Tema 1. Comunicació cel·lular hormonal (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicofisiologia
Año del apunte 2017
Páginas 16
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: COMUNICACIÓ HORMONAL -Els éssers humans tenim uns 30 bilions de cèl·lules, som ésser pluricel·lulars -> per tant, tenim cèl·lules especialitzades en diferents funcions -Hi ha dos sistemes de comunicació entre cèl·lules: el Sistema Nerviós i el Sistema Endocrí. La funció dels dos és aconseguir que els diferents teixits treballin coordinadament. Per tant, la similitud entre els dos és que són sistemes de comunicació cel·lulars.
-El SN és un sistema de comunicació específic, punt a punt. // En canvi el SE és un sistema difús; les hormones viatgen a través de la sang per tot el cos.
*eficàcia específica (SN): el SN té mecanismes per fer que la informació arribi de manera puntual i desaparegui. (recaptació, degradació de NT en la sinapsis, p.ex) *eficàcia àmplia (SE): gens específic, pot afectar qualsevol part del cos.
*Cèlules diana (target cell), SE: aquella a la que va dirigida el missatge. Pot ser qualsevol cèl·lula del nostre cos. Un ós, la pell, etc...
1.1- GLANDS AND HORMONES Les glàndules segreguen hormones. Tenen una gran varietat de formes i mides.
-Hi ha dos tipus de glàndules: • • Glàndules endocrines: segreguen substàncies dins del cos, a la circulació sanguínia -> ens centrarem en aquestes Glàndules exocrines: segreguen substàncies fora del cos. Regulades pel SNA -Dos tipus d’hormones: • • Amíniques / Pèptids o polipèptids:.
-Derivades dels aminoàcids.
-monoamines: un sol aminoàcid / polipèptids: cadena d’aminoàcids.
-tenen els receptors en la membrana cel·lular -activen segons missatgers (igual que les neurones) -actuen en segons, minuts (més ràpids) Esteroides: -Derivades del colesterol.
-Travessen la membrana cel·lular i s’uneixen a receptors interns que es troben al nucli de la cèl·lula -> codifiquen ADN, proteïnes. (veu fina o aguda, més o menys pèl..) -Missatge molt més lent, hores -Efecte més prolongat *Excepció: les hormones que fabrica la tiroides són pèptids però funcionen amb el mecanisme dels esteroides.
-El sistema nerviós i l’endocrí no són tant independents, per això parlem de sistema neuroendocrí.
1.2-EIX HIPOTÀLEM-HIPOFISARI HIPOTÀLEM: -situat per sota del tàlem i al voltant del 3r ventricle -podríem viure sense el tàlem però no sense l’hipotàlem -integra la resposta conductual (què fem), r. Vegetativa o autònoma (què fan els nostres òrgans) i la r.
Neuroendocrina (què fan les neurones i les glàndules).
-Integra la informació de 6 funcions bàsiques: 1.
2.
3.
Equilibri de la pressió arterial i la composició electrolítica Per exemple, gestiona la sensació de set. Quan la pressió baixa o la sal puja, ens incita a beure aigua per equilibrar aquests nivells. També incita a la ingesta de sal i controla el to vasomotor (a nivell sanguini), a través del SNSimpàtic.
Metabolisme energètic A nivell conductual regula la sensació de gana i la sensació de sacietat.
A nivell endocrí fa que els teixits creixin.
Temperatura Perquè l’organisme mantingui les reaccions químiques necessita mantenir la temperatura.
4.
5.
6.
A nivell conductual fa que ens abriguem o ens destapem, que busquem un ambient càlid o fred.
Promou o no les reaccions químiques del metabolisme.
Conducta sexual i parental (reproductiva) Regeix el període de fertilitat, influeix en l’orgasme i està molt relacionat amb l’embaràs i la lactància.
Conducta agressiva Regula la resposta a l’estrès.
Cicle de son Funciona com a rellotge circadià. (Ho veurem al tema del son) Les funcions 1, 2 i 3 ens permeten mantenir la homeòstasis; té una funció de manteniment intern de l’organisme.
Ex: senyal: la temperatura baixa / tenim uns receptors que detecten els canvis de temperatura i ho transdueixen a un codi neural / aquest s’envia a l’hipotàlem / l’hipotàlem dóna 3 respostes: una conductual, una vegetativa i una neuroendocrina.
-conductualment activarà una acció motora (abrigar-nos) -a nivell vegetatiu: tremolarem, tindrem calfreds -> intenta mobilitzar energia, canviar la temperatura.
-a nivell neuroendocrí: augmentarà el metabolisme de les cèl·lules.
Això canviarà la senyal, l’hipotàlem esperarà i quan vegi que canvia la senyal pararà. És un sistema que es retroalimenta.
L’hipotàlem rep (aferents) informació de moltes parts del cos i també envia molta (eferents.) Saberse simpàtic parasimpàtic.....
Dins de l’hipotàlem podem trobar diferents nuclis, • AUTONOMIC AND BEHAVIORAL RESPONSE: projections to brainstem and spinal cord (aquesta part no la estudiarem) • NEUROENDOCRINE (SECRECIÓ D’HORMONES) magnocellular division -> posterior pituitary Parvocellular division-> hypophysial portal veins La part neuroendocrina està lligada a una glàndula anomenada hipòfisis o glàndula pituïtària.
HIPÒFISIS O GLÀNDULA PITUÏTÀRIA • NEUROHIPÒFISIS O HIPÒFISIS POSTERIOR No es considera una glàndula real, és una estructura formada per neurones que es troben a l’hipotàlem. En l’hipotàlem trobem els somes de les neurones que formen la neurohipòfisis, i el que diem que és la neurohipòfisis no és més que l’axó i els botons terminals d’aquestes neurones.
Secreta dos tipus d’hormones als vasos sanguinis: - oxitocina - vasopressina les dues es secreten a l’hipotàlem, i s’emmagatzemen i s’alliberen en la neurohipòfisi. Per això no s’acaba de considerar una glàndula real, ja que no secreta les hormones però les allibera.
• ADENOHIPÒFISIS O HIPÒFISIS ANTERIOR És una glàndula; un teixit especialitzat en secretar hormones al corrent sanguini.
Hi ha un petit sistema de vasos sanguinis que connecta la adenohipòfisis amb l’hipotàlem: que s’anomena PORTA (Hipotàlem-hipofisiari).
Hi ha neurones a l’hipotàlem que alliberaran hormones i que viatgen per aquests vasos fins l’hipotàlem. Aquestes hormones segregades per l’hipotàlem solen anomenar-se factors estimuladors o inhibidors de la neurohipòfisi.
La adenohipòfisis estimularà o inhibirà la segregació de certes hormones, que viatjaran pels vasos sanguinis, per tot el nostre cos. Aquestes la majoria de vegades podran fer efecte sobre altres glàndules neuroendocrines del nostre cos, i a la vegada aquestes glàndules segregaran noves hormones que finalment realitzaran accions.
NEUROHIPÒFISIS Segrega dos hormones: oxitocina i vasopressina. En condicions normals produeix la meitat d’oxitocina i la meitat de vasopressina.
OXITOCINA -substància formada per 9 aminoàcids (ni pèptid ni proteïna: neuropèptid) -la síntesis d’oxitocina es produeix normalment per 2 tipus de cèl·lules: Cèl·lules Magnocelulars: secreten oxitocina al sistema sanguini (via hormonal, funciona com a neurona) Cèl·lules parvocelulars : secreten oxitocina dins del SN (llavors l’oxitocina serà un neurotransmissor, via neural) -també es sintetitza en el cor, en l’aparell digestiu, en les gònades, etc... (es creu que la funció és reforçar la oxitocina que viatja en sang) -Depèn de si és segregada per unes cèl·lules o altres trobarem dues vies diferents: l’oxitocina passa malament la barrera hematoencefàlica.
-Només s’ha identificat un receptor de l’oxitocina, que s’ha trobat en el cervell i en la perifèria, i la seva expressió depèn de canvis evolutius: va canviant durant el moment vital. Hi ha més receptors en les dones, encara que hi ha zones sense dimorfisme sexual (p. Ex amígdala) -Les seves funcions són (VIA HORMONAL) ▪ Accelera les contraccions uterines (no les comença) -> provoca l’augment de les contraccions, l’estimulació mecànica de l’úter.
Durant el part augmenten els receptors d’oxitocina en l’úter.
▪ Promou l’ejecció de la llet: (és un procés lent, pot durar minuts) (foto pp). Amb el temps i a través del condicionament la mare pot segregar l’oxitocina sense l’estimulació mecànica.
(VIA NEURAL) ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ Augmenta la confiança i la generositat, promou el vincle Promou l’empatia Promou la lubricació vaginal i l’erecció masculina i durant l’orgasme (a causa de les contraccions): ajuda a crear el vincle de parella Molt relacionada amb l’aprenentatge: disminueix el nivell d’ansietat i ens prepara per l’aprenentatge / en un entorn social promourà l’aprenentatge social: cares, noms...
Inhibeix l’amígdala Promou el tracte preferencial dels éssers estimats (sentiment de grup). -> això fa que quan tinguem alts nivells d’oxitocina puguem estar agressius amb els grups externs.
Promou la curació dels teixits, promou la sanació...
Procés de l’ejecció de la llet Importància de l’oxitocina durant el cicle vital. (ontogènia). Se la considera una hormona facilitadora de la vida en societat.
Els animals inicien conductes maternals Augmenta el plaer i l’addicció.
disminueix la sensació d’ansietat, augmenta el benestar...
VASOPRESSINA O HORMONA ANTIDIURÈ TICA (ADH): -és un polipèptid: 9 aminoàcids. ( té només 2 aminoàcids diferents de l’oxitocina) -hi ha una via hormonal i una via neural (com en l’oxitocina) -Els receptors es troben a 3 llocs: als vasos sanguinis, al cor i als ronyons.
VIA HORMONAL: -Funció bàsica: augmentar la pressió sanguínia(balanç hídric) Quan falta aigua en el cos, els receptors dels vasos sanguinis (baixada de pressió) i també els receptors salins (augmenta la sal) ho detecten. -> Aquests receptors envien informació a l’hipotàlem -> Aquest segregarà vasopressina -> La vasopressina arribarà als ronyons, on s’inhibirà l’eliminació de la orina, promourà la retenció de líquids. // També quan arribi als vasos sanguinis els comprimirà.-> Tot això farà que augmenti la pressió.
VIA NEURAL: En animals: -En mascles promou el comportament paternal, la cura de les cries. No només de les cries pròpies sinó també de les altres (conducta alo parental).
-En mascles promou la creació de parelles (com més vasopressina, més estables les parelles). -> els ratolins monògams tenen més quantitat de receptors de vasopressina que les espècies polígames.
En humans: -En homes facilita la memòria social, de les cares -En homes augmenta la resposta de l’estrès, la conducta agressiva Es creu que actua com un activador de l’amígdala (augmenta la resposta a la por). Ni en dones ni en femelles no s’han trobat diferències.
Tant l’oxitocina com la vasopressina fan els animals més valents, per mecanismes totalment diferents. L’oxitocina ho fa des de la disminució de l’estrès, i la vasopressina fa els animals més capaços d’actuar en societat per l’activació de la resposta a la por. Ambdues substancies són necessàries per les relacions socials.
ADENOHIPÒFISIS O HIPÒFISIS ANTERIOR L’hipotàlem segrega hormones o factors estimuladores o inhibidores (normalment seran hormones estimuladores.
En general les pròpies hormones que es generen al nivell 3 (quan estan ja en grans concentracions en sang) funcionen com a factors estimulants o inhibidors sobre l’hipotàlem.
Les hormones que genera l’adenohipòfisis, un cop estimulada pels factors que venen de l’hipotàlem, són les següents: • • • • Prolactina Gonadotropines: hormones sexuals -Luteïnitzant (HL) -Hormona foliculoestimulant (FSH) Tirotropina (alimenta la tiroides) Corticotropina (alimenta el còrtex) 1-PROLACTINA Normalment, en situació normal, l’hipotàlem inhibeix la adenohipòfisis perquè no segregui prolactina (amb dopamina i GABA) L’hipotàlem segrega GABA i dopamina que inhibeixen la adenohipòfisis, que no produeix prolactina.
Un cop es produeix el part es disminueix la concentració de dopamina i GABA -> es produeix prolactina per part de la adenohipòfisis.
La adenohipòfisis llibera prolactina al sistema sanguini -> tenim receptors per prolactina únicament a les glàndules mamàries -> comença la producció de llet La prolactina s’encarrega de la producció de llet, i també inhibeix les hormones relacionades amb les gònades, això últim ho fa especialment si hi ha restricció alimentaria. (per això molts cops les dones deixen de menstruar) -> bàsicament ho fa per una demanda energètica deixar de menstruar durant uns mesos.
-no confondre amb l’oxitocina: l’oxitocina només s’encarrega de l’ejecció de la llet, de la pujada de la llet; la llet continguda a les cèl·lules passen als conductes mamaris // però la prolactina s’encarrega de la producció de la llet.
2-GONADOTROPINES L’hipotàlem segrega l’hormona estimuladora de gonadotropines (GnRH+) -> La adenohipòfisis segrega dues hormones: FSH i LH FSH: promou l’estimulació dels òvuls i els espermatozoides LH: té un pic al mig del cicle menstrual, i s’encarrega de l’alliberació de l’òvul, també prepara la paret uterina tant en homes com en dones les dues hormones -> promouen la secreció d’hormones a les gònades Les gònades segregaran 3 famílies d’hormones gonadals: • Andrògens: més concentració en homes -testosterona: promou i manté els òrgans sexuals masculins, les característiques sexuals primàries i també les secundàries: creixement del cos, formació de la veu. + Regula la conducta sexual masculina. En els dos sexes està relacionada amb el desig sexual. També activa l’amígdala (facilita la resposta agressiva).
• Estrògens: més concentració en dones.
-estradiol: promou i desenvolupa les característiques sexuals primàries i secundàries femenines. També preparen la paret uterina; canvien el moc cervical, el modifiquen perquè es produeixi la gestació.
En homes controla la cúpula en si (la preparació seria més de la testosterona) A part de la funció sexual estàn directament relacionats amb la calcificació del ossos, i protegeixen alguns tipus de càncer.
També relacionats amb facilitar processos de plasticitat neuronal.
• Progestàgens -progesterona: hormona que facilita la gestació. Promou la preparació de la paret uterina per la implantació de l’òvul, prepara les glàndules mamàries.
En homes i en dones en el cervell es relaciona amb disminució de l’estrès i facilitació de la memòria.
*4 hormones fundamentals per la vida social dels animals: oxitocina, vasopressina, estradiol i testosterona.
Normalment l’hipotàlem està segregant hormones. Té receptors per detectar la presència d’aquestes, i quan arriben a nivells molt alts baixa la producció, o quan estan a nivells molt baixos la promou.
Les hormones gonadals (les 3), en homes adults tenen cicles diaris. Presenten pics variables en els homes a nivell diari En les dones la producció d’hormones gonadals està molt més pautada: cicle menstrual; fluctuació de les hormones gonadals en un interval de 21-35 dies.
S’inicia amb la menstruació, que és una fase d’inflamació del endometri (la capa superficial de l’úter) prèvia a la fecundació.
Alguns primats menstruen, una espècie concreta de ratolí i els humans.
3-TIROIDES L’hipotàlem segrega hormona estimuladora de tirotropina (TRH+) -> quan arriba a la adenohipòfisis aquesta segrega tirotropina (TSH) -> viatja per sang fins arribar a la tiroides -> la tiroides segregarà dues hormones, T3(triiodotironina) i T4 (tiroxina) Aquestes hormones necessiten iode per sintetitzar-se.
La tiroides està molt relacionada amb el metabolisme de les cèl·lules. El metabolisme està compost per mecanismes de dos tipus: anabòlics i catabòlics.
T3 i T4 promouen el tipus de mecanismes que són fonts d’energia. -> perquè ens serveix augmentar el metabolisme? Pel creixement, per mantenir la temperatura, marcaran també el desenvolupament i la maduració cerebral.
Si la tiroides no acaba de funcionar bé tenim comportaments més lents Mirar -> Tres14 (2008, 2 de novembre). Hormonas. Retrived from http://www.rtve.es/alacarta/videos/tres14/tres14-hormonas/771674/ PATOLOGIA • • Hipotiroidisme: no segreguen suficients tirotropines. Obesitat, pensament enlentit, es podria confondre amb depressió.
Els baixos nivells de T3 i T4 també calcifiquen unes estructures en el cervell: els ganglis basals.
Deficiència tiroidea pot confondres amb esquizofrènia: apareixen deliris, etc..
Hipertiroidisme: molta activitat, pensament molt accelerat. Es podria confondre amb hiperactivitat.
• CORTICOTROPINA: CORTEZA ADRENAL  HIPOTALAMO-ADENOHIPOFISIS-ADRENAL El hipotálamo segrega la hormona estimuladora de corticotropina y la adenohipófisis segrega corticotropina y viaja por el torrente sanguíneo y sus células diana se encuentran en la corteza adrenal (encima de los riñones). La corteza adrenal alibera las siguientes hormonas: corticoides, que hay de dos tipos: glucocorticoides (cortisol), mineralocirticoides (Aldoesterona).
• Los glucocortisoides, entre los cuáles el cortisol que aumenta los niveles de glucosa en sangre. También acelera la degradación de la proteína para conseguir la glucosa. En situaciones de estrés para disponer de energía para el cerebro. En caso de inflamación se da cortisona, ya que disminuyen los hinchazones, drena las heridas y baja las inflamaciones. Este efecto se da porque se prevee, para tener todas las herramientas necesarias para reaccionar.
• Los mineralocorticoides entre ellos l’aldosterona que favorece la reabsorción de sodio y por presión osmótica, se concentra el agua (es antidiurético).
• HORMONA DEL CRECIMIENTO El hipotálamo segrega la Hormona del crecimiento y la adenohipófisis tmb segrega la hormona del crecimiento y des de aquí, promueve la estimulación del crecimiento de los huesos. Se segrega durante el sueño. Inhibe la falta de alimentación adecuada. Por eso en las culturas nórdicas, son mas altos, por la latitud de horas de sol. El ejercicio físico excesivo puede inhibir el crecimiento y el estrés familiar.
Hay hormonas no-hipofisarias: - Adrenalina y noradrenalina que viajan por sangre funcionan como una hormona. La adrenalina prepara al organismo en situaciones de esfuerzo y estrés y aumenta la frecuencia cardiaca, la respiración, energía en los músculos. Preparo y oxigeno el cuerpo para la acción.
- Glándula pineal: Se encuentra debajo del tronco, segrega melatonina y promueve la gestación.
- Insulina: se segrega cuando los niveles en sangre son elevados. Pasa de glucosa glucógeno.
- Glucagón: segregado por el páncreas, cuando los niveles de glucosa descienden. Coge el glucógeno y lo convierte en glucosa. Todas las células excepto en las neuronas. Glucógeno glucosa 4- EIX HIPOTÀLEM-ADENOHIPÒFISIS-ADRENAL La corticotropina viatjarà pel sistema sanguini -> en el còrtex adrenal (sobre els rinyons) es troben els receptors de la corticotropina -> La corteza adrenal segregarà corticoides, 2 tipus: glucocorticoides// mineralocorticoides • GLUCOCORTICOIDES: -cortisol: té la funció d’incrementar la glucosa en sang, per aconseguir-ho degrada proteïnes. Es segrega com a una resposta a l’estrès per poder tenir més energia.
Indirectament també disminueixen los hinchazones: baixar les inflamacions, drenar les ferides. Es preveu que si estem en una situació d’estrès és important poder fugir.
...