Indicadors no oficials (II): enquestes autorevelades (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Fonts de Dades en Criminologia
Profesor S.S.
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB INDICADORS NO OFICIALS: ENQUESTES AUTOREVELADES 1 2 3 4 5 Enquestes autorevelades També les coneixem amb el nom de: “Enquesta autoinforme de Self-reported delinquency Study” (SRD) Consisteix en formular a la persona enquestada una sèrie de preguntes sobre les seves activitats delictives.
Tipologia Es pot administrar de formes diferents: - Amb enquestador - Auto administració, la pròpia persona respon a les preguntes sense guia.
LES ENQUESTES AUTOREVELADES Des de la seva aparició fins l’actualitat s’ha anat refinant i ampliant tant el seu contingut com la seva aplicació, especialment en delinqüència juvenil.
La seva finalitat - Contrastar els resultats del mateix amb les estadístiques oficials per intentar arribar a la magnitud real de la delinqüència (més enllà de l’aparent).
- Explotar l’epidemiologia (naturalesa, amplitud i distribució) de la delinqüència i el delicte en una població  la importància de la representativitat en la mostra.
1 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Com ho fa? Introdueix preguntes sobre conductes tipificades com a delicte, es busca que la definició oficial del mateix delicte quedi subsumida a ella.
Un cop posada en marxa s’ha detectat que presenta defectes de validesa en els resultats. Per això s’han dedicat estudis per localitzar-los i controlar-los. Són els següents: 1. Tenim resultats poc vàlids amb mostres d’adults.
 Hagin tingut contacte amb la policia.
 Mostres d’adults integrats en la societat, grups d’universitaris i certs professionals (jutges, policia...) No obstant, s’han ofert resultats vàlids en mostres amb adolescents.
DESITJABILITAT SOCIAL Concepte Tendència psicològica a atribuir-se a si mateix qualitats de personalitat socialment desitjables i rebutjar aquelles de socialment indesitjables, produeix un efecte distorsionador que en extrem, pot invalidar els resultats d’un mesurament.
La teoria inicial plantejava que certs subjectes podien donar, voluntàriament, una imatge distorsionada d’ells mateixos, responent sempre a les alternatives socialment més desitjables, aquesta tendència a “dissimular” o a “quedar bé” s’accentuaria quan la motivació per fer-ho fos alta.
La desitjabilitat social impactaria en la validesa deixant fora a grups de persones poc implicats en delinqüència de certa gravetat, individus ben integrats en la societat.
Què passa amb els adolescents? L’adolescència és una etapa vital, amb egocentrisme i una distància entre ideals i realitats.
Altres problemes de validesa: 1. Problemes relacionats amb la localització dels successos en el temps. Apareix la denominada confusió temporal.
2. Si el qüestionari és escrit planteja problemes per arribar a les persones analfabetes. Si l’investigador l’exclou, perd representativitat en la seva mostra.
3. Validesa en els autoinformes: confusió entre prevalença i incidència de la delinqüència.
Pot quedar poc clar pel qüestionari quin tipus s’està mesurant, serà pitjor si no es controla preguntar exactament en quins períodes es van donar els comportaments preguntats.
2 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Podem detectar això pels resultats: el percentatge de prevalença de vida sol ser més alt que el percentatge de prevalença delictiva en l’últim any i així mateix passa amb la incidència (quantitat) comesos per la mateixa persona.
Aquesta problemàtica és especialment notable en els grups amb elevada implicació delictiva.
4. És summament important controlar la manera en què es plantegen les preguntes. La seva formulació permet obtenir més o menys validesa.
Cal evitar enunciats ambigus i banalitzar comportaments greus.
5. Ambigüitat relacionada amb algunes situacions quotidianes. La diferència en la percepció d’actors i observadors. Jo puc considerar que un acte és delicte o no ho és.
Però també es debat sobre la seva fiabilitat.
6. Inclusió d’índexs o escales de comportaments antisocials però no delictius. Això té efecte sobre la seva validesa aparent. És a dir, sembla que mesura la delinqüència, però realment no és així.
El resultat és que podem estar recollint com a resultats persones molt implicades en la delinqüència quan realment hi ha menys activitat delictiva que la revelada.
Altres dificultats vinculades al mètode de recollida de les dades ISRD-1, s’omplien els qüestionaris a classe o a una entrevista. Posteriorment, a partir dels anys 90, es va començar a fer servir el mètode CATI (telefònic).
Hem de tenir en compte que la forma de realitzar-se afecta a la seva fiabilitat (es pregunta per delictes i conductes estigmatitzants).
Estudiats els defectes que es generen i que aquests són molt menors en mostres d’adolescents, s’ha convertit en una tècnica molt utilitzada per estudiar la delinqüència juvenil.
Això comporta que quan estem en aquest àmbit ja no només apareixen les conductes delictives descrites oficialment, sinó que també s’indaga sobre conductes predictives de delinqüència posterior, és a dir, sobre comportaments antisocials.
- No pagar el transport públic.
- Absentisme escolar - Beure alcohol - Fumar tabac, drogues toves - Tenir relacions sexuals 3 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Crítiques cap a ISRD, ISRD-2 L’important és distingir amb claredat uns comportaments d’altres, detectar quins comportaments antisocials són més greus perquè aquests compten per la seva fiabilitat com a factors predictius de delinqüència greu futura.
Dins l’àmbit de la delinqüència juvenil s’utilitzen per diverses coses, per exemple, per detectar casos de violència escolar, etc.
ISRD-2: ha permès vincular víctimes-delinqüència, indagant la propensió dels autors a convertirse en víctimes: teories de l’estil de vida.
Preguntes de seguiment Per tot tipus d’aquestes conductes es fan preguntes del tipus: - Si ho ha fet algun cop (prevalença) - Quants cops ho ha fet en un temps determinat (incidència) - Quan es comet per primer cop (edat d’inici) Si es responen afirmativament s’aconsegueix la prevalença de l’últim any i en relació a la freqüència obtindrem, al mateix temps, la incidència.
Aquests índexs permeten detectar la reincidència i serveix per detectar la perillositat dels mateixos.
Informacions obtingudes Per la criminologia ha suposat descobrir que la majoria dels joves cometen delictes en grup, en “bandes” de caràcter delictiu. Al seu torn, les preguntes sobre les conseqüències han permès exposar explicacions sobre l’eficàcia del grau de control que les institucions tant formal com informal tenen sobre els joves.
Investigacions en el nostre territori (Rechea) - El 98% dels enquestats ha comès algun tipus de CAS (Conducta antisocial) o delicte algun cop a la seva vida.
- L’edat d’inici en conductes antisocials o CAS i delictives es troba entre els 12 i els 13 anys i coincideixen amb la opinió d’educadors i experts respecte a ser el rang amb major risc i conflictivitat.
- Augmenten amb l’edat i arriben al seu màxim als 17 anys. A partir dels 18 augmenten les conductes de consum però es mantenen i fins i tot descendeixen la resta.
- Aquest fenomen de desistiment es podria constatar si es seguissin les avaluacions després dels 18 anys.
4 Fonts de dades en criminologia - 1º Criminologia UAB L’increment del risc ho suposa tenir un grup d’amics que realitzen conductes antisocials i delictives.
- Ser fill d’immigrant no incrementa el risc, actua com a factor protector, o moderador del risc.
Qüestions de gènere: - Les noies tenen un patró de conducta molt similar, amb prevalença similar, edat d’inici i tipus de CAS i delictives.
- En el grup amb major possibilitat de desenvolupament de carrera delictiva destaquen diferències en aquest sentit, els nois dupliquen a les noies i tripliquen en algunes conductes considerades com a violentes.
- Les noies estan més exposades a factors de protecció, més supervisió parental i mostren vinculacions més potents amb grups d’amics pro-socials, major interès en seguir estudiant.
IMPLICACIONS DE LES AUTOREVELADES Font de dades important per l’estudi i realització d’estadístiques vàlides sobre la delinqüència, especialment en l’àmbit juvenil.
- Proporciona base de coneixement rellevant per tenir en compte en el disseny de programes de prevenció i intervenció, per la seva investigació en relació a l’efecte dels factors de risc i protecció.
5 ...

Tags:
Comprar Previsualizar