Seminari 2: Parts del crani (Part II) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Anatomía Humana: Cardiovascular, Cabeza y Cuello
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Laia Vallès Guixà Anatomia Humana II 2015-16 Seminari 2: Parts del crani (part II) Norma basal interna Ossos:      Esfenoides Occipital Temporal Frontal Etmoides Sutures:    Esfenofrontal: Entre l’esfenoides i el frontal.
Esfenoescamosa: Entre l’esfenoides i l’escama del temporal.
Fissura petro-occipital: Separa la porció petrosa del temporal del occipital.
Estructures:              Fosses cranials: o Anterior: Ossos frontal, esfenoides i etmoides.
o Mitja: Ossos esfenoides i temporal.
o Posterior: Ossos temporal i occipital, i en menor mesura esfenoides i parietals. És la més gran de les 3.
Cresta frontal: Cresta òssia mitja situada al frontal.
Sella turca: Pertany a l’esfenoides. Està situada al si esfenoïdal (un dels sins paranasals), i conté la hipòfisi.
Tubercle de la sella: Petit tubercle pertanyent a l’esfenoides situat per davant de la fossa hipofissària.
Fossa hipofissària: Fossa que conté la hipòfisi (al cos de l’esfenoides).
Apòfisi clinoides: o Anterior: Relleu de l’ala menor de l’esfenoides.
o Mitja: Protuberància variable a cada cantó de la sella, dins la fossa hipofissària.
o Posterior: Relleu als dos cantons del dors de la sella, al cos de l’esfenoides.
Clivus o làmina basilar: Porció òssia formada per l’occipital i l’esfenoides que comprèn des de la sella turca fins al forat magne.
Protuberància occipital interna: Es situa internament en front de la protuberància occipital externa.
Làmina cribosa: Pertany a l’etmoides. Està ple dels orificis cribosos (és per on passen els nervis olfactoris).
Crista galli: Cresta òssia pertanyent a l’etmoides.
Solc del si sigmoide: A l’occipital i a temporal per al si sigmoide.
Solc del si transvers: A l’occipital per al si transvers.
Forat òptic: Es troba a la base de l’ala menor de l’esfenoides.
1 Laia Vallès Guixà          Anatomia Humana II 2015-16 Fissura orbitària superior: Situat lateralment al forat òptic, entre l’ala major i la menor de l’esfenoides. Continuïtat amb l’explicat anteriorment.
Forat oval: Continuïtat amb l’explicat anteriorment.
Forat espinós: Continuïtat amb l’explicat anteriorment.
Forat lacerat: Continuïtat amb l’explicat anteriorment.
Forat rodó (o rodó major): Situat lateralment a la fossa hipofissària, pel pas del nervi maxil·lar.
Forat jugular: Continuïtat amb l’explicat anteriorment.
Conducte carotidi: Continuïtat amb l’explicat anteriorment.
Orifici auditiu intern: Orifici del conducte auditiu intern a la porció petrosa del temporal, pel pas dels 7è i 8è parells cranials (facial i vestibulococlear).
Forat magne.
Calota o calvaria Ossos:    Frontal Occipital Parietals 2 Laia Vallès Guixà Anatomia Humana II 2015-16 Sutures:    Sagital Coronal Lambdoïdea Estructures:       Cresta frontal.
Solc del si sagital superior: A l’occipital i el frontal per al si sagital.
Taules interna i externa: Parts externes dels ossos.
Díploe: Zona esponjosa entre les taules interna i externa.
Solcs arterials: Solcs al llarg dels parietals pel pas de l’artèria meníngia mitja. En les fractures amb enfosament es poden lesionar les branques de l’artèria meníngia, cosa que pot causar un hematoma epidural.
Fossetes granulars (granulacions de Pacchioni): Situades lateralment al solc del si sagital superior. Consisteixen en petits forats ordenats irregulalment.
3 Laia Vallès Guixà Anatomia Humana II 2015-16 Mandíbula Parts:       Cos: Porció horitzontal que es prolonga amb les branques.
Angle: Entre les branques i el cos de la mandíbula. És rugós tant per dins com per fora. Les rugositats externes són les tuberostitats mesetèriques (s’insereix el masseter) i la tuberositat interna és la tuberositat pterigoidal (s’insereix el pterigoidal medial).
Branques: N’hi ha dues. Són ascendents.
Cap: Són els còndils mandibulars. Es troben al capdamunt de les branques de la mandíbula. S’articula amb la fossa mandibular del temporal per formar l’articulació temporo-mandibular.
Coll: Separa la branca del cap.
Estructures:              Escotadura mandibular: Depressió entre l’apòfisi condília i l’apòfisi coronoides.
Sobre ella passen el nervi i els vasos mesetèrics.
Apòfisi coronoides: Situada al costat del cap i coll de la mandíbula. Serveix per la inserció del múscul temporal (masticació), que passa per dins de l’arc zigomàtic.
Eminències alveolars.
Símfisi mandibular: Línia mitja on es fusionen les dues meitats de la mandíbula durant la formació d’aquesta.
Protuberància i tubercles mentonians: Situat anteriorment al cos de la mandíbula.
Línia milohioidal: Relleu superior al solc i més llarg. Inserció del múscul milohioideu (va d’una línia a l’altra formant el terra de la boca).
Solc milohioidal: Continua al forat mandibular. Hi passen els vasos i nervis milohioideus.
Tuberositat mesetèrica: Relleu ossi variable que es troba a la cara externa de l’angle de la mandíbula. Inserció del múscul mesetèric.
Forat mentonià: Orifici pel nervi mentonià, situat per sota del primer o segon premolar.
Rodet mandibular: Protuberància òssia per sobre de la línia milohioidal a nivell dels premolars. És una línia que sobresurt del pla que es correspon amb les cavitats alveolars de les dents. Desapareix en gran mesura quan desapareix la dentadura.
Fossa sublingual: A sota la llengua. Hi trobem les glàndules sublinguals (glàndules salivals).
Fossa digàstrica: Dues petites depressions força marcades a la part interna de la mandíbula, a la part més baixa del mentó a cada costat de l’apòfisi geni. S’hi insereix el ventre anterior del múscul digàstric.
Espina mentoniana o apòfisi geni: Protuberàncies en forma d’espina que serveixen d’inserció al múscul genihioidal (inferior) i el múscul genioglós (superior). La mida de les espines i inclús el nombre varien molt segons la mandíbula. Si n’hi ha dues, una serà superior i l’altra serà inferior.
4 Laia Vallès Guixà  Anatomia Humana II 2015-16 Forat mandibular: Situat a la cara interna de cada branca de la mandíbula. Serveix pel pas de vasos i nervi mandibular (inici del conducte mandibular).
Esfenoides Parts:    Cos: Situat entre les ales i l’apòfisi pterigoides, a la part central. Té forma prismàtica.
o Part superior: Hi trobem la sella turca i la fossa hipofisiària que conté la hipòfisi.
o Part anterior: Hi trobem la cresta esfenoïdal que és el que comunicarà amb l’etmoides. També hi ha uns forats que desemboquen a una cavitat dins del cos, el sí esfenoïdal. Els forats del cos de l’esfenoides proporcionen l’obertura del sí.
o Part posterior: Continua amb la base de l’occipital a través d’una sincondrosi, una làmina de cartílag, que s’ossifica i es tanca aproximadament als 20 anys. En una persona adulta està totalment soldat.
Ales majors: Superiors i més grans. Contenen els forats oval, espinós i rodó. Tots aquests forats formen part de la fossa mitja del crani.
Ales menors: Inferiors i més petites. Contenen les apòfisis clinoides, el forat òptic i la fissura orbitària superior.
5 Laia Vallès Guixà  Anatomia Humana II 2015-16 Apòfisi pterigoides: Surten de la part ventral (sota) del cos. Les podem veure des de la norma basal. Tenen forma de potes. Té forma de llibre que s’obra degut a les dues ales que apareixen als costats.
o Ala lateral: En surt el múscul pteriogoide lateral que s’inserta al coll de la mandíbula.
o Ala medial.
o Entre mig de les ales hi ha la fossa pterigoidea on s’inserta el múscul palatí.
A la cara anterior, a la punta de la apòfisi hi ha un forat que la travessa tota i es pot intuir per la part posterior. Aquest forat és el conducte pterigoideu o Vidiano, per on hi passa un nervi important pel paladar.
Estructures:           Si esfenoïdal: Cavitat bilateral al cos de l’esfenoides.
Cresta esfenoïdal: Cresta mitja a la cara anterior del cos de l’esfenoides, s’articula amb la làmina perpendicular de l’etmoides.
Sella turca: Situada sobre el si esfenoïdal, al cos de l’esfenoides. Conté la hipòfisi.
Làmina lateral de l’apòfisi pterigoides.
Làmina medial de l’apòfisi pterigoides.
Fossa pterigoidea: Fossa compresa entre les làmines lateral i medial de l’apòfisi pterigoides per al múscul pterigoideu medial.
Forat rodó (o rodó major).
Forat espinós.
Forat oval.
Conducte pterigoideu (o conducte vidià): Situat a la base de l’apòfisi pterigoides per el pas dels nervis petrós major i petrós profund.
Visió frontal 6 Laia Vallès Guixà Anatomia Humana II 2015-16 Visió posterior Etmoides L’etmoides és un os pneumàtic i irregular que forma bona part de les cavitats nasals i que, per tant, es troba a l’interior del crani. Té un paper fonamental en la formació de les fosses nasals. Es pot veure des de la norma interna i des de la norma frontal i des de l’òrbita.
Parts i estructures:         Làmina horitzontal (cribrosa): Làmina òssia allargada i horitzontal, situada com a separació de la cavitat nasal i la fossa cranial anterior. Conté els forats cribrosos, que donen pas als nervis olfactoris.
Làmina perpendicular (6): Làmina òssia vertical situada per sota de la làmina cribrosa. Forma la part posterosuperior del tabic nasal.
Laberints etmoïdals: Terme genèric per les cel·les etmoïdals.
Cornet mig (14).
Cornet superior (13).
Cel·les etmoïdals (8, 9, 10): N’hi ha 3: anterior, mitja i posterior.
Crista galli (4): Petita cresta òssia que sobresurt amb trajecte ascendent de la làmina cribrosa.
Làmina orbitària (Papiràcia) (11): Làmina òssia especialment prima que forma part de la paret medial de l’òrbita.
7 Laia Vallès Guixà Anatomia Humana II 2015-16 8 ...