Tema 3: Teixit adipós (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 3 TEIXIT ADIPÓS GENERALITATS Quan el tipus cel·lulars que predomina en el teixit conjuntiu són adipòcits hem de parlar de teixit adipós.
- - - És una forma especialitzada de teixit connectiu.
Constituït per un sols tipus cel·lular molt especialitzat, L’ADIPÒCIT Aquesta variant de teixit connectiu es caracteritza perquè té poca matriu extracel·lular Funcions:  Acumular greix.
 De protecció, com que acumula greix, grans acumulacions de greix funcionen com estructures de protecció d’òrgans  Les cèl·lules del teixit adipós tenen la capacitat d’elaborar tot un seguit de molècules que estan implicades en la regulació de la ingesta. Molt important. Hi ha una molècula que és la LEPTINA, que té capacitat saciant, de saciar, és la capacitat d’estar saciats després d’un àpat.
Els adipòcits són molts sensibles a petits canvis en estímuls hormonals o d’estímuls nerviosos, això pot produir que s’emmagatzemi més greix (obesitat) o per contrari que ens aprimem.
Atenent a la coloració del greix, si esta més o menys vascularitzat i a l’activitat metabòlica que presenta (alta o baixa) el classifiquem en:  Teixit adipós unilocular o teixit adipós blanc o greix blanc  Teixit adipós multilocular o teixit adipós bru (pardo) o greix bru (castellà grasa parda) TEIXIT ADIPÓS UNILOCULAR - - - - Segons la dieta pot presentar coloració blanquinosa o groguenca. Color grogós es pot veure en les aletes de pollastre, perquè les aletes de pollastre és groga perquè acumula una quantitat bestial de greix. I si el pollastre l’hem alimentat amb blat de moro, el blat de moro té un component que només és soluble en greix.
Localització:  En lactants i nens petits: una capa més o menys uniforme al voltant de tot el cos.
 En adults: Caràcters sexuals secundaris. Quan arriba a la pubertat la distribució del greix corporal varia atenent a caràcters sexuals secundaris. Després de la pubertat, en senyors el greix s’acumula en la panxa i la papada, i en senyores en el cul, les cuixes i els pits.
Els adipòcits són cèl·lules molt grans, de fins a 120 μm de diàmetre.
En el teixit conjuntiu puc trobar adipòcits aïllats o en grups petits, aleshores són cèl·lules esfèriques (mirar la següent foto). Quan estem en teixit adipós hi ha tantes que es deformen mútuament i assoleixen estructures polièdriques amb número variable de cares.
En el teixit adipós les cèl·lules presenten una única gota lipídica gegant, pot assolir el 98% del volum cel·lular. La major part del volum esta ocupat per una gran gota lipídica.
Anna Jiménez Pouget - - Histologia Tema 3 Aquesta gota lipídica no està ni envolada ni delimitada per membranes. Les gotes lipídiques de diferents cèl·lules estan delimitades per filaments de vimentina, citoesquelet de la cèl·lula. Hi ha citoesquelet però MAI MEMBRANES. En la imatge la gota no s’observa, però estaria en el forat negre que ha deixat.
Entre la gota lipídica i el citoplasma existeixen filaments de VIMENTINA de 10 nm de diàmetre. Formen part dels filaments intermedis.
Els orgànuls cel·lulars estan en un racó de la cèl·lula, allà on poden.
El nucli és de morfologia aplanada i clarament excèntric (se situa en un racó on pot). I la mica de color blau és la mica de citoplasma de la cèl·lula que no esta ocupada per la gota lipídica.
Gota lipídica Filaments de vimentina Adipòcits esfèrics Gota lipídica - En el citoplasma cal destacar:  Aparell de Golgi petit  Algunes mitocòndries  Poc RER i escassos ribosomes lliures  Quantitats bastant elevades de túbuls dels REL (envolten parcialment a la gota lipídica. ULL envolten per fora els filaments de vimentina).
 A l’espai tinc: gota lipídica + filaments de vimentina + túbuls del reticle endoplasmàtic llis.
 Els adipòcits uniloculars acostumen a tenir una única gota lipídica, però provisionalment poden tenir al costat del REL petites gotes lipídiques. Són transitòries en el temps, perquè s’acabaran fusionant amb la gran gota lipídica.
- Els greixos de les cèl·lules es van renovant, però les cèl·lules no es van renovant.
Tenen capacitat d’elaborar la seva pròpia làmina basal. Estan envoltats, no es recolzen com una cèl·lula epitelial, sinó que estan envoltats per la seva pròpia làmina basal.
Tenen capacitat per elaborar fibres reticulars (com els fibroblast), tenen tota la maquinària molecular necessària per fabricar fibres reticulars.
Hi ha una claríssima disposició en l’espai: primer trobem membrana plasmàtica de la cèl·lula, a continuació làmina basal, i a continuació trobem les fibres reticulars. La làmina basal que han elaborat + fibres reticulars que han elaborat constitueixen la matriu extracel·lular del teixit adipós, no n’hi ha més.
- Anna Jiménez Pouget - - Histologia Tema 3 Què hi ha entre un adipòcit i un altre? Entre adipòcit unilocular i adipòcit unilocular que hi trobo? Membrana plasmàtica de l’adipòcit A ---- què hi ha a l’ESPAI?? ---- Membrana plasmàtica de l’adipòcit A : La membrana plasmàtica presenta nombroses invaginacions. Vesícules de micropinocitosi implicades en la captació de precursors de triglicèrids: àcids grassos i glicerol durant la lipòlisi. Estan relacionades amb el metabolisme dels àcids grassos.
Axons, finalitzen el seu trajecte en àrees molt properes a la membrana de la cèl·lula HISTOFISIOLOGIA: Què li passa a l’hamburguesa? Els greixos ingerits són degradats en el duodè mitjançant un enzim pancreàtic anomenat lipasa formant-se: àcids grassos i glicerol en el duodè. En el duodè trobem un epiteli de revestiment, aquestes cèl·lules epitelials tenen la capacitat de captar tant els àcids grassos com el glicerol. I en el interior de la cèl·lula epitelial, tant els àcids grassos com el glicerol es combinen per formar triglicèrids (ara ho tenim en el tracte digestiu) Aquests dos compostos són captats per les cèl·lules epitelials intestinals. Al seu interior passen a formar triglicèrids.
Els triglicèrids la cèl·lula epitelial els ha de dirigir cap als vasos limfàtics per transportar-los a través de la limfa. (transporta els triglicèrids). La limfa majoritàriament és aigua, i els triglicèrids són greix, per tant per fer-ho, els transporta a través de quilomicrons, que són la unió del greix amb una proteïna molt grossa, i ara el conjunt és soluble en aigua, i aquest conjunt rep el nom de quilomicró.
Els triacilglicèrids passen de la limfa als vasos sanguinis i al arribar a la sang (que també és majoritàriament aigua) als capil·lars, per tant estic transportant-los en forma de quilomicrons. Aquests quilomicrons arriben arreu de l’organisme (però no ens engreixem a tot arreu) per tant, en els llocs predisposats per acumular greix la cèl·lula endotelial (perquè estem al circulatori), aquests llocs tenen un enzim que s’anomena lipoproteïna lipasa localitzada a la superfície luminal (superfície apical de la cèl·lula endotelial és la que anomena superfície luminal).
Aquests enzims trenquen, degraden els quilomicrons, i això fa que s’alliberin els triglicèrids i que aquests es trenquin en àcids grassos i glicerol, els àcids grassos són captats per l’adipòcit unilocular el qual juntament amb el glicerol endogen (el propi de la cèl·lula) forma triglicèrids.
Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 3 TEIXIT ADIPÓS MULTILOCULAR - - - - - - Els adipòcits presenten en el seu citoplasma múltiples gotes lipídiques de mida variable.
Les gotes lipídiques no estan delimitades per membranes. I cada gota lipídica esta delimitada per filaments de vimentina.
Localització (en humans):  Molt desenvolupat en fetus i nounats: en l’espècie humana el teixit adipós multilocular en els nounats serveix per generar calor. Un nen recent nascut o un fetus no pot tremolar de fred, i la única manera de generar calor és a través dels triglicèrids acumulats en el teixit adipós multilocular.
 Escàs en els adults: (després de la pubertat) o Durant el desenvolupament va assolint gradualment un aspecte unilocular. El teixit adipós multilocular humà esta uns 10-12-14 anys per fer la seva diferenciació cap a teixit adipós unilocular. Fins a la pubertat.
o Malgrat això persisteix al voltant dels ronyons, al voltant de l’aorta i el coll… Localització (en altres espècies):  En animals que hibernen. Per exemple els ossos, els ossos necessiten generar calor quan hivernen, quan estan dormint. Ara amb el canvi climàtic els ossos tenen menys teixit adipós multilocular.
La producció de calor per part del teixit adipós multilocular es degut a:  Per generar calor necessitem fer l’Oxidació d’àcids grassos, quan ho fem obtenim ATP  Només els adipòcits multiloculars expressen el gen UCP, que codifica per la proteïna UCP-1 i aquesta proteïna desacobla, no permet la producció d’ATP mitjançant àcids grassos. Gràcies a no permetre la síntesi d’ATP es pot generar calor.
 Presència de la proteïna UCP-1 que desacobla que desacobla l’oxidació dels àcids grassos de la producció d’ATP.
 TERMOGÈNESI ATREMULENTA (sense tremolar)  Per generar calor La seva coloració és degut:  A la important vascularització que presenta el teixit conjuntiu.
 Els adipòcits multiloculars són molt rics en mitocòndries, aleshores tinc molts citocroms, i aquests també contribueixen a donar coloració en el teixit.
S’utilitza en la producció de calor Constituït per adipòcits més petits que els de l’unilocular Quan estan solitaris en el conjuntiu són esfèric (un altre cop), però quan n’hi ha moltíssims els torna a passar que entre ells s’apreten, es deformen i assoleixen morfologies poligonals.
El citoplasma és relativament abundant. La porció de citoplasma no ocupat per les gotes lipídiques és abundant.
El nucli és esfèric i es localitza en posició una mica excèntrica.
Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 3 DIFERENCIACIÓ PER PRÀCTIQUES: El teixit adipós unilocular  adipòcits uniloculars amb una única gota lipídica, nucli aplanat i en un racó de la cèl·lula Multilocular  adipòcits multiloculars  amb múltiples gotes lipídiques , amb nucli esfèric i moderadament excèntric.
- En el citoplasma s’observa un aparell de Golgi petit Gairebé no es troben cisternes del RER Presència dels túbuls del REL al voltant de la vimentina.
Hi ha però alguns ribosomes lliures i quantitats variables de glicogen.
Com que no tinc gaire material àcid (poques cisternes del RER i ribosomes) per tant tindré un citoplasma acidòfil (o eosinòfil si ho he tenyit amb eosina, colorant àcid).
Pot observar-se la presència de nombroses terminals nerviosos entre les cèl·lules, el teixit adipós multilocular és molt ric en vasos sanguinis i molts axons que donen coloració al teixit.
HISTOGÈNESI DEL TEIXIT ADIPÓS L’origen dels adipòcits uniloculars i multiloculars són les cèl·lules mesenquimàtiques, que actuen com a cèl·lules mare. Amb una expressió gènica determinada que es compromet de forma irreversible a donar lloc a uns descendents molt concrets, adipòcits uniloculars i adipòcits multiloculars. A partir d’aquesta cèl·lula mesenquimàtica se’ns generen dues línies cel·lulars, la línia multilocular i la línia unilocular.
Línia del unilocular: el primer descendent és l’adipoblast, ja mostra diferencies morfològiques si es de la línia multi o unilocular, té una forma allargada que recorda a un fibroblast per les punxes. En canvi, la línia de la cèl·lula multilocular és una cèl·lula esfèrica. L’adipoblast prolifera, dóna lloc a descendents que es diferencien cap a un altre tipus cel·lular anomenat preadipòcit, parlem de preadipòcits de la línia unilocular, a partir d’ara el preadipòcit només es diferencia, a partir d’ara serà una mateixa cèl·lula en diferents moments de la seva història, ja no prolifera més. Quan el preadipòcit es diferencia em dóna lloc a un Adipòcit immadur, que no es diferencia en funció de si és unilocular o multilocular, és un aspecte important, qualsevol adipòcit unilocular en algun moment de la seva història va tenir característiques d’adipòcit multilocular. L’adipòcit immadur de la línia unilocular, acaba sent un adipòcit unilocular madur, per tant, l’adipòcit unilocular en algun moment de la seva vida ha estat morfològicament multilocular. I quan l’adipòcit multilocular es diferencia, després de la pubertat, l’adipòcit passa a ser unilocular. Però hi ha cèl·lules que després de molts anys, quan un individu ja és adult, encara no han finalitzat la seva diferenciació. Jo puc tenir adipòcits uniloculars per dues vies, per la pròpia del unilocular i per la via de diferenciació del multilocular. Un cop l’adipòcit multilocular madura a unilocular, perd la proteïna UCP-1 que li permetia generar calor, ara ja només pot fer ATP. Tot i que el unilocular immadur tingui forma de multilocular no té la proteïna UCP-1.
Anna Jiménez Pouget Histologia Tema 3 Hem de tenir clar que els Adipoblast són els que proliferen i es diferencien, i en canvi a partir de preadipòcits només es diferencien.
Proliferació i diferenciació Línia unilocular Línia multilocular Adipoblast Diferenciació Preadipòcit Adipòcit immadur Adipòcit madur ...