A_Formació_reticular (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Neurobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

FORMACIÓ RETICULAR La   formació   reticular   està   localitzada   principalment   en   el   tronc   de   l’encèfal   i   està   caracteritzada per una agrupació difusa de cèl·lules de diferents tipus i mides, que estan separades per nombroses fibres que viatgen en totes direccions.
Aquesta definició la va donar Brodal el 1981, i segueix essent vigent. Hi ha però controvèrsia   en   si   està   o   no   restringida   al   tronc   cerebral:   la   majoria   d’autors consideren   que   sí   que   està   restringida,   però   n’hi   ha   d‘altres   que   afirmen   que   la   formació   reticular   s’estén   també   en   la   substància   grisa   medul·∙la   espinal,   en   nuclis   inespecífics  del  tàlem  i  en  nuclis  de  l’hipotàlem.   A banda de tenir una mida determinada, cada grup de nuclis es caracteritza també per tenir unes connexions específiques. Per tant, es pot dir que els nuclis de la formació reticular es troben formant columnes longitudinals al llarg del tronc cerebral; concretament tres columnes: - Columna central dels nuclis reticulars: columna imparella. També se la coneix com a nuclis del rafe.  S’anomenen  així  perquè  es  va  veure,  quan  s’analitzaven   microscòpicament, que hi havia un entrecreuament de fibres de neurones a nivell de la línia sagital i mitja, formant  una  espècie  de  teixit.  En  la  columna  s’hi   inclou: A nivell del bulb: - Nucli del rafe fosc - Nucli del rafe pàl·lid A nivell de la protuberància: - Nucli del rafe major - Nucli del rafe protuberencial A nivell del mesencèfal: - Nucli del rafe dorsal - Nucli del rafe central superior Una de les característiques més interessants és que, majoritàriament, les neurones del rafe sintetitzen serotonina.
- Columna mitja dels nuclis reticulars: parella. Els nuclis de la columna mitja estan formats   per   cèl·∙lules   de   mida   intermèdia,   i   s’hi   hi   ha   neurones   grans   aquestes  es  localitzen  en  la  columna.  Els  nuclis  que  s’hi  inclouen  són: A nivell del bulb: - Nucli gegant cel·lular (o magnocelular) (1). En el seu interior conté neurones molt grans.
A nivell de la protuberància hi ha tres nuclis: - Nucli de la calota protuberencial (2).
- Nucli pontico-caudal (3).
- Nucli pontico-oral (4). Es força gran.
A nivell del mesencèfal: - Nucli cuneïforme i sub-cuneïforme (estan junts).
- Columna lateral dels nuclis reticulars: parella. A nivell mesencefàlic hi ha nuclis força definits, però a nivell de protuberància i bulb es caracteritza per tenir cèl·lules molt petites i disperses. De fet, es caracteritza la zona perquè els nuclis estan poc diferenciats. Es coneix també com a columna parvo-cel·lular.
A nivell del bulb: - Nucli reticular central del bulb. Engloba en el seu interior el nucli ambigu (nucli motor per excel·lència) - Nucli reticular lateral.
A nivell de la protuberància: - Nucli central protuberencial que, igual que en el bulb, engloba dos nuclis motors: el facial i el motor del trigemin.
A nivell del mesencèfal: - Nuclis parabraquials (intern i extern).
- Pars compacta (en la calota mesencefàlica).
En   conjunt,   d’aquestes   columnes   es   considera que els nuclis que provenen del mesencèfal són centres facilitadors o activadors, mentre que els altres (procedents de protuberància i del bulb) són centres inhibidors. Això té molt a veure amb les projeccions que tenen.
- Connexions de la formació reticular: - Aferents.
- La formació reticular rep informació sensorial a través de: - Fascicle espino-reticular (dolor crònic).
- Nuclis sensitius cranials (dels parells cranials).
- Rep aferències del cerebel - Hipotàlem - Ganglis basals (pàl·lid, caudat i putamen) - Escorça cerebral - Eferents: - Connexió  recíproca  amb  l’hipotàlem.
- Tàlem (nuclis intra-laminars:  ubicats  dins  l’estria  en  forma  de  Y).
- Cerebel - Escorça cerebral - Motoneurones de tots els segments medul·lars de la medul·la espinal (banya anterior), via interneurona, formant el fascicle reticulo-espinal, el qual regula el to muscular. Aquestes connexions del fascicle són inhibidores, i va molt bé per evitar que els músculs estiguin en contracció permanent. Nota. Tot el que és descendent sol ser inhibidor, mentre que tot el que és ascendent sol ser activador .
Vies mono-aminèrgiques Aproximadament als anys 60 es van posar a punt les tècniques histoquímiques fluorescents, les quals van permetre detectar les mono-amines dins de les cèl·lules.
Predominantment, aquestes cèl·lules que sintetitzaven NT es localitzaven en el tronc de  l’encèfal,  classificades  en  tres  grups: - 5 HT (hidroxi-triptamina), que secreten serotonina.
- Cèl·lules que secreten noradrenalina - Cèl·lules que secreten dopamina A  partir  d’això  es  van  poder  descriure  tres  vies: - Vies serotoninèrgiques - Vies noradrenèrgiques - Vies dopaminèrgiques.
Les connexions són molt disperses, i les vies serotoninèrgiques i les noradrenèrgiques coincideixen. En canvi, les dopaminèrgiques provenen de llocs molt concrets i es projecten de manera molt ordenada en llocs concrets del SN.
- Via serotoninèrgica: Les neurones serotoninèrgiques es troben en els nuclis del rafe de la columna central.
- Les neurones del mesencèfal estan ubicades en el rafe cranial (o rostral) i es projecten a tot el diencèfal i al telencèfal (el que tenen per sobre). Són connexions ascendents.
- Les neurones de la protuberància es projecten cap al cerebel (el tenen en línia recta).
- Les neurones  caudals  del  bulb  i  d’un  nucli  de  la  protuberància, es projecten a nivell descendent.
Se   sap   que   de   les   fibres   serotoninèrgiques   descendents,   n’hi   ha   unes   provinents   del   nucli   major   del   rafe,   i   aquest   nucli   se’n   va   a   la   banya   dorsal   de   la   medul·∙la   espinal, concretament  al  nucli  gelatinós,  el  qual  està  relacionat  amb  mecanismes  de  dolor.  S’ha   vist   que   una   estimulació   d’aquest   nucli   major   del   rafe   provoca   una   intensa   analgèsia/anestèsia  en  animals  d’experimentació.
Pel   que   fa   a   les   vies   ascendents,   s’ha vist que les neurones serotoninèrgiques estan relacionades  amb  l’humor  i  el  comportament,  principalment  per  les  connexions  que  té   amb  l’amígdala.
S’ha   vist   també   que   estan   implicades   amb   els   mecanismes   d’inducció   del   son:   quan   experimentalment  s’inhibeix la síntesi de la 5-HT, o es destrueixen els nuclis del rafe, es produeix insomni, el qual es pot tractar administrant serotonina.
- Vies noradrenèrgiques: Les neurones noradrenèrgiques són les que es troben bàsicament a la columna lateral dels nuclis reticulars.   El   principal   nucli   d’aquestes   neurones   noradrenèrgiques   és   el   locus coeruleus, ubicat en el triangle protuberància del terra del 4t ventricle, al costat del  tubercle  facial.  Aquest  nucli  està  molt  pigmentat  (fet  que  li  confereix  l’aspecte  grisblavós que presenta en fresc). El locus coeruleus té molt poques cèl·lules però té connexions massives amb el telencèfal, diencèfal, cerebel, medul·la espinal (tot el SNC).
Les funcions generals de les vies noradrenèrgiques (inclosos també els altres nuclis) són: - Acaben sobre vasos petits i capil·lars, i regulen el flux vascular.
- Les  connexions  que  van  cap  a  la  medul·∙la  espinal,  s’ha  vist  que  estan  lligades   amb la locomoció (durant molt temps el locus es lligava a la malaltia de Parkinson, però després va quedar desmentit).
- Finalment,   s’ha   vist   que   el   locus   intervé   en   l’humor   degut   a   les   connexions   massives  amb  l’amígdala;  amb  la  memòria  per  les  connexions  amb  l’hipocamp;  i   la  regulació  hormonal  degut  a  les  connexions  amb  l’hipotàlem.
- Vies dopaminèrgiques: Les neurones dopaminèrgiques estan concentrades en llocs molt concrets i tenen connexions específiques: - Substància   negra   del   mesencèfal,   d’on   surt   el   sistema dopaminèrgic nigroestriatal.
- A  la  zona  central,  darrere  l’espai perforat  posterior,  es  marca  l’àrea  tegmental   ventral. Aquesta àrea va directament a connectar amb el nucli accumbens, formant el sistema dopaminèrgic meso-límbic. Nota. El nucli accumbens també es coneix com a nucli estriat ventral, i té receptors per a moltes drogues.
...

Comprar Previsualizar