Constitucional III: Drets i Llibertats Tema 1.5 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Constitucional III: Derechos y Libertades
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

1.5. Suspensió dels drets 1.5.1 Suspensió dels drets En la CE s’estableix i s’expressa “qui”, “quan” i “com” es poden suspendre els drets en unes situacions determinades. Podem realitzar una classificació de 3 a l’hora de distingir l’adopció de mesures d’excepció d’aquests drets si realitzem un estudi dels diferents històrics i comparats: • No previsió expressa en la Constitució del dret d’excepció: per exemple, la Constitució belga de 1831, per la qual aquesta no pot ser suspesa ni en part ni de forma general.
• Previsió expressa: com la CE, que de forma explícita tipifica els diferents supòsits, mesures i conseqüències del dret d’excepció.
• Dictadura Constitucional: es concentren els poders en un sol òrgan (normalment el cap de l’Estat o el president en sistemes presidencialistes) pel que no es poden tipificar el gran nombre de casos de crisis en que s’hauria d’aplicar el dret d’excepció.
La CE, al optar per la previsió expressa, ha establer uns límits: 1. El sotmetiment al principi de legalitat.
2. La Rigidesa Constitucional que dificulta la reforma constitucional.
3. La necessitat d’existència d’una alteració greu i immediata per a la vida de l’Estat.
La suspensió de drets queda regulada en l’article 55 de la Constitució, dins del qual realitza una distinció entre suspensió col·lectiva i suspensió individual. És tracta d’un poder constitucional limitat en el si de la CE: • Art. 55.1 CE. Suspensió col·lectiva: tracta els supòsits en que es fan possibles la declaració d’estats excepcionals, que a més seran regulats a l’article 116 CE. En aquests casos, poden ser suspesos alguns drets i llibertats expressament citats pel propi 55 CE. No té un caràcter obligatori; és opcional.
• Art. 55.2 CE. Suspensió individual: té un caràcter potestatiu i es limita al restricció d’uns drets i llibertats concrets. Aquesta suspensió es realitzarà i regularà per LO i sobre una matèria, dret o llibertat, concreta, normalment en direcció antiterrorista.
1.5.2 Suspensió individual: la normativa antiterrorista La suspensió individual dels drets, prevista en l’art.55.2 CE, es realitza en relació a la investigació de bandes armades i elements terroristes. Té un caràcter potestatiu (no preceptiu) i com a garanties presenta l’obligació de ser regulades per llei orgànica, amb la intervenció i autorització judicial i mitjançant un control parlamentari determinat.
La jurisprudència del TC realitza una interpretació restrictiva de la possibilitat de suspensió individual: s’entén per bandes armades aquell grup que mostra una permanència, estabilitat i caràcter armat, i que a més tingui una entitat suficient per produir terror i alarma social. És per això que s’entén la suspensió individual, no com un instrument genèric de protecció de l’Estat, sinó que està limitat a fer front a una amenaça directa: el terrorisme.
Està regulada en la LO 4/1988, de reforma de la LECriminal, i té com a objectes de suspensió els drets dels articles 17.2CE(duració de la detenció i règim d’incomunicació), 18.2CE (inviolabilitat del domicili) i 18.3CE (secret de les comunicacions).
1.5.3 Suspensió general: els estats excepcionals La suspensió col·lectiva dels drets esta regulada en els articles 55.1 CE i 116 CE, en la LO 4/1981, dels estats d’alarma, excepció i setge, i en els articles 162-165 del Reglament del Congrés dels Diputats.
Té la finalitat de preservar l’ordre constitucional. Un cop superada la crisi s’ha de restablir la normalitat político-institucional i s’extingeix l’eficàcia de les mesures. Té un caràcter subsidiari i extraordinari.
Amb aquest sistema s’adopten les mesures estrictament necessàries, adequades i proporcionals, atorgant-li un caràcter limitat. De l’article 116 CE se’n dedueix una preocupació per no interrompre el normal funcionament de les Institucions de l’Estat ...