Trastorns Emili Soro tema 3 part 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Trastorns del Desenvolupament
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 19
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura de Trastorns del Desenvolupament basats en els power points i el que s'ha explicat a classe.

Vista previa del texto

Usuario unybook: emartinezpavia58 TEMA 3:TRASTORNS DE L’ESPECTRE AUTISTA (TEA).PRIMERA PART.
Els trastorns de l’espectre autista afecten entre el 0,1 i el 0,3% de la població, tot i que últimament aquesta prevalença està augmentant.
Això es pot deure a diverses causes, com per exemple les millores en el seu diagnòstic o els canvis en la manera de categoritzar-los.
També es parla de l’existència de noves causes exògenes, tot i que les investigacions fetes fins al moment ho desmenteixen i apunten a que l’etiologia és de base neurològica amb un origen genètic.
Així, els TEA solen estar provocats per alteracions metabòliques o genètiques, infeccions i altres causes que afecten al desenvolupament del sistema nerviós. Aquest origen genètic queda confirmat per estudis que revelen que, en famílies amb antecedents de TEA, les probabilitats de patir-ne es multipliquen entre 50 i 60 vegades. Cal remarcar a més que per cada nena afectada de TEA n’hi ha 4 nens, és a dir, que els TEA afecten més al sexe masculí.
EVOLUCIÓ DEL TERME La manera de designar els trastorns de l’espectre autista ha anat canviant al llarg dels anys: primerament es feia servir la paraula autisme, i Kanner el definia com la presència de comportament anormal en la interacció social, caracteritzada per la indiferència Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 cap als altres i l’aïllament; en la comunicació i el llenguatge i en la flexibilitat: les persones amb TEA (o amb autisme, segons Kanner) prefereixen un entorn immutable i per això s’adhereixen a rutines.
També s’observa monotonia en la manipulació d’objectes i solen presentar obsessions sense significat.
A més d’aquestes característiques definides per Kanner, les persones amb TEA solen presentar estereotipes, hipo o hipersensibilitat i percepcions peculiars de l’entorn.
El DSM 5 no parla d’autisme sinó de trastorns de l’espectre autista (TEA) , i alguns dels criteris que proposa per diagnosticarlos són els següents: A) Dèficits en la interacció i en la comunicació.
B) Patrons repetitius i restringits, tant pel que fa a la conducta com pel que fa als seus interessos (solen ser limitats i peculiars).
C) Tots aquests símptomes estan presents des de la primera infantesa (se sol diagnosticar al voltant dels 18-24 mesos).
El fet de que l’autisme es passés a anomenar trastorns de l’espectre autista compta amb el recolzament de diversos autors, com per exemple Wing, que ho defensa dient que els límits entre els trastorns profunds del desenvolupament (TED) son imprecisos i que els trets autistes estan molt associats amb altres trastorns del Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 desenvolupament. Totes aquestes imprecisions fan molt difícil diferenciar diferents tipus d’autisme i per tant és millor parlar en general de trastorns de l’espectre autista.
A més, una altra causa és que hi ha molta heterogeneïtat dintre dels TEA: hi ha moltes diferències entre les característiques de les diverses persones que els pateixen i fins i tot entre les característiques que presenta la mateixa persona en diferents moments de la seva vida.
Aquesta heterogeneïtat es deu principalment a aquests factors:  Moment de detecció: quan abans es detectin, abans es podrà començar a intervenir i més eficaces resultaren aquestes intervencions.
 Grau d’afectació: dintre dels TEA hi ha molts graus d’afectació diferents, per tant algunes persones aconseguiran tenir una vida autònoma i d’altres precisaran molts més suports i ajudes.
 Discapacitats associades. Aquest factor està lligat amb l’anterior: persones més afectades tindran més discapacitats associades al seu trastorn.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58  Atenció i oportunitats: l’entorn juga un paper fonamental en les persones amb TEA. Un context familiar i escolar favorables donaran moltes més oportunitats al nen amb TEA de desenvolupar-se, així com el fet de rebre un bon suport especialitzat.
Finalment, cal destacar que recentment s’ha proposat el terme neuro-diversitat amb l’objectiu d’eliminar les connotacions negatives dels altres dos termes.
MANIFESTACIÓ I DETECCIÓ Tot i que els TEA se solen detectar entre els 18 i 24 mesos, retrospectivament se n’han trobat indicis des dels sis mesos. Així, entre els 6 i els 18 mesos l’aparició dels següents ítems de risc pot donar lloc al desenvolupament d’un TEA:  No mirar a les altres persones.
 No portar objectes per mostrar-los als adults.
 No respondre al nom.
 No senyalar per comunicar-se.
 No fer joc interactiu social amb altres nens ni amb adults.
 No fer ús de l’atenció compartida (ex: mirar cap a un objecte quan el pare i la mare ho fan).
 No tolerar els canvis en l’entorn (exigència d’immutabilitat).
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58  A partir dels dos anys, no fer joc funcional simbòlic (per exemple el joc de les cuines).
A més, entre els 9 i els 24 mesos els infants amb TEA solen presentar un desenvolupament atípic en les següents àrees: Comportament visual: sembla que no parin atenció a les activitats que realitzen.
Comportament auditiu: sembla que no escoltin i, a més, poden presentar hipersensibilitat auditiva i/o hiperselectivitat, és a dir, que atenen als estímuls d’una naturalesa i no a d’altres (per exemple que reaccionin a la música però no a la veu d’altres persones).
Comunicació: els dèficits no s’observen només en el desenvolupament del llenguatge sinó ja des d’edats més primerenques en altres aspectes comunicatius, com per exemple el fet que els nens amb TEA rarament senyalin. En l’àmbit del desenvolupament del llenguatge, cal destacar que el nens amb TEA solen fer ecolàlies inmediates o diferides, és a dir, repeteixen paraules que han sentit a altre gent, i a més és molt característic el fenòmen de l’extinció de la paraula: nens que han començat a dir algunes paraules i de sobte les deixen de dir.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 En nens una mica més grans que pateixen TEA s’observen aquests primers símptomes:  Deficiències en les relacions socials. Mostren poca orientació cap als estímuls socials, per exemple cap a algú que els hi parla o els hi somriu.
 Anomalies sensorials-perceptives, on destaquen un alentiment en l’enfocament de l’atenció i del canvi d’aquest enfocament.
 Dèficit en les habilitats relacionades amb la teoria de la ment (ToM): mentre que els nens sense trastorns solen donar gairebé totes les respostes correctes, els nens amb TEA amb una edat mental superior als cinc anys solen fallar en aquestes tasques.
PROCÉS D’AVALUACIÓ L’avaluació dels TEA es fa des d’una perspectiva evolutiva i té molt en compte l’enfocament educatiu, del que es parlarà més endavant a l’apartat d’enfocaments d’intervenció.
A més de les aportacions neurobiològiques (pèrdua de memòria, d’autocontrol, ...) , per diagnosticar un TEA es poden tenir en compte Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 els resultats obtinguts en diversos instruments. Els més coneguts són:  M-CHAT, molt usat en pediatria.
 ADIR-R, que és una entrevista semiestructurada.
 ADOS, aplicable des dels sis mesos dins a l’edat adulta.
 CARS, que és per a nens a partir dels dos anys.
 IDEA, útil per a majors de cinc anys.
 CSBS-DP, una escala de comportament i conducta simbòlica.
TRASTORNS ASSOCIATS ALS TEA Els TEA tenen una comorbiditat elevada amb alguns altres trastorns, és a dir, que una persona amb TEA tindrà més probabilitats que una persona promig de patir-los. Aquests trastorns són:  Trastorn amb dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).
 Dèficit d’atenció motor i perceptiu (DAMP).
 Trastorns d’ansietat.
 Trastorns del llenguatge (com per exemple el TEL).
 Trastorns de la conducta (com ara el negativista-desafiant).
 Síndrome de Tourette (caracteritzat per molts tics)  Trastorn obsessiu-compulsiu (TOC).
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 En la segona part d’aquest document es parlaran dels diversos enfocaments d’intervenció dels TEA, sobretot de l’enfocament psicoeducatiu ja que és el que més s’utilitza actualment, Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 ...