Lectura Del Aquila, dret anglosaxó (2015)

Resumen Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 17/03/2015
Descargas 7

Vista previa del texto

EL DRET ANGLOSAXÓ.
El dret anglès és aplicat a Anglaterra, no a tot el Regne Unit i va donar lloc al Common Law. És totalment contrari al dret romà i té molta importància a nivell pràctic.
A Anglaterra no es va produir la recepció del dret romà malgrat que hagués estat invadida pels romans durant 500 anys. El dret romà no va poder-se implantar a Anglaterra perquè aquelles normes eren massa avançades per la societat anglesa de l’època. Per tant, no hi va haver la recepció del dret romà que sí es va produir a altres territoris europeus, però això no significa que aquest no influís en el dret anglès.
A més, no es va produir una derogació del dret anglosaxó, aquest va anar sent substituït pel Common Law, el qual era un dret comú per tota la població anglesa.
El desenvolupament del dret anglès es va realitzar en dues etapes diferents:  El primer període va des que els romans abandonen Anglaterra fins que els normands la conquereixen. Els pobles que van anar a Anglaterra van portar els seus costums, els quals van ser promulgats pels reisi i van formar el dret anglosaxó.
 El segon període comença quan a Anglaterra comença a estendre’s un sistema feudal impregnat de costums dels normands i a més es comença a formar el common law, que té l’origen i legitimitat en aquest rei.
Aquest nou dret va anar substituint el que hi havia. El rei va anar creant els seus propis tribunals, els quals van substituir els anglosaxons ja que eren més efectius. Això va tenir com a conseqüència la formació d’un corpus de normes jurídiques de naturalesa judicial que van prendre el nom de common law o de dret comú, les quals eren vigents a tot el territori anglès.
El dret de demandar no estava molt estès, molt poca gent el tenia, al principi només s’atorgava aquesta potestat quan estava en joc l’ordre públic. És a dir, en algunes causes els ciutadans acudien al rei per demanar-li justícia, creien que s’havia aplicat injustament el dret anglosaxó i demanaven la seva intervenció. Malgrat en alguns casos el rei actués, ho feia en molt pocs i en els casos en què actuava es deia que s’atorgava el writ. El que va començar com una excepció va acabar com una praxis, com una pràctica ordinària.
FONTS DEL DRET DEL DRET ANGLÈS.
1. LLEI. Preval per sobre la jurisprudència, igual que en el cas espanyol.
2. CASE LAW. La font principal del dret anglès és el Case-law, el dret del cas o del precedent judicial. És a dir, la jurisprudència és font del dret. El principi general és que cada un dels tribunals ha d’aplicar les normes contingudes en les sentències dels tribunals superiors a ell. Aquests són els tribunals ordinaris: a. House of Lords (Cambra dels Lords). És el tribunal suprem d’Anglaterra, les seves decisions són vinculants per la resta de tribunals, sense excepció.
b. Court of Appeal (Tribunal d’Apel·lació). Les decisions d’aquest tribunal, a part de vincular al mateix tribunal també són vinculants per els tribunals inferiors.
c. High court (Cort Alta). Les decisions d’aquest tribunal són vinculants per les Country Court, és a dir, els tribunals del condat. No és vinculada pels seus propis precedents.
d. County Courts. Vinculades per les sentències dels altres tribunals.
Les normes imposades per l’estat (Parlament i en el cas espanyol les corts) van per sobre la jurisprudència, és a dir, les normes elaborades pels tribunals.
La equity és un conjunt de normes diferents de les del common law, que s’han elaborat amb l’objectiu d’integrar-lo i completar-lo, omplint les llacunes i al mateix temps, és una forma d’administrar justícia en els conflictes que puguin sorgir en la societat. La equity va sorgir per millorar el common law, el podríem comprar amb el ius honorarium enfront el ius civile. Aquesta justícia era administrada per un canceller i era molt eficaç.
La diferència entre el dret anglès i el dret espanyol és que en el cas espanyol les lleis són dictades per la majoria política, per tant, sovint tenen caràcter polític. En el cas anglès el nucli de les normes jurídiques no es troba en la llei sinó en el case-law, per tant, el dret no té aquest component polític tant fort, els creadors del dret són els tribunals.
...