Tema 1.2. Delictes contra la vida humana independent. Assassinat (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Dret Penal Especial
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 24/03/2016
Descargas 44
Subido por

Vista previa del texto

DRET PENAL ESPECIAL Tema 1.2: Delictes contra la vida humana independent. Assassinat Assassinat La mort d’una persona a conseqüència de l’acció realitzada per una altra, valent-se de mitjans especialment perillosos o revelant una especial maldat o perillositat, ha sigut tradicionalment castigada més severament que el simple homicidi, constituint el delicte anomenat assassinat.
Tipus bàsic És el contingut en l’art. 139,1. Diu així aquest precepte: “1. Será castigado con la pena de prisión de quince a veinticinco años, como reo de asesinato, el que matare a otro concurriendo alguna de las circunstancias siguientes: 1.ª Con alevosía; 2.ª Por precio, recompensa o promesa; 3.ª Con ensañamiento, aumentando deliberada e inhumanamente el dolor del ofendido; 4.ª Para facilitar la comisión de otro delito o para evitar que se descubra”.
L’assassinat no és, per consegüent, més que la mort d’una persona executada amb les quatre circumstàncies mencionades en l’art. 139,1. Basta la concurrència d’una d’elles per elevar la mort d’una persona a la categoria d’assassinat. L’assassinat és un delicte diferent, independent i autònom de l’homicidi.
Tipus objectiu Homicidi i assassinat tenen algunes característiques comunes. Així, a part de la igualtat en el bé jurídic protegit, coincideixen els subjectes, actiu i passiu, l’objecte material i els problemes de la relació de causalitat i imputació objectiva. Però, com ha s’ha dit, és la concurrència d’alguna de les circumstàncies de l’art. 139,1 el que diferència l’homicidi de l’assassinat.
Les tres primeres circumstàncies citades en l’art. 139,1 coincideixen casi literalment amb els agreujants 1ª, 3ª i 5ª de l’art. 22, però en la darrera reforma del Codi penal s’ha afegit una nova circumstància, la 4ª, que no està prevista en el catàleg d’agreujants de l’art. 22.
- La traïdoria ve definida en el número primer de l’art. 22, definició que també és vàlida per l’art. 139,1.
Segons l’art. 22,1ª: “Hay alevosía cuando el culpable comete cualquiera de los delitos contra las personas empleando en la ejecución medios, modos o formas que tiendas directa o especialmente a asegurarla, sin el riesgo que para su persona pudiera proceder de la defensa por parte del ofendido”.
Respecte a l’assassinat, el principal problema que planteja aquesta circumstància és el de si pot estimarse en la mort de sers indefensos. Segons una gran part de la jurisprudència, la mort de nins, ancians, discapacitats, etc., ha de considerar-se sempre com traïdora, i per tant com a assassinat.
Laura Gelabert DRET PENAL ESPECIAL Tema 1.2: Delictes contra la vida humana independent. Assassinat Lo decisiu en la traïdoria és l’assegurament de l’execució del fet i l’absència de risc davant la defensa que pugui fer l’ofès, d’aquí que s’estimi sempre com a traïdoria la mort a traïció o per sorpresa. La traïdoria no exigeix cap tipus de premeditació o preparació i pot sorgir en el mateix moment en que s’executa el fet.
- La segona circumstància de l’art. 139,1 (matar per preu, recompensa o promesa) correspon amb la tercera de l’art. 22, tot i que en l’art. 139 es substitueix l’expressió “mitjançant” per la de “per”, accentuant-se, d’aquesta manera, el caràcter motivador d’aquesta circumstància. No basta, per conseqüent, que el subjecte que mata rebi posteriorment una determinada quantitat pel que ha fet, sinó que és precís que ho hagi fet sobre la base d’aquest motiu (matar per obtenir quelcom a canvi). Segons la jurisprudència i la doctrina dominant el preu, recompensa o promesa han de tenir un caràcter econòmic. Aquesta circumstància requereix, almenys, la presència de dues persones: la que ofereix el preu (partícip com a inductor o cooperador necessari) i la que el rep (autor directe de l’assassinat).
- Acarnissament (“ensañamiento”). Referit en l’art. 22,5ª genèricament al augment deliberat del sofriment de la víctima, causant-li a aquesta “patiments innecessaris per a l’execució del delicte”, l’acarnissament en l’art. 139,1 únicament es refereix a l’augment deliberat i inhumà del dolor de l’ofès, sense especificar si aquest dolor ha de ser innecessari o no.
Lo essencial d’aquesta circumstància en l’assassinat és, per conseqüent, que s’augmenti “deliberadament i inhumanament” el dolor de l’ofès, és a dir, que s’augmentin els seus sofriments amb actes de crueltat, tortures, sevícies, etc., previs a la producció de la mort. Per a que es produeixi l’agreujament però, el subjecte actiu no només ha de voler matar, sinó fer sofrir a la víctima, causant-li patiments físics o psíquics que no siguin estrictament necessaris per a provocar-li la mort. Els actes d’acarnissament amb cadàvers, les accions sàdiques “post mortem”, estan excloses del concepte legal d’acarnissament, ja que en aquets cas no hi ha dolor que augmentar.
Els casos d’humiliació i vexació de la víctima i la causació de “dolor moral” (escopir, fer que es despulli i es col·loqui en situació humiliant, espantar amb trets de foguegi dient a la víctima que se la matarà i simular un afusellament, fer-li beure orina o oli de ricí, etc.) entren també en el concepte d’acarnissament i, per tant, si van seguits de l’execució de la mort aquesta s’ha de qualificar d’assassinat. També es pot donar acarnissament per omissió (deixant morir de fam a algú, per exemple).
Laura Gelabert DRET PENAL ESPECIAL Tema 1.2: Delictes contra la vida humana independent. Assassinat - La circumstància 4ª qualifica com a assassinat matar a un altre “per facilitar la comissió d’un altre delicte o per evitar que es descobreixi”. Un exemple seria el del robatori amb homicidi, en la típica forma de matar per robar.
Tipus subjectiu A diferència del que ocorre amb l’homicidi, no es pot cometre l’assassinat per imprudència, ja que les circumstàncies de l’art. 139,1 exigeixen que hi hagi dol per realitzar-les. Més discutible és la possibilitat del dol eventual en l’assassinat. Per exemple seria el cas d’una bomba que mata a moltes persones, on l’autor sabia que podia causar aquell mal, però no sabia quantes persones mataria, i vol causar-lo. Més complex és el problema quan el resultat letal apareix com a aleatori, tot i que a l’autor del fet se li hagi representat com a probable i, malgrat d’això, hagi acceptat el risc de la seva producció (dol eventual).
La qüestió ha de ser resolta tenint en compte la funció dogmàtica i político-criminal que compleix l’assassinat davant als demés delictes contra la vida i conseqüentment davant l’homicidi dolós simple de l’art. 138,1, vertader àmbit del dol eventual. Si en alguna cosa es diferencien l’assassinat amb l’homicidi dolós és en que la finalitat, més o menys àmplia, de matar ve afermada, en l’assassinat, per l’ús de determinats mitjans o la presència d’uns mòbils que tendeixen clarament a aquesta finalitat.
Tipus qualificats a) El tipus qualificat de l’art. 139,2. Basta que es doni una sola de les circumstàncies mencionades en l’art.
139,1 per a la qualificació del fet com a assassinat. Pot succeir, no obstant, que en la mort d’una persona ocorri més d’una de les circumstàncies citades en l’art. 139,1. En aquest cas, segons disposa l’art. 139,2, la pena a aplicar és la del tipus bàsic en la seva meitat superior, és a dir, la pena de presó de vint a vint-icinc anys.
Per a que s’apliqui aquesta qualificació és precís, en primer lloc, que es doni una qualsevol de les circumstàncies mencionades en l’art. 139,1 i qualificar la mort com a assassinat, i llavors que es constati la concurrència d’una altra o altres de les circumstàncies previstes en l’art. 139,1, el que determina l’aplicació del tipus qualificat de l’art. 139,2.
b) Les qualificacions de l’art. 140. Les qualificacions previstes en l’art. 140, tenen un règim punitiu completament diferent, des del moment en que la pena aplicable és la presó permanent revisable. En aquest cas l’art. 70,4 estableix que la pena inferior en grau a la presó permanent revisable és la pena de presó de vint a trenta anys, i serà dins aquest marc penal que juguin els atenuants i agreujants concurrents.
Laura Gelabert DRET PENAL ESPECIAL Tema 1.2: Delictes contra la vida humana independent. Assassinat o La primera qualificació de l’art. 140,1, es basa en l’especial vulnerabilitat de la víctima per raó de la seva edat, malaltia o discapacitat, aplicant-se en tot cas quan la víctima sigui menor de setze anys d’edat. La interpretació de que tota mort d’un ser desvalgut és automàticament traïdoria, haurà d’interpretar-se que aquí només serà aplicable si primer pot qualificar-se la mort com a assassinat per alguna altra circumstància distinta a la traïdoria.
Respecte a la possibilitat d’aplicar la qualificació per ser la víctima menor de setze anys, serà necessari el coneixement tan sols aproximat de l’edat de la víctima, pel que, en el cas en que l’autor no sabés i cregués (per l’aparença física o per qualsevol altre causa) que la víctima era major d’aquesta edat, no podrà aplicar-se-li la qualificació, llevat que estimi que en aquest cas l’edat és una mera condició objectiva de punibilitat, que no precisa ser coneguda per l’autor.
Matar a un menor de setze anys en el curs d’una baralla, cara a cara, constitueix el tipus qualificats del delicte d’homicidi (art. 138,2,a), no assassinat.
o La circumstància 2ª de l’art. 140,1 (“Que el hecho fuera subsiguiente a un delito contra la libertad sexual que el autor hubiera cometido sobre la víctima”) planteja dos problemes ja vists en relació amb la circumstància 4ª de l’art. 139,1, quan es mata a la víctima del delicte contra la llibertat sexual per a evitar que denunciï el fet.
En cas que la víctima del delicte sigui un menor de setze anys, més que un delicte contra la “llibertat sexual” es tracta d’un delicte contra la “indemnitat sexual”, el que literalment interpretat podria donar lloc a entendre que no seria aquesta la qualificació aplicable, sinó la primera de l’art.
140,1 que igualment dóna lloc a l’aplicació de la presó permanent.
o La 3ª qualificació de l’art. 140,1 s’aplica quan “el delito se hubiera cometido por quien perteneciere a un grupo u organización criminal”. Però s’ha de tenir en compte que si el subjecte actua amb finalitat terrorista, la causació d’una mort permet aplicar la presó permanent, inclús encara que no es doni cap de les circumstàncies de l’assassinat.
En tot cas, tant en aquest supòsit, com en els anteriors les qualificacions de l’art. 140,1 només poden aplicar-se si prèviament el fet pot qualificar-se com a assassinat per la concurrència Laura Gelabert DRET PENAL ESPECIAL Tema 1.2: Delictes contra la vida humana independent. Assassinat d’alguna de les circumstàncies mencionades en l’art. 139,1. Quan no és així, només poden computar-se com a circumstàncies qualificadores de l’homicidi (art. 138,2,a).
o En l’art. 140,2 es conté una qualificació específica per a quan el reu d’assassinat hagués sigut condemnat per la mort de més de dues persones. Tal com està redactada, aquesta qualificació només és aplicable quan el subjecte hagi sigut condemnat prèviament per altres delictes contra la vida, i per tant només cab en casos de reincidència. Es tracta, doncs, d’una exasperació punitiva per els anomenats “serial killers” (assassins en sèrie). Basta amb que, en el moment de jutjar al reu per un assassinat, aquest tingui condemnes prèvies per la mort de més de dues persones.
Temptativa i actes preparatoris punibles Els problemes que planteja la temptativa en l’assassinat són els mateixos que en l’homicidi. Especial rellevància tenen en el delicte d’assassinat, no obstant, els actes preparatoris declarats especialment punibles tant per l’homicidi, com per l’assassinat en l’art. 141. Les figures de la provocació o de la proposició es donaran sobre tot en l’assassinat realitzat “per preu, recompensa o promesa”; però tant aquestes, com la conspiració deixaran de ser aplicables tant aviat e passi als actes executius i amb ells a la temptativa.
Participació Quan funcionen com a elements constitutius del delicte d’assassinat (o d’assassinat qualificat), les circumstàncies de l’art. 139,1 han de concórrer en l’autor en sentit estricte d’aquest delicte, és a dir, en el que mata. Els que intervenen a títol de partícips (inductors, cooperadors necessaris o còmplices) han de conèixer els elements del tipus realitzats per l’autor: els que participen en un assassinat han de saber que el subjecte a qui auxilien o indueixen mata, per exemple, amb acarnissament, doncs de lo contrari concorreria en ells un error essencial que exclouria el dol de l’assassinat i els faria respondre per homicidi dolós. Si coneixen, per exemple, que es dóna traïdoria però desconeixen l’acarnissament, respondran de participació en assassinat, perquè en qualsevol cas el fet pot qualificar-se com a assassinat en base a la traïdoria; i si no coneixen cap de les dies, respondran per homicidi dolós.
L’assassinat per preu suposa sempre la concurrència de, almenys, dues persones. Per una banda la que paga el preu, concedeix o promet la recompensa; per una altra, la que accepta tal oferta i decideix, sobre la base d’aquesta, realitzar directament el fet. Ambdós són responsables d’assassinat, ja que el que ofereix la recompensa és sempre partícip en el fet comès per el que la rep.
Laura Gelabert DRET PENAL ESPECIAL Tema 1.2: Delictes contra la vida humana independent. Assassinat Llibertat vigilada L’art. 140 bis prevé la possibilitat d’imposar a més una mesura de llibertat vigilada per als condemnats per la comissió d’un o més delictes dels compresos en el Títol I.
Laura Gelabert ...