni, que pot contraure’s a l’edat de 14 anys sota unes condicions especials. O, com que l’ordenament fa responsable l’individu dels seus actes, no s’exclou que la llei pugui exigir responsabilitats per fets delictius abans dels 18 anys.
El fet que sigui als 18 s’inscriu en la línia general dels ordenaments de l’entorn cultural espanyol.
Les limitacions de la capacitat d’obrar dels menors en l’exercici dels seus drets s’han d’interpretar restrictivament (LO 1/1996, de 15 de gener) i d’acord amb la Convenció de les NU sobre els drets de l'Infant (de 20-11-1989 BOE 31-12-1990). Els menors són titulars de drets però per exercir-los   10   Drets i llibertats fonamentals TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals necessiten el consentiment dels pares. La Llei de protecció del menor (1/1996 LO) estableix determinades condicions per l’exercici dels drets dels menors, alguns dels quals són fonamentals.
Els pares poden exercir drets en representació dels fills menors no emancipats, excepte els de la personalitat i altres que d’acord amb les lleis puguin exercir per ells mateixos (art. 162 i 163 CC).
Incapacitat La declaració judicial d’incapacitat determina la seva extensió i límits quant a l’exercici dels drets (art. 210 CC). Hi ha unes persones que, degut a la seva situació (com les persones grans, que no poden valdre’s per elles mateixes) se les incapacita per poder actuar en nom propi, per protegir-les.
El tutor prendrà les decisions en nom d’aquella persona per tal de protegir els seus interessos.
Les sentències penals poden limitar l’exercici dels drets als condemnats (arts. 39, 54 i ss. CP) i la legislació penitenciària determina també algunes limitacions.
5. L’eficàcia vertical i horitzontal dels drets fonamentals Capacitat dels drets fonamentals de vincular els poder públics, van adreçats essencialment a ells.
Aquests són doncs els primers destinataris.
Eficàcia vertical: en les relacions entre particulars i poders públics En les relacions entre particulars i poders públics. Vinculació positiva dels poders públics als drets fonamentals à els poders públics no només no han de vulnerar els nostres drets, sinó que els han de protegir i els han de promoure. De tal manera que han d’actuar per tal que tinguin la major eficàcia possible. No només s’han d’abstenir de dur a terme accions que vulnerin els drets sinó que a més a més han de protegir-los i donar-los màxima eficàcia.
Els poders públics no estan vinculats de la mateixa manera. El poder legislatiu no és un simple executor de la CE, sinó que té una llibertat de configuració (cosa que no tenen els altres poders públics). Quan la CE proclama drets fonamentals, les normes que garanteixen drets fonamentals tenen una estructura molt singular, que no és igual a les altres normes jurídiques (que preveuen un supòsit de fet i n’estableixen una conseqüència jurídica). Les que garanteixen drets són el mandat de l’optimització de valors, de béns jurídics. Són normes extraordinàriament obertes, flexibles, que tenen moltes possibilitats de concreció. El legislador és qui concreta aquests articles en altres normes. Per això són DDFF, perquè vinculen el legislador. Però no és la mateixa vinculació que té respecte el poder judicial o el govern, perquè el legislador té un ampli marge per concretar allò que la CE deixa obert.
• Art 27: es garanteix el dret a l’educació, hi ha unes regles mínimes. La concreció d’aquest article la fa el legislador per tal de garantir el dret, d’acord amb el contingut de la CE. Les   11   Drets i llibertats fonamentals TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals constitucions són normes que estableixen un marc de convivència. Dins d’aquest marc ha de ser possible que hi hagi lloc diversos desenvolupaments en funció de la majoria política que governi. No seria possible que se suprimís l’ensenyament secundari perquè seria inconstitucional. Però la CE no parla del nombre d’alumnes per classe, ni de com s’organitza el sistema d’ensenyament. Tot això està a la llibertat de configuració que té el legislador. Això permet que, sense modificar la CE, hi hagi diferents desenvolupaments possibles.
Eficàcia horitzontal: en les relacions entre particulars Els drets poden ser alterats tant pels poders públics com per altres particulars, o per poders privats, com les empreses. L’article 9.1 de la CE estableix que la CE vincula als ciutadans i als poders públics. Per tant, els drets fonamentals són predicables enfront els poders públics i els particulars.
Un exemple clar és el dret a l’honor, que la majoria de vegades es veu vulnerat per atacs d’altres particulars.
Els ciutadans també estan subjectes als drets fonamentals i la CE. Eficàcia que despleguen els DDFF en les relacions entre ciutadans. Exemple: relació sotmesa al dret laboral, o al dret civil. La vinculació dels ciutadans als DDFF no és igual que la dels poders públics, perquè els ciutadans tenim una vinculació negativa. No estem obligats a promoure i protegir els drets, sinó que el que hem de fer és no vulnerar DDFF en les relacions que tinguem entre particulars. Per tant, es poden produir vulneracions dels drets per part de particulars.
El reconeixement a la CE (arts.9.1 i 53.1 CE) 53.1- Los derechos y libertades reconocidos en el Capítulo segundo del presente Título vinculan a todos los poderes públicos. Sólo por ley, que en todo caso deberá respetar su contenido esencial, podrá regularse el ejercicio de tales derechos y libertades, que se tutelarán de acuerdo con lo previsto en el artículo 161, 1, a).
9.1-Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico.
L’article 53.1 CE és una concreció del principi general referida als drets fonamentals, és la concreció de l’article 9.1 CE en el terreny específic dels drets fonamentals. Una constitució normativa eficaç és aquella que la seva part dogmàtica (i en concret els seus drets fonamentals) tenen una efectiva vigència i eficàcia jurídica.
La diferent vinculació de particulars i dels poders públics als DDFF Es tracta de veure si la vinculació és igual en ambdós casos. Es parla que la vinculació als poders públics és immediata, directa. En canvi, la vinculació amb els particulars es considera indirecta: els   12   Drets i llibertats fonamentals TEMA 3 – Titularitat i exercici dels drets fonamentals drets fonamentals vinculen els particulars en la mesura que els poders públics han definit l’abast d’aquests. És a dir, són els poders públics qui, a través de les seves accions, concreten els extrems de l’eficàcia dels drets fonamentals en les relacions entre particulars. Els instruments dels qual disposa el poder públic són l’acció del legislador i la dels jutges i tribunals. Aquesta vinculació indirecta acaba sent gairebé directa, ja que les vulneracions als drets han de ser reparades, adquirint així una eficàcia plena.
La garantia processal de l’eficàcia horitzontal Les garanties estan contemplades a les lleis. La llei estableix la possibilitat d’acudir als tribunals si un particular vulnera el dret a la pròpia imatge. El recurs d’emparament, la possibilitat d’acudir al TC només és acceptat contra actes i disposicions dels poders públics. Com es fa per protegir també les vulneracions dels DDFF quan provenen de particulars (i no dels poders públics)? Considera que una persona que ha estat víctima de tal fet, també pot acudir al TC si no ha estat protegida abans a través del mecanismes ordinaris (els processos ordinaris). Trampeta: atribueix la vulneració del dret fonamental no a la persona privada sinó a la sentència que l’ha desprotegit, que no li ha donat la raó.
  13   ...