TEMA 22. FECUNDACIÓ. (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Biología Celular
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 66
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con el docente Lleonard Barrios.

Vista previa del texto

BIOLOGIA CEL·LULAR Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 22: Fecundació.
Maduració epididimal dels espermatozoides  Els espermatozoides, després de la seva diferenciació, són emmagatzemats a l’epidídim, on maduren. Adquireixen motilitat gràcies a l’aparició d’activitat ATPsintasa a la membrana i a l’increment de la concentració d’AMPc a l’espai intracel·lular . La membrana canvia, augmentant en ella el colesterol i les càrregues negatives. A més a més, hi ha l’addició de glicoproteïnes de reconeixement de la zona pel·lúcida lligada a la pèrdua de glicoproteïnes de recobriment. Es produeix, a més, el bloqueig de l’entrada de Ca2+ per impedir la reacció acrosòmica. Aquests canvis a la membrana provoquen canvis al citoplasma, com la pèrdua de la gota citoplasmàtica, rica en colesterol (colesterol que s’ha transportat a la membrana), i la densificació i aplanament de l’acrosoma. Finalment hi ha canvis en el nucli, la cromatina està altament compactada per l’establiment de ponts disulfur.
Capacitació dels espermatozoides al tracte genital femení  Un cop s’ha produït la còpula, els espermatozoides es troben dins el tracte genital femení, al qual han de sobreviure i pel qual han de ser capaços de desplaçar-se. Per tant, els espermatozoides estan capacitats per sobreviure, durant unes hores, en un medi diferents a l’original. Un cop es troben al tracte genital femení, es produeixen alguns canvis com: la disminució de colesterol a la membrana, la disminució de càrregues negatives, l’increment de la permeabilitat pel Ca2+. La modificació de les proteïnes del segment equatorial i la hiperactivitat de la motilitat.
Tots aquests canvis estan pensats en realitzar la fecundació amb una certa rapidesa i eficàcia.
Penetració de les cobertes oocitàries  L’espermatozoide ha de superar les cèl·lules fol·liculars que envolten l’oòcit i la zona pel·lúcida que el recobreix. Alguns espermatozoides alliberaran el contingut del seu acrosoma per separar les cèl·lules fol·liculars (alliberen la hialuronidasa). Així permeten que un altre espermatozoide pugui arribar a la zona pel·lúcida . A l’entrar en contacte amb la zona pel·lúcida hi ha un reconeixement entre els receptors de membrana de l’espermatozoide i els oligosacàrids O-lligats de la zona pel·lúcida provocant la reacció acrosòmica. A la reacció acrosòmica s’allibera l’acrosina i arriba a la membrana de l’oòcit. Les membranes es fusionen i es produeix una reacció que permet alliberar el segon corpuscle i, per tant, acabar la metafase 2, i una altra reacció que permet l’alliberació d’un enzim que provoca l’alliberació de l’enzim causant de la reacció urtical, que canvia la configuració de la zona pel·lúcida impedint l’entrada de la resta d’espermatozoides; és la manera de garantir que el zigot tingui la dotació genètica correcta.
BIOLOGIA CEL·LULAR Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB Fusió de l’espermatozoide i l’oòcit  La fusió de les membranes despolaritza la membrana i entra Na. Aquesta entrada de Na bloqueja la polispèrmia i impedeix l’entrada de nous espermatozoides. Alhora s’activa la proteïna G, que afavoreix l’augment de Ca2+ intracel·lular, que bloqueja permanentment la polispèrmia per exocitosi dels grànuls corticals i modificació des la zona pel·lúcida, i promou l’estimulació de la síntesi proteica, per començar la replicació del DNA i les successives divisions cel·lulars necessàries per formar el blastocel.
Primera setmana de desenvolupament  La fecundació es produeix entre les 12 i 24 primeres hores després de l’ovulació, a les trompes de Fal·lopi.
 A les 30 hores ja tenim la primera divisió mitòtica i ales 3-4 dies ja tenim la mòrula formada.
 Als 4-5 dies, la mòrula es diferencia cap a blastocel i entra a l’úter.
 Entre els dies 5 i 6 després de l’ovulació, s’enganxa a la paret de l’úter, la capa més interna de la qual és l’endometri.
...