Tema 2 FRDV Hormones vegetals (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura fisiologia i regulació del desenvolupament vegetal
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2.- Hormor[es vegetals Hormones vegetals Una hormona es un mecanisme regulador de l'organisme. Les dues caracteristiques imprescindibles per poder considerar una horrnona 6s que es trobi en petita quantitat i que actui a distancia. Si no compleix aquestes dues caracteristiques s'anomena un complex regulador, perd mai hormona.
A diferencia que ocorre en els animals, les hormones vegetals no s6n produides per una o unes glindules especialitzades, i a m6s es transporta de diferent manera. S6n inespeclfiques i molt difuncionals (6s a dir, una hormona pot tenir diferents funcions i una mateixa funci6 la poden fer diferents hormonesl.
Els 5 grans grups de fitohormones r o o r r Auxines, amb principals representant l'AlA (Acid lndolAcEtic) Giberel.lines, amb principal representant l'icid giberdlic Estimulen el creixement Citoquines. amb principalrepresentant [a zeatina Acid Abscisic lnhibeix el creixement EtilE Estimula/inhibeix el creix.
Altres reguladors del creixement importants perd que no podem considerar hormones perqud no compleixen alguna o cap de les seves caracteristiques s6n: les poliamines, els esteroids, l'icid salicilic i l'icid jasmdnic.
Descobriment de les auxines El grup de les auxines va ser el primer grup d'hormones descobert. M0NCEAU va treure part de l'escorqa a un tronc i va observar que al limit hi creixien arrels. Aixd ho va explicar Voru Saeng amb l'existdncia de substincies que baixaven cap alterra per dins del tronc i en veure el cami interromput formaven estructures noves. Dnnwtru va ser qui va introduir la llum com a variable: sotmetia un coledptil a la llum i veu que s'encorba cap a aquesta. Despr6s el va decapitar i liva posar una caputxa opaca, i no va encorbar-se m6s.
coledptil per interrompre elcami, i diu que la difusi6 d'aquesta substancia ve promoguda per la llum. Desprds el decapita i posa agar en mig. El coledptil s'encorbava, la qual cosa demostrava que aquesta substancia difonia amb la influencia de la llum i que ho feia de forma asimdtrica dins la planta. Quan la llum arriba "empeny'' la substancia cap al Boyseru Jerusrm posa una placa al Gts ']I, Gw I \ costat i desprds cap a baix.
fr**fl *ff Plnt va provar en foscor, decapitant el coledptil i col'locant la part m6s alta en una banda. Despr6s WeNr decapita coledptils, els posa sobre blocs d'agar i col'loca els blocs on anava el cap. En aquest experiment es va dinar curvatura gue anava augmentant a mesura . que passava eltemps.
HAGEN-SMrrH i KOe l troben a l'orina hurpana un compost que fa el mateix, i son ells qui posen el nom d'auxines. L'icid acinol acEtig una auxina, s'allunya de la llum i creix m6s un cant6 que un altre produint aquesta curvatura.
Caracteristiques de les auxines r .
Existeixen auxines naturals i sintdtiques.
El nivell d'auxines a les plantes oscil.la entre els O i els 100 ]€/E en pes sec. Si la concentraci6 es superior resulten tdxiques i nocives per a la planta, i si no hi s6n la planta no creix. La seva caracterfstica letalfa que les puguem utilitzar com a herbicida.
o Sempre se sintetitzen en els llocs ioves de la planta, que s6n els que requereixen d'un alt potencial de creixernent.
Extracci6 i valoraci6 de les auxines 1.
Per mEtodes de difusi6. Aixd ocorre en les auxines que es troben en exc6s per a la planta i aixi es perden.
2. Requerint solvents orginics 3. Amb enzims que trenquin proteTnes.
L'auxina lligada o conjugada 6s la que esti fisioldgicament activa.
tan baixa que costa molt definir l'activitat. Es fan bioassajos que donen una idea de la seva activitat, perd son molt inespecifics. El bioassaig m6s utilitzat es el del coledptil. No podem utilitzar immunoassajos ja que, tot i que son molt utils, les auxines _son La concentraci6 d'auxines en planta es antigEniques. S6n molt complicades d'extreure i so analitzar.
Actuaci6 de les auxines L'auxina s'uneix a un receptor de membrana (ABP-l). En unir-se s'estimula la protelna G de membrana que estimula la secreci6 de protons i activa enzims fosfolipases. Es trenquen els fosfolipids de membrana iels icids grassos resultants estimulen una proteih-kinasa, que es posa en marxa i entra una gran quantitat de protons des delcitoplasma cap a l'apoplast, la qual cosa fa variar elpH fent-lo m6s icid.
{rC.'ru:&e.i' 0 '[ q tsr Fhdna' '.: nrrarbtryE i !r11s lrjil? Aix[ la paret es toma m6s laxa i s'estimula lhxpansi6. Amb aixd i l'aigua entra m6s ficilment fins al citoplasma, on augmenta el potencial hidric i el potencial de pressi6. lmmediatament la paret reacciona i es torna a fer rigida conservant el nou tamany expandit.
Les auxines tenen doble efecte sobre la elongaci6: r r A curt termini activen la hipdtesi icida En efecte continu, degut a la regulaci6 de l'expressi6 gdnica.
La paret fa que es doni deformaci6 viscoelistica (l'expansi6 dura m6s enllir del que dura la forma aplicada). La deformaci6 dura fins que es pot suportar. Funciona a base de creeps, 6s a dir petits creixements tipus Michaelis-Menten, fins que arriba a un mixim, s'atuFa i comenga un nou lt.r creep.
Ss Cal trencar la rigidesa de la paret pef deixar que la cEl.lula creixi per extensi6. La pErdua de la rigidesa ve donada per: Massuol (1978): - Trencament de fibres - Augment d'aigua al citosol i per tant augment de la turgEncia interior - Activacid d'enzims que tornen a donar rigidesa Borururn: - Oefineix auxina com una hormona vegetal que participa en la hipdtesi de creixement ir:id. Quan l'auxina contacta amb un receptor de membrana s'activa una cascada que, mitjangant l'activaci5 de fosfolipases, fa que la membrana perdi permeabilitat i surtin protons cap a la paret. Aixb fa que s'acidifiqui i es trenquin les unions quimiques de la cadena que la formen. Aixi augmenta l'elasticitat. Just despr6s es torna a donar rigidesa.
de les cdl.lules vegetals d'expandir rdpidament o pH baix (dcid) sense ougmentar el nombre de cdl.lules. Durant el creixement d'dcid, les cdl'lules vegetols es fan mds extensible per expansina, una proteina de poret ofluixant depenent del pH. L'expansina orronss les connexions de lo xarxd entre les microfibril-les de cel,lulosa dins de la paret cel'lular, El creixement dcid es la capacitat aue oermet oue elvolum de lo cdl.lula ouomenti per turqdncia i osmosi.
Transport d'auxines eltransport de les auxines dins la planta era independent de la longitud a rec6rrer, de la concentraci6 a transportar, i variable segons edat itemperatura (la temferatura ajuda). Tamb6 se sap que es concentren m6s a l'ipex de la planta que a la base. Es un transport unidireccional i polar.
Eltransport l'anomenem basipitala la part a6ria iacrop&tala l'arrel.
Segons WENT fiffiffiffi Oriqlrsl- LE t Lt i r$tAl A El transport proposat per WeNr 6s pgc eficient, per tant cal un model que ajudi a transportar l'auxina. Els components entra planta es mouen per transport cdl.lula a cEl.lula. No es fa servir les grans rutes de transport, sin6 que hi ha components d'entrada i de sortida. Es un transport unidireccional, polar i dirigit pels components de membrana que la fan entrar i sortir. Aquests components son fixos.
Quan AIAH esta en forma dissociada pot difondre perquE no t6 carrega.
Quan esta en forma AIA- no pot difondre perqud 6s una auxina carregada negativament. En aquest cas cal un transportador de mernbrana: |'AUX1. A traves dels canals d'influx entren 2H+ per co-transport.
Hasme *'""'* mernlcrane A f interior de la cEl.lula es d6na un canvi de pH, per tant l'auxina es dissocia i, si no ho havia fet ja, perd el i fiflf H+ que tenia. Aixi, sigui quina sigui la forma en que l'auxina hagi entrat a la cEl.lula {ja sigui per difusi6 o per cotransport en un canal d'influx), sempre acaba estant a l'interior de la cEl.lula carregada negativament.
Sympsrt ol H- and,4- Aquest AIA- pot moure's per dins del citosol, perd per sortir-ne necessita un transportador de membrana prN-r..
anomenat "''t-'-f S it># ,-i-,:-}r i 1*";_1*_;C {S:l *s ii I t I {i-s f.1*: *i-i i ii i l 1S:dr AUX-I sempre es ffies a'tta de la c,El.lula i els PIN-I a la part m6s baixa (parlant d'una planta en estat vertical). Els H+ que entren al citosol engeguen les bombes ATP de membrana per extreure'ls a fora, on hi ha la paret cel-lular i es dona la hip6tesi de creixement ircid. Quan l'AlA surf pot unir-se o no a un H+ de l'exterior, donant lloc a AIAH o a AIA-.
Els Quan l'auxina arriba a la part m6s baixa de l'arrel es redistribueix itorna a circular cap amunt amb un transport basipEtal dins l'arrel. En la redistribuci6 vertical trobem els canals de flux AUX-2 a la part baixa de les c6l.lules i els PIN-2 a la part alta. A l'arrel trobem transport basipEtal i acropdtal. A la part aEria nom6s basipEtal.
Teoria de la font: diu que l'auxina mai torna a la part airia, sin6 que es queda fent voltes per l'arrel.
Se n'encarreguen altres PIN (n'hi ha fins a 8, cadascun amb una funci6 especifica). L'auxina que estigui de m6s seri degradada per no resultar tdxica per a la planta.
Nova teoria: els PlNs no s6n ancorats sin6 que son mdbils units a uns compartiments desconeguts que encara no s'han trobat. La hipdtesi no s'acaba d'acceptar perquE aquest compartiment desconegut no s'ha trobat, tot i que si que sembla que els PlNs siguin mdbils i requereixin un receptor que s'hi uneixi de forma irreversible.
...